L’Erik, a qui demanen set anys de presó: “Sé que no vaig fer res i s’ho han inventat tot”

“Sóc un noi normal, amb una feina normal i una vida normal. Però m’he trobat una persecució judicial que no ve a tomb de res.” L’Erik és un jove de vint-i-tres anys que viu a Terrassa i que és encausat arran de les protestes contra la sentència del procés. El seu cas s’emmarca en una causa que demana algunes de les peticions de pena més altes: set anys de presó per a ell, set per a Francesc Colomines i catorze per a un tercer encausat.

Detingut inesperadament al carrer

L’Erik va ser identificat, però no detingut, el 18 d’octubre de 2019 a Barcelona, hores després de les protestes. Al cap de dues setmanes, mentre passejava el gos pel seu carrer, va ser detingut per dos agents de la policia espanyola de paisà. “Van venir dos homes, un per cada banda del carrer, i em van dir: ‘Ja saps per què som aquí.’ Em van emmanillar i em van dur en cotxe a Barcelona, sense més explicacions”, recorda. “Com que no anaven amb l’uniforme de policia, primer vaig pensar que em segrestaven i vaig cridar per demanar ajuda. Després em van dir que m’havien seguit tot el dia. La detenció la van fer d’aquesta manera per fer encara més por, va ser completament gratuït.”

Més tard, es va passar tres dies a les dependències de la Verneda i, finalment, va passar a disposició judicial. El jutge va considerar que hi havia risc de reiteració delictiva i, com en molts casos més aquells dies, va dictar presó provisional. Una decisió que tant l’Erik com el seu grup de suport creuen que respon a un intent d’aturar del tot les mobilitzacions, fins i tot en un moment en què pràcticament no n’hi havia. En Franki, membre del seu grup de suport, denuncia, a més, el paper dels Mossos en una concentració que van convocar davant el jutjat, abans que el traslladessin a la presó dels Quatre Camins: “Van començar a carregar contra familiars, amics i tots els qui ens havíem concentrat allà per donar suport a l’Erik. No el van deixar acomiadar-se i van apartar la gent perquè el cotxe que el portava se’n pogués anar corrents.”

A la presó, hi va passar cinc dies, i després va sortir en llibertat amb l’obligació d’haver d’anar a signar als jutjats cada quinze dies, una mesura que es va allargar un any. “Entrar a la presó va ser un xoc, estava totalment fora de lloc. Allà dins hi havia més gent que tampoc no havia de ser-hi per causes semblants, i en aquest sentit estava més tranquil, sabia que en sortiria al cap de poc. Sóc molt optimista, també en les pitjors situacions. Fins i tot els funcionaris ens deien que no havíem de ser-hi.”

Una petició de set anys de presó

L’Erik fa poc que ha sabut que li demanen set anys de presó. A més de l’acusació de la fiscalia, que li demana tres anys per desordres públics, hi ha l’acusació particular, la defensa de dos agents de la policia espanyola, que demana quatre anys de presó i 37.500 euros per atemptat contra l’autoritat i dos delictes de lesions. Acusen l’Erik d’haver llançat pedres, més objectes contundents i un artifici pirotècnic on eren els agents, unes acusacions que nega del tot.

“Volien tallar de soca-rel qualsevol mena de mobilització popular que hi hagués al carrer, i inflen les peticions exageradament perquè la gent agafi por”, considera en Franki. “Per una suposada participació en una manifestació, els demanen penes de terrorisme, assassinat, homicidi… Però són ells qui han de demostrar aquesta acusació, demostrar la culpabilitat. Sembla que hàgim de justificar-nos nosaltres, i no.”

El jove ha portat la situació com ha pogut durant tot aquest temps, amb un optimisme que ha mantingut gràcies al seu entorn i el grup de suport. “Laboralment, no he tingut cap problema, però per la meva família ha estat un trauma. Emocionalment, tres anys amb això és un xoc, és com portar una motxilla posada sempre. Hi penso gairebé cada dia”, explica. També reconeix que es pensaria dues vegades si anar a una manifestació o no. “Tothom em diu que no hi vagi, i al final és el que volen. Però em veig absolt perquè sé que no vaig fer res i s’ho han inventat tot.”

“Causa general”

En Franki diu que una de les peculiaritats d’aquest cas és la magnitud que li van donar a la instrucció. “En algun moment de la instrucció, parlen d’aquesta causa com la ‘causa general’ de les mobilitzacions d’Urquinaona, com si fos un cas referent. Es va fer molt famós el cas d’un agent que va ser ferit molt greu al cap. Aquest home, quan va veure que aquest cas es considerava ‘causa general’, va aconseguir de posar-ho a la instrucció. Durant mitja instrucció ha estat el cas d’aquest policia, tot i que al final va sortir, perquè s’ha vist que no hi tenia res a veure”.

I, tal com denuncia, no és l’única irregularitat del cas: “L’acusació que li van fer a l’Erik era una acusació model que l’advocada havia vist en més detinguts, com si fos una plantilla que anaven copiant i en què canviaven els noms.”

L’advocada, Marta Bolinches, explica que, en l’atestat policíac, figuraven encara més delictes contra l’Erik. “Molts d’aquests casos acaben en absolució, però comencen amb uns atestats genèrics que fan por a qualsevol. A l’Erik al començament també li demanaven tinença il·lícita d’armes i associació il·lícita. I encara avui ningú no ha concretat el lloc i l’hora del fet concret que li imputen. És gravíssim del punt de vista de la vulneració dels drets fonamentals i de la repressió de la protesta.”

L’Ari, també del grup de suport, posa èmfasi en la dilació del procés. “Hem estat anys sencers sense cap notificació. És com si no tinguessin pressa… Són tants anys que va bé tenir algú que se’n recorda, que t’intenta ajudar, que és darrere teu.”

També consideren que l’aleatorietat actua, en aquest cas i en molts més, com un dels eixos centrals de la repressió, amb l’objectiu de causar més por. En aquest sentit, l’Erik ho té clar: “Em va tocar a mi com li podria haver tocat a qualsevol altre.”