03.02.2025 - 18:51
|
Actualització: 03.02.2025 - 19:59
ERC ha obert el debat estratègic intern de la segona part del congrés, que acabarà amb l’aprovació definitiva de les tres ponències: la política, l’estratègica i l’organitzativa, a mitjan març. La primera proposta de ponència estratègica, que podrà ser esmenada per les bases a partir d’ara, situa el 2031 com a data simbòlica per a la construcció d’una “majoria social i política favorable al projecte de República Catalana i a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació”. El partit s’agafa al futur centenari de la fundació del partit com a l’horitzó per a la recuperació d’una base social que empenyi a favor d’un referèndum, sense posar-hi data. ERC es compromet a treballar per fer-lo “inevitable”. “Per uns nous 1 i 3 d’octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana”, diuen. Aquest és el seu objectiu “irrenunciable” i per aconseguir-lo afirmen que no poden descartar “cap via democràtica”. Amb aquesta formulació inclourien, segons fonts del partit, la via unilateral, un potencial focus de discussió interna.
En concret, Esquerra parla de fer valer la força de l’independentisme per la via democràtica i la mobilització, “tot generant costos a l’estat per tal que accepti negociar els resultats d’un referèndum d’autodeterminació”. A més, ERC s’allunya de les cotilles autoimposades en el congrés de Lleida de fa dos anys, on van establir les condicions al referèndum pactat que proposaven: una victòria del sí del 55% i una participació mínima del 50%. La nova ponència estratègica no hi entra.
Mentrestant, proposen d’afavorir “nous espais de sobirania” que impliquin el desmantellament de les estructures de l’estat espanyol a Catalunya i que limiten l’acció dels governs i ajuntaments.
L’objectiu d’ERC és intentar fer valdre el seu paper a les institucions, especialment al parlament català i espanyol, per dotar el país de les eines i estructures institucionals necessàries per a encarar un altre conflicte amb l’estat a partir d’unes condicions “millors” que les que van precedir l’1-O. “Hem de fer possibles les condicions polítiques i socials que ens permetin plantejar un procés transitable i creïble cap a la independència”, afirmen.
El partit també vol fer l’any vinent una conferència nacional sobiranista amb agents socials, formacions i entitats sobiranistes, i alhora impulsar campanyes sobre les raons socials i econòmiques de la independència, especialment en els territoris on hagin obtingut menys suport.
Un catalanisme inclusiu
ERC també posa l’accent en la nació. Defensa un catalanisme inclusiu contra l’onada reaccionària que manté una visió tancada, excloent i ètnica de la catalanitat. Sosté que aquest model no solament divideix i crea desigualtats sinó que desconnecta la nació del seu poble. Parteix, en canvi, d’una concepció cívica de la nació catalana.
La llengua catalana ha de ser l’element vertebrador de la nació, el punt de trobada de la ciutadania, independentment del seu origen o creences, diuen. La ponència política parteix d’una concepció cívica de la nació catalana, basada en un conjunt de persones diverses que volen conviure com una mateixa unitat de sobirania, per poder prosperar “en llibertat i justícia a nivell econòmic, social i cultural”. Aquest catalanisme entén les tradicions com un punt de partida del projecte nacional, no com a essències intocables o delimitadores. En aquesta línia, parlen de la necessitat de promoure i encapçalar grans consensos polítics en defensa de la nació completa, la identitat catalana, la llengua, la memòria democràtica, la cultura i l’escola, i la reconstrucció de ponts amb els partits i les entitats sobiranistes per fixar una estratègia compartida. També ho estenen a aliances programàtiques per a una feina digna, l’alimentació i l’habitatge garantits, la salut pública, l’educació, l’accés a la cultura, la seguretat i l’emprenedoria.
ERC diu que vol adreçar-se de manera transversal als qui se senten únicament catalans, més catalans que espanyols i tant catalans com espanyols. “L’esquerra nacional àmplia és la Catalunya de base republicana del 80%, de les lluites compartides, configurada per les classes treballadores populars, mitjanes, la immensitat de les famílies treballadores”, diuen.
Els pactes amb els socialistes, a banda
ERC no entra a definir la política de pactes a les institucions, tot i que una part del debat polític de la primera part del congrés es va centrar en la conveniència o no de mantenir pactes sistemàtics amb el PSC. Fonts del partit diuen que la comissió de seguiment de pactes abordarà ara l’estat de compliment dels acords amb el PSOE i el PSC i presentarà les conclusions al plenari. Després d’haver descartat de negociar els comptes catalans i espanyols, ERC inclou en la ponència política el model de finançament singular, com a principal prioritat negociadora del partit tant a Barcelona com a Madrid perquè es compleixi la totalitat de l’acord d’investidura de Salvador Illa.
El partit d’Oriol Junqueras, a més, es marca com a objectiu esdevenir el primer partit a Catalunya en nombre de batlles i regidors a les eleccions municipals del 2027. Pretenen que sigui l’arrencada d’un nou cicle polític a l’alça, després de constatar la davallada electoral de tot el cicle anterior. ERC constata una pèrdua notable de votants entre joves i dones, i també un envelliment dels votants i militants. En la diagnosi de la caiguda a les urnes, diuen que no van fidelitzar el vot que havien rebut prestat d’unes altres forces no independentistes durant el 2017 i el 2019 en la seva acció de govern, amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. Assenyalen com a possible causa la falta de suport de la CUP i la sortida de Junts del govern, una realitat que “va derivar en una situació d’oposició frontal, mediàtica i multipartidista al govern d’ERC en solitari i als seus líders represaliats”.
Segons la ponència política, el creixement del 2017 fou gràcies al suport rebut d’una part important d’antics electors dels Comuns, del PSC i d’abstencionistes que van votar en clau antirepressiva. Aquest va ser un dels motors de creixement de l’independentisme, diuen. El primer, entre el 2012 i el 2015, fou degut a la il·lusió pel procés independentista. ERC constata que els seus resultats han estat bons quan era percebuda socialment i electoralment com una força independentista d’esquerres si les eleccions eren en clau d’agenda nacional, però n’ha sortit perjudicada quan el marc electoral majoritari el de barrar el pas al govern de dretes i en clau espanyola.
La independència com a objectiu
Sobre la reforma dels estatuts, manté la redacció de l’article 2, en què es defineix com a objectiu la independència dels Països Catalans i l’Aran. D’una altra banda, recupera la capacitat d’investigació de la Comissió de Garanties, que aborda casos com el dels cartells dels germans Maragall. Estableix una nova col·laboració entre la figura del responsable de compliment i la comissió de garanties, que s’hauria de fer efectiva abans que l’executiva rebés les propostes d’obertura d’expedients disciplinaris. El responsable de compliment haurà de “traslladar a la Comissió de Garanties les investigacions i la informació relativa susceptible de determinar infraccions disciplinàries, per a la incoació i instrucció de l’expedient que correspongui”. També estableix que la comissió de revisió disciplinària arbitrarà entre el responsable de compliment i la comissió de garanties en cas que hi hagi un conflicte sobre quin és l’òrgan competent per abordar un expedient en qualsevol fase del procediment. Aquesta comissió serà igualment l’òrgan d’apel·lació d’últim recurs dels militants sancionats a proposta de l’executiva nacional.