ERC no descarta la via unilateral en l’estratègia d’acumulació de forces

ERC no descartarà cap via democràtica i pacífica per a assolir la independència, tampoc la unilateral, en el congrés nacional que es tancarà avui i que ja ha començat. En el procés de negociació d’esmenes a la ponència política amb les bases, la direcció ha introduït canvis en el redactat per deixar oberta la via unilateral en l’estratègia d’acumulació de forces, encara que no l’esmenti explícitament. S’ha introduït un paràgraf que deixa obert ‘qualsevol camí democràtic i pacífic’ per a transitar cap a la independència. L’únic sector crític organitzat en el partit, el Col·lectiu Primer d’Octubre, va intentar que hi aparegués la paraula ‘unilateral’, però no ha aconseguit prou suports territorials perquè l’esmena arribés viva al congrés, i tampoc que es reconegui el mandat del Primer d’Octubre. Tanmateix, en el procés de negociació amb els militants, la direcció sí que ha perfilat el redactat per a deixar oberta aquesta via, malgrat que el text inicial ja preveia un possible referèndum sense acord amb l’estat espanyol.

El màxim òrgan de decisió del partit es reunirà demà marcat pel reconeixement del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que Oriol Junqueras va adquirir la immunitat quan va ser elegit eurodiputat, i per les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, unes negociacions que ha aturat fins que el govern espanyol no es pronunciï sobre la resposta de Luxemburg. Encara que no es voti cap document sobre aquesta qüestió, les converses amb els socialistes espanyols planaran sobre l’Auditori del Fòrum de Barcelona. De fet, el sector crític també va reclamar ahir que es congelessin les negociacions amb el PSOE mentre Junqueras no fos alliberat.

Malgrat que la via unilateral no queda descartada després de les transaccions amb la militància, el Col·lectiu Primer d’Octubre manté viva una esmena en què advoca igualment per explorar ‘totes les vies democràticament possibles’. Segons fonts del sector crític, la manca de resposta de l’estat espanyol a la demanda d’un referèndum no pot portar a la immobilitat. Aquesta és una de les esmenes a la ponència que arriben vives al congrés, tot i que fonts d’ERC diuen que la direcció intentarà arribar a acords fins demà mateix. Una altra de les tres esmenes vives també inclou aquesta expressió i advoca perquè la via pactada tingui una limitació temporal. Hi ha una tercera que parla de l’espoli fiscal que pateixen Catalunya, el País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord, i una quarta que defensa que ERC faci costat a iniciatives que avancin en la creació de diverses repúbliques a la península ibèrica, com ho podria ser un referèndum que permeti dissoldre la monarquia.

L’esforç negociador de la direcció ha estat gran: es van presentar 475 esmenes a la ponència estratègica i només se’n mantenen quatre de vives. Aquesta vegada, les bases no l’han agafada amb el pas canviat, a diferència del que va passar amb la conferència nacional del juliol de l’any passat. La direcció es va veure aleshores forçada a incorporar la via unilateral a la ponència, però aquesta vegada el document estratègic ja la introduïa, encara que subratllés que la prioritat era la via acordada. D’aquesta manera, la cúpula arriba amb tranquil·litat al congrés, on també es renovaran els estatuts del partit, sense que s’hi esperin turbulències.

De fet, la cita de demà és la segona part del congrés. La primera va ser al setembre, amb l’elecció de l’executiva, que va consolidar Oriol Junqueras com a president i Marta Rovira com a secretària general i que reforçava, com a alter ego respectius, Pere Aragonès, ja elegit coordinador general, i Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu. El partit ha tancat files amb els represaliats mantenint-los en la primera línia, però al mateix temps ha donat pas a una nova generació de dirigents que pretenen de culminar el projecte de Junqueras i Rovira perquè ERC esdevingui la força hegemònica de l’independentisme. L’aprovació de la ponència i de la reforma dels estatuts tancarà el congrés, un dels més plàcids en la història del partit, tradicionalment marcada per les disputes entre sectors.

‘Ampliar la base’

ERC entra en una etapa d’acumulació de forces amb l’objectiu de preparar-se millor per a un nou embat amb l’estat espanyol i de culminar el procés d’independència adreçant-se als no convençuts. La ponència, tot esperant que s’aprovi amb les modificacions introduïdes, defensa la necessitat de ‘ampliar la base’, una opció que ha estat incompresa per alguns sectors de l’independentisme que, segons ERC, no han estat capaços d’interpretar de manera ‘correcta’ la complexitat i l’heterogeneïtat sociològica de la societat catalana, que ha viscut al mateix temps una ‘tensió emocional’. Per al partit, un enfortiment quantitatiu i qualitatiu hauria de servir per a guanyar legitimitat interna i externa. En aquest context, creuen necessari que l’independentisme superi el 50% dels vots en unes eleccions, tot i que no és suficient. Defensen que ‘caldrà treballar per superar aquest percentatge de manera reiterada’ en eleccions successives. ERC abandera el diàleg entre les forces catalanes i, al mateix temps, una relació bilateral entre Catalunya i Espanya, mentre s’emprenen noves vies de resistència no violenta, com ara protestes simbòliques, vagues generals, la no-cooperació econòmica i política i la desobediència civil.

Sense descartar cap ‘via democràtica’

A més, la unilateralitat ha quedat blindada verbalment per Vilalta després de les declaracions de José Luís Ábalos, secretari d’organització del PSOE i ministre en funcions, en què donava per fet que ERC hi havia renunciat. Vilalta va sentenciar dimecres des del parlament que ERC no renunciaria ‘mai a cap via democràtica i política per a aconseguir la república catalana’. El document inicial, fet públic poc després de les eleccions del 10 de novembre, també és dur amb el PSOE, a qui atribueix decisions político-judicials ‘més contundents’ que no les que va prendre el PP, amb el paper de les fiscalies i de l’advocacia de l’estat en les causes obertes contra el procés.

El nucli del document estratègic redobla l’aposta pel referèndum, i dibuixa tres opcions possibles per a convocar-lo. La primera és la via pactada i negociada amb l’estat, una situació que admeten que ‘ara per ara és impossible, ateses les reiterades negatives de l’estat espanyol’. No obstant això, i mentre ERC reclama al PSOE una taula específica de negociació entre governs, manté la necessitat del diàleg per a arribar a una resolució democràtica del conflicte. La segona via és forçar la convocatòria del referèndum: ‘Combinar la força i l’acció’ perquè l’estat espanyol ‘no tingui cap més alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l’autodeterminació’. Aquesta via inclou accions de desobediència civil i de lluita no violenta, mentre generen grans consensos, s’enforteixen les institucions catalanes, guanyen suport a les urnes i es busquen complicitats i avals internacionals. La tercera via, sense batejar-la així, és la del referèndum unilateral: ‘No podem descartar mai la via de tornar-lo a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacionals, però independentment de l’existència de l’acord amb l’estat.’ Si s’aconsegueixen prou suports i majories, veuen viable tenir la força interna i externa que permeti de convocar un altre referèndum. D’aquesta manera, l’opció queda oberta.

La ponència també sentencia que la reconstrucció de la unitat estratègica és ‘imprescindible’, i la diferencia de la unitat electoral. ERC lamenta la reiterada confusió que hi ha hagut entre l’una i l’altra, i atribueix a aquest fet, i a les successives eleccions, les dificultats per a traçar un full de ruta unitari que ara miren de deixar enrere. ‘Som en una fase de reconstrucció de confiances entre els diferents actors’, constata. Hi preveu, a més, la possibilitat que aquesta unitat arribi a partir de diversos acords estratègics parcials que, a la llarga, basteixin un gran acord.

El paper a les institucions catalanes i a Madrid

ERC també defineix quin paper ha de tenir a les institucions. Al congrés i al senat espanyols, advoca per insistir en la necessitat d’un diàleg entre Catalunya i Espanya per a resoldre el conflicte i, alhora, denunciar la repressió i la violència de l’estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, defineix el govern com un ‘instrument essencial’ per a la consecució de la República perquè el sol fet d’estar governat per l’independentisme ja el converteix en un element de legitimitat. A més, considera que l’obra de govern s’ha d’orientar a l’ampliació de la base social independentista, igual que l’acció des dels ajuntaments.

El partit també constata que l’estratègia independentista a la resta de territoris dels Països Catalans s’ha d’adaptar a l’especificitat de cada lloc (a les tradicions institucionals, al mapa polític i als graus diferents de consciència nacional). En qualsevol cas, preveu que si es constitueix la República catalana només podrà ampliar-se amb la voluntat democràtica dels ciutadans de cada territori ‘a partir de la lliure adhesió, sigui de tall confederal o federalitzant’. ‘El camí a la independència del Principat pot obrir les portes al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord per a avançar en els seus objectius i beneficiar-se, fins i tot, com a connacionals, de determinats drets i serveis prestats per la República de Catalunya’, sosté el text.