ERC i els Comuns falquen definitivament Illa i apunten al pressupost de l’any vinent

Per tercera i última vegada enguany, el Parlament de Catalunya ha validat l’ampliació de la pròrroga pressupostària amb què Salvador Illa s’ha hagut de conformar en el primer any de legislatura. No han negociat un pressupost que hauria pogut tenir més cost polític, sobretot per a ERC, però el partit d’Oriol Junqueras i els Comuns han tornat a apuntalar l’estabilitat de l’executiu donant suport a un nou suplement de crèdit de 467 milions d’euros. Amb la suma dels dos decrets d’ampliació anteriors, enguany el govern tindrà 4.000 milions més que l’any passat. Hi pot comptar per la previsió de l’augment de la recaptació tributària d’enguany (d’acord amb el sistema de bestretes atorgades pel govern espanyol en compliment del sistema de finançament) i la liquidació en positiu del sistema del 2023, atès que les liquidacions finals es fan amb dos anys d’endarreriment. Aquest punt de partida favorable per a la Generalitat ha permès a l’executiu de complir els augments promesos en la retribució dels treballadors públics i negociar més despeses sectorials amb ERC i els Comuns, que han reivindicat repetidament els rèdits obtinguts. Illa fins i tot va escenificar dilluns la pròrroga pressupostària, com si fos un pressupost, reunint al Palau de la Generalitat els màxims representants de Foment del Treball, PIMEC, CCOO i UGT, que no van dubtar a reclamar uns comptes de debò.

En el debat parlamentari, ERC i els Comuns ja han apuntat cap a l’any vinent: l’esperada negociació d’un pressupost real. Si vol complir els terminis i ajustar-se al calendari parlamentari, el govern l’ha d’encarrilar a la tardor, perquè pugui entrar en vigor el primer de gener. I aquest és el propòsit declarat de la consellera d’Economia, Alícia Romero. ERC, tanmateix, ha avisat repetidament que sols s’hi avindrà si l’executiu compleix sobre el sistema de finançament acordat en el pacte d’investidura. Els Comuns mantenen les reclamacions en l’habitatge i el transport públic.

“Sense un nou model de finançament no hi haurà pressupost”, ha advertit el diputat d’Esquerra Albert Salvadó. Per a ERC, el nou model és un “objectiu estructural, estratègic i irrenunciable” i el govern no tindrà estabilitat si no s’avança en l’autogovern. Aquestes setmanes vinents es complirà el termini acordat amb la investidura perquè la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals concreti el nou model, encara que el govern espanyol no hagi obert formalment el debat amb la resta de territoris de règim comú. ERC també diu que l’Agència Tributària de Catalunya s’ha de “muscular” si hom vol fer possible el pacte perquè l’any vinent recapti l’IRPF. “A ERC tenim més ganes que ningú que el país disposi de nou pressupost”, ha dit Salvadó, insistint en la necessitat de complir els acords. En declaracions als mitjans de comunicació, Romero ha tornat a donar per fet que els compliran, sense concretar res.

Els Comuns han llançat un missatge semblant. “Per encarrilar el pressupost exigim que compleixin”, ha dit el portaveu del grup parlamentari, David Cid. Els Comuns insisteixen en les polítiques d’habitatge, en la millora del transport públic –sobretot ferroviari– i en la garantia dels serveis públics.

Per arribar fins aquí, el govern ha escenificat fragmentàriament els acords que ha anat tancant amb els dos socis d’investidura. Al final, l’executiu compta per a enguany amb uns 41.000 milions d’euros de despesa no financera no finalista. El tercer suplement de crèdit preveu 80 milions per a sufragar els compromisos amb els treballadors públics, amb els augments de salaris corresponents, i 368 milions per a inversions dels departaments. Romero ha esmentat, genèricament, mesures per a reforçar el sistema educatiu, impulsar la política lingüística i cultural, assumir compromisos en salut i educació universitària i finançar activitats esportives. El govern sosté que els 4.000 milions addicionals respecte de la pròrroga els permet de “garantir la qualitat dels serveis públics” i emprendre nous projectes.

Malgrat que hauria preferit poder aprovar un pressupost en condicions de normalitat, l’executiu d’Illa no ha volgut fer sang i ha negociat els suplements de crèdit amb els socis de la investidura, convençut d’haver greixat les relacions per als comptes de l’any vinent. No és habitual que un govern hagi de recórrer a una pròrroga el primer any de la legislatura, però aquest ha estat també el cas de Pedro Sánchez. Com a capdavanters d’una nova normalitat, el PSC ha intentat fer de la necessitat virtut, presentant els suplements de crèdit com a fites polítiques que permetran de millorar les polítiques socials. Romero ha remarcat que, en total, es destinarien 1.400 milions en habitatge gràcies als suplements.

Junts ha tornat a abstenir-se en la votació, igual com amb els altres suplements, i la resta de partits de l’oposició hi ha votat en contra. El diputat de Junts Jordi Monell ha criticat que hi hagi mesures que es quedin en la declaració d’intencions, sense concretar-ne la dotació econòmica, i ha remarcat que un país normal hauria de tenir un pressupost amb el suport dels partits de la investidura. També el PP ha retret al govern la incapacitat d’aconseguir uns nous comptes. Laia Estrada, de la CUP, ha lamentat que la cambra hagi acollit “un capítol més de la tragicomèdia parlamentària del PSC” i ha criticat que el parlament es converteixi en una gestoria d’allò que es negocia en unes altres taules. “Responsabilitat seria obrir un debat profund, valent, sobre el país”, ha remarcat, en vista de l’absència d’uns comptes a discutir parlamentàriament.