Xavi Abad: “El virus de la verola del simi pot persistir setmanes o mesos en una superfície”

Entrevista al viròleg i cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

VilaWeb
Redacció
01.08.2022 - 21:40
Actualització: 02.08.2022 - 08:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els nombres parlen per si mateixos. A Barcelona ja s’han confirmat 747 casos de verola del simi en tan sols dos mesos. Les autoritats demanen d’extremar les precaucions, sobretot després del pronunciament de l’OMS, que en va declarar l’emergència mundial. De mica en mica, la gent comença a aprendre’s els símptomes d’aquesta malaltia: febre, cansament, inflamació dels ganglis limfàtics i erupcions cutànies. A mesura que passen els dies, anem sabent com es comporta. Per exemple, que aquest virus no és infecciós fins que no apareixen els símptomes, però que, en canvi, pot persistir en superfícies unes quantes setmanes. En parlem amb el viròleg Xavi Abad, que ens dóna algunes claus per a entendre més bé aquesta malaltia.

Què necessita el virus de la verola del simi per a transmetre’s?
—La major part dels casos poden ser conseqüència d’un contacte íntim previ, intens, i que no necessàriament ha de ser sexual. Però també hi pot haver casos esporàdics d’una altra mena, perquè aquest virus, igual que el de la verola, es pot transmetre per petites gotes que emetem quan parlem i respirem. Aquest és el motiu pel qual els sanitaris, quan treballen amb infectats de la verola, i estan en proximitat, s’han de posar màscara obligatòriament. Però, amb un percentatge més alt, la via de transmissió principal actualment és per les erupcions cutànies o crostes de persones que tenen símptomes.

I si la crosta és seca, també infecta?
—Seques, també. Aquestes erupcions apareixen, creixen, arriben a un nivell de maduresa, s’assequen i desapareixen, i en comptes de l’erupció, hi tens pell sana. Quan tens pell sense erupció deixes de ser infecciós. Però una crosta seca encara acumula virus infectius. De fet, hi ha estudis amb el virus de la verola dels anys seixanta i setanta del segle passat, que van quantificar el contingut d’aquestes crostes; podia haver-hi entre deu mil virus infecciosos i un milió. Per tant, la crosta seca encara infecta.

Quan parlem de contacte íntim, a què ens referim?
—Si mirem la bibliografia i les darreres informacions disponibles, la immensa majoria de les lesions semblen concentrar-se a la zona de contacte sexual, sigui a la zona perianal o a la del pubis. Però de contactes íntims en tenim molts i no sempre són sexuals. Pot ser un contacte íntim que duri poc i no hi hagi cap conseqüència; però un contacte íntim relativament intens i llarg, independentment que sigui sexual, pot desembocar en un contagi. Això sí, sempre que el portador tingui algun símptoma.

Si un portador no té cap símptoma, no és infecciós?
—En la fase asimptomàtica no es té capacitat de transmetre, o aquestes són les dades que tenim actualment. La persona comença a transmetre quan comença a tenir algun símptoma com ara la febre, dolor muscular, dolor de gola i inici de les erupcions. I, poc després d’aquests símptomes, poden començar a aparèixer les erupcions. Això és un avantatge en comparació amb el SARS-CoV-2, que sí que tenia capacitat de transmetre uns dies abans no apareguessin els símptomes, en fase presimptomàtica però infecciosa.

S’ha parlat molt de l’experiència d’un noi que deia que s’havia encomanat perquè va tocar el patinet d’un infectat. Ho veieu possible?
—Hi ha una altra persona de Twitter que ha publicat quatre captures de pantalla de quatre persones diferents que deien exactament el mateix. Això és sospitós. A veure, a diferència de SARS-CoV-2, els fòmits sí probablement jugaran un paper en la transmissió d’aquest poxvirus, més que res perquè ho ha fet en la resta de poxvirus, com la verola o el virus Vaccinia. Cal esperar el mateix. Perquè se sap que és un virus que té una capacitat de persistència ambiental més alta que els coronavirus, per exemple. Un coronavirus es pot mantenir en una superfície entre unes hores i uns pocs dies; en canvi, en virus com el de la verola del simi, la persistència descrita és de setmanes o mesos. Per tant, és possible que una superfície molt tocada i suada per una persona que tingui símptomes, després pugui transmetre i infectar algú altre. És possible. Probable? Depèn de la persona que contamina el fòmit i del contacte de la persona que després fa servir aquesta superfície.

Així, per exemple, si agafo el Bicing, què he de fer abans de tocar el manillar?
—Ara mateix, res. No té sentit posar-se guants. Aquí entra en joc la col·laboració de cadascú i pensar en allò que faries tu. Si tingués alguna erupció al cos, no aniria en bici i aniria a la consulta del metge. Penso que els altres farien el mateix que faria jo, i potser no. En principi, si aquests objectes es manipulen poc, el risc és gairebé zero. Jo no em posaria guants ni al transport públic ni al Bicing, ni parlar-ne.

Ara per ara, l’estratègia de vaccinació de Salut és centrada en els qui mantenen pràctiques sexuals d’alt risc incloses en programes de PrEP o amb infecció per VIH, i els contactes estrets dels casos confirmats. És una bona estratègia?
—T’ho diré d’una altra manera. Amb les poques vacunes que tenen, no hi poden fer més; no es pot vacunar un col·lectiu més gran de persones, per exemple el col·lectiu d’immunodeprimits, i arribar a tots els contactes de les parelles de riscos. No surten els números. Han rebut 1.600 vacunes. L’OMS et diu que la mitjana de contactes de cada positiu estaria entre 10 persones i 20. Si tens 700 infectats i assumeixes que cadascun ha tingut entre 10 contactes i 20, necessites entre 7.000 vacunes i 14.000. I no les tens.

Sense la cotilla del nombre de dosis, administrar el vaccí contra la verola del simi de manera generalitzada seria una bona estratègia?
—No. Vàrem eradicar la infecció de la verola amb una vacuna que crec que ara no compliria els criteris de qualitat. N’hem de parlar. La vacuna amb què ens vàrem vacunar contra la verola ara no es pot considerar prou segura. De fet, encara que hi ha milions de dosis estocades que els experts no es plantegen fer-la servir havent-hi alternatives més segures, com la Imvanex. Que en situació d’emergència futura la posis, d’acord, però no compleix els estàndards de vacuna segura actuals. Els estàndards van variant i es van tornant més exigents i més segurs.

Per què no és un vaccí segur, segons els estàndards actuals?
—Perquè és una vacuna de segona generació que es basava en uns virus que encara tenia capacitat de replicar-se. Et vacunaven amb una soca debilitada d’un virus que encara es propagava. No ho pots administrar a immunodeprimits ni a gent amb patologies relativament complicades, perquè els administres un virus que es propagarà; potser es propagarà poc, poc i malament, però es propagarà. A més, d’aquest vaccí, crec recordar que es diu ACAM20, només hi ha cinc milions de dosis a tot el món, i em faria por preguntar quan es van fer. Per contra el vaccí de tercera generació MVA-BN (Modified Vaccinia Ankara-Bavarian Nordic) comercialitzada com a Jynneos o Imvanex, és una vacuna de virus no replicatiu, però en tenim uns pocs milions de dosis i no se’n podrà produir els mesos vinents.

Hi ha hagut dos morts a l’estat espanyol, però cap a Europa. Curiós o simptomàtic?
—És normal. A Espanya hi ha moltes infeccions, és el primer país d’Europa en nombre de casos. Aleshores, per probabilitat, és una xifra raonable. Per què hi ha tants casos a la península i a Anglaterra? Perquè possiblement el focus va ser en unes festes que va haver-hi a les Canàries en què van participar persones de diferents països d’Europa, però especialment de l’estat espanyol, Portugal i Anglaterra, entre altres països europeus. Aquí és on hi hauria hagut el cas índex. Després, van tornar a les ciutats respectives i van començar a fer infeccions secundàries.

Qui té més risc?
—Els immunodeprimits o gent amb problemes respiratoris, cardíacs o de sobrepès. Tingues en compte que aquest virus té la potencialitat de generar meningitis i miocarditis, entre altres complicacions serioses. La probabilitat és baixa, però, és clar, quan comences a tenir força casos, això que semblava una anècdota deixa de ser-ho.

L’alerta llançada per l’OMS i haver-la declarada una emergència de salut pública, com ho llegiu? És una prevenció per la inacció?
—Crec que l’OMS va trigar massa a declarar la verola del simi una emergència. Van tenir una reunió al juny i una altra al juliol. En la primera ja s’haurien pogut posicionar. Al juny hi havia 3.000 casos en una quarantena de països i un mes més tard en teníem 17.000 en 75 estats, i el comitè d’experts encara estava força dividit. Jo ho hauria declarat abans. Ara, un cop fet, que és el que tocava, cal veure quin paper podrà fer l’OMS a l’hora de coordinar i assessorar els països sobre quina estratègia seguir i quina distribució fer de les vacunes.

Pot arribar a ser endèmica en alguns països?
—Sí, pot esdevenir endèmica i tenir un cicle continuat en alguns països. No és impossible si no aconsegueixes d’aturar la transmissió i vas tenint casos continuats. Se suposa que aquest vaccí dóna una immunitat de llarga durada, i també la infecció ‘natural’, però no és clar que no puguis anar tenint brots. Si això passa i la circulació no es pot tallar, és la definició d’endèmia. Endèmia i pandèmia no tenen res a veure amb virulència ni amb la intensitat de la circulació.

Hi ha qui diu que la verola del simi en realitat és l’herpes zòster, i que aquest, en alguns casos, també podria ser un efecte secundari del vaccí de la covid. Què en penseu?
—Diria que m’ensenyin les dades que permetin d’arribar a aquesta conclusió. Els controls, els mecanismes… És lògic que, quan poses moltes vacunes, hi hagi gent que comenci a assignar-los totes les coses que ja passaven abans. De fet, ja fa molts mesos que es fa. La presentació de l’herpes zòster no la trobo tan semblant a la de la verola del simi. No hi veig relació. Fins i tot diria que és una bajanada, però espero proves.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes