Simon Bekaert

L’advocat belga Simon Bekaert defensa el raper Valtònyc de l’euroordre d’Espanya, però també segueix el dia a dia de la repressió contra l’independentisme. El seu pare, Paul Bekaert, forma part de l’equip de defensa dels exiliats. El preocupa com ha anat el judici del Tribunal Suprem espanyol i la parcialitat dels jutges. Sobre la sentència, preveu que s’ajustarà a un termini raonable perquè quan el Tribunal d’Estrasburg estudiï el cas, els presos polítics ja hagin complert bona part de la condemna.

En aquesta entrevista, Bekaert també parla de la situació de Valtònyc i de la decisió que ha de prendre el Tribunal de Luxemburg sobre si Carles Puigdemont i Toni Comín poden exercir d’eurodiputats.

Vau poder seguir el judici contra el procés?
—Sí. S’hi van cometre diverses vulneracions de drets. La parcialitat del Tribunal Suprem va començar abans de comença el judici. Els jutges van acceptar tots els testimonis proposats per la fiscalia, sense ni tan sols comprovar-ne els noms. Van fer un copia i enganxa. N’és una prova el fet que la fiscalia proposés de declarar a Wim Kok, ex-primer ministre dels Països Baixos que s’havia mort un parell de mesos abans. No podia anar a declarar, llevat que el Suprem tingui el poder de fer reviure els morts. En canvi, el Suprem va ser molt estricte amb la llista de testimonis proposats per la defensa, i arbitràriament va refusar-ne molts testimonis. Va demostrar que era un tribunal esbiaixat i que feia costat a la fiscalia ja de bon començament. També és problemàtic el fet que Vox, l’extrema dreta, fos al costat de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat. No és normal que membres electes d’un partit polític puguin acusar i demanar penes. En uns altres països, això no passa. Vox ha fet un paper que correspon a la fiscalia. Què hi fa un partit polític, en un judici? Va sortir als mitjans cada dia, van poder fer campanya per a les eleccions… La meva predicció és que això acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i que tombarà la sentència del Tribunal Suprem.

Penseu que la sentència pot ser dura?
—En la meva opinió, els acusats haurien de ser lliures i absolts. Qualsevol altra sentència serà dolenta. El Tribunal Suprem és un tribunal polititzat i segurament no serà just. No hi tinc confiança. Podria passar que els jutges fessin una sentència no gaire dura i quan el cas arribés al Tribunal d’Estrasburg ja s’hagués complert bona part de la condemna. Aquesta seria la meva travessa.

El Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU s’ha pronunciat contra l’empresonament dels presos polítics, però el Suprem no en fa cabal.
—És molt significatiu que no ho prenguin en consideració. No són pronunciaments de compliment obligat, legalment. Però és clar que si el Tribunal Suprem en fa cas omís això es pot utilitzar al Tribunal d’Estrasburg.

Una sentència condemnatòria donarà més possibilitats a les noves euroordres contra els exiliats?
—No crec que tingui gaire influència sobre la seva situació. Ni a Bèlgica, ni a Escòcia ni a Suïssa. Per a la legislació i els tribunals belgues no canvia gaire el fet que hi hagi una sentència. Si els condemnen a presó, és un element que pot utilitzar-se a Bèlgica contra Espanya. És un argument extra contra les euroordres perquè es pot defensar que si extradissin els exiliats no tindrien un judici just a Espanya. Seria l’únic element positiu d’una sentència de presó contra els dirigents independentistes jutjats; fóra molt xocant per als jutges belgues, i crec també per a magistrats de més països.

Quant al cas de Puigdemont i Comín, sou optimista amb la decisió que prengui el Tribunal de Luxemburg sobre la seva condició d’eurodiputats?
—Ho hauria de ser, però no sé quant tardarà a decidir, el tribunal. L’estat espanyol podria forçar pròrrogues de la vista. Aquest cas va més enllà de Catalunya. Es decideix si els votants poden elegir eurodiputats i en acabat, mitjançant alguna decisió, l’estat pot evitar que ocupin el seu lloc al Parlament Europeu. És clar que el resultat de les eleccions diu que van ser elegits i que no tenen cap incompatibilitat de càrrec. No es troben en cap d’aquestes dues situacions, i l’única cosa que et pot privar de ser eurodiputat és haver estat condemnat per una sentència que et faci perdre els drets polítics. Espanya diu que han d’anar a Madrid i jurar la constitució, però és absurd, perquè els detindrien i no els ho deixarien fer. També cal tenir en compte que els eurodiputats representen els votants, no els estats membres de la Unió Europea. Fer jurar la constitució espanyola va contra els tractats europeus. A més, seria un precedent molt perillós.

En quin sentit?
—Si Espanya guanya aquesta batalla, això pot afectar la resta d’estats europeus. Els partits polítics podrien presentar candidats, la gent els podria votar i després l’estat els podria excloure del Parlament Europeu. Això podria passar a partits comunistes, socialistes, liberals… A Hongria, per exemple, podria passar. El Parlament Europeu té una posició molt equivocada: ha de protegir els seus membres electes. Si demà estats de l’est d’Europa decideixen de posar limitacions als eurodiputats, què? Això pot passar. Acceptar això és un atac a la democràcia i a les institucions europees. Espanya ha atacat la democràcia i les institucions europees. Alguns buròcrates i membres de les institucions europees hi han col·laborat. Després, la gent es queixa que les institucions europees no són democràtiques i que no representen la majoria de la població… Tot això és un problema. No poden dir que el Parlament Europeu és democràtic si passen aquestes coses. La principal discussió avui és si li han de passar una llista d’eurodiputats quan tothom sap el resultat de les eleccions. El Parlament Europeu és governat per hipòcrites. Boye lluita contra la decisió de l’estat espanyol, que és il·legal, i contra el Parlament Europeu per la manera com actua, també il·legalment.

Sou l’advocat de Valtònyc. El 16 de setembre, el Tribunal de Luxemburg ha de decidir sobre la qüestió pre-judicial que va enviar-hi el Tribunal d’Apel·lació de Gant.
—El Tribunal d’Apel·lació de Gant va ajornar la vista al 24 de desembre, tot esperant la resposta del Tribunal de Luxemburg. Si la decisió ens és favorable, segurament el fiscal belga voldrà enviar els seus arguments en un informe, i s’ajornarà igualment. I si no ens donen la raó, ho farem nosaltres. Per tant, no crec que el 24 de desembre hi hagi cap decisió definitiva.

El Tribunal d’Estrasburg va admetre a tràmit el març la demanda de Valtònyc contra Espanya, per haver vulnerat la seva llibertat d’expressió.
—Sí, però el Tribunal Europeu de Drets Humans no analitzarà la substància del cas Valtònyc. Confiem en el sistema judicial belga i que no sigui extradit. D’una altra banda, si no ens donessin la raó i acceptessin l’extradició, podríem anar al Tribunal d’Estrasburg per a evitar-la. Però, hi insisteixo, és una qüestió política i no entraran a analitzar la substància del cas. L’estat espanyol ha pressionat certa gent de l’administració del tribunal, segons alguna informació que m’ha arribat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb