Pere Sampol és un dels dirigents amb més pes polític acumulat del nacionalisme a Mallorca. És un dels personatges més importants del PSM i, encara que ja retirat de l’activitat parlamentària, la seva veu és escoltada i respectada. Va ser vice-president i conseller d’Economia del primer pacte de progrés (1999-2003) i va comandar la reconversió del partit en l’espai polític actual, Més per Mallorca, abans Bloc, que aplega el partit de referència de l’esquerra nacionalista i Iniciativa-Verds. En aquesta entrevista, Sampol desdramatitza els resultats de Veus Progressistes, la coalició que va mirar d’aconseguir el primer diputat per al sobiranisme de les Illes al congrés espanyol, i en fa una interpretació optimista amb vista a les eleccions del 26 de maig a les Illes. Destaca la força municipal de Més i denuncia la dreta autòctona amb una frase demolidora: ‘La dreta a les Illes Balears és anticatalanista, franquista i caciquista.’

És un fracàs el resultat de Veus Progressistes al congrés espanyol?
—És una tradició. Aquesta és una assignatura pendent del nacionalisme de les Illes, que mai no ha aconseguit de rompre aquesta dualitat. En unes eleccions al parlament els vots es multipliquen per tres o per quatre. En canvi, en unes eleccions espanyoles no existeix per a una gran majoria de l’electorat.

Es traslladarà la tendència de vot a les eleccions del 26 de maig?
—La tradició també diu que no. Al contrari, a vegades hi ha una mala consciència del votant tradicional de Més que opta pel vot útil a les espanyoles. A més, les eleccions al parlament coincideixen amb les municipals i Més és una organització bàsicament municipalista que presentarà més candidatures que mai. Tot i que el PSOE passa per un bon moment i que Francina Armengol capitalitzarà una part de la gestió de govern, crec que Més té armes suficients per a fer uns bons resultats el 26 de maig.

S’ha de reformular el sobiranisme a les Illes?
—Hi ha una força municipal molt potent. Tenim més candidatures que el PSOE i, juntament amb el PP, som els dos partits que es presenten amb més candidatures municipals. Això vol dir un petit exèrcit a cada municipi, fent el porta a porta i demanant el vot. Tradicionalment, el PSM, i ara Més, tenia una forta presència a l’interior de Mallorca i de Menorca, però és que en aquesta legislatura ha tengut les batllies de Palma i de l’àrea metropolitana, com Marratxí, Llucmajor i batllies importants com Felanitx. Aquests municipis representen el 80% del cens. Si la bona gestió que s’ha fet en aquests municipis es tradueix en vots, es pot obtenir un bon resultat. En definitiva, els resultats dolents a les espanyoles no m’han vengut de nou i crec que Més és capaç de fer un bon paper el 26 de maig.

I com interpretau que l’extrema dreta de Vox hagi superat de manera tan clara Veus Progressistes, amb la implantació municipal que té Més?
—La dreta a les Illes Balears és una dreta franquista. El Partit Popular beu de l’herència del franquisme. Els seus dirigents havien aconseguit d’aglutinar tota la dreta, bàsicament per uns interessos econòmics i personals. En el moment que ha sortit una candidatura clarament franquista, els franquistes s’hi han sentit molt còmodes i molt identificats. Aquesta dreta franquista possiblement no ha existit a Catalunya com a les Illes Balears. A Catalunya aquesta dreta espanyolista i anticatalanista era reduïda al PP, que ara és residual. A Catalunya hi ha hagut una dreta moderna i europea. A les Illes Balears, la dreta és castellanista, anticatalanista, franquista i caciquista i amb una estructura piramidal que era una fàbrica de vots. Però la pèrdua progressiva de poder municipal ha provocat una nostàlgia del franquisme. Això ha fet que una bona part de l’electorat del PP s’hagi emocionat amb aquest discurs de mà alçada.

Com s’hi planta cara, a aquesta extrema dreta franquista que heu definit?
—L’extrema dreta ha entrat amb les televisions,  totes les privades, també Televisió Espanyola, els diaris, fins i tot El País, i amb Ciutadans i el Partit Popular, que han negat que fos extrema dreta per legitimar el pacte a Andalusia i, si venia bé, també un govern de l’estat. Un partit que no tenia ni la mínima representació ha tengut més espai que formacions que sí que hi són, a les institucions. Com es combat l’extrema dreta? Amb cultura i amb educació. Em preocupa, sobretot, que això no és un fenomen espanyol. Hi ha un suport econòmic i mediàtic a l’extrema dreta de fa uns quants anys. Això que passa a Europa o a l’Amèrica del Sud és planificat per grups que tenen molt de poder econòmic, mediàtic i, fins i tot, paramilitar.

Existeix el sector regionalista del PP?
—Sempre s’ha dit que hi havia un sector més centrista i moderat, però quan hi ha hagut un conflicte amb Madrid mai no ha presentat batalla. Hi ha un moment que marca la història d’aquest partit: quan Cañellas es troba obligat a dimitir per la sentència del túnel de Sóller, que era absolutòria per prescripció. Es considerava provat que el PP havia percebut comissions per l’adjudicació del túnel de Sóller però per quinze dies els delictes havien prescrit. Aleshores, José María Aznar va considerar que Cañellas havia de dimitir. ‘No seràs cap pedra en el meu camí a la Moncloa’, és la frase que diuen que va dir. Cañellas, que era totpoderós, amb majoria absoluta a les Illes Balears, va dubtar i va dimitir. Aquest moment és considerat com la cessió de poder del sector regionalista als dirigents estatals. D’aleshores ençà, sempre, les candidatures s’han imposat des de Madrid. Això no vol dir que a la part forana no hi hagi batlles que no qüestionin la normalització lingüística i que als ajuntaments que presideixen no es faci tot en català. Però tenim davant un partit d’obediència madrilenya.

El PI pot aplegar vot regionalista del PP el 26 de maig?
—El PI és una opció que neix d’aquest llast tan important que és la desfeta d’Unió Mallorquina i que uneix escindits del PP, que se suposa que deixaren el partit perquè se sentien marginats en les candidatures, amb persones d’una certa talla intel·lectual i que poden teoritzar sobre el mallorquinisme i que aporten valor. A més, té una força municipal gens menyspreable amb força batllies. Té un espai, però s’ha d’anar fent a poc a poc. En les passades eleccions, Més es va convertir en la primera força municipalista de Mallorca i diria que de Menorca, també. És el partit que ha governat més ciutadans. Però això ha costat quaranta anys. El PI fa vuit anys que existeix, i va fent i va creixent a poc a poc. Als partits que no surten a les televisions, com Més i el PI, els és molt més difícil. El creixement es fa a còpia de convèncer persones, una a una, i a partir d’una gestió molt eficaç. Passa que quan ve un tsunami d’aquestes característiques i mediatitzat com aquest, nosaltres no hi som. A mi m’ha passat, que votants de tota la vida m’han demanat si em presentava aquesta legislatura.

Perilla el govern de progrés si hi ha un pacte a Madrid entre el PSOE i Cs?
—Hi haurà molta pressió dels poders fàctics i del poder econòmic que controla els mitjans de comunicació perquè es faci aquest pacte. Però les bases del PSOE van ser prou contundents cridant ‘Rivera, no’. Crec que Sánchez provarà de governar tot sol amb ajuts puntuals d’uns i altres, amb un suport més estable de Podem.

És catalanista Francina Armengol?
—Ella és catalanista segons la pressió que sent per part de Més. Si Més creix electoralment, el PSOE ha de cobrir aquest flanc. En poques paraules, si a Mallorca i a les Balears no hagués existit el PSM, segurament ja seríem una província no gaire diferent de Valladolid o Sòria. Això no vol dir que dins el PSOE no hi hagi gent que milita en el catalanisme i que fan la seva vida en català. Però només són contundents a l’hora de governar en favor de la cultura catalana si senten l’alè de Més. Pensem que a Mallorca, Més va quedar a tres mil vots del PSOE (2015). Per tant, són els dos partits que tenen més transvasament de vots de l’un a l’altre. D’això, el PSOE n’és conscient i ha d’intentar fer polítiques semblants a les de Més.

Com interpretau la posició de Pedro Sánchez envers el procés independentista?
—Crec que fins passades les eleccions no hi haurà una fotografia entre el PSOE i cap partit sobiranista. Sánchez es troba en una cruïlla. Quan ell diu que han derrotat el passat i han guanyat el futur, quin futur és aquest a l’estat espanyol? Aquesta Espanya uniforme, castellana, que renega de la diversitat o l’acceptació que Espanya és un estat plurinacional? Això ho vol traduir políticament? Imagín que hi haurà converses que haurien de ser discretes per a evitar que aquests bàrbars de Cs i de Vox puguin arengar la seva gent. Sánchez es troba amb un problema molt greu. El problema és judicialitzat. No és tan sols negociar un referèndum o una una fórmula perquè Catalunya es pugui autodeterminar. És com treus els empresonats de les urpes d’un tribunal fabricat pel PP d’acord amb la seva ideologia. El franquisme també és present a les altes instàncies judicials.

Fiscalia i advocacia de l’estat seuen al costat de Vox al Suprem, amb Pedro Sánchez de president…
—Sí, i poden donar instruccions al fiscal general de l’estat i a l’advocacia de l’estat perquè disminueixi penes, però és complicat amb uns jutges col·locats amb el dit partidista del PP, no per mèrits de carrera. Les clavegueres de l’estat arriben al Consell General del Poder Judicial i al Tribunal Suprem. Hi ha jutges magnífics. A les Balears en som testimoni, amb el jutge Castro o el fiscal Carrau, però quan arribes a tribunals superiors de justícia, Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial, hi trobes la interferència dels partits polítics que hi han situat persones afins a les seves ideologies. Rajoy va posar en mans d’aquesta gent la solució del problema de Catalunya i això dificulta una sortida política.

Què sentiu quan veieu companys polítics asseguts a la banqueta dels acusats per haver defensat un programa polític?
—Si fins i tot em va deixar un mal regust veure entrar a la presó adversaris meus, amb qui he tengut més que paraules, com ara Jaume Matas i Maria Antònia Munar, imaginau veure entrar-hi gent amb qui comparteixes una afinitat política i que en alguns casos els coneixes personalment. És una desesperació. És una sensació d’impotència i d’injustícia. Vull pensar que després d’anys de dolor tendran un reconeixement del poble. Passaran a la història com a herois. Els dedicarem carrers i places i seran uns referents per tota la vida. Però això que passen ells i les seves famílies no els ho lleva ningú.

El procés independentista ha desfermat l’anticatalanisme i l’espanyolisme a Mallorca?
—Naturalment. La gent més mallorquinista sent una solidaritat amb el poble català. I, per una altra banda, els ciutadans que només es desinformen amb les televisions espanyoles de cada vegada són més anticatalanistes. Qualsevol ciutadà de les Balears que no miri TV3 i no escolti Catalunya Ràdio té la mateixa sensació que pot tenir un ciutadà de Madrid. Fins i tot IB3 quan informa del judici contra el procés ho fa mitjançant la FORTA. M’indigna quan veus les preguntes del fiscal i les respostes que són contràries als processats. Hi ha una autèntica censura i manipulació de tot allò que passa a Catalunya.

Acabem. Després de ser senador vau escriure ‘Espanya no té remei’. Les Illes en tenen, de remei?
—Les Balears tenen uns objectius molt importants amb un creixement urbanístic i demogràfic brutal. I això no es reverteix en dos dies. Aquests quatre anys s’han impulsat iniciatives ambientals pioneres a l’estat espanyol i a Europa. La llei de transició energètica, la llei de residus, el decret de protecció de la posidònia marina, l’ampliació de parcs naturals com el de Cabrera o l’ampliació de nous parcs terrestres. S’ha fet una gestió brutal. L’impost turístic, que és una font molt important per a ajudar a preservar el medi i restaurar patrimoni, també agrícola. Som dins un vehicle que anava a tres-cents per hora i que ha de començar a frenar. Si passam de frenada, perdrem les eleccions, com ja va passar el 2003. Si frenes massa a poc a poc, tens els ciutadans més conscients i ecologistes que diuen que s’ha de protegir més. Ens trobam en un canvi de model que s’ha de fer progressivament. I aquest és el desafiament i el debat més gran que hi ha a Mallorca i a les Balears, en aquest moment.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb