pere soler

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

‘Si pensem que una escola segura és aquella on no hi hauran casos esporàdics o no s’haurà de tancar, no anem bé’, assegura Pere Soler, cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria de l’hospital Vall d’Hebron. Diu que s’ha d’evitar que hi hagi contagis dins les escoles, i per això recorda que és molt important què es fa fora, on realment hi ha el perill. Dins els centres educatius, són clau els grups bombolla, una manera de controlar els possibles casos. Soler té coll avall que n’hi haurà, de contagis, tal com n’hi ha hagut aquest estiu malgrat no tenir escola. ‘Tots els països valoren l’èxit de l’escolarització, si el fet d’anar a l’escola no implica un rebrot important per a tota la població. I si hi ha casos, no podem passar per alt que avui ja en tenim al voltant de cent cada dia.’ En definitiva, l’escola és segura, però el risc zero no hi és.

Soler també envia un missatge tranquil·litzador als docents. ‘Simplement amb una màscara, una bata i higiene de mans, els professors poden estar tranquils.’ Encara més, explica que la majoria de nens són asimptomàtics i transmeten molt poc. ‘Hi ha molt més risc entre professionals que no amb els nens.’ Un estudi de Suècia diu que tenen molt més risc els taxistes o cambrers que no els mestres. Soler insisteix que la professió de docents és de les que té menys risc.

Una de les primeres coses que es van fer, quan va arribar la pandèmia, va ser tancar les escoles. En aquell moment es pensava que els nens eren molt contagiosos.
—En aquesta pandèmia ens hem trobat amb molts coneixements que anaven variant. A pediatria això no ha passat. No és que inicialment tinguéssim una informació que demostrés que els nens eren més contagiosos, sinó, que en una situació d’infeccions virals respiratòries vam utilitzar el coneixement que teníem d’uns altres virus, com ara la grip A. Per això, la majoria de països van decidir de tancar les escoles. Ara la situació és diferent. Encara tenim incerteses pel que fa a la transmissibilitat, però ja tenim informació sobre els contagis dels nens i el seu curs clínic. No hi ha cap estudi que demostri que els nens transmeten tant com ens pensàvem, i ni de bon tros que transmetin més que no els adults.

Segons un estudi que heu fet a la Vall d’Hebron, només el 3,5% dels nens han portat la covid-19 a casa.
—Si, l’estudi té tres parts. De moment només hem publicat la primera, que la vam fer durant el confinament. Vam analitzar amb una vuitantena de famílies quina era la direcció de la transmissió. I vam veure que només un 3,5% dels nens eren transmissors de la malaltia. En canvi, en un 60% el transmissor era l’adult. El problema que vam tenir era que com que era retrospectiu va haver-hi un 30% de casos en què era difícil de definir qui ho havia transmès, bé perquè el nen era l’únic cas o bé perquè no sabien qui havia estat el primer d’encomanar-se.

Ara això pot canviar? Ara aquests nens tindran més contacte fora del seu entorn familiar i per tant aquestes xifres poden augmentar?
—Evidentment, ara que han començat les escoles poden canviar coses. Però la segona part de l’estudi, que presentarem molt aviat, valida absolutament les xifres que vam publicar a la primera part. I aquesta segona part encara té més valor, perquè s’ha fet fins a l’agost, quan els nens ja tenien relacions socials. A més, s’ha fet de manera prospectiva, hi ha hagut menys oblits. Les dades donen moltíssima solidesa a la nostra teoria, i quadren amb la nostra experiència clínica.

Per tant, confieu que aquest percentatge es mantindrà baix malgrat que els nens tinguin més contacte entre ells ?
—Sí, però dependrà de com ho fem fora de l’escola. Si a fora som capaços de fer-ho bé i baixar el percentil per sota de 40, les escoles seran molt segures. Però abans hem d’entendre què vol dir una escola segura. Si pensem que una escola segura és aquella on no hi haurà casos esporàdics o no s’hauran de tancar classes o escoles, no anem bé. Si és així, l’escola no és segura.

Si ens ho mirem així, res no és segur.
—Exacte, hem de ser conscients que avui dia tenim entre 2.500 i 3.000 casos cada mes de nens i joves de zero a divuit anys. Diem que al Principat hi ha uns cent casos diaris de menors. Si després tenim cent casos diaris a les escoles, cosa que trobo improbable, no farem res més que repetir les dades que teníem al juliol o a l’agost. Per tant, la clau és que els casos que podem tenir a l’escola es detectin i es controlin. Tots els països valoren l’èxit de l’escolarització, si el fet d’anar a l’escola no implica un rebrot important per a tota la població. I si hi ha casos, tinguem en compte aquests cent casos diaris que teníem abans de començar l’escola. Aquestes són les dades que hem de comparar.

Quins són els símptomes de covid-19 més habituals en nens i adolescents?

Per tant, entra dins de la normalitat que aquests primers dies s’hagin d’aïllar classes.
—Hem de tenir molta prudència amb què passi els primers set o vuit dies d’escola. Recordem que tot plegat serà fruit de la setmana anterior, quan els centres educatius estaven tancats. Tots vam veure els diaris que dèieu que a França el tercer dia ja havien tancat vint-i-dues escoles. Però ningú no va veure era que eren deu al continent i dotze en una illa. I, cosa que és més important, eren deu de seixanta-sis mil. Però, a més, era el tercer dia: per tant, allò era fruit d’infeccions a fora.

Perquè l’escola sigui segura és important que es puguin detectar els casos positius com més aviat millor?
—Sí, per això tenim els protocols d’actuació. Hi ha documents que especifiquen clarament els passos que ha de seguir tothom en cas d’un nen positiu. Deixa molt clar qui s’ha de posar en contacte amb l’assistència primària, a qui s’ha de fer la prova, què passa amb els alumnes que són contactes estrets… A més, a diferència dels altres casos positius que podem trobar a la societat, en què tot depèn de l’individu i del Departament de Salut, aquí hi entrarà en joc l’escola.

Serà com quan hi ha un cas en una empresa?
—Si, però amb una diferència: alguna empresa per motius econòmics ha volgut tirar endavant amb la producció i no tallar el contagi quan hi ha hagut algun contacte. A les escoles això és impensable, no passarà. No hi ha cap escola que vulgui continuar perquè sí. El seu principal interès serà no tenir brots que l’obliguin a tancar.

‘Si estires el fil fins a l’últim contacte de l’últim contacte, voldrà dir que cada vegada que tenim un positiu hem de fer la PCR a gairebé set milions i mig de persones’

Què passarà si hi ha un positiu?
—S’aïllarà i es farà la prova a tots els seus contactes estrets. En el cas de l’escola, serà a tots els nens de la classe i als mestres. Quan el nen positiu tingui un germà que vagi a la mateixa escola, serà aïllat i se li farà la PCR, però als seus companys de la classe no.

I si resulta que el germà també acaba essent positiu?
—Llavors també els aïllaran. Però no podem estar tota l’estona pensant: ‘I si…?’ Segur que la gent té molts ‘i si….’, però se seguirà al mateix protocol que fora de l’escola, només els contactes estrets.

No voldria ser al grup de WhatsApp dels pares de la classe del germà…
—Ui, els grups de WhatsApp! La meva dona i jo ens els sortegem cada any. És evident que això passarà. I segur que sortirà un pare científic dient que havien de fer les proves a tots. Però passa que si estires el fil fins a l’últim contacte de l’últim contacte, vol dir que cada vegada que tenim un positiu hem de fer la PCR a gairebé set milions i mig de persones. I parlant de grups de WhatsApp: si us plau, passem informació contrastada. Hi haurà informació oficial dia a dia, amb els casos sospitosos i confirmats. Hi haurà conferències de premsa diàries. No passeu rumors.

Per controlar-ho tot plegat són molt importants els grups bombolla.
—A les escoles són bàsics els grups de contacte estret. El principal objectiu és que siguem capaços de limitar més fàcilment a qui hem de confinar i li hem de fer la PCR. Si no ho féssim així, ens podríem trobar en situacions que el nen també ha tingut contacte amb un nen de la classe del costat o el de més enllà. Llavors hauríem de confinar vint més vint, més vés a saber quants…

Però aquests grups bombolla es trencaran molt fàcilment amb les extraescolars.
—És evidentment que aquestes bombolles es trencaran amb altres nens fora de l’escola. Però hem de ser conscients que l’objectiu dels grups estancs no és que aquells nens es relacionin només entre ells, sinó controlar els contagis dins l’escola. Aquests nens tindran relacions amb nens de fora del grup, ja sigui a l’extraescolar, al parc o fent una Coca-cola amb la família. El nen no s’exposarà al risc de contagi només a l’escola, en aquests llocs també hi ha risc. Però el grup bombolla permetrà de limitar què passa a l’escola. Les extraescolars no es podran fer amb la mateixa llibertat que l’escola. Ells hauran de seguir una colla de mesures més estrictes.

‘La gran majoria de nens que tenen covid-19, la tenen lleu, fins i tot els que tenen més malalties de base.’

Per tranquil·litzar els pares, podem dir que els nens contagiats normalment són casos lleus.
—Absolutament, i en això sí que no hi ha cap mena de dubte. La gran majoria de nens que tenen covid-19, la tenen lleu, fins i tot els que tenen més malalties de base. A més, en el nostre estudi hem vist que els adults que es van contagiar dels nens, acostumen a tenir quadres molt lleus.

Però amb els avis suposo que continua havent-hi risc?
—Sí, el virus no ha canviat, continua afectant greument la gent gran. Que els nens siguin menys transmissors, no vol dir que no transmetin la infecció. Per tant, és important que continuem prenent les mesures que ja preníem. Amb el temps, i segons l’evolució de l’epidèmia, haurem d’anar veient quina ha de ser la relació dels nostres fills amb els nostres pares. Però amb una incidència tan alta com tenim ara, hem de minimitzar no tan sols el contacte dels néts amb els avis, sinó el contacte no segur de qualsevol de nosaltres amb els avis. Si el nen és prou gran per a estar amb els avis en un lloc obert i amb la màscara, evidentment que el podrà anar a veure. Però si no, evitem aquest contacte.

Els altres que han tornat a l’escola són els mestres. Quina recomanació els faríeu?
—Els mestres han d’estar tranquils. D’acord que tindran contacte amb vint nens, i potser algun d’aquests està malalt, però si ho estan segurament seran asimptomàtics i transmetran molt poc. Ho diu un metge que des de fa sis mesos visita cada dia nens amb covid confirmat. Simplement amb una màscara, una bata i higiene de mans, els professors poden estar tranquils.

Però hi haurà contagis?
—I tant, el risc zero no existeix enlloc. Però hi ha molt més risc entre professionals que no amb els nens. Els professors han de tenir un punt d’hiperresponsabilitat, igual que els sanitaris. Han de vigilar què fan fora de l’escola. Si els professors fan les coses molt bé fora de l’escola i vigilen la relació entre adults al centre, no hi ha d’haver perill. Hi ha un estudi de Suècia que els posa a la cua de les professions de risc; té molt més risc un taxista o un cambrer.

‘Hi ha un estudi de Suècia que els posa a la cua de les professions de risc; té molt més risc un taxista o un cambrer’

Recomaneu de ventilar les classes?
—Ventilar és molt important. S’ha demostrat que en espais oberts, la capacitat de transmissió del virus és molt menor. Ara amb les ‘escoles sentinella’ també farem un estudi per a valorar quan s’ha de ventilar i com, per no fer ni massa ni massa poc.

Veiem que ciutats com Nova York fan classes a l’aire lliure.
—Si es poden fer classes a l’aire lliure millor, però hem de ser conscients que nosaltres fem una recomanació general, i llavors ha de ser l’escola que ens ha de dir quins espais té per a fer-ho possible. No totes les escoles tenen aquests espais. Si el que hem fet ara no funciona, potser sí que haurem de buscar espais més grans i oberts.

Això de l’aire lliure beneficia algunes activitats extraescolars. Per exemple, al futbol no hi ha tant risc perquè es juga en camps a l’aire lliure?
—El futbol té dos vessants: el positiu és que juga en un espai obert, el negatiu és que és de contacte. Ara si penses que és considerat un contacte de risc aquell que ha estat a menys d’un metre i mig durant quinze minuts sense màscara, veus que el risc baixa considerablement. Quantes vegades passa aquesta situació en un camp de futbol? Però, és clar, el risc zero no existeix. Potser a atletisme, que és en un espai obert i no hi ha contacte. En canvi, el bàsquet que té més contacte i s’acostuma a jugar en llocs tancats, té més risc que no pas el futbol. Però no tenim dades per a prohibir cap d’aquestes activitats. Aquest estiu hi ha hagut campus esportius i no hi ha hagut contagis. Ho anirem veient. Ara, si veiem que continuen augmentant els contagis, potser abans de tancar les escoles no ens quedarà més remei que tancar aquesta mena d’activitats.

‘Us asseguro que el risc de contagi que hi ha al bar del lloc on entrena el meu fill és cinc-centes mil vegades més alt que al camp de futbol’

Potser en un camp de futbol tenen menys risc els nens que juguen a baix que els pares que són a les grades?
—Aquesta és una de les grans qüestions. Una de les principals obligacions de les escoles és que les entrades i sortides siguin esglaonades. I això no es fa perquè no coincideixin els nens, sinó pels pares. Moltes vegades quan vas a recollir els teus fills sembla que entres al Camp Nou, de tanta gent que hi ha. Als camps d’esport passa exactament al mateix. T’asseguro que el risc de contagi que hi ha al bar del lloc on entrena el meu fill és cinc-centes mil vegades més alt que no el camp de futbol. I això és culpa del comportament dels pares al bar. S’ha de demanar més responsabilitat dels adults.

I en la música? Potser és més complicat perquè és un espai tancat?
—Un noi que fa piano i són tres a la classe potser no preocuparà tant com un que toca la trompeta i són sis. Caldrà fer un inici progressiu. Però l’experiència dels casals ha estat francament bona. La majoria de casos que vénen a l’hospital no tenen el focus en cap d’aquestes activitats.

Els pares han de tenir un control dels contactes dels seus fills?
—Els pares han de minimitzar els contactes dels seus fills. Ara no toca que l’amic vingui a dormir a casa el dijous, o que vegem aquells cosins que fa mil anys que no veiem. En els nens, igual que en els adults, és important de minimitzar els contactes. I, naturalment, si el nen és positiu, els pares hauran de notificar els seus contactes. Però serà relativament fàcil. No hauràs de dir el nom dels companys de l’equip de futbol, sinó el club i la manera de posar-s’hi en contacte. Salut ja parlarà amb ells per saber quins nens han jugat amb ell. En definitiva, això ja passa ara fora de l’escola. Aquest estiu hi ha hagut casals a zones amb la càrrega viral molt alta, com ara l’Hospitalet o Lleida, i ha funcionat tot perfectament. Hi haurà casos? Sí, però l’alternativa de no anar a l’escola no és possible.

Què han de dir els pares als fills? Els han de donar cap consigna?
—En realitat, hem de continuar fent això que hem fet aquests mesos. Dir que han de portar la màscara, rentar-se les mans i avisar els pares sempre que es trobin malament. Fa molt de temps que hem explicat als nens què significa aquesta infecció. Ara, és positiu que els pares en parlin i els anem explicant què passa. Cal donar-los la informació perquè es quedin tranquils. Cal transmetre què han de fer, però sense tornar-nos bojos. Ara caldrà explicar-los que a l’escola les coses han canviat una mica…

Els nens estan acostumats que els diguin que s’ha de compartir tot. Això ara no pot ser.
—Sí, però ja ho saben. Tret que els hagis tingut tancats a casa tot aquest temps, ja en són conscients, de tot això. L’altre dia el meu fill em va dir que havia decidit de no quedar amb un amic perquè havia vist per Instagram que es reunia amb set o vuit persones sense màscara ni distància. Diu que ell no es vol infectar i que no s’arriscarà. Possiblement, casa meva és una mica rara i es parla de coronavirus cada dia, però en general és una cosa que hem fet tots.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.