Joan Josep Nuet encara des d’avui l’enèsim judici polític contra el procés cap a la independència. El jutja el Tribunal Suprem espanyol perquè és diputat al congrés per ERC, i la fiscalia demana que el multin i l’inhabilitin per desobediència com a membre de la mesa del parlament el 2017 que va afavorir el debat i la votació de les lleis de desconnexió i de les conclusions de la comissió del procés constituent; aleshores com a diputat de Catalunya Sí que es Pot. Els seus companys independentistes de la mesa han estat tots condemnats: Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Guinó, per desobediència al TSJC; Carme Forcadell, empresonada per sedició pel Suprem. Ell és el no independentista de la mesa perseguit. En aquesta entrevista, feta poc abans de comparèixer davant del tribunal, adverteix: “Que ningú no es pensi que això només va contra els independentistes”

La vostra condemna ja ha estat escrita?
—La fiscalia des del començament va construir una teoria de conspiració contra l’independentisme. I això ho arrosseguem encara els qui tenim una posició dissident. Avui són els independentistes però demà passat poden ser en general els republicans, els sindicalistes i tota persona que té una mirada crítica sobre l’entramat del 1978.

Sou un d’aquells que éreu a prop dels independentistes i també us ha tocat el rebre.
—Sí, perquè com jo hi ha una part important de la societat catalana que ve de tradicions d’esquerres i que té clar el dret d’autodeterminació, però que clarament no és independentista. Aquesta gent també serà criminalitzada en una primera fase, perquè també és perseguit el fet de ser demòcrata. A tots aquells qui feien un lleu somriure quan el setembre i l’octubre del 2017 es va procedir contra els independentistes, i que pensen que potser tenen una visió de la vida oberta, flexible i liberal, aquesta mentalitat en la política i la judicatura espanyola, i en l’exèrcit, a ells també els passarà pel damunt. Que ningú no es pensi que això només va contra els independentistes.

Vau veure ningú en concret que fes aquest lleu somriure la tardor del 2017?
—És claríssim que hi ha formacions polítiques catalanes i espanyoles que creuen que els independentistes això s’ho mereixen perquè van fer massa tensa la situació. Hi pot haver crítica i confrontació política, però una altra cosa és intentar ficar-los a la presó. És una línia vermella que l’estat espanyol ha traspassat. Això és una mena de cop d’estat a la democràcia espanyola per darrere.

El fet de no ser independentista pot anar a favor vostre per a absoldre-us?
—Sí, és cert. És una possibilitat. Al judici explicaré què sóc, però no explicaré què no sóc. Jo no sóc independentista, tot i que per a ells això és difícil d’esbrinar. Perquè la cultura política madrilenya és molt limitada. No diferencien sobirania, d’independència, d’autodeterminació, de procés constituent… Per a ells tots són independentistes. I qui no està d’acord amb la seva idea d’Espanya és col·laborador dels independentistes. Han imposat una hegemonia sobre un model d’estat, que ha col·locat l’esquerra espanyola a la defensiva. I s’ha de fer pedagogia amb l’esquerra espanyola, perquè són els següents en la llista de la repressió.

Assumiu que el fet de tenir una ideologia determinada us pot absoldre en el judici.
—Sí, és que el judici és polític. I, per tant, ells es trobaran amb la següent idea: aquest senyor, com que una part del seu comportament va ser com el dels independentistes, en algunes votacions, el tractarem com un independentista; doncs guillotina. És una opció. Però també pot ser que pel context i per la pressió europea diguin que a aquest ara el separarem i el farem servir. Perquè no és independentista, i com va dir el fiscal del TSJC en la primera querella, les seves actuacions fan deduir que, com que no és independentista, no té la voluntat de ruptura constitucional per a fer la independència. Amb això no s’equivoquen; jo no penso a fer la independència. Però una altra cosa és que la repressió ha col·locat cadascú al seu lloc, és a dir, que d’ençà del 2017 no només es debat si ets independentista, sinó si justifiques la repressió o no.

Per a intentar l’absolució també utilitzareu el fet de no ser independentista, i d’haver votat diferent que els independentistes el 2017.
—Sí, però el fet important és que s’adonin que fer el debat no ha de prefigurar un acte criminal. Perquè així em defenso jo i defenso Carme Forcadell. Fer el debat és una obligació democràtica, i això és la base de la meva defensa. I per això vaig votar a favor de tramitar la llei del referèndum, perquè jo en volia fer el debat, volia modificar la llei i encaixar-la en part dins la legalitat. Però vull que entenguin que fer el debat és una obligació que tenim. Jo intentaré això davant el tribunal. És un tribunal molt difícil, i convèncer-lo que l’independentisme és bo és molt complicat. En canvi, els has de martiritzar amb els procediments democràtics, en primer lloc perquè en són molt desconeixedors. Ells se senten poder judicial i a tu, poder legislatiu, et miren des de dalt. I perquè crec que amb els valors democràtics podem guanyar, i és on hem de lliurar la batalla.

Penseu que una absolució vostra seria encara més escandalosa que no una condemna, pels precedents que hi ha hagut?
—Pot ser. Perquè la meva absolució comportaria el debat sobre el context. Algú diria que Forcadell ha votat que sí, que Nuet ha votat que sí, i que ella està condemnada però ell no. La pregunta seria per què? I la resposta és perquè ell tenia una intenció diferent. D’alguna manera això va cap a la intenció. Però som en un judici polític. Es jutja la intenció dels independentistes, i si no ho ets els poses mentalment en una dificultat: però aquest senyor per què ha fet això si no és independentista? Perquè per a ells no ser independentista és ser del PP, perquè ens entenguem. Si no, no ho entenen.

Dieu que poden fer servir la vostra absolució?
—Si al final m’absolen és perquè al final em voldran fer servir per a una altra cosa, per exemple per justificar que no hi ha criminalització, etc. Però això serà la seva decisió. Jo, el que sóc i era el 2017 no ho puc canviar; allò que vaig votar el 2017 no ho puc canviar. Ni puc canviar que vaig votar a favor de la llei del referèndum ni que vaig votar contra el tràmit de la DUI. Totes dues coses són certes. Ells s’hauran de quedar amb una versió de mi, la d’heroi o la de malvat. És la seva tria, però jo intento ser conseqüent amb la societat catalana. Penso que el debat s’ha de poder fer i crec que la DUI era un error, però no perquè ho digui jo sinó perquè m’ho va dir el president Puigdemont en una reunió prèvia el dia que estava a punt, amb el bolígraf a la mà, de signar el decret de convocatòria electoral del 2017.

La fiscalia i l’advocacia de l’estat continuen essent acusació. Cap gest per al diàleg.
—Un cop el PP va externalitzar la política al poder judicial, va agafar vida pròpia. Té opinió política pròpia i clavegueres pròpies amb altres poders de l’estat, i jo recomano que aquest entramat el comencem a desmuntar.

Però el govern espanyol té capacitat de moure aquests fils i no ho fa. I és el PSOE que no ho fa.
—Sí. És cert que la pandèmia ha alterat els calendaris, i ha passat un any però no un any qualsevol. Ara, a Madrid ja se’ns ha acabat la paciència, i un cop acabi la campanya electoral de Madrid (perquè durant la campanya serà difícil que hi hagi cap gest de distensió, sinó tot el contrari), el PSOE haurà de prendre decisions. Nosaltres ja les hem preses: començarem a votar que no. No pas en coses de menjar, perquè ens entenguem, però començarem a votar moltes coses i el PSOE perdrà votacions parlamentàries. Ho intentarem articular amb Junts, amb Bildu i amb més forces sobiranistes. El PSOE haurà de veure si té Ciutadans, que potser ni els tindrà, o pacta amb el PP o vol que una majoria parlamentària li aprovi coses. El nostre vot no serà gratuït i caldran gestos clars que ajudin a la distensió política.

De moment el PSOE no deixa ni que es tramiti la llei d’amnistia al congrés al costat de PP i Vox.
—Sí, és una posició tradicional perquè ells diuen que les meses són aparells de l’estat i els fan jugar el paper que creuen que l’estat ha de garantir, perquè mai no han tramitat res, tampoc, sobre la monarquia. I sempre amb la mateixa fórmula: fan un informe els lletrats, els diuen què han de dir i ja no hi ha debat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.