Marc Solsona PDECat

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Marc Solsona (Mollerussa, 1976) és el portaveu del PDECat i batlle de Mollerussa, i una persona informada de les negociacions amb la Crida i JxCat per a mirar d’ordenar tot aquest espai polític. Les aigües baixen remogudes després de l’anunci del president Carles Puigdemont de crear un nou partit. Les negociacions estan encallades i el risc d’escissió del PDECat és real. Solsona expressa el malestar pel gest de Puigdemont i el seu entorn de JxCat i la Crida, però assegura que els canals continuen oberts i que encara hi ha marge per a l’acord. Diu que l’escull de la negociació no són les quotes de poder, sinó les diferències ideològiques i la petició de dissolució del PDECat.

Després de l’anunci de Puigdemont, encara veieu possible l’acord amb JxCat i la Crida?
—Nosaltres no donem res per trencat. En David Bonvehí té els canals oberts amb tots els interlocutors. Però tampoc ens podem fer trampes al solitari, l’anunci de crear un nou partit dóna a entendre que les coses no estan bé, perquè part dels signants són membres de l’altra part de la negociació. Els fets són els que són.

Per què ha fracassat la negociació fins ara?
—Ben bé no ho sabem. Nosaltres hem dit que no tan sols havíem de parlar de la manera com confluíem per anar a les eleccions. Si la idea és fer un projecte polític amb contingut ideològic i organitzatiu, un partit polític a l’ús, hi ha coses de les quals també s’ha de parlar. El què, el com i el qui. Què representem, què vol dir, a quin nínxol de la societat ens volem adreçar. Què votarà la gent quan ens voti a nosaltres, perquè partim del fet de ser un partit independentista, però cal que definim com ens presentem davant la gent. Junts per Catalunya va ser una fórmula electoral del Partit Demòcrata i de Convergència Democràtica, amb gent diferent. En aquests dos anys de govern i dinàmica parlamentària, hem vist que es difuminava allò que havíem defensat durant molts anys. Aquestes fórmules multiplicadores són útils per a moments clau del país, però quan es preveu que fruit de la crisi de la covid-19 i la repressió que ens ofega econòmicament, judicialment i socialment, necessitem articular una proposta útil, que solucioni els problemes de la gent, reconeixible i que reconegui l’obra de govern que s’ha construït a Catalunya durant molts anys. La crisi de la covid-19 ha posat el sistema davant el mirall i tothom fa plantejaments ideològics i es posiciona sobre el model de país. Per tant, no pot ser que una de les forces majoritàries del bloc independentista no tinguem un discurs clar en aquest sentit.

Les quotes a les llistes electorals i a la direcció són l’escull de la negociació?
—Algú ha volgut dir que això anava de quotes i percentatges. Si haguéssim volgut això, possiblement hauria estat tot més fàcil. Som els primers que volem anar junts, vam voler fer Junts pel Sí, Junts per Catalunya… Sempre hem cedit en pro de la unitat, sempre hi hem estat. Volíem fer un debat a fons, però quan a l’altra part de la negociació hi ha qui diu que vol un partit netament d’esquerres, això confronta amb el que nosaltres representem. Quan es parla de plataformes electorals que volen anar des de l’esquerra radical fins a la CUP de dretes, nosaltres diem que això pot estar bé per a la independència, però que en un govern de país pot haver-hi problemes. Pot no ser el millor. No som on volíem ser. Si hi ha acords, és gràcies a tothom; però si no n’hi ha, acostuma a ser un fracàs de tothom. El PDECat no ha estat mai un problema per a res, però en aquests moments que ens demanen la dissolució del partit i un seguit de condicions, nosaltres no podem fer un assentiment, sinó que hem de fer un plantejament honest, objectiu i transparent sobre cap a on anem.

Quines diferències ideològiques hi ha?
—S’ha dit públicament que el nou partit en cap cas havia de ser una refundació del Partit Demòcrata, que la gent hi seria a títol personal, que s’havia de fer un projecte d’esquerres… La gent, independentment de les sigles, té pensament i actua. Té principis. Per tant, les persones a títol individual també pensen i actuen, tenen ideologia. La cosa neta dels partits polítics, encara que estiguin qüestionats, és que les sigles i allò que representen porten implícita una manera de fer i de ser. Per tant, no vulguem ser tan innovadors i revolucionaris i fer projectes nous, perquè al final la identificació d’allò que som i representem ha de ser clara. El PDECat té un mandat de transitar cap a JxCat. No ens entenem en el com perquè en el què ja hi ha problemes. I no discutim sobre lideratges, perquè per nosaltres és una qüestió de fons.

La direcció va votar contra la proposta que feien els presos polítics de JxCat –Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn– i el conseller a l’exili Lluís Puig, avalada pel president Puigdemont.
—No pensar igual que els presos i l’exili o no veure la mateixa jugada en cap cas no implica negar-los ni contraposar-nos. Parlem de presos polítics i del president de la Generalitat, de persones que saben perfectament que la política també és confrontar idees i intentar buscar les millors solucions, però reconeixent l’altre. Si no partim del reconeixement mutu, a vegades és difícil trobar propostes en què tothom, amb les cessions que convinguin, s’hi acabi de sentir totalment còmode.

Aquesta diferència ideològica és insalvable?
—Hem de trobar els topalls, com en qualsevol acord. Pots no compartir estrictament la ideologia, però trobar els límits en cada tema. Això no és insalvable, ni de bon tros. Si som capaços de trobar els topalls en els quals moure’ns, que això és possible, es poden buscar fórmules de confluència que no han d’acabar totes necessàriament en una sola organització. La confluència electoral no ha d’anar lligada a una confluència organitzativa de partit.

Us referiu a repetir la fórmula del 2017? Junts per Catalunya amb membres del PDECat i independents.
—Nosaltres diem que quan la ideologia no ha estat nuclear, perquè ho era l’objectiu nacional, s’han trobat fórmules per a concórrer a les eleccions i sumar. Això no ho descartem, perquè en política és important guanyar eleccions i governar. Si no és possible que ideològicament confluïm en una única organització perquè es creu que hi ha coses insalvables, hi ha fórmules diferents de la dissolució i la creació d’un nou partit. Hi ha fórmules amb què es pot concórrer electoralment.

Quines fórmules serien?
—Poden ser moltes. Coalicions o unes altres. Ja es veuria, no ho sé. Ara som aquí. Des del principi de la negociació s’ha cregut que calia intentar confluir organitzativament. Doncs ja ho veurem. Des de dijous, és més complicat. No som nosaltres els qui ens hem aixecat de la taula. Sigui com sigui, tota la construcció de l’univers de JxCat té una gènesi, que és el PDECat i Convergència, fruit de les cessions electorals que van fer-se en el seu moment. Per tant, nosaltres diem de fer JxCat amb el PDECat, el que no podem fer és un JxCat sense el PDECat o a costa del PDECat. És molt honest i transparent, ho hem dit des de sempre. Si hi ha una voluntat sincera de prescindir del PDECat, no se’ns reconeix i se’ns nega. La suma implica reconèixer-nos. És tot tan obvi que a vegades es fa estranya tanta complexitat.

Per tant, si es crea un nou partit, podria haver-hi una coalició electoral?
—No ho sé, no som en aquesta tessitura i no n’hem parlat. No es pot descartar cap proposta política que tingui la bona intenció de ser un bon instrument per al país per a arribar a acords en el moment que toqui. No serem nosaltres qui ens negarem a fer res amb gent amb qui compartim moltes coses. Sí que tinc clar que, essent pragmàtic, no és una bona notícia per a arribar a un acord la creació d’un nou partit, ni és una bona notícia que s’interpel·li els associats del PDECat perquè hi vagin. Si es fa un nou partit, el PDECat no preveu la doble militància. Qui posa la gent en la tessitura de triar no som nosaltres. Molts dels nostres associats creuen que el partit no s’ha d’eliminar perquè representa alguna cosa més que unes sigles.

El conseller Buch ha acusat el PDECat de negar-se a entendre’s amb Puigdemont.
—No discutiré ni faré cap comentari sobre un conseller del meu govern. Qui vulgui posar damunt la taula que la no-entesa és una discrepància amb el lideratge o les persones, s’equivoca.

Això que passa ara és una ferida mal tancada del congrés de fa dos anys?
—En política gairebé tot pot tenir una intencionalitat i unes lectures, seria un error no fer-ho. Vull creure que qui fa el pas de muntar un nou partit no ho fa pas perquè no aconseguís el control de l’altre partit.

Si acaba fracassant la negociació, poden haver sortit tres partits d’aquell congrés. El PDECat, que és l’original, i dues escissions, el Partit Nacionalista de Catalunya i aquest nou grup de l’entorn de JxCat i la Crida. Us preocupa el fraccionament d’aquest espai?
—Hauríem de fer una reflexió. Hem predicat la unitat, i com més junts hem volgut anar més partit ha quedat tot. Si acaba essent així, no hi haurà un únic responsable. Haurem fallat tots els actors implicats. També és una qüestió d’estil i de formes. Si ets enmig d’una negociació, és gaire normal que l’altra part anunciï públicament que es crearà un nou partit? Nosaltres hem estat discrets, hem respectat els tempos i hem parlat amb tothom per a arribar a un acord.

Quinze dels vint membres de l’executiva van refusar la proposta dels presos. La mateixa vice-presidenta, Míriam Nogueras, signa el manifest de suport a Puigdemont i el nou partit. La fundació s’ha convocat el 25 de juliol, el mateix dia del consell nacional del PDECat. Us preocupa la divisió interna?
—S’ha d’apel·lar al fet que cadascú sigui honest amb si mateix. Si vols fer un partit i saps que al teu no es preveu la doble militància, no pots ser als dos llocs alhora. Hauràs de decidir on vols ser. Jo seré on seré el dia que toqui, ho hauríeu de demanar als qui han decidit aquest calendari.

Per què no es preveu la dissolució del PDECat, si s’havia de ‘transitar’ cap a JxCat? Era una exposició ambigua.
—Volíem exposar moltes hipòtesis diferents de la negociació, en cap moment ens hem negat a intentar de fer una organització política amb JxCat. Hem dit que per a arribar aquí s’havien de buscar fórmules per a crear espais de governança comuns i un estadi de confiances mútues que ens permetessin de fer un pas definitiu quan toqués. Començar de zero ara, sense reconèixer el PDECat com a subjecte, la seva trajectòria històrica i el seu llegat, sense tenir ben definit quin model de partit ideològicament volem fer, és complicat. Això no vol dir que no hi pugui haver un recorregut d’entesa. El calendari electoral també ens ha marcat molt aquests últims anys, i ara que les eleccions són previsibles potser era un bon moment per a intentar de fer un debat a fons.

El PDECat no permet la doble militància. Temeu una fuga d’associats?
—Nosaltres farem bandera del respecte a les decisions individuals de tothom. Igual que diem que les decisions importants i transcendents com a partit les han de prendre els associats. Si l’associat pren la decisió d’anar a un altre partit, ha de ser lliure de fer-ho. Tenim poc a dir-hi, respectem les decisions de tothom.

El PDECat està preparat per a presentar-se a les eleccions, dèieu la setmana passada. El batlle d’Igualada, Marc Castells, seria un bon candidat?
—No parlaré de noms. Quan dic que som a punt, vull dir que quan sigui convenient podrem activar els mecanismes interns per a fer les primàries. Estem organitzats i preparats per al moment que es convoquin les eleccions. A vegades, a última hora, per intentar de confluir no hem pogut fer allò que ja havíem triat com a organització. Ara es diu que la gent ho ha de poder decidir tot. Nosaltres ja fa temps que ho fem, i el que ha decidit la gent no sempre ha acabat a les concurrències electorals pel que fa a espai. Per això volem una mica de clarificació de mètode i forma, perquè ja sabem d’un venim.

Ideològicament, el PDECat és més a prop del Partit Nacionalista de Catalunya que de JxCat?
—Nego la major. El PDECat té vida pròpia, som un subjecte polític i existim. Fa molts anys que hi som, tenim implantació territorial, representació a totes les cambres… Som un partit gran. Nosaltres hem de defensar el nostre espai. No és que siguem a prop de ningú, la pregunta és qui és a prop nostre.

Pot haver-hi una coalició electoral amb el PNC?
—No fa ni vint-i-quatre hores érem immersos en una lògica, però ara ha canviat. Anem treballant, pensant i assimilant, però sigui com sigui no hem de fer res per a agradar ningú, intentem de construir un projecte i un discurs propi per a seduir la gent. No seré jo qui comenci a incloure ni excloure ningú. Hem de mirar per nosaltres mateixos i tenir prou fortalesa interna per a afrontar aquest escenari. Tenim tots els canals oberts amb tots els actors, veurem què passa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.