Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

A les eleccions del 2016 era nova en l’arena política. Ara els responsables de campanya li han creat un símbol propi per a aquestes eleccions, la M, la primera lletra del seu nom. Maddalen Iriarte (Sant Sebastià, 1963) és la candidata d’EH Bildu a presidenta basca.

EH Bildu ja té candidata a la presidència basca.
—Sí, però denuncio que fa quatre anys no van permetre a Otegi de ser candidat a president. Aquesta vegada teníem decidit quin és el paper d’Otegi i quin el meu. I sí, ara tenim un candidat: jo mateixa.

Amb pàgina web personal.
—Sí. Us va agradar?

És bonica. Otegi també és als mítings…
—És el nostre coordinador general.

És un polític de prestigi.
—És el líder polític més significatiu del País Basc.

Us fa ombra?
—No hi ha cap problema d’ombres. Tenim clar quin paper té cadascú i el nostre és un treball d’equip. També és tasca d’Otegi fer el disseny d’allò que ha de ser el País Basc els deu, vint, trenta anys vinents.

Il·lustració: Eider Eibar.

Apreciàveu Ibarretxe…
—Ibarretxe el vaig votar una vegada.

Quin any era?
—Crec que va ser després de la presentació del pla Ibarretxe.

Per tant, el 2005. Vau votar EAJ-PNB.
—Suposo que sí. De fet, em semblava que necessitava el suport de la ciutadania, que allò era un pla.

Però el PNB, amb EA, també tenia un contingut programàtic.
—Com ara, en aquella època era lluny del model de país del PNB.

Esteu ‘llestos’. Per a què?
—Estem convençuts que aquest és el nostre moment. Aquest país necessita que governi EH Bildu.

‘Convençuts’, per a què?
—Connectem amb els valors de la gent: defensa del medi, feminisme, sobirania… Aquest país necessita una nova transició perquè les institucions responguin a la gent, i hem de superar les velles inèrcies i reconstruir el país.

El veieu vell?
—Urkullu està esgotat. Gestiona les engrunes del model que va sorgir fa dècades amb una gran força comunitària.

No ho teniu fàcil. El PNB us va superar de 173.000 vots el 2016 i, en les cinc eleccions de l’any passat, una mitjana de 150.000.
—Però de vegades la cursa es guanya, per més que no s’hi cregui. Hem aconseguit ajuntaments que no pensàvem aconseguir.

A Biscaia, hi teniu un gran forat electoral.
—És cert això, però anem creixent de mica en mica. Després de les eleccions municipals de l’any passat vam aconseguir per primera vegada els ajuntaments de Durango, Arrigorriaga i Galdakao.

Aneu fluixos al gran Bilbao.
—Volem que allà també es vegi que l’única alternativa per a fer el camí com a poble i des de l’esquerra és EH Bildu.

Quina és l’alternativa?
—La de PNB-PSE. Votar el PNB o el PSE és jugar amb la mateixa moneda. En definitiva, l’un neutralitza l’altre. El govern d’ells no és ni progressista ni abertzale.

Que no us estranyi que aquesta vegada aconsegueixin la majoria absoluta.
—I que no s’estranyin si no l’aconsegueixen. En aquestes eleccions no em sorprendrà res.

El 2016 els va faltar un escó.
—I en minoria no han demostrat capacitat d’acords. Una conclusió és que dels propòsits legislatius només n’han complert un terç.

A vosaltres us costa de fer aliances de govern.
—N’hem fetes en alguns ajuntaments. Fem aliances d’acord amb els continguts.

Creieu que el PNB no vol saber res d’EH Bildu?
—Fa temps que no en vol saber res.

Faríeu un acord de govern amb el PNB?
—Amb condicions, si.

Per què no ha avançat l’acord assolit sobre les bases del nou estatut basc?
—A Urkullu no li va agradar gens. Ell ha perdut una gran oportunitat perquè aquest país avanci. Ha desaprofitat completament l’oportunitat.

Al principi de la legislatura vau demanar acords de país al PNB. Vau perdre el temps?
—Nosaltres estem disposats a fer acords de país, que aquest país tingui una altra relació amb l’estat espanyol. El PNB és el que hi ha renunciat, ha renunciat al terme ‘concert polític’, encunyat per ell, i ha renunciat, en part, al dret de decidir.

Vosaltres a què us aferreu?
—Volem recollir la forma i el contingut de l’exercici del dret de decidir en el nou estatus polític.

La política basca viu amb calma.
—Nosaltres lluitem cada dia per la república basca. Hem presentat una acció de compromís 10 (+1), i aquest +1 és imprescindible per a l’execució de tots els altres compromisos: la sobirania.

Veieu possible un govern d’EH Bildu-PSE-EE?
—El PSE no ho vol.

Us demana ‘una base ètica’.
—El PSE té prou clar que ha de fer una tasca de neutralització del PNB. Si no, no és normal que ens demanin això, vista la relació que tenim a Madrid i què necessiten d’EH Bildu a Navarra.

Sou fermament contrària a alguns atacs o accions que hi ha hagut?
—Hem parlat molt clar sobre les pintades, perquè hem dit que eren totalment fora de la nostra dinàmica i que l’atac a Idoia Mendia era inacceptable. Encara més: a la diputació permanent del parlament basc vaig intentar de fer efectiu l’acord per a una declaració, dient que això era inacceptable. Per tant, què no entenen de la nostra actitud?

L’existència de presoners bascs és una càrrega per a EH Bildu a l’hora de política en més bones condicions?
—La càrrega és per a aquest poble.

Aquesta qüestió és central per a EH Bildu i al seu soci Sortu.
—Som partidaris que s’acabi la política penitenciària venjativa. En uns altres conflictes s’ha donat una solució als presoners. En compliment de la legislació espanyola, es pot pal·liar l’estat d’excepció i després caldrà començar l’acord per a una justícia transicional. De la Declaració d’Aiete només s’ha complert el primer punt.

S’allarga el cas?
—Encara falta molt per a recórrer en el camí de la pau i la convivència. Els papers de la CIA, per exemple, han posat en escac aquesta qüestió, que han tingut molt oculta. Jo demano drets humans per a tothom. I veritat, reconeixement i reparació per a totes les víctimes.

Il·lustració: Eider Eibar.

Destaqueu l’àmbit social. Ara tots esteu amb això.
—Però nosaltres abans de la covid-19 ja dèiem que calia un canvi de model per a no deixar ningú de banda. Necessitem polítiques públiques fortes per a protegir la gent. La covid-19 ens ha deixat tres crisis molt visibles: la sanitària, l’econòmica i la psicosocial.

Quines mesures prendreu si sou presidenta basca?
—Diré que no a la precarietat i a les retallades, perquè hi ha més formes de repartir la riquesa de la gent i hi ha unes altres fonts.

Quines fonts d’ingressos?
—Hem de començar a analitzar immediatament una nova política fiscal, amb agents diversos. Fer una modificació fiscal és qüestió d’anys, però ara tenim necessitats per a atendre, i per això hem demanat la taxa covid-19.

Apujar alguns imposts voldria dir topar amb les associacions empresarials.
—El president hauria de posar poques traves i molt acord, obrint vies de diàleg, tant si hi estan d’acord com si no. Precisament és això que no ha fet Urkullu. No ha sabut mantenir una relació normal amb ELA i LAB.

Confebask s’hi oposaria, en cas de pujada d’imposts a les empreses.
—Però Confebask no representa tots els empresaris. En aquest país són un tresor les empreses familiars, les petites empreses, els empresaris vinculats a la terra i al poble … Pocs països al món tenen un tresor com aquest.

La política es fa en castellà.
—Sí, cal canviar-ho, això, també. Aquí els discriminats som els bascs, perquè els nostres drets lingüístics no es compleixen en l’àmbit públic ni en el privat, cada dia.

Davant d’un micro d’ETB heu parlat en castellà per ETB2.
—Sí, però molt poques vegades. Ha de considerar-se una excepció. Aquests últims trenta anys he treballat en èuscar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.