Joan Baldoví: “Mazón no hauria de continuar ni un minut més”

Fa gairebé una setmana que va començar l’emergència al País Valencià i encara hi ha molta incertesa en relació amb les víctimes. Aquest matí, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha anunciat que havien registrat una comissió d’investigació a les Corts per a esbrinar què va passar, què es va fer malament i què és tot allò que no es va fer. Considera que s’ha d’aprendre d’aquesta tragèdia, i s’ha de veure qui té la responsabilitat que hi haja hagut tants morts. Assenyala directament el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Denuncia que no va donar l’alarma quan tocava, que no ha demanat tots els recursos que podria, que ha impedit que vinguessen unitats d’uns altres indrets per ajudar en la localització de víctimes i l’ajut als afectats, i que ha gestionat de manera caòtica els voluntaris. També insisteix que el president ha estat més pendent de salvar el seu càrrec, que no d’ajudar la gent. “Siga amb l’estat d’alarma, siga perquè el seu partit l’aparte, Carlos Mazón no ha de continuar dirigint i gestionant aquesta tragèdia”, sosté.

—Ja és moment de demanar responsabilitats polítiques?
—És moment. La gent també ho espera. Espera que nosaltres comencem a demanar-ne. Insistim sempre que la primera cosa és ajudar les persones que ho han perdut tot, trobar els desapareguts, traure tot el fang, intentar de tornar a una certa normalitat. I ho dic perquè és una “certa” normalitat, perquè jo vaig viure en pròpia pell la riuada del 1982, a casa la meua parella a Riola, i sé què significa i el temps que costa fins que tornes a la normalitat, i entenc que això és el primer que s’ha de fer. Però és evident que nosaltres hem de demanar responsabilitats. Es gestiona malament, fins i tot s’ha deixat de gestionar o s’ha estat més pendent de resguardar-se, de repartir les responsabilitats, que no de gestionar i de liderar aquesta tragèdia. I, per tant, és la nostra obligació demanar responsabilitats a qui les té, i la gent també ens ho demana.

—I responsabilitats judicials?
—Evidentment. Hi haurà responsabilitats judicials. A vegades posem l’exemple del que ha passat a Florida, amb els huracans, i el que ha passat ací. Una alerta a temps, i em permetràs que ho diga així, probablement hauria evitat mals majors. Probablement, hi hauria hagut els mateixos danys materials o molt semblants, però parlaríem de menys víctimes i la gent hauria sabut a què atenir-se. I la gent no va entendre per què l’alarma va sonar quan alguns ja tenien l’aigua a la cintura o més amunt.

—En el discurs que va fer dissabte el president de la Generalitat, va demanar que caigués tot el pes de la llei sobre els responsables…
—En això estem d’acord amb el senyor Mazón, que caiga el pes de la llei sobre els responsables de no haver avisat a temps, per exemple. De tenir avui unitats de bombers forestals encara a les casernes, per exemple. Que caiga el pes de la llei sobre qui va demanar tard que vinguera tota l’ajuda possible, o que no l’ha demanada, o l’ha impedida. Que caiga tot el pes de la llei sobre qui ha gestionat d’una manera absolutament caòtica eixa allau de solidaritat que implica el voluntariat. Ahir a la nit mateix vèiem el caos. Ahir a la nit encara s’envià una alerta dient que avui no hi havia escola a la ciutat de València. Tot es gestiona molt malament. Davant d’aquesta tragèdia, evidentment, ha d’haver-hi també responsabilitats penals per a qui en tinga.

—Com valoreu la visita institucional de diumenge a Paiporta?
—Una errada garrafal, una errada majúscula. Ho definiria com un insult a la gent que únicament vol ajuda per a traure tot el fang que encara té dins de casa, per a traure tots els mobles banyats i destruïts, per a tota la gent que encara rep ajuda d’altres pobles. La gent no volia el rei fent-se fotos, ni Mazón fent-se fotos, ni Sánchez fent-se fotos. La gent volia que arribara la maquinària, que arribaren els voluntaris, que és el que realment ajuda que puguen anar tornant a poc a poc a eixa normalitat, entre cometes, que és el que necessiten. I per això puc entendre la ràbia. Probablement, jo també hauria cridat molt, si hagués perdut ma casa. Ho puc entendre, perquè a la Ribera ho vam viure l’any 1982. A més, em tocava molt a prop, a casa de la meua parella, ara la meua dona, va quedar tot completament arrasat i entenc eixe sentiment. I la gent l’única cosa que agraïa i que volia era que anàrem la gent de Sueca a traure fang, en definitiva, a tornar a la normalitat. No puc entendre com han fallat tan estrepitosament els serveis d’informació de l’estat. Com s’ha permès que l’extrema dreta s’acostara a les màximes autoritats i agredira un president del govern, que s’acostara a menys de mig metre del rei? Com sabia l’extrema dreta per on passaria la comitiva? Com és que l’extrema dreta s’avisava d’on seria i s’ha permès que això passara? I un desig: que no tinguen mai descans les persones que volen traure rèdit polític de la desgràcia de tantíssimes persones.

—Penseu que els aldarulls han estat intencionats per provar de desviar l’atenció del president valencià al president espanyol?
—Des de dimecres a la nit, que vam tenir la reunió de Carlos Mazón al centre d’emergències amb els responsables d’emergències i la resta de portaveus, jo he vist una intenció clara del senyor Mazón d’intentar diluir les seues responsabilitats i de repartir-les. Jo avui no estic en condicions d’afirmar que això haja sigut així, però tampoc estic en condicions de desmentir que no haja sigut així. L’abraçada de Carlos Mazón ahir a un personatge com Javier Negre, una persona que contribueix a tota la desinformació, a tot el caos, va ser molt significativa. I el fet, insistisc, que tota l’extrema dreta sabera i estiguera compartint en les seues xarxes on arribaria la comitiva, a mi em fa molta pudor.

—Teniu previst de visitar alguna de les zones afectades?
—L’hem visitada. A Compromís som al peu del canó. Aquest matí, per exemple, he estat parlant amb un dels nostres regidors de Xiva, i m’ha atès un moment, perquè estava organitzant el repartiment d’aliments. He estat en contacte amb la nostra regidora de Paiporta i igual. A Compromís hem organitzat tota una xarxa d’ajuda dels ajuntaments on tenim representació, on governem, i puc dir que en la reunió que vam tenir ahir diumenge s’havien enviat més de seixanta camionetes i furgons d’ajuda als pobles. Ahir, per exemple, el nostre diputat Jesús Pla, a les 9.00, ens deia que entraven amb un comboi d’Agullent a Paiporta a portar el més necessari, aigua, menjar, màscares, bombes. Ahir em comentava un altre diputat d’ací, M.J., que havien estat en un d’aquests pobles i diu… –a vegades m’emocione–, i diu “al final es van assabentar que érem de Compromís i algú em va dir és que… [s’emociona], és que la bona gent és la que sou ací”. Hem intentat de ser al costat de la gent, alguns llevant fang, uns altres organitzant tot aquest tipus d’ajuda, en la mesura de les possibilitats. Jo mateix, dissabte, vaig estar ajudant la gent de Riola, la meua neboda i la meua cunyada.

—No heu penjat res a les xarxes…
—És que la gent no vol fotos. A mi, fins i tot, gravar algun vídeo em costa, perquè la gent ara no vol que diguem que solidaris que som, que bonics que som. La gent no ho vol, això. La gent vol que l’ajudes, i ja està. Jo crec que no és el moment. Per això era un error tan gran que anaren diumenge a Paiporta, perquè la gent no vol eixa gesticulació. La gent no vol gent que hi vages a fer-te fotos, la gent vol que hi vages a ajudar-la. I ho agraeixen molt. Jo parle cada dia amb molta gent. Aquests dies, hem parlat amb gent de Xiva, de Paiporta, de Picanya, i agraeixen això, que l’ajudes i no que tragues pit a les xarxes socials. Deliberadament, no ho hem fet. T’ho dic perquè m’ho has preguntat. Si no, no t’ho hauria dit.

—Què us semblen les demandes i les exigències que va fer Mazón a Sánchez?
—Sé que avui hi ha una reunió del ministre Bolaños amb tots els grups polítics. Jo tinc igual. Mazón hauria d’haver demanat tota l’ajuda des del primer dia. I Sánchez, amb independència de què demanara Mazón o no demanara, hauria d’haver enviat tota l’ajuda  possible. Per tant, la gent no vol sentir si et toca a tu o et toca a mi, sinó: tu pots ajudar en tant? Doncs ajuda en tant i ja està. Crec que demà eixiran tota una sèrie de mesures, també del govern de l’estat. Benvingudes siguen, però si hi ha possibilitat d’enviar-hi ajuda, encara que Mazón no la demane, que s’hi envie l’ajuda. El president es va passar tot el dissabte parlant amb el seu grup més proper, eixes tres persones de la seua confiança, i no amb les persones capaces de gestionar la crisi. Estava més pendent de buscar un relat per a eixir-se’n ell que no pas d’ajudar realment. La gent que havia d’actuar es va passar tot el dia esperant que ell eixira, perquè ell estava més pendent de buscar un relat que no de buscar solucions.

—Us mantenen informats de les decisions que es prenen?
—No. Ens vam reunir dimecres i ja no ens ha tornat a dir res. No. Probablement, hauria sigut una bona idea, perquè nosaltres tenim una reunió matinal amb els caps d’àrea i representants de les institucions on som. Cada matí hem tingut una reunió, indefectiblement, d’una hora o dues, en què l’àrea de municipalisme ens explicava quins pobles ajudaven i on s’enviava l’ajuda, és a dir, tota eixa logística. I hem estat dient als nostres militants què havien de fer. Nosaltres hauríem sigut una bona caixa de ressonància si ens haguera dit, aneu per ací o aneu per allà. Amb tot, ens hem autogestionat, sempre d’acord amb les policies locals, amb les emergències de cada poble per no molestar, per anar d’acord sempre amb la gent que hi ha al terreny i ens pot dir què els cal i què no.

—Com penseu que ha de continuar aquesta legislatura?
—Aquesta legislatura ja és tota una altra cosa. Ara únicament hem de pensar a retornar la normalitat a tots aquests pobles, i això vol dir que tinguen les ajudes necessàries. Tots els autònoms que ho han perdut tot i que ara no poden anar a treballar. Totes les empreses que ho han perdut i els treballadors que no poden anar a treballar. Totes les persones que ho han perdut tot en casa seua i que hauran de refer la vida. Aquesta ha de ser la legislatura, ara ja necessàriament, amb independència de qui estiga. Ajudar aquests milers i milers de valencians que ho han perdut tot.

—Mazón hauria de dimitir?
—Mazón no hauria de continuar ni un minut més.