Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Diumenge, tots els col·legis de metges de Catalunya van demanar un confinament “estricte, intens i curt”. En parlem amb Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, que ens explica que la situació dels hospitals catalans és preocupant. Per Padrós, cal un confinament estricte per evitar que abans d’un mes hi hagi una nova onada. “Una quarta onada ara podria ser catastròfica.”

Els col·legis de metges i professionals sanitaris demaneu un confinament més estricte. A molta gent, la sobta que el demaneu ara que les dades de contagis van baixant…
—Nosaltres fa temps que reclamem que es faci aquest confinament més estricte. Abans de Nadal ja ho deia. I de fet les dades ens donen la raó, hauríem d’estar molt més confinats. És cert que a Catalunya sembla que les dades de contagis han deixat d’augmentar i comencen a disminuir, però aquesta millora no la veurem en el sistema sanitari fins d’aquí a força setmanes. Per tant, el problema gros ja el tenim ara, i les pròximes setmanes podria ser pitjor. Per això, insistim en la idea del confinament estricte. En l’ambient hi ha la presència d’una variant més transmissible que podrien precipitar una quarta onada d’aquí a un mes o dos.

“Si en les setmanes vinents no som capaços de fer baixar les xifres d’hospitalitzacions, una quarta onada ara podria ser catastròfica.”

Que implicaria per al sistema sanitari aquesta quarta onada tan ràpida?
—Seria molt preocupant. Entre la primera onada i la segona vam aconseguir reduir la taxa de contagis molt avall. Quan arrenca la segona onada no acabem d’estar del tot bé, però tenim una situació en què el sistema sanitari pot recuperar l’activitat programada. En canvi, quan ens arriba la tercera onada, ja arrenquem amb unes xifres molt més altes. Ara el sistema sanitari ha desprogramat la majoria de l’activitat no covid. Això és un signe d’alarma molt important. Significa que el sistema sanitari és molt tens. Estem col·lapsats, no podem fer allò que normalment hauríem de fer. A més, tenim les UCI molt plenes. Si en les setmanes vinents no som capaços de fer baixar les xifres d’hospitalitzacions, una quarta onada ara podria ser catastròfica. I a tot plegat s’hi ha d’afegir que el personal sanitari està molt cansat psíquicament i emocionalment. Necessitem que baixin no tan sols les xifres de contagis, sinó la pressió assistencial.

Però per fer baixar aquestes xifres calen setmanes. Els malalts de covid-19 hi estan moltes setmanes, a l’UCI…
—Sí, quan demanem el confinament estricte, ho fem sabent que això no tindrà un efecte immediat. Els sanitaris estem preparats per a unes setmanes molt dures. Però precisament per això és tan important aquest confinament estricte. Aquesta aturada hauria de servir per a poder-nos avançar el virus. Imagineu-vos que ara la variant britànica o brasilera es propagués per Catalunya… Si passés això, podríem tenir unes taxes de reproducció altíssimes que farien molt de mal al sistema sanitari. No ens hauríem recuperat de la tercera onada. Necessitem aquest temps. Si empalmem una onada amb una altra tindrem un problema. Cada vegada la distància entre una onada i una altra és més curta, i no hi ha temps perquè baixin les xifres d’hospitalitzacions.

“Necessitem que baixin no tan sols les xifres de contagis, sinó la pressió assistencial.”

Aquest confinament hauria de ser diferent perquè no ens tornem a trobar en la mateixa situació d’aquí a un temps?
—L’OMS va suggerir que els governs haurien de fer tancaments curts però estrictes, per poder fer baixar les xifres i després poder tornar a engegar. Aquest equilibri que els governs volen tenir entre economia i salut, fent a mitges l’una cosa i l’altra, desgasta molt més tothom i ens pot portar al mateix lloc. En les restriccions més dures hi ha un rerefons polític. El govern que ho pot fer és el de Pedro Sánchez. I tal com estan les xifres de contagis i hospitalitzacions a la majoria de l’estat és completament justificat. Ara, és lògic que si es fa això s’han de compensar els sectors afectats per aquest tancament. No accepto que no hi hagi partides pressupostàries de l’estat que no puguin ser ajornables un any, i així aconseguir prou diners per compensar aquests sectors. No som Alemanya, però tampoc no som un país pobre.

Parlàveu de la variant anglesa. Ahir la consellera Vergés ja explicava que hi havia hagut persones contagiades d’aquesta variant a Catalunya que no havien viatjat al Regne Unit. Preocupa que hi hagi contagis comunitaris d’aquesta variant de la covid-19?
—Sí, és clar, això és molt preocupant. Les setmanes vinents seran clau. Per això dic que el criteri de prudència i sentit comú hauria de ser de no esperar a veure com el virus contagia. Si fem això, ja no hi serem a temps. Tornarem a anar darrere el virus. I hem d’anar a davant, no pas a darrere. I això vol dir prendre mesures ara. Fer un confinament més estricte. Però aquí costa molt que es faci això.

“No accepto que no hi hagi partides pressupostàries de l’estat que no puguin ser ajornables un any, i així aconseguir prou diners per compensar aquests sectors.”

L’altra gran preocupació són les eleccions del 14 de febrer. S’haurien d’ajornar?
—Sense entrar en la polèmica política, és obvi que les eleccions presenten una situació molt allunyada de la ideal. És clar que mentre hi hagi pandèmia no existirà aquesta situació ideal. De fet, el País Basc i Galícia van fer eleccions enmig de la pandèmia, però la diferència era que la situació epidemiològica no era com la d’ara. La cosa més raonable és ajornar aquestes eleccions. No és aconsellable de mantenir-les. Hi haurà molta gent que no podrà fer ús del vot. Trobo que és una barbaritat fer anar a votar els positius i els seus contactes a unes hores concretes. Però, a més, cal tenir en compte que hi haurà molta gent atemorida que no anirà a votar. No sé per què no es pot ajornar unes quantes setmanes, fins que tinguem una situació pandèmica millor.

La situació pandèmica actual no és com la de la segona onada, oi? S’assembla més a la de la primera?
—Això que vivim és, segur, pitjor que la segona onada. I desgraciadament, la situació actual cada vegada s’assembla més al que vam viure el març. Sobretot des del punt de vista de l’impacte. S’ha de dir que no hi ha les mancances de material que hi havia llavors, però sí que tenim una gran mancança pel que fa a recursos humans; sobretot ens falten infermeres. El mes de març faltaven recursos materials, ara falten recursos humans.

“Desgraciadament, la situació actual cada vegada s’assembla més al que vam viure el març. Llavors faltaven recursos materials, ara falten recursos humans”

A Catalunya no hi falten recursos materials? L’altre dia al País Valencià els sanitaris denunciaven que no tenien assegurades màscares FPP2. Això aquí no passa?
—No, i em sorprèn molt que passi al País Valencià. No en tinc constància.

Ara alguns països recomanen d’utilitzar FPP2 al metro o en espais tancats. Això podria implicar un problema de subministrament per als sanitaris? N’hi hauria prou?
—Espero que això no passi i que n’hi hagi prou. És una bona pregunta, però confio que això no passi.

I tornant a les eleccions… Què significa que Salvador Illa, ministre de Sanitat espanyol, plegui enmig de la tercera onada per ser candidat de les eleccions catalanes?
—Vull pensar que això no serà una mala notícia. És veritat que ara a nosaltres se’ns obre un interrogant, no sabem qui vindrà. Més enllà de la valoració política, que no em correspon a mi de fer-la, haig de dir que Salvador Illa ha estat un interlocutor de fàcil d’accés. No sempre ens ha fet cas, però sempre ens ha escoltat. Per tant, no és una bona notícia per a nosaltres, però m’agradaria que aquest canvi no tingués impacte en el dia a dia de la pandèmia. Espero que el pròxim ministre sigui competent. Però estic d’acord que ara no és bo aquest canvi.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.