Iolanda Segura: “Els alumnes es poden passar hores sense fer classes, no hi ha substituts”

Entrevista a la portaveu d'USTEC per parlar sobre el gran nombre de contagis a les escoles i la sentència del 25% de castellà

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
25.01.2022 - 20:51
Actualització: 25.01.2022 - 21:20

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les escoles catalanes travessen un calvari. D’ençà que van tornar a obrir, després de les festes de Nadal, els contagis entre alumnes s’han multiplicat per quatre i les substitucions dels professors no es cobreixen perquè la borsa de treball s’ha escurat. En veient aquesta situació el sindicat majoritari, USTEC-STEs, demana al Departament d’Educació que canviï els protocols, es posi remei a la falta de substituts i prengui mesures. Diuen que no se senten escoltats i per això demà es concentraran davant la conselleria. En parlem amb la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, a qui també li demanem com creu que cal protegir les direccions que no volen acatar la sentència del 25% de castellà.

Què ha fallat d’ençà de la tornada de Nadal que hi ha hagut tants positius a les escoles?
—Per una banda, la prevenció. S’havien d’haver fet cribratges. Així, els positius que venien de festes, no haurien entrat a les escoles. Són aquests, els que han engegat aquestes cadenes de transmissió que ara tenim dins dels centres. Perquè, per molt que diguin que el virus no s’encomana als centres, això ja no s’ho creu ningú. És evident que tenim els brots a dins i les xifres ho demostren. I, per una altra banda, el canvi de protocol.

Que no s’aïlla una aula fins que no hi ha cinc casos o amb el 20% del total.
—Exactament. Amb una variant com l’òmicron, que és molt més contagiosa i que ja tens unes dades generals que et demostren que dia a dia augmenten els positius de manera alarmant, les escoles no som immunes. Per molt que repeteixin que les escoles són segures, això no construeix pas una cúpula al voltant dels centres educatius perquè la covid no pugui entrar-hi. Si tu no evites que hi entrin els positius i tens una variant molt contagiosa, s’arriba a la situació que tenim ara. Va ser una gran irresponsabilitat canviar el protocol. Per això tenim un percentatge tan alt d’aules confinades. Passa que aquestes dades no són entrades al Traçacovid.

Per què?
—Perquè un grup no es declara confinat si el docent adscrit a aquest grup no ho està també. Però, és clar, el docent, si té la vacunació completa, no cal que es confini. Tenim el cas d’una escola que, de vint-i-pocs grups, dinou són confinats. Però no entren al Traçacovid com a grups confinats perquè els professors no s’han hagut de confinar. Per tant, el departament transmet unes dades enganyoses. Fins ara tothom es basava en el criteri dels grups confinats, però ara no ho pots fer. T’has de basar en el nombre de positius i en el cas de l’alumnat, avui dia, tenim 118.873 alumnes positius.

I en canvi, Salut declara 147 grups escolars confinats.
—Podrien ser el triple. I pensem una cosa: l’11 de gener, que va ser el segon dia després de vacances, hi havia 25.291 alumnes positius. El 24 de gener la xifra s’ha disparat a 118.873. S’ha multiplicat per quatre. Això indica que els protocols actuals no serveixen per a protegir l’alumnat. Només serveixen per a mantenir les escoles obertes. I tampoc no serveixen perquè la feina a les aules es faci amb normalitat, perquè no és possible.

I què us han respost a Ensenyament quan heu demanat de canviar el protocol?
—Res. No ens responen. Hem entrat les demandes via registre al Departament d’Educació de la Via Augusta i no n’hem obtingut resposta. Hi ha comunitats que han fet antígens i PCR abans de tornar a les aules. Era una mesura de prevenció. A més, el departament ha tingut tot Nadal per a elaborar uns protocols coherents.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha reconegut que hi ha “àmbits de millora” en el protocol. Quin motiu de fons creieu que explica que no s’hagi canviat el protocol fa dies?
—No saben ni com fer-ho. Ells tenen la pressió d’haver de mantenir les escoles obertes tant sí com no; la premissa és mantenir-les obertes al preu que sigui. Aquesta situació origina un perjudici emocional a l’alumnat i al professorat. Perquè l’alumnat es pot passar hores sense fer classes. Si tu no tens substitut per al professor de matemàtiques, no et vindrà ningú a fer la classe. I això mateix et passarà a l’hora següent amb l’assignatura de català. Ahir la meva filla es va estar tres hores asseguda sense fer res. Al final ja no sabia com posar-s’hi.

Un 50% de les baixes de professors ja no es poden cobrir. Per què?
—Perquè en situació de normalitat ja ens manquen professors de segons quines especialitats, com ara català, castellà, matemàtiques i tecnologia. Manca professorat a la borsa en aquestes àrees. Doncs imagineu-vos ara. I ens trobem que no es cobreix la demanda de professors de baixa. A primària, normalment no tenim cap problema i, en canvi, ahir hi havia 495 places sense cobrir. És dramàtic, no havia passat mai.

I com es pot capgirar la situació?
—No es pot capgirar perquè hem originat una situació en què hem deixat que es propagui el virus sense fre, i a conseqüència d’això tenim aquest nombre de baixes que no es poden cobrir. El departament, com a mínim, per pal·liar la situació, hauria de fer tots els nous nomenaments en jornada sencera. I qui tingui jornada reduïda, ampliar-la-hi a completa. Evidentment, si algú no ho vol, que no l’hi obliguin. Així els centres tindran més hores per a tapar forats. Perquè els centres ara fan això, apagar focs, gestionar baixes, informar les famílies sobre els protocols que ningú no entén… És inhumà. I això ens passarà factura.

Les famílies d’alumnes no vaccinats que són contacte i han de fer quarantena, se senten discriminats. Ho compartiu?
—I tant. És evident que els protocols no s’han pensat bé. L’argument és que els volen protegir, però  avui el senyor president de la Generalitat, que era contacte estret, ha dit que per prudència faria feina des de casa. I resulta que als professors, tot i ser contactes estrets, ens fan anar a treballar perquè estem vacunats. Però els que no estan vacunats, no. Qui assumeix la feina del no vacunat? El que hi ha al centre. I això també és una discriminació pel que va a treballar perquè li augmenta el volum de feina.

Amb el panorama que dibuixeu, cal tancar les escoles i passar a una educació telemàtica temporalment?
—Nosaltres volem ensenyament presencial, però no així, perquè no es pot viure. Hem de tornar als protocols anteriors, que no s’havien d’haver canviat. És evident que això passa pel canvi de protocols que, a més, afegeixen confusió i donen molta més feina.

I mentrestant, el TSJC declara com a ferma la sentència del 25% de castellà a les escoles. Com la valoreu?
—Aquesta sentència és il·legal i abusiva i, per tant, no s’ha d’acatar. És il·legal perquè no se sustenta en cap llei que digui que s’ha d’impartir un 25% de les classes en castellà. Cap. L’única que podia anar en aquesta línia era la LOMCE i ha estat derogada i ha desaparegut del mapa. Tenim la LOMLOE que recull en un dels articles que les competències en matèria lingüística corresponen a les comunitats.

El govern espanyol, com a part demandant, pot demanar al TSJC l’execució forçosa de la sentència mitjançant un requeriment. Creieu que ho faran?
—Vejam, esperem que no, perquè seria contrari a allò que disposa la seva llei educativa i que han legislat. Entenem que si han de ser coherents, no haurien de voler aplicar aquesta sentència. El conseller va dir que té la promesa de la ministra d’Educació que no es durà endavant.

A quantes escoles s’ha adreçat directament el TSJC?
—Es parla d’una vuitantena i s’espera que arribin a ser un miler. Serà un degoteig perquè hi ha molts recursos pendents de resoldre’s.

En el cas de Canet, per exemple, ja s’ha aplicat i el conseller diu que no s’hi pot fer res.
—Va dir que posaria tots els recursos necessaris perquè això no afectés gaire, va parlar de codocència… Però nosaltres no volem això perquè no es pot acatar. I si unes escoles acaten la sentència, les associacions contràries a la immersió i que han promogut aquestes sentències tindran més arguments. I qui ens diu que una altra vegada no demanaran un 50%? S’ha de demanar empara on toqui, però el departament ha de protegir la immersió als centres.

Com?
—Qui ha de prendre la responsabilitat és el Departament d’Educació. Al final, als centres es fa allò que diu la conselleria i si mantenen el programa educatiu com fins ara, no fan res malament. Complirien el marc jurídic de l’estatut. Per vetllar per això, el departament ha d’assumir la responsabilitat de la política lingüística, de manera que si arriba una demanda a un centre educatiu, qui l’ha d’entomar és el departament.

No s’ha blindat prou el català a les aules? Quina responsabilitat hi tenen els professors?
—Bé, primer de tot, hi ha hagut poca valentia del Departament d’Educació i la Generalitat per defensar la immersió i el català a les aules. Sempre han tingut una política laxa sobre aquest àmbit, tot mirant cap a una altra banda, malgrat que ja feia temps que nosaltres i Plataforma per la Llengua denunciàvem que hi havia una regressió de l’ús de català a les escoles, tant per l’alumnat com pel professorat. No ha estat fins fa pocs dies que s’ha recollit aquesta evidència i s’ha fet un pla per a revertir aquesta situació. Crec que per pressions, aquests últims deus anys la Generalitat ha optat per un plurilingüisme que perjudica la llengua minoritària, en aquest cas, el català. Si hi afegeixes que els projectes lingüístics els deixes en mans de les direccions del centre perquè es reflecteixi la realitat de l’entorn social, doncs pot passar que siguin projectes que relaxin molt l’obligatorietat del català.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies