Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Som a Sabin Etxea, a Bilbao, dues hores abans de la seva intervenció en la important plaça electoral de Barakaldo (Biscaia). Vestit i corbata. També parla com a president del govern basc en funcions. Iñigo Urkullu (Alonsotegi, Biscaia, 1961) és el candidat del PNB a presidir el govern basc.

Està fort Iñigo Urkullu?
—Estic fort i il·lusionat.

Aquest és el moment més difícil des que sou president?
—Si mirem la part humana, sí: a Zaldibar encara hi ha dues persones desaparegudes i, d’una altra banda, tenim el coronavirus. Políticament i econòmicament, han estat anys més convulsos.

El cos us ha demanat que ho deixeu?
—No, em sento ferm. No m’he vist superat, però el patiment de les persones em fa pensar cada dia. Quan vaig ser candidat el 2012, sabia en quina situació estava el nostre país. Quan sortíem d’aquella situació ens ha vingut això i cal reprendre-ho. Estic entusiasmat.

Almenys heu tingut una bona notícia enguany: heu estat avi.
—Sí, el 27 de febrer.

La setmana passada ho fou Otegi.
—Ah, sí? No ho sabia.

No us heu felicitat, doncs.
—Quan en tingui l’oportunitat, ho faré.

I heu felicitat Jean René Etxegarai?
—Sí, immediatament: la nit electoral amb un missatge. I l’endemà li vaig enviar un telegrama.

Si torneu a ser president, serà la vostra última legislatura?
—Sí, en bona mesura, però la decisió no depèn només de mi. Jo no sóc sinó una baula d’una cadena, i així ho he pensat sempre que he tingut alguna responsabilitat. En aquesta cursa cal passar el testimoni i, no sé quan, però sé que el passaré a algú.

Si no sou president, continuarem com a parlamentari? Ibarretxe ho va deixar el 2009.
—Ara mateix ni tan sols he pensat això.

Deveu haver pensat quina participació hi pot haver als comicis.
—Sí, perquè és una preocupació. Si fos menor que fa quatre anys, seria preocupant.

Llavors va ser del 60,02%. La tercera més baixa.
—Tinc l’esperança que sigui tant com aleshores, però cal veure en quin context estem.

Si baixa del 60%, seria per causa d’haver convocat ara les eleccions?
—No. A més de la influència del coronavirus, aquests anys els ciutadans no s’han interessat gaire per les eleccions europees, espanyoles ni d’aquesta comunitat, i també cal situar-se en aquest context.

Si hi hagués una participació inferior al 50%, fins a quin punt les eleccions haurien estat legítimes?
—Ho seran per a tothom, i qualsevol hi pot participar. Dono valor als qui hi participaran. La situació és molt especial i amb vista al futur aquest tren no es pot deixar passar sense participar-hi.

El clima polític també influeix en la participació. L’ambient és tranquil.
—Si el comparem amb l’ambient polític espanyol, aquí fem política d’una altra manera; cadascú amb la seva singularitat i amb les nostres disputes, però respectem unes regles de joc.

El PNB i el seu govern contribueixen a apaivagar-lo?
—Un dels principals lemes és donar estabilitat. Ho hem garantit durant vuit anys, tot i que hem governat en minoria. Hi ha hagut un ambient de tranquil·litat.

Al programa, el PNB duu 1.097 iniciatives. És difícil de complir?
—Sí, però ens hem presentat per complir aquest compromís.

No vau complir una iniciativa del 2012 quan vau assumir la presidència: fer un referèndum el 2015 sobre el nou estatus polític del País Basc.
—Si hagués estat a la mà, ho hauríem fet. En l’última legislatura també ha estat impossible.

El president té la capacitat d’accelerar també aquestes qüestions.
—Els parlamentaris tenien el mandat, i el gener d’enguany van decidir de suspendre, de moment, el paper de la ponència sobre l’autogovern. Caldrà reprendre-ho a la legislatura vinent.

Il·lustració: Eider Eibar.

Hi haurà nou estatut?
—Per nosaltres, sí. Al mateix temps, s’hauria de complir l’estatut de Gernika, aprovar el nou estatut al parlament i fer una consulta.

Al programa teniu cinc ‘compromisos estratègics de país’: ocupació, innovació, clima, joventut i salut. Per què no hi ha el del nou estatut?
—Des del principi diem que som un poble amb una personalitat especial i que això volem desenvolupar-ho. En campanya he subratllat l’ocupació, la cohesió social i l’autogovern.

Quines en serien les bases?
—Reconeixement de la condició nacional, més competències per a desenvolupar un autogovern més actual i un sistema de garanties de bilateralitat amb l’estat espanyol.

Si Madrid no acceptés la decisió de parlament basc?
—Si a Catalunya s’ha de resoldre amb una consulta, per què no al País Basc? No crec que el govern espanyol estigués en condicions de fer diferències. El president espanyol sap de qui va rebre el suport per a ser investit president.

Ja es veu quina és la seva voluntat: fa quaranta anys que no compleixen l’estatut.
—Però al gener de l’any passat el govern espanyol es va comprometre a garantir-ho tot i no ho va complir.

El País Basc no ha tingut capacitat d’execució en quaranta anys.
—Per això ara proposem el sistema de garanties sobre la bilateralitat. En el context d’aquí i de la Unió Europea cal recórrer al sistema de governança compartida.

Per a quants anys seria el nou estatut?
—Per a una generació, entre divuit anys i vint. El món actual va molt ràpid i, si hi ha una cosa segura, és que es produeixen canvis.

Veieu aquesta part del País Basc amb aquestes bases encarant el camí de la independència?
—No sé si això serà possible. No crec que avui el món vagi per aquest camí. El camí és un model compartit de decisió.

Hi ha hagut referèndums sobre la independència, al Quebec, fa sis anys a Escòcia.
—I no han prosperat. La Unió Europea segueix en procés de construcció, i els estats-nació també tenen mancances dins i cal solucionar-les.

Rebutgeu la via catalana.
—Sí. És estèril parlar de bilateralitat quan en definitiva cal negociar. Per tant, és millor negociar des del principi.

El PNB i EH Bildu van arribar a un acord sobre les bases del nou estatut. Us va agradar?
—Sí, però sempre hem dit que l’acord ha de ser més ampli. El grup parlamentari del PNB treballa en això. Cada grup va nomenar els seus experts jurídics per a elaborar el text articulat.

Els experts del PNB, PSE i EP van acordar després un text, cadascun amb els seus matisos. Això és més ampli?
—El que s’aprova aquí després ha d’anar a l’estat espanyol, i cal saber quina representació tenim uns i altres al congrés, i quina viabilitat hi ha. L’esquerra abertzale ens deia que si allò acordat amb el PNB no tirava endavant, que ho deséssim en un calaix. Sí, desem-ho al calaix, i després què? No es tracta d’això.

I aquest text que ha sortit de l’equip d’experts és més viable?
—Encara s’ha de discutir. En la legislatura vinent volem activar la ponència de l’autogovern a partir del primer moment i veure si és possible de compaginar els texts proposats per experts i arribar a un acord.

Us heu reunit amb els grups polítics?
—No he entrat en les tasques dels juristes, però he tingut reunions amb els grups parlamentaris. L’esquerra abertzale també s’ha reunit amb mi.

Concretament, amb qui?
—Amb Sortu.

Fa cinc mesos que va passar l’incident de Zaldibar. Quan vau anar a l’abocador per última vegada?
—Quan vam decretar l’emergència sanitària pel coronavirus [el 13 de març]. He estat quatre vegades amb familiars de desapareguts. Sobre el terreny, hi he estat tres vegades. Cada dia tinc informació de què s’hi fa.

Dir que la gestió de l’abocador és privada és una manera de treure’s de sobre la responsabilitat?
—No, de cap manera. Vam fer una compareixença a la Diputació Permanent del parlament. A Zaldibar allò és un terreny privat; la gestió és d’una empresa privada, i s’analitza la responsabilitat que podem tenir-hi les institucions. Vam fer dos informes i ens hem posat a disposició de la justícia. Prendrem les decisions que calgui prendre amb qui surti, amb total transparència.

Quin control públic va haver-hi abans de l’esllavissada?
—La consellera de Medi Ambient va explicar el control fet des del seu departament fins llavors.

Una investigació del govern del mes de juny de l’any passat assenyala que hi va haver divuit infraccions.
—Sí, però l’informe diu que hi va haver mancances concretes que no van afectar-ne a l’estabilitat.

Alguns experts sostenen que, havent vist què s’introduïa en aquell abocador, les infraccions es qualificaven de lleus.
—Però tot era permès. Això ho hem portat als jutjats.

Si tornéssiu a ser president, limitaríeu la tendència a la privatització d’aquestes infrastructures?
—Sí, i al nostre programa diem de crear un centre públic d’atenció i gestió de residus industrials. El País Basc és industrial; la indústria és gairebé el 25% del pes de l’economia.

Hi ha infrastructures gegants a la comunitat, acabades fa poc o en funcionament. Això és sostenible per al medi?
—Al costat de l’accessibilitat, cal tenir cura del medi, i aquesta és la nostra proposta. També hem de ser competitius i tenir connexió amb Europa.

El Tribunal Europeu de Comptes (TCP) ha anunciat que el TGV al País Basc trigarà vint-i-nou anys a acabar-se.
—És competència de Madrid.

Per a vosaltres avui és un maldecap aquest projecte?
—És un maldecap perquè havia d’haver estat enllestit fa quinze anys.

Madrid n’és l’únic responsable?
—Sí. Aquest transport ferroviari té prioritat per a la Unió Europea, que ha donat una bufetada a Espanya i França. Quan el president de Nova Aquitània i jo ens vam reunir amb el comissari europeu de Transports a Brussel·les, li vam demanar que en reclamés l’impuls al president espanyol i al primer ministre francès, que ni l’un ni l’altre no compleixen.

Heu promès que si sou president no fareu retallades.
—No n’hi haurà.

I que no n’heu fet, a més.
—No n’hi ha hagut. Al PNB li atribueixen retallades; sembla que sempre hagi governat el PNB, però entre el 2009 i el 2012 el PNB en va quedar fora, tot i que havia guanyat les eleccions, i just en aquest període va haver-hi les retallades.

N’hi ha que diuen que heu fet retallades.
—Les xifres són les xifres. Hem donat prioritat a les polítiques socials. Al Departament de Salut en quatre anys hem augmentat el pressupost d’un 15%, al d’educació un 12% i al personal un 15%.

També heu dit a la campanya que no apujaríeu els imposts.
—Sí, ni els abaixarem. L’estabilitat en la qüestió tributària és necessària, i enguany hauríem de fer una avaluació per analitzar els resultats de la transformació fiscal de fa tres anys o quatre. Seria pel bé de tots tenir també una fiscalitat a la Unió Europea; jo la reivindico de fa molt de temps.

Amb el comandament únic a Madrid, fins a quin punt vau veure limitat el càrrec de president?
—D’ençà que es va decretar l’estat d’alarma vaig denunciar que podien limitar les nostres competències. Ho vaig dir públicament cada diumenge, fins que va arribar la tercera fase. El govern espanyol va utilitzar després el terme ‘governança’, però això encara no s’ha fet prou.

Si el País Basc fos un estat, en relació amb les xifres de la covid-19 es diu que seria al capdavant d’Europa.
—No ho crec. Jo diria el contrari. Seríem al capdavant en nombre de proves fetes: 300.000 proves per milió d’habitants.

Teniu de model el bon govern. Aquests últims anys han sortit uns quants casos de corrupció d’alguns membres vinculats amb el PNB.
—Sota el meu mandat no, i el partit no ha estat mai condemnat per res. Com a president dic que nosaltres tenim un codi ètic: vint persones s’han sotmès a escrutini sobre aquestes denúncies, i hi ha hagut disset resolucions d’innocència i tres més que ara es tracten.

També us presenteu com a govern de bona gestió. Al parlament s’han aprovat un terç de les 28 iniciatives legals que prevèieu en l’última legislatura.
—Al Consell de Govern n’hem aprovat vint-i-una, i el parlament després …

Per no haver tingut majoria absoluta?
—Per això mateix.

Il·lustració: Eider Eibar.

Heu declarat que voleu la majoria absoluta.
—M’agradaria un govern sòlid, amb una majoria absoluta.

Una altra vegada amb el PSE-EE?
—Hi ha una base amb ells. Però algunes lleis aprovades també les hem acordades amb alguns altres grups.

Què teniu acordat amb el PSE-EE?
—De moment, no hi ha res parlat.

Veieu cap possibilitat de govern d’EH Bildu-PSE-EP?
—EH Bildu i PSE han dit que no, i hauré de creure-m’ho. Això sí, PSE i PP també deien que no el 2009, però després van arribar a un acord. En aquesta ocasió, no ho crec. Exclourien la primera força política segons les enquestes, i això ja s’ha experimentat.

Considereu que el PNB és d’esquerres, en polítiques socials?
—Som una de les societats més cohesionades de la Unió Europea. El PNB ha governat des del 1980, llevat de tres anys, i hi deu haver tingut alguna cosa a veure. També defensem la llei de l’avortament. Són molt simplistes els esquemes d’esquerra-dreta, molt demagògics.

De l’opció PNB-EH Bildu ens n’oblidem?
—Cal parlar-ne. Però en política cal compartir el principi ètic i uns valors, i la governança i el model social. EH Bildu ha refusat els pressuposts d’aquests dos últims anys.

Què és allò que més us diferencia?
—Els models socials, i la governança també.

Què me’n dieu del ‘principi ètic’?
—L’esquerra abertzale té encara una obligació: reconèixer que allò que havia fet anteriorment era mal fet. Té mancances.

I valoreu la feina que van per al final d’ETA?
—Sí, però fa un mes va haver-hi pintades. Jo ho denuncio tot.

EH Bildu de Bilbao va utilitzar la paraula ‘condemna’ després de l’acció contra Idoia Mendia.
—Però els portaveus o candidats no fan aquestes declaracions públiques.

Qui és el senyor X dels GAL?
—El congrés ho hauria d’investigar. Si ha estat terrorisme d’estat, això caldria gratar-ho.

Als papers de la CIA ha sortit el nom de Felipe González. És ell?
—No ho sé. Jo no ho he investigat. Sempre hi ha hagut el rumor. Jo crec que cal investigar-ho.

Aquest afer no ha estat impediment per a governar amb el PSE-EE.
—El Partit Socialista ha tingut mancances sobre això durant anys, però aquests darrers anys ho ha denunciat clarament.

Va canviant la política penitenciària del govern espanyol o només hi ha alguns moviments?
—En silenci es fan alguns moviments.

Però això és un canvi?
—No és el canvi que caldria. El 27 d’abril vam enviar una carta al govern dient que calia fer un canvi també per la influència del coronavirus, per complir la constitució i la legislació penitenciària, i per pensar com dur a terme els processos de reinserció.

A principi d’any, la presidència basca va parlar d’un ‘canvi de concepte’: acostar els presos bascs per a la reinserció. Seria un gran canvi?
—L’objectiu en matèria penitenciària hauria de ser facilitar els processos de reinserció. Sempre hem dit que com més a prop hi siguem, els processos de reinserció seran més fàcils.

El 1989, el PNB i el seu govern van donar suport a la política de dispersió. Però va passar que els van dispersar lluny.
—Des del 1999 [fins al 2007] vaig ser president de la comissió de drets humans del parlament i sempre he defensat l’acostament. Com a partit, en el document ‘Bake Bideak’ [2005] compartim la mateixa posició.

Els joves saben èuscar. Falta que el facin servir. Cal intensificar la política lingüística del govern?
—Vam proposar Euskaraldia 2018 amb l’objectiu de l’ús. Hem dit que cal fer campanya cada dos anys, no cada any, però no pas els onze dies que es van fer al començament, sinó que hi hauria d’haver un seguiment. Hauríem d’aconseguir que Ahozbizi [parlants actius d’èuscar] i Belarriprest [gent que vol que li parlin en èuscar] es tractessin amb quotidianitat.

I això ho ha de recollir la legislació?
—Hi ha una proposta de fer un altre procés de normalització de l’èuscar.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.