Daniel López Codina: “És important que relaxem l’eufòria perquè la pandèmia l’hem acabada massa vegades”

Entrevista al professor de la UPC i biofísic del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos

VilaWeb
Redacció
01.02.2022 - 01:42
Actualització: 01.02.2022 - 02:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El temporal causat per l’última onada comença a amainar. El grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC), un dels sentinelles de l’evolució de la pandèmia, constata que hi ha una tendència clara a la baixa dels casos de covid-19 a Catalunya. En parlem amb un dels integrants, Daniel López Codina. Ens explica que l’alta ocupació de les UCI i els més de dos-cents morts setmanals que hem tingut aquestes darreres setmanes eren causats per la variant delta, molt present encara entre nosaltres, i que l’òmicron gairebé ja li ha pres tot el terreny. Creu que de mica en mica podem anar aixecant restriccions i avançant cap a la normalitat, però demana de fer-ho amb prudència.

Dieu que heu detectat una millora en el nombre de contagis. Hem començat la baixada de l’onada?
—Sí, hem començat la baixada de l’onada. Ho indiquen les dades. Ens podem atrevir a dir que millorem, clarament. També és cert que potser no continuarem millorant al mateix ritme i pot ser que d’aquí a una setmana la velocitat de millora es desacceleri. Som molt amunt, tenim molts casos, moltes UCI, molts ingressats… És important que relaxem l’eufòria perquè la pandèmia l’hem acabada massa vegades; la societat i les institucions han decidit que la pandèmia ja s’havia acabat massa cops. Siguem pacients, que encara hi ha molta feina per fer.

A Sud-àfrica, el descens de l’onada va ser molt ràpid, però aquí sembla que no serà igual. Per què?
—Sud-àfrica no la podem comparar amb nosaltres de cap manera. Socialment, la capacitat de diagnòstic i el seguiment que fan són molt diferents dels nostres. I segurament a Sud-àfrica molta gent va morir en les primeres onades. Sí que hi va haver una caiguda en picat amb la variant òmicron, però també es va acabar frenant. Si mirem el Regne Unit també hi observarem una caiguda ràpida que més tard es va frenar; ara tenen una incidència prou alta i sembla que tornaran a baixar lentament. Crec que la nostra evolució serà semblant a la del Regne Unit. Ara som a la baixada important i potser després ens desaccelerarem i baixarem més lentament.

Aquestes desacceleracions formen part del comportament de la variant, o s’hi pot intervenir?
—Probablement són degudes a la dinàmica pròpia del sistema poblacional, perquè de fet, la variant ha infectat moltíssima gent. També hi poden tenir un efecte dual les variants de la variant. En qualsevol cas, el fet més important és que puguem tenir una millora als hospitals, a les UCI i en el nombre de morts. A les UCI ja ho hem vist, ens hem estabilitzat. I esperem que en pocs dies puguem notar-hi una millora i aquesta velocitat de millora vagi augmentant

Tanmateix, tenim més de dos-cents morts setmanals a Catalunya. També en preveieu un descens?
—La variant òmicron no és tan virulenta, és un fet. De fet, causa entre un 60% i un 80% menys de casos greus que la variant delta, que era terrorífica. Però, és clar, és molt més contagiosa i un percentatge petit d’un valor molt gran, és una xifra rellevant. I és això que veiem ara. Preveiem que també hi hagi un descens en les morts, però això sempre es nota més tard. Igual com preveiem que el 5 de febrer millorin les UCI, doncs probablement veurem una millora en els morts al cap d’uns quants dies.

La coincidència de la variant òmicron amb la delta ens ha donat una fotografia desvirtuada de la baixa virulència d’òmicron?
—Sí. Potser sí que, socialment, la gent s’ha endut una imatge equivocada sobre allò a què ens enfrontàvem. De fet, nosaltres hem estat centrats a controlar quin és el percentatge de contagis de delta i òmicron durant les setmanes, i amb els models es pot observar quins són els efectes de l’una i de l’altra, com per exemple a les UCI. Les UCI estaven ocupades per delta, que té més tendència a complicar-se, i originava aquest gruix de morts. Ara això ha anat minvant i ja queden molt pocs casos de delta a les UCI. Són majoria d’òmicron i esperem que això es tradueixi en menys mortalitat. La delta ha estat terrorífica i és la que causava l’alta ocupació de les UCI. De fet, les mesures que ara molta gent diu que no serveixen de res, han servit clarament per a frenar la delta.

Sí?
—Abans que s’imposessin restriccions, al mes de desembre, la delta s’havia disparat; tant, que realment feia pànic. I el conjunt de restriccions, afegides a la competència amb òmicron, va permetre que el nombre de casos delta anés minvant. La velocitat de reproducció pròpia de la delta va acabar per sota 1, cosa que no hauríem assolit sense restriccions.

Quin impacte ha tingut el passaport covid en aquesta millora?
—És molt difícil d’avaluar mesures separadament perquè el resultat ens l’ofereix el conjunt.

Hi esteu d’acord a retirar-lo?
—En aquests moments, en què la delta gairebé ens ha desaparegut, i l’òmicron sembla molt difícil d’aturar, jo crec que l’opció d’intentar normalitzar la malaltia i fer-la gestionable, sembla una opció raonable. També semblaria raonable de millorar els seguiments que es fan a les escoles, perquè no sigui tan feixuc i difícil per als equips directius i per als infants. És per aquest control tan intens que s’han detectat més casos. No perquè hi hagi més transmissió entres joves, sinó perquè si busques més, trobes més. La majoria, evidentment, són asimptomàtics. En conseqüència, crec que el protocol s’hauria de limitar al fet que els positius es quedin a casa i ja està.

L’anomenada “òmicron sigil·losa“, que és difícil de detectar, ens pot afectar més que no creiem?
—Es pot detectar igual que les altres. El problema és que si no té tanta càrrega no es detecta amb tècniques com les proves d’antígens. Aquesta “òmicron sigil·losa” causa malalties lleus i sense símptomes. El fet que els detectem o no tampoc no és el problema. El problema l’hem de centrar en els casos greus i les morts. Llavors, si acabem convivint amb soques que causen símptomes lleus, som en la via de la normalitat. No podem garantir res. Hi ha tants casos al món que de noves soques n’hi haurà contínuament, i no és inversemblant que en pugui aparèixer una que causi més gravetat que les actuals.

És factible que alguna origini més càrrega viral que la delta?
—És factible, tot i que cada vegada és menys probable perquè hauria de ser capaç de substituir l’òmicron, que és molt i molt ràpida. En qualsevol cas, no hem de caure en l’error de considerar la pandèmia acabada si encara mundialment és en un nivell altíssim. La delta ja dèiem que era molt ràpida, i, mira: va venir l’òmicron.

On es va detectar per primera vegada l’anomenada “òmicron sigil·losa” va ser a Dinamarca, on, tot i tenir xifres de contagis substancials, demà eliminen restriccions. Ho veieu precipitat?
—Si mirem els països de la UE, veurem que Dinamarca és el país que té més incidència, però probablement aquesta no és la realitat i l’explicació és que hi fan moltes més proves; més que qualsevol altre país. Per això tenen més casos. I el fet que trobin noves variants és perquè tenen una gran capacitat de seqüenciar. I si redueixen mesures, ho fan amb els mateixos arguments d’aquí. Aquí, possiblement, hem tingut la mateixa incidència que Dinamarca, o més alta. No és una situació tan diferent. Ara veiem que Dinamarca es va frenant, però els ha costat molt. És molt possible que nosaltres anem avançats respecte de Dinamarca.

Quan tornarem a la vella normalitat?
—Bé, no es fa d’avui per demà i, de fet, ja som en el camí, si no hi ha sorpreses. La normalitat significa anar reduint les mesures de vigilància universal i convertir-les en mesures de vigilància en llocs determinats, que és allò que coneixem per sentinelles; significa deixar d’aïllar els positius, tal com fem amb la grip i més malalties infeccioses. Anem anant cap aquí. Però no hi arribarem fins que la incidència no sigui molt més baixa.

Seria imaginable tornar a la normalitat a final de primavera?
—No és gens inversemblant, efectivament. Si no tenim sorpreses, tindrem unes estacions tranquil·les. Hem de ser moderadament optimistes.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes