Antoni Plasència

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Antoni Plasència, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona i membre del comitè d’experts que assessora el govern espanyol, creu que la pandèmia del coronavirus 2019 ens ha preparat per a possibles embats del futur, però alerta que, encara que l’incendi sembli controlat, es pot reactivar si els ciutadans no són responsables i solidaris.

[EN DIRECTE] Us oferim tota la informació d’última hora sobre la crisi del coronavirus 2019

Segons l’ex-director general de Salut Pública de la Generalitat (2004-2011), la situació més previsible, si es manté la detecció ràpida de casos i la població respecta les mesures, és que hi hagi brots localitzats i no un creixement exponencial dels contagis de coronavirus.

Plasència, en una entrevista a EFE, destaca que el virus encara circula i continua essent un element molt desconegut. De totes maneres, pensa que tornar a la situació del març ‘seria un fracàs col·lectiu inacceptable’ i advoca per un model de mobilitat menys restrictiu que permeti de reactivar el turisme, sempre que es mantingui la capacitat de detecció.

Pel que fa a la gran incidència de la pandèmia a l’estat espanyol, considera tres hipòtesis que caldrà ‘estudiar amb deteniment i dades exhaustives’. En aquest sentit, assenyala que és un dels estats europeus amb més mobilitat internacional; té una població molt envellida i la manca de proves va focalitzar els diagnòstics als hospitals en compte de l’atenció primària.

L’estiu i un possible rebrot a la tardor

Plasència insisteix que el virus encara és molt desconegut, tot i que considera ‘poc probable que la calor tingui un impacte decisiu’ en la transmissió, perquè en països càlids hi ha hagut taxes molt altes d’infecció. Per això, diu que cal assegurar que a l’estiu es respectin les normes d’higiene i prevenció per evitar noves cadenes de contagi.

Sobre la possibilitat d’una altra onada a la tardor, considera que ningú no en té la resposta. ‘Sabem coses del virus: que continua circulant, que pràcticament el 95% de la població espanyola no té immunitat en aquest moment […] i per tant l’escenari és que continuarà circulant i la seva missió és buscar gent que no tingui defenses, multiplicar-se i estendre’s’, afirma.

Diu també que a la tardor i a l’hivern la gent passa més temps tancada a casa i això pot fer variar les mesures d’higiene i distanciament físic: ‘És prudent de pensar que hi pot haver una recrudescència, no necessàriament una onada, i cal estar preparats.’

Recorda que les infeccions es van reduint de mica en mica i que ‘l’incendi sembla controlat’, però es pot reactivar si no es mantenen les mesures de prevenció necessàries. En les condicions actuals de control i detecció, reitera, més que grans rebrots hi poden haver ‘petits focus o petits incendis’. ‘Tots treballem perquè no hi hagi una onada exponencial i de desbordament com va passar al març, sinó una situació més focalitzada. Cal traslladar el concepte d’herois dels sanitaris a tots els ciutadans com a éssers responsables i solidaris amb els més vulnerables. Ja no és només què diuen governs i administracions públiques, tècnics i científics, també què fem o no fem tots cada dia’, afegeix.

La situació dels joves

Plasència veu els joves amb especial preocupació, pel que fa a les mesures de prevenció. ‘No senten la seva salut tan amenaçada [com alguns altres grups] i es creuen menys vulnerables.’ Per això considera que s’haurien de fer campanyes d’informació enfocades específicament a aquest col·lectiu. ‘Que les bones notícies no ens facin perdre de vista la possibilitat de males notícies’, assevera.

El turisme i el desafiament de la mobilitat

Sobre la conveniència d’escurçar els terminis del desconfinament, subratlla: ‘Tota prudència és poca per evitar passos enrere.’ Creu que qualsevol pas endavant s’ha de sostenir en les capacitats d’atenció sanitària i de control de l’epidèmia.

Quant a la mobilitat i l’arribada de turistes, que previsiblement començarà el primer de juliol, ho considera un desafiament fonamental, perquè són possibles vectors de transmissió del virus. De totes maneres, recorda que l’OMS no ha recomanat el tancament de fronteres, que va ser ‘una resposta de campi qui pugui’ dels estats. Per això, és partidari que la reobertura i la mobilitat siguin mesures que es prenguin en consonància amb els altres països: ‘Cal aplicar estratègies que donin nivells raonables de confiança i protecció compartides pels països de la UE, estratègies de triatge de possibles casos i els seus contactes, tant en països d’origen com de destinació. I també anar facilitant la mobilitat entre països que tenen situacions de risc epidemiològic i capacitats assistencials similars.’

‘El turisme –diu– tindrà aspectes diferents durant un temps, però ha d’anar més enllà del model restrictiu aplicat fins ara, sempre que es mantingui la capacitat de detecció de focus i la resposta ràpida.’

Plasència insta el govern espanyol i les comunitats autònomes a aprofitar els mesos previs a la tardor i l’hivern per corregir els errors que s’han comès fins ara. Així mateix, demana que per a això es compti amb ‘tota l’objectivitat, la parsimònia i la independència’ de comitès científics creats expressament per a aquesta pandèmia.

Segons ell, cal actualitzar el model de salut pública (la capacitat executiva, tècnica i humana) i potenciar sistemes d’intel·ligència epidemiològica en un context en què la salut i les malalties no tenen fronteres. ‘Ara ens enfrontem a un virus que no sabem gaire bé d’on ha sortit. Hi ha prop de dos milions de virus en animals amb potencial per encomanar la malaltia a humans, i de tant en tant un ho fa i troba les condicions per multiplicar-se’, alerta.

El vaccí i la màscara

Plasència diu: ‘Mai en la nostra història no hem estat tan ben preparats científicament, tècnicament i fins i tot políticament per poder obtenir un vaccí efectiu i segur’, que sigui accessible per a tota la població. No obstant això, precisa que no s’han de suscitar expectatives infundades.

‘Ciència rima amb paciència i no pas amb presses. Es barregen les presses benintencionades dels investigadors per mostrar resultats amb les dels fons d’inversió per crear expectatives, que és legítim, però cal explicar molt bé que fer el salt de resultats preliminars a un vaccí definitiu, segur i efectiu requereix un coneixement i una prudència que no tenim’, diu.

A més, matisa que mentre no hi hagi un vaccí el virus continuarà circulant després del desconfinament: ‘Una cosa és tenir un vaccí i una altra que doni la protecció que necessitem.’

No descarta que la màscara esdevingui un element habitual de la nostra indumentària, de manera que després de la pandèmia es converteixi en un element de protecció i respecte social en les temporades de més risc d’infeccions respiratòries.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.