Antón Losada

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Antón Losada (Xove, Galícia, 1966) creu que el govern espanyol està preparat per a aguantar força temps i que la crisi sanitària i econòmica no el farà caure, tot i el malestar actual dels socis de la investidura –en especial ERC i Compromís– i el tomb cap a Ciutadans. Losada creu que Cs ha fet un viratge estratègic que mantindrà, que Bildu ha entrat finalment en joc i que això debilita la posició d’ERC a Madrid.

L’analista gallec, que ha estudiat a fons la figura de Mariano Rajoy, opina que Pedro Sánchez no ha actuat gaire diferent en la gestió de la crisi respecte del seu antecessor. Critica en especial la política comunicativa que ha triat la Moncloa, però és prudent a l’hora de fer una valoració general de la gestió de la pandèmia del coronavirus 2019 perquè falten dades i perspectiva. Respecte de les eleccions a Galícia, creu que Alberto Núñez-Feijóo revalidarà la majoria absoluta i el govern.

El govern espanyol superarà aquesta crisi política interna o veieu més a prop unes eleccions després de què ha passat aquesta setmana respecte de la polèmica per la reforma laboral?
—No ho crec, ni de bon tros. Ja de bon principi hi ha hagut discrepàncies entre el PSOE i Unides Podem. Van dir que derogarien la reforma laboral, o si més no els aspectes més lesius per als treballadors. Ara diuen que si Calviño va desfer l’acord, que si els ministres no ho sabien… la veritat és que no acabo d’entendre tot aquest sarau. Això de la reforma laboral és una patata calenta que algun dia havia d’esclatar, però el PSOE i Unides Podem estan condemnats a entendre’s. Però és que en la situació de crisi econòmica que hi ha, s’ha de derogar no solament la reforma de Rajoy del 2012, també la de Zapatero. La recepta de facilitar els acomiadaments i devaluar els salaris ja es va aplicar per a sortir de la recessió de l’última crisi. Tornarem a fer igual? Tornarem a aplicar les mateixes mesures que han empobrit el país?

Dieu que se n’ha fet un gra massa, però la CEOE ha suspès la relació amb el govern espanyol.
—Fa dues setmanes, quan Pablo Iglesias va defensar l’ingrés mínim, també van fer-ho. I després van tornar a la taula del diàleg social. Hi són tots els actors perquè els interessa. A més, què és això que la CEOE amenaci de suspendre el diàleg social? Parlen com si els deguéssim res. No els agrada la derogació de la reforma laboral, s’aixequen i se’n van? Però què és això? Es pensen que poden decidir quin és el marc de les relacions laborals? Per què serveix sinó el diàleg entre els agents socials? Es comporten com uns perdonavides. Crec que s’acabaran convencent o algú els dirà que tornin a la negociació amb els sindicats i el govern espanyol.

Al congrés hi ha hagut un canvi d’aliances del govern espanyol. Sánchez ha elegit Ciutadans en comptes d’ERC i Compromís ha dit prou. Penseu que el PSOE se sent més còmode amb Ciutadans?
—No ho crec. Dins el PSOE hi ha qui prefereix Ciutadans, per motius obvis, i uns altres que prefereixen arribar a acords amb ERC. Però crec que ERC s’ha equivocat, perquè allò que es votava era només la pròrroga de l’estat d’alarma. ERC pensava que era decisiva en aquesta legislatura, però les últimes setmanes s’ha demostrat que no perquè les dues últimes pròrrogues s’han aprovat. Hauran de revisar la seva posició. També ha entrat en joc Bildu, que té cinc diputats i en aquest congrés cinc escons poden tenir molt pes. Això també inquieta el PNB, perquè deixa de ser l’únic interlocutor vàlid del govern espanyol al País Basc. L’obertura del govern espanyol a arribar a acords amb Bildu continuarà fent soroll, però ja és un fet. Compromís també s’ha equivocat, perquè no era el moment de negociar el repartiment del fons de 16.000 milions per a la recuperació econòmica. Ha estat un vot de protesta també perquè va haver-hi la polèmica amb l’impediment de passar a la fase 1 l’altra setmana. Compromís ha volgut marcar perfil en clau valenciana perquè s’havia desdibuixat molt després de tot allò.

Semblava que Ciutadans seria irrellevant i marginal aquesta legislatura, però ha fet un tomb. Són acords puntuals o pot ser un soci estable del govern espanyol?
—Crec que Ciutadans ha fet un tomb estratègic. Això que hem vist no és puntual. Fins i tot l’acord amb Bildu, que els deixava en mal lloc, l’han criticat una mica per formalisme, perquè diuen que continuaran negociant amb el govern. Ciutadans ha entès que al lloc on era s’abocava a la desaparició, perquè el PP i Vox segurament se l’haurien acabat menjant. Han vist que eren l’animal dèbil. Ciutadans fa aquest tomb per supervivència, prova d’ocupar un espai que els pot donar bon resultat. De tota manera, no tinc clar que ho aconsegueixin ni que tinguin prou espai polític.

Sou un expert en la figura de Rajoy. Quina opinió teniu de Pedro Sánchez? Creieu que ha canviat d’ençà que és president?
—Tots canvien quan arriben al poder! I qui digui que no, menteix. Sánchez és un polític que ens ha demostrat que sap mantenir la tranquil·litat i la sang freda. Sempre que l’hem donat per mort, ha resistit. Ja va començar a canviar abans de ser president, després d’aquelles primàries amb Susana Díaz. En situacions límit sempre ha mantingut la sang freda per a prendre decisions clau en la seva trajectòria política.

Com valoreu la gestió de la crisi del govern espanyol? S’han militaritzat els carrers i les sales de premsa i hi ha hagut improvisacions constants.
—És massa aviat per a poder fer una valoració de la gestió global de la crisi. Les dades són confuses, en dos mesos ni tan sols tenim dades reals de contagis i de víctimes en totes les comunitats i la resta de països. Crec que més endavant es podrà fer una valoració de la gestió de la crisi. Ara, sí que es pot dir que la comunicació podria haver estat millor. En una situació de crisi cal comunicar informació útil a la població perquè es protegeixi, i hem assistit, sobretot al principi, a moltes conferències de premsa en què es donava informació molt superficial, es venia molt relat, relat i relat, i fins i tot es feien sessions de coaching. Tot allò que el virus l’aturem units. Tampoc no tenim cap precedent de la manera com s’ha de gestionar una crisi així per a comparar-ho. S’ha criticat molt que Sánchez fes anuncis el dissabte en conferències de premsa i després el diumenge comuniqués les decisions anunciades als presidents autonòmics. Hauria d’haver exposat primer les decisions, intentar arribar a acords o no i després explicar-los.

Què creieu que hauria fet diferent Rajoy en el lloc de Sánchez?
—No ho sé, com ho hauria fet Rajoy. No hauria actuat gaire diferent. Un fet important és que, amb Rajoy com a president del PP i del govern, Vox no tindria 52 diputats. N’estic convençut. Potser amb Rajoy no sentiríem tant a parlar de ‘codecisió’ i ‘cogovernabilitat’, no es farien reunions amb els presidents autonòmics cada diumenge i el famós comandament únic seria més ferri.

La Guàrdia Civil apunta a Fernando Simón per la manifestació del 8-M. S’han presentat querelles contra el govern espanyol, sobretot de l’entorn de l’extrema dreta. Creieu que pot haver-hi moviments als tribunals contra els ministres i alts càrrecs? Veieu opcions que prosperin, o només és soroll?
—Crec que és soroll i no penso que pugui anar més enllà. Passa que la dreta extrema vol treure rèdit de la situació. Han de mantenir activats els seus, i presentant querelles aconsegueixen aquest efecte. Ells tenen el relat que aquest govern és il·legítim i ara també diuen que és un govern criminal. Encara que no prosperi res, només el fet que un jutge l’investigui ja els permet de dir durant un quant temps que s’investiga el govern criminal. Els és igual si després això acaba en res. És la manera que tenen de fer veure a la seva gent que fan coses a més d’anar al parlament, que no s’estan quiets. Forma part de la seva antipolítica.

En part ja és això el que anima les concentracions dels cayetanos contra el govern espanyol al barri de Salamanca, a Madrid, i en més punts de l’estat espanyol.
—Sí, ells creen aquest clima contra un govern que diuen que és il·legítim i criminal. Però més enllà d’això, no sembla que els vagi gaire bé a les enquestes. Més aviat el contrari, el govern resisteix bé. A més, crec que, si algú sortirà reforçat políticament d’aquesta crisi, serà el PP.

Galícia és una autonomia força rural, amb nuclis de població molt dispersos. Com s’ha viscut el confinament i el desconfinament?
—El confinament ha estat tan dur com a tot arreu, però aquesta dispersió ens permet de tenir avantatges ara durant el desconfinament. La majoria de municipis tenen menys de 5.000 habitants o 10.000 i això ha estat un avantatge, perquè en molts llocs no s’han hagut d’aplicar les franges horàries i la gent ha tingut més mobilitat.

Quin pronòstic feu per a les eleccions gallegues? Creieu que Feijóo perdrà la majoria i entrarà Vox?
—És molt improbable que Vox entri al parlament, Feijóo segurament revalidarà la majoria absoluta. Ha sabut moure’s bé i marcar perfil durant la crisi, i serà molt difícil que cap altre tema pugui fer-se un lloc en l’agenda de la campanya. Els partits d’esquerres tampoc no han trobat la manera de fer-li una bona oposició aquests mesos.

Per què Feijóo sempre té un ull posat sobre Urkullu a l’hora de convocar eleccions?
—Podríem dir el contrari, que Urkullu sempre es fixa en Feijóo!

Però fa la impressió que és al revés, que Feijóo va a remolc d’Urkullu.
—Crec que no se’n pot treure cap lectura política. Fa quatre anys els va convenir convocar el mateix dia, perquè les eleccions s’haguessin fet en un parell de setmanes de diferència. I ara han tornat a coincidir. No crec que es pugui dir que Feijóo segueix el president basc. A Feijóo li convé a més una campanya de perfil baix, en què els mitjans estatals no es fixin gaire en Galícia i els votants s’informin per la premsa gallega. Les eleccions al País Basc sempre atreuen més l’atenció de la premsa de Madrid.

Feijóo podria rellevar Casado si perd les pròximes eleccions?
—Segur que ell voldria, però el tren de què va baixar voluntàriament fa dos anys no sé si li tornarà a passar. Dubto que aquesta finestra se li torni a obrir. Crec que encara falta molt per a les pròximes eleccions i que Casado hauria d’obtenir un resultat nefast per veure’s obligat a marxar. S’hauria de produir un resultat pèssim del PP al País Basc, un resultat pèssim a Catalunya i que les eleccions generals fossin més aviat que tard.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.