Àngels Chacón: “El gran pes de Convergència és a Junts; és un elefant que no volem veure”

L'ex-secretaria general del PDECat impulsa una nova marca política, Centrem, que es fixa com a primer objectiu les eleccions municipals del 2023

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
24.01.2022 - 20:51
Actualització: 24.01.2022 - 21:41

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

És un projecte que feia mesos que s’anava coent, però no va ser fins fa dues setmanes que es va presentar oficialment en societat. Centrem es defineix com el primer partit postprocés, ideològicament centrista i de mentalitat liberal. L’encapçala l’ex-consellera d’Empresa Àngels Chacón, que fa pocs dies que va deixar la secretaria general del PDECat per a impulsar aquest nou projecte.

Parlem amb ella sobre aquesta nova marca que pretén d’arribar a uns votants més transversals, des d’independentistes fins a federalistes. “Cal trencar la polarització i cercar consensos més amplis”, diu. El primer objectiu de la formació serà trenar una estructura municipal per a les eleccions del 2023. De moment parteix amb l’avantatge que el PDECat ja ha dit que veu amb bons ulls que els seus candidats municipals s’hi afegeixin.

Què aspira a ser Centrem?
—Centrem és un partit de centre que aspira a ser determinant per a canviar la política de Catalunya i sortir de l’estancament on estem; d’aquest bucle on ens hem instal·lat, amb partits que es retroalimenten. A banda de cercar una sortida al conflicte política a Catalunya, volem començar a impulsar qüestions estratègiques que considerem vitals per al futur de Catalunya i que ara són en estat de latència.

Què us fa pensar que no tindreu el mateix final que la Lliga, Lliures o el PDECat?
—Els partits que heu esmentat són faccions que hi ha hagut des del trencament de Convergència. Aquest partit és més que una suma de partits i allò que el fa diferent és que hi ha moltíssima gent independent que abans no havia pertangut a cap d’aquestes formacions. Això ens fa diferents, és una meitat de l’ànima del nou partit que no ve de la dinàmica de partits dels darrers anys. Fruit d’aquest estancament hi ha gent que vol sortir de l’atzucac perquè entre els dobles o triples discursos que fan alguns i el radicalisme dels altres, cal una sortida. Som fruit del consens, i això ens fa transversals. Que hi hagi gent que ve de llocs tan diversos també ens garanteix un enriquiment com a projecte.

Dieu que sou el primer partit del postprocés.
—Sí.

Però es pot fer política passant per alt el conflicte que hi ha hagut aquests darrers anys i amb gent a l’exili?
—No passem per alt el conflicte, ni ho hem fet en cap moment. Quan diem “postprocés”, ens referim al fet que volem esborrar la dinàmica argumental que implica una paràlisi des de fa temps. Però en cap moment no menystenim tot allò que ha passat i en la mateixa presentació dels projectes vam establir que Catalunya és una nació i, com a subjecte polític, té el dret i el deure d’assolir el màxim nivell d’autogovern. I per mitigar les conseqüències de tots aquests anys, caldrà trobar solucions de diàleg i jurídiques, siguin indults, amnisties o reformes legislatives. “Postprocés” no vol dir oblidar, sinó sortir d’una dinàmica que hi ha gent que vol continuar alimentant. No podem continuar generant frustració a la gent.

En la presentació de la formació vau dir que cercaríeu formes jurídiques i de diàleg com l’amnistia i els indults per a superar el conflicte polític. Això vol dir que donareu netament suport a l’amnistia?
—Això vol dir que l’amnistia és una de les opcions previstes. S’ha de treballar i estudiar. No entenem que hi hagi una normalització de l’activitat política catalana si no fem dues coses. Primer, posar fi a les circumstàncies que han alterat la vida política a Catalunya, perquè encara hi ha massa gent amb massa causes obertes; la judicialització no és una solució. Però la unilateralitat tampoc.

Si demà Àngels Chacón anés a la taula de diàleg, hi portaria la demanda de l’amnistia?
—És una de les solucions i una de les propostes que s’hi pot aportar. Però hem de començar la casa pels fonaments i no per la teulada.

No creieu que és una demanda prou transversal?
—Com pot ser creïble si els socis de govern es barallen sobre la mateixa taula? Tu pots portar la millor proposta, però no hi ha imatge de fortalesa i de consens. I ara mateix no hi és. Si una de les parts va dividida a la taula, o si una part de les parts la qüestiona, doncs fa riure. Fins i tot internacionalment. On s’és vist una taula de diàleg en què una de les parts hi arribi tan dividida? A mi em fa vergonya que els actors que han de presentar la posició de Catalunya ni dissimulin les discrepàncies que tenen. Això passa perquè aquests socis de govern han bastit un acord formal, però no de fons. Hem vist divisió en més qüestions com en l’aeroport. Dissimuleu una mica, si us plau.

Centrem serà un partit independentista?
—Centrem és un partit en què no qualifiquem ni desqualifiquem ningú. Només volem que accepti una premissa: que la solució del conflicte polític sigui acordada, democràtica i votada pels catalans.

Llavors no.
—Hi ha gent que ho és i gent que no ho és. Però tots estem d’acord en el fet que la solució ha de venir del diàleg, l’acord i el consens. Què ens diferencia d’altres partits? Que no ens cal fer dobles i triples discursos, perquè no hem de dir a una parròquia que demà serem independents i a una altra que anem a negociar i a gestionar. No ens amaguem. Aquí hi ha gent que pensa diferent sobre quin és el nivell d’autogovern que hem d’assolir. N’hi ha que pensen que volen un nou encaix, com pot ser una solució federalista; n’hi ha que volen la independència; i n’hi ha que volen una millora del finançament. Però, independentment de la solució, que sigui acordada i pactada.

Però a l’hora de governar, com casa un independentista del PDECat amb un perfil més autonomista de la Lliga o Lliures? Això pot originar tensions.
—Hem de trencar el marc mental del tot o res. És a dir, si no som independents, no pot ser que diguem que no cal anar a negociar. Això ho diuen molts de boca, però després no ho fan. Cal lluitar per cada euro i cada competència. Les diverses sensibilitats de Centrem casen perquè tots estem d’acord en una cosa: que la solució haurà de ser pactada. El que em sorprèn és que ni a l’agenda de govern ni a l’agenda del parlament no hi veig cap gest real i efectiu que ens dugui a la independència. I això no es qüestiona. Ni la confrontació ni la unilateralitat no són la nostra via. Entre altres coses perquè encara ens han de demostrar que aquesta via sigui efectiva. Deixem d’enganyar i tracem una estratègia per a Catalunya.

Parleu de consens. L’independentisme té al darrere un 52%. No és poc.
—En el 52% també hi comptàvem el PDECat, oi? No ha estat mai convocat a cap reunió ni tingut mai en compte per a res. Quin consens més fabulós. Per una altra banda, cal analitzar el conjunt de la societat catalana i veurem que cal més consens en un sentit o altre perquè la solució sigui aplicable i estable; consensos més consistents. Perquè què passa si un dia som el 49% i un altre el 55%? Hem de treballar consensos més amplis. La societat catalana, ni en un sentit ni en un altre, no pot estar tranquil·la si excloem l’altra meitat. I per a aquest consens cal temps, diàleg i política. No proclames buides.

Creieu que arrossegareu la major part de la militància del PDECat que no es va unir a Junts?
—Són convidats a venir, vinguin del PDECat o d’on sigui. Ara començarem una campanya de captació de militants i farem les presentacions territorials a tot Catalunya. I aspirem a tenir el màxim de gent.

Quants batlles té el PDECat?
—Pròpiament, el PDECat uns 130 i amb les diverses fórmules electorals, uns 150.

Quants d’aquests creieu que podreu arrossegar al nou projecte?
—No ho sé, ja ho veurem. Intentarem que el màxim. Presentarem candidatura en llocs on fins ara no hi érem com a espai, com pot ser Barcelona i més grans ciutats. Les estratègies en les eleccions vinents van molt vinculades i obeeixen a dinàmiques que són alienes al projecte català i que no són tan partidistes. Ens trobem alcaldes que acaben cicles, alcaldes que tenen les majories condicionades, alcaldes que tenen majories absolutes. En tot cas nosaltres procurarem arribar als màxims.

I teniu pensat de negociar amb Junts en cap ciutat?
—No hi hem pensat. Però si tinc cap experiència com a ex-secretària general del PDECat és que no hi ha cap mena de voluntat d’arribar a cap acord. Quantes vegades van dir que no volien pactar amb el PDECat? Junts és un partit que va néixer escindit del PDECat i, evidentment, es va consolidar, però no tenia xarxa territorial. I ara en vol aconseguir. És difícil que arribem a un acord perquè no compartim projecte. Les candidatures i els acords els fan les persones a l’àmbit municipal, de manera que ja ho veurem. No vetem ningú, igual que no vetem les altres formacions polítiques.

Santi Vila o Sandro Rosell podrien ser candidats de Centrem a Barcelona?
—Veurem què acaba decidint l’assemblea de Barcelona.

Hi heu parlat per a fer-los la proposta?
—S’ha parlat amb moltíssima gent.

Artur Mas ha dit que no s’uniria a Centrem. Us hauria agradat de tenir el seu suport?
—Jo entenc perfectament el paper que té el president Mas, que vol reforçar el seu rol institucional i de neutralitat. El seu partit és el PDECat i s’hi queda, i no anirà a Centrem ni a Junts. Per tant, a mi allò que més m’interessa és generar consensos a la societat perquè les propostes que presentarem a partir del congrés siguin assumides ideològicament. I crec que en moltes el president Mas hi estarà d’acord.

Hi vàreu parlar abans de presentar el partit?
—Sí, els polítics parlem entre polítics.

Podeu garantir que Joan Ramon Bosch no serà en el nou partit? És un dels recels dels militants del PDECat a unir-se al partit.
—Joan Ramon Bosch no és ni serà en el projecte ni el veurem a la direcció del partit. La vida política és així. Molta gent vol desacreditar-nos tot vinculant-nos a certes persones o a certs moviments. Ho continuaran dient i ho continuaran fent. Només demano que es mirin els fets.

Voleu ser la nova Convergència?
—Centrem aspira a ser molt més que la nova Convergència. Som al segle XXI, hi ha hagut canvis socials i econòmics que fan que el context geopolític sigui molt diferent. Voler assimilar-nos a un seguit de referents i mirar cap al passat pot ser temptador, però nosaltres volem mirar al futur i tenir una nova manera de fer les coses. És evident que CDC va tenir el pes que va tenir en la governabilitat d’aquest país i va establir les estructures bàsiques en recerca, salut i ensenyament. Però ara som davant una nova realitat i no viurem de la nostàlgia.

Us molesta que us relacionin constantment amb CDC?
—Molestar, no, però suposo que és el recurs més fàcil per a identificar-nos. Una cosa que sí que sorprèn és que no es relacioni CDC amb Junts, quan tenen un pes d’ex-càrrecs orgànics que han estat molts i molts anys a la Generalitat i al partit, més que no pas el PDECat i Centrem. Són gent que ha estat cabdal en la configuració de Convergència i en els seus organismes i no els ho pregunta mai ningú. Els convergents, el gran pes de Convergència, és a Junts. És com un elefant que hi ha en una habitació i no el volem veure. Jo no me n’avergonyeixo de tenir un llegat polític que ve del món de CDC, però no en som els successors. No hem estat a la direcció de CDC i no vam formar part d’aquells anys en política. Mentre passava tot això jo era al sector privat voltant per aquest món.

Què trobàveu a faltar en el PDECat per a voler construir un moviment polític des de zero?
—Hem de ser més i ser més forts. Cal sumar més. El PDECat és un partit que aquests darrers anys ha viscut situacions que no han estat fàcils. El projecte que necessita avui el país crec que l’ha de construir gent de perfils diversos, que vulgui cercar consensos i entesa; sortir de la polarització. Ens hem instal·lat en un bucle i cal seure, saber on volem anar, saber com està Catalunya i quina estratègia consensuada volem per a Catalunya. Hem de tornar a convertir Catalunya en un referent i no ho podem fer amb la inèrcia actual, amb la irrellevància actual i les propostes que no tenen un contingut real.

La futura sentència del cas Palau ha influït en la decisió de crear el nou partit?
—No, per què? En el cas Palau hi ha afectats tan Junts com el PDECat.

Suposo que també ho valoraran. Però, en el vostre cas, aquest fet ha tingut pes a l’hora de crear la nova marca?
—No. Hauria estat més fàcil de tancar el partit i fer-ne un altre. Des del moment que vols que hi hagi més transversalitat, gent de diverses opcions polítiques, gent independent, això no ho pots fer en un partit tan fixat com el PDECat. Ara cal una nova dinàmica.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies