Albert Roig: “Falten marietes fent monòlegs”

  • Entrevista al ‘tiktoker’, amb 64.000 seguidors i vídeos d’humor sobre el català amb dos milions de visualitzacions

VilaWeb
Albert Roig, dijous al centre de Barcelona (fotografia: Albert Salamé).
Andreu Barnils
13.05.2023 - 21:40
Actualització: 13.05.2023 - 21:52

Albert Roig (1989) és un actor format al Col·legi de Teatre de Barcelona i a Eòlia, fins que en plena pandèmia, i sense feina, va començar a fer vídeos a TikTok. Dos anys després, en aquesta xarxa social té 64.000 seguidors –i gairebé 50.000 a Instagram–, que li segueixen uns jocs de paraules enginyosos que han arribat a tenir 2 milions de visualitzacions. Molts són traduccions absurdes del castellà al català. Roig té un llibre publicat, Humor amb bigoti.cat (Fanbooks), fa d’animador de públic al plató d’Eufòria, i un humor blanc a les xarxes. Però quan té l’oportunitat de fer monòlegs en teatres o bars, treu un humor més personal, en què explica l’assetjament rebut per ser gai durant els deu anys que va fer rugbi, o l’experiència de ser sord de l’orella esquerra. Experiències que de mica en mica també va explicant a les xarxes i en aquesta entrevista amb VilaWeb feta dijous al centre de Barcelona.

Quan comenceu a fer vídeos a TikTok?
—El 2020, tancat a casa, en realitat. Pandèmia, confinament, allò tan vintage. Havia acabat de fer els trenta. Venia de treballar moltíssim i se m’atura tot.

Què s’atura?
—L’última obra que vaig fer va ser Qüestió d’honor. També venia d’estar a Liceu fent Lohengrin. Hi feia de figurant, de nen mort. De fet, rèiem molt, perquè érem nens, anàvem amb corona, i en aquell moment es deia que el coronavirus el passaven més els nens. Vam fer molta broma fins que ens van dir “tanquem”. I vam pensar que potser no hauríem d’haver fet tanta broma. També venia de gravar la segona temporada d’una sèrie de Betevé, atenció ara, sobre un influenciador que es creia que era un déu, i era un mitja merda, pobret. Te l’acabaves estimant, el noi.

A TikTok teniu una vena molt còmica i divertida. La comenceu a la xarxa o la teníeu d’abans?
—A TikTok he tret la part de personatges molt més portats cap a la comèdia. I he començat a escriure monòlegs, i tampoc no sabia com fer vídeos. I TikTok, al final, m’ho ha ensenyat tot.

Què voleu dir?
—No havia fet mai contingut parlant directament al mòbil, ni havia editat tant. I amb TikTok he après un nou univers de creació, que no tenia com a actor. No m’havia posat mai a parlar-li al mòbil, explicar-li coses, i molt menys compartir-ho amb gent. El món de l’edició, per mi, ha estat com un món que s’ha obert.

Bàsicament, és humor blanc, això que feu, però, en canvi, també he vist que feu bromes i acudits sobre l’homosexualitat.
—Sí, ara faig monòlegs, i faig servir un humor no tan blanc com el que faig a xarxes.

Per exemple, frase vostra: “No tinc gust, i per això m’agraden els homes.”
—Aquest el vaig tornar a fer servir ahir en un micròfon obert. Fa molta gràcia a tothom. Perquè, a part, sóc sord d’una orella de naixement, de l’esquerra.

Potser m’he assegut a la banda dolenta, doncs. Canviem de cadira?
—No cal. Tinc els meus mecanismes; et llegeixo els llavis, pregunto què m’has dit, penso en la resposta. Ja ho tinc tot calculadíssim.

I com és que vau néixer sord d’una orella?
—Mira, ma mare, allò que diu, no tinc res més a fer, tindré un virus, i li passo al meu fill, i que comenci la vida amb alegria. Va ser molt dur, en el seu moment, per a ells. Vaig estar en una incubadora, una vida molt fotuda. Havia de créixer més, però em vaig quedar així. La vida.

I també en feu acudits, d’això?
—Ui, això és la primera cosa de què he fet acudits, perquè de petit ja vaig tenir molt d’assetjament, per ser sord, per ser baixet. Feia rugbi, i al rugbi l’homofòbia era maquíssima, també. Vull dir que, al final, de tot allò que hem passat, n’acabem fent bromes i humor, perquè també pots fer pedagogia, i pots, a través de l’humor, fer que la gent s’adoni una miqueta del que passava i de com poden canviar.

L’acudit de la sordesa quin és?
—No us faré cas, que sentir-vos seria un miracle més gran que trobar una entrevista bona de Pablo Motos. Ara fa temps que no parlo de la sordesa, parlo més de ser marieta o de com vaig aprendre trucs d’heteros al vestuari de rugbi.

Trucs d’heterosexuals?
—Com escopir, com cantar cançons que totes acabaven amb un “marieta qui no balli”. Com tocar el paquet i el cul als paios, sense que es notés que jo era el marieta. Penso que també falta humor LGBTI. Fent comèdia, hi ha molts paios heteros i moltes dones, i això és fantàstic. Falten marietes fent monòlegs, tot i que n’hi ha alguns: l’Andrea Farina, l’Ignasi Taltavull.

En quin equip jugàveu?
—Al Barça, deu anys, que no és poc. És la meva relació més llarga amb homes. Però no, no era bo, no. Plorava per tot. I a setze anys vaig dir: “Ja n’hi ha prou: vull ser actor, no jugador de rugbi.” A casa van entendre molt que volgués fer teatre. Confiaven molt en mi. Volia ser actor i ara sóc al Teatre Nacional cada dia.

Ah, sí?
—No, és broma. Precari com el que més. Del món del teatre, m’haurien d’haver dit: “Albert, és molt precari, estudia una altra cosa”, i no ho van fer.

El TikTok, amb 64.000 seguidors, no us ha obert portes?
—M’ha obert portes de fer projectes, així petitons. Però no he tingut una porta molt grossa. A una altra gent li han donat un programa o una secció, una col·laboració. Sé que tinc un llibre, que vulguis o no, és una porta.

Frase vostra: “Escolta, el Quixot està bé, però potser no tant.”
—Potser no tant. Me’l van fer llegir, no me l’he acabat.

Parleu del conflicte polític entre Catalunya i Espanya d’una altra manera.
—Hi ha el vídeo aquest del monòleg del López de Plats bruts, que és el que més he fet servir per parlar de tot això. I, al final, més que parlar del conflicte, crec que de les coses que em passen quan m’escriuen en castellà dient “fes-ho en castellà que arribaràs a més gent” jo intento de trobar com respondre amb un punt d’humor i que no enfadant-me.

I com responeu?
—He respost amb àudios de Shin-chan. “A veure si ara no podré ni parlar.” O faig servir cançons, o unes paraules molt tècniques, o insults en català.

El millor insult en català?
—Esgarriacries.

Pot ser que en algun vídeo tingueu 800.000 visualitzacions?
—Pot ser. I un milió, i dos milions, també.

Dos milions? Quin?
—A Instagram, el de la paraula amor [vídeo]. I el de “No hi ha neu”, també és una cosa així.

Quantes hores dediqueu a TikTok el dia?
—Entre pensar-ho, enregistrar les paraules, enregistrar-me a mi, editar, potser arribo a quatre hores per vídeo.

Referents que tingueu en el món de l’humor?
—Bec molt de Plats bruts. Va ser una referència molt clau per a mi. En la comèdia, tinc molt més Rubianes, i molt dones, curiosament: Eva Hache, Ana Morgade, també, però Buenafuente, per exemple, no.

Anglès, veig que no.
—No, anglès no. M’he de posar subtítols, i era molt complicat per a mi, auditivament, entendre-ho tot.

Trobo espectacular que algú amb problemes auditius es dediqui a parlar.
—Ni un audiòfon, ni res d’això no m’ho solucionaria, perquè no tinc nervi auditiu. El dia que aquesta orella falli ja t’ho explicaré. Hauré d’aprendre llengua de signes, això ho tinc claríssim: la necessitaré en un futur. Però bé, farem humor signat, que també està molt bé.

Existeix?
—Suposo que sí, suposo que n’hi deu haver, evidentment. He seguit comptes de TikTok que fan vídeos signats. I crec que és molt necessari, perquè hi ha molta gent sorda, no oient, que fa servir TikTok i també vol entendre-ho. Per això s’han de posar subtítols: hi ha d’haver una inclusió en aquest sentit. Quan vaig començar a posar subtítols, ningú no en posava.

Acabareu sord del tot? Per què?
—Home, és molt probable. Forço molt més aquesta [orella]. És un desgast. Ja veurem què passarà. Tampoc hi vull pensar gaire, perquè, si no, ja et deprimeixes abans d’hora. I no cal.

Si vull veure-us fent un monòleg, on us trobo?
—Depèn. Mira, ahir vaig ser al Rojo, en un micròfon obert. Però no tinc un xou. I m’agradaria tenir-ne un perquè crec que és el pas següent.

Quina diferència hi ha entre uns monòlegs vostres, i els vídeos de TikTok? Són el mateix?
—A xarxes no parlo tant de mi. Hi parlo molt més del català, fins i tot de frases en català. Per exemple, d’on ve la paraula marieta. Fent monòlegs sí que ho explico molt més tot. Explico d’on vinc, on vaig, com sóc, què visc, perquè tinc por als gossos

I d’on ve la paraula marieta?
—Ve de la tradició de posar Maria a les noies.

I per què teniu por dels gossos?
—Vaig tenir una mala experiència de petit, i els gossos són sempre la meva kriptonita. Ara en tinc una casa, de fet, i no és meu.

Compartiu pis amb algú que té un gos?
—Sí. I bé, anem convivint i anem trobant l’espai.

Un joc de paraules vostre, quin poso?
—Sóc un semàfor, només em falta el groc.

Què voleu dir?
—Sóc el verd roig. Falta el groc.

Ha! Doncs moltes gràcies.
—A vosaltres.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any