Entitats de la Franja de Ponent denuncien un nou atac contra el català i refusen el pacte PP-Vox a l’Aragó

VilaWeb
27.04.2026 - 21:47

Entitats socials i culturals de la Franja de Ponent han fet públic un comunicat en què expressen el rebuig a l’acord entre el PP i Vox per governar l’Aragó, que torna a situar el català en el punt de mira.

Consideren preocupant la voluntat de derogar lleis i organismes qualificats de “ideològics”, en el mateix apartat en què es proposa desregular la llengua. Davant aquesta situació, expressen el rebuig absolut als plantejaments de l’acord i avisen que actuaran amb tots els mitjans al seu abast per oposar-s’hi i defensar els drets lingüístics dels parlants.

Reclamen al nou govern d’Aragó que no reincideixi en errors del passat ni vulneri els drets dels catalanoparlants, i que no posi en risc l’ensenyament del català a escoles i instituts. Alerten que fer-ho implicaria menystenir la realitat lingüística de la Franja i qüestionar el compromís institucional amb la diversitat lingüística.

Així mateix, insten les institucions aragoneses a abandonar aquests plantejaments i a complir l’obligació de protegir i promoure les llengües pròpies, tal com estableixen l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès i la Llei de llengües.

Finalment, fan una crida a la unitat d’acció dels col·lectius i associacions culturals de la Franja i del conjunt dels territoris de parla catalana per fer front a un nou atac que, segons denuncien, busca fragmentar i deslegitimar la llengua.

Entre les entitats signants hi ha el Casal Jaume I de Fraga, el Moviment Franjolí i Franja en Moviment.

L’acord entre PP i l’extrema dreta de Vox per a governar l’Aragó inclou mesures explícites contra el català. Hi destaca la voluntat de “alliberar l’Aragó de la imposició del català”, una formulació carregada d’intencionalitat política que recupera un marc discursiu que nega la presència i el reconeixement de la llengua al territori.

A més, l’acord preveu de reformar la llei del patrimoni cultural aragonès per adequar-la a l’estatut d’autonomia. Cal tenir en compte que la llei vigent inclou explícitament el català i l’aragonès com a part del patrimoni cultural, mentre que l’estatut evita de concretar i es limita a parlar de “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”.

Aquest canvi de referència implica, a la pràctica, una revisió a la baixa del tractament institucional del català. Un altre punt central és la supressió de l’Institut Aragonès del Català, organisme creat per promoure i estudiar la llengua.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor