Entitats ecologistes de Catalunya denuncien opacitat del govern en la gestió de l’aigua durant la sequera

  • En la tercera Cimera Social de l'Aigua, que es fa a Arbúcies, també critiquen les noves mesures per emergència

VilaWeb
Els participants a la cimera d'Arbúcies (fotografia: ACN / Ariadna Reche).
ACN
20.01.2024 - 17:27
Actualització: 20.01.2024 - 17:53

Una setantena de membres de més de trenta entitats ecologistes de Catalunya s’han reunit avui a Arbúcies (Selva), on han fet la tercera Cimera Social de l’Aigua, després d’haver-se anunciat per part del govern noves mesures de la fase d’emergència per sequera. “Aquest paquet no pretén aconseguir un estalvi, sinó assegurar l’aigua per les activitats econòmiques a costa de la preservació dels rius”, ha criticat el portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida, Dante Maschio. També ha denunciat que consideren que hi ha hagut manca de transparència i opacitat per part del govern en la gestió de l’aigua. “Des del 2021 s’apliquen restriccions als grans consumidors i encara avui aquestes dades no són públiques”, ha comentat.

Les organitzacions participants encapçalen des de setembre la campanya D’on No N’hi ha, No en Raja, amb l’objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l’aigua i coordinar accions. La cimera d’avui ha servit per a posar en comú l’estratègia de les més de trenta entitats que hi han assistit.

Durant la cimera, els participants han denunciat que el govern no publiqui les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l’eficiència de les restriccions. Pel portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida, no disposar d’aquesta informació no permet de saber si s’ha estalviat aigua i si les grans activitats econòmiques, que consumeixen més de la meitat de l’aigua de Catalunya, compleixen les restriccions o no.

A més, fent referència a les noves mesures anunciades per la fase d’emergència, les entitats critiquen que l’única mesura addicional és una reducció dels cabals del Ter, el Llobregat i la Muga. Una mesura que alerten que representa la mort pels rius i un impacte en la biodiversitat. “Hem de tenir molt clar que aquesta reducció, aplicada sobre l’anterior reducció dels cabals per sequera, suposa una reducció total del 94% de l’aigua dels rius”, diu Maschio, que insisteix a dir que “l’aigua per als rius és una restricció prèvia a qualsevol mena d’ús” i que consideren que es fa una gestió interessada per abastir primer el negoci de l’aigua.

Contra l’exportació d’aigua

El president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, que també ha participat en la cimera, ha titllat el negoci de les empreses embotelladores d’aigua d’obscè. “No es pot permetre que mentre hi comencen a haver restriccions i s’amenaça a la població amb més restriccions, surtin cada setmana d’Arbúcies milions de litres d’aigua a altres països”, ha denunciat. I ha insistit en el fet que cal canviar la llei perquè permeti que la governança de l’aigua i dels aqüífers profunds sigui comunitària i no monopolitzada per les multinacionals.

En la mateixa línia, Dolors Catalán, membre del Grup de Defensa del Ter, ha reclamat un canvi de model estructural perquè considera que la situació actual és el resultat d’una mala gestió de l’aigua, que s’ha basat a satisfer les necessitats dels grans poders econòmics sense mesura. Catalán critica que des de Catalunya s’importa turisme i s’exporta aigua en forma de fruita, porcs, farratge o begudes embotellades.

En canvi, les entitats sí que celebren la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua. Tot i això, consideren que arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, perquè només s’aplicarà en fase d’emergència per sequera.

Finalment, Susanna Abella, membre de la plataforma en defensa de l’Ebre, ha tornat a oposar-se al transvasament de l’Ebre i Andreu Escolà, membre del GEPAC, ha reclamat la regeneració d’aigua al camp de Tarragona esperada des de fa trenta anys.

Les entitats també han demanat que abans d’engegar infrastructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats.

Propostes sense resposta

Amb tot, els col·lectius han recordat que encara no han rebut resposta del document amb quaranta-tres propostes concretes per a fer front a la sequera que van entregar al president de la Generalitat, Pere Aragonès; al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort i al director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, el juny.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any