Cada vespre, els vianants que pugen pel carrer del comte d’Urgell de Barcelona senten els crits de ‘llibertat presos polítics’ quan s’acosten a la cruïlla amb l’avinguda de Roma. Des del 5 de novembre de 2017, una concentració diària es nega a normalitzar l’existència de presos polítics i exiliats a l’Europa del segle XXI. La protesta va sorgir al canal de Telegram del CDR de l’Eixample, que va proposar de dur a peu de carrer els repics d’atuells que cada dia es feien des dels balcons arran de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Aleshores van començar a concentrar-se a la plaça d’Enriqueta Gallinat, sufragista militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Amb l’esclat de la guerra de 1936-1939, Gallinat va participar en la fundació de la Unió de Dones de Catalunya, i en va ser secretària d’Agitació i Propaganda. Amb la victòria franquista, va emprendre l’exili a França, fins que va saber que era en una llista de futurs deportats als camps nazis i va tornar a Barcelona, on va ser detinguda i empresonada gairebé un any. Fora de la presó, va continuar treballat en la clandestinitat amb les companyes de la Unió de Dones i amb ERC. Després de la mort de Franco, va ser membre del consell executiu i d’ERC de la mesa del consell nacional del partit. També va ser consellera del districte de l’Eixample i membre executiu de l’Institut Català de la Dona. ‘Un dia va venir el fill d’Enriqueta Gallinat a conèixer-nos i a presentar-nos el seu llibre, va ser molt amable’, explica la Rosa Pellicer, una de les veïnes que es concentra a la plaça des del primer dia.

La protesta comença cada dia a dos quarts de nou. Durant vint minuts, els participants criden ‘llibertat presos polítics‘ i, després, fan deu minuts de silenci. Per acabar, l’últim minut, els concentrats criden el nom de cada pres o exiliat seguit de la paraula ‘llibertat’. Des que va començar el judici, però, la paraula que criden és ‘innocent’. ‘No ho volem normalitzar, per això quedem cada dia’, diu Pellicer.

Segons que explica, durant les primeres convocatòries tallaven el carrer del comte d’Urgell, però passats uns dies va començar a baixar el nombre d’assistents i van reorientar l’acció com a concentració a la plaça. La persistència ha fet que tot el veïnat els conegui i els hagi ajudat a créixer. ‘Solíem ser uns trenta, i hi ha dies que hem arribat a la setantena’, diu. També ha evolucionat la manera com protesten. A partir de la manifestació amb espelmes a l’avinguda de la Diagonal, van començar a encendre espelmes i a cridar ‘llibertat’ en comptes de picar cassoles. I amb el temps, també van substituir les espelmes tradicionals per unes de LED, per evitar els problemes de la cera fosa.

La xifra de participants varia cada dia, però sempre hi ha algú. Com que hi ha molta gent gran, s’organitzen per suplir els qui treballen o no hi poden assistir per algun motiu laboral o de conciliació familiar. ‘Ho allargarem fins que els deixin anar. Fins que surtin de presó o tornin els exiliats. Això ho tenim molt clar tots.’

Cinc-cents dies de protesta

Dimarts vinent farà cinc-cents dies que van començar a concentrar-se a la plaça d’Enriqueta Gallinat i preparen una concentració especial. ‘Quan vam fer tres-cents dies, vam decorar la concentració de manera especial i vam fer un sopar, però aquesta vegada no crec que tinguem temps de preparar el sopar perquè molts anem a la manifestació de Madrid’, explica.

Integrats en el teixit social del barri

A més de la concentració diària, el col·lectiu penja llaços grocs i ha organitzat sopars solidaris i més activitats per a recaptar diners per a les famílies dels represaliats. Cada quinze dies, munten una paradeta al mercat de pagès de l’Eixample per a recollir diners.

Els membres del col·lectiu Enriqueta Gallinat també han participat en actes com la Caminada de 24 hores a la Model i han col·laborat en l’organització del Memorial Muriel Casals.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb