Enric Tàrrega: el goig de passar-se tota una vida lluitant

Ell mai no es va cansar de creure en la llibertat i va apreciar, per això, cada petit pas avançat, cada victòria parcial arrencada de les urpes de la bèstia

Vicent Partal
02.08.2020 - 12:30
Actualització: 02.08.2020 - 14:30
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El seu barret i el seu bastó han estat durant dècades una referència imprescindible a València, en qualsevol mobilització per a totes les causes justes que hom puga imaginar. El seu somriure i el seu doll atropellat d’idees i conceptes, aquell ‘correfoc de paraules’ tan particular, ens han acompanyat a moltíssims valencians des del temps fosc de la dictadura fins ahir mateix, passant per l’esperança ràpidament ofegada al País Valencià de la transició postfranquista i per les dècades fosques, fosquíssimes, de govern del PP. Amant com pocs de la ciutat de València i ciutadà com pocs dels Països Catalans, Tàrrega ens ha demostrat amb una naturalitat que esborrona que pots lluitar una vida sencera sense defallir i aconseguir que això, per damunt dels sofriments que implica, siga sobretot un goig enorme.

Tàrrega era un home inquiet, incansable. Com ho demostra l’enorme llistat d’iniciatives de tot tipus a les quals es va vincular. I un gran creador de ponts. Als anys seixanta pujava a Barcelona a la llibreria de Joan Ballester Canals per baixar-ne carregat de llibres en català que posava a la venda en la plaça Rodona, al cor mateix de la ciutat, mentre empaitava els pocs lectors que existien aleshores i els quals coneixia amb noms i cognoms. Va iniciar el premi d’assaig Joan Fuster, quan portava la llibreria Concret. Va lluitar des de dins Lo Rat Penat fins que l’associació mare del valencianisme es va convertir en una cova d’ignorants i ressentits. Va fundar i ajudar a fundar tants partits i grups, des del primigeni Front Marxista Valencià, que hi ha qui n’ha perdut el compte. El sindicalisme li deu un impuls decisiu a les primeres comissions obreres. I la cultura, moltes coses més. Moltíssimes. Entrar a la Societat Coral El Micalet, de la qual amb tant d’orgull lluïa sempre el Miquelet d’Honor a la solapa de la jaqueta, era sovint trobar-se a Tàrrega, allà assegut en les cadiretes de l’entrada, atent permanentment a la darrera de les conspiracions possibles. Inquiet perquè li explicares què feia aquest o aquell, com estava aquell altre. Agafat, arrapat, a totes les esperances que sempre l’han acompanyat i que han fet d’ell una persona imprescindible.

En aquests temps de turbulència i desencís fàcil, la figura d’homes com Enric Tàrrega ha de ser reivindicada com un analgèsic diari contra el pessimisme i la mandra, com una lliçó de vida. Ell mai no es va cansar de creure en la llibertat i va apreciar, per això, cada petit pas avançat, cada victòria parcial arrencada de les urpes de la bèstia. Ho feia com un monument a la persistència d’un poble en què creia amb passió, i que estimava com si fos el seu propi cos. I és per ell, per tants gegants incansables com ell que ens van aplanar el camí quan més complicat era transitar-lo, que som avui ací tants.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.08.2020  ·  22:16

Són els homes com ell, els qui poden mantindre un país dret. Treballant sense defallir mai i sense buscar mai cap ajut per a viure millor d’aquells que després s’han de tornar.

joan rovira
joan rovira
01.08.2020  ·  22:35

Res és en va, en la lluita quotidiana per la veritat. Si endemés és desinteressada i sostinguda un goig. Que il·lumina una vida i el comú dels altres. Per esdevenir memòria perdurable i exemple. Una d’aquestes biografies que cusen territoris d’una manera generosa, plena i honrada. Un goig d’editorial a la confiança, en els altres, ben viscuda per N’Enric Tàrrega!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
02.08.2020  ·  00:14

Gracias Enric Tarrega por tu ejemplo que no tiene precio.

Albert Miret
Albert Miret
02.08.2020  ·  07:09

Un d’aquests homes que fabriquen i regalen sense presentar mai cap factura. Gràcies per la teva immensa generositat.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
02.08.2020  ·  07:30

Gràcies per obrir camí!

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
02.08.2020  ·  08:46

Visca!

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
02.08.2020  ·  08:55

Gràcies Sr. Tarrega, es un honor haver viscut lo seu temps

Josep Aixalà
Josep Aixalà
02.08.2020  ·  09:30

El recordo sorneguer, i molt molt persistent. Gràcies, Tàrrega!

Pep Agulló
Pep Agulló
02.08.2020  ·  09:37

Aquests homes i dones són els defensors de la Nostra Terra.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
02.08.2020  ·  10:01

És maca aquesta glosa . Som una nació justament per homes i dones com aquest. N’hi ha uns quants, bastants, encara vius, encara actius. Jo que vaig néixer als anys 50 sempre vaig viure en català, no només la parla, també la manera. No només a casa, també al carrer, al lleure on persones molt sacrificades educaven la mainada ‘d’una altre manera’, al moviment escolta. Vam aprendre les cançons d’un altre monstre constructor de país, en Xesco Boix. No som un estat, però la societat civil catalana ha sabut teixir una xarxa cultural i de servei potentíssima que ens va aguantar a tots de la caiguda mortal que va suposar el franquisme i va suplir de manera efectiva l’estat que no tenim. Aquesta xarxa segueix ben viva, és la que ha fet possible el u d’octubre, indestructible, és la garantia per plantar cara a l’estat, és la cara més potent que tenim per alliberar-nos.

Josep Salart
Josep Salart
02.08.2020  ·  10:32

Desconexía aquest home, però llegint tot això veig que ens ha deixat un dels nostres.
Sap greu.

Joan Royo
Joan Royo
02.08.2020  ·  10:38

El recorde viatjant cada any a Prada, sempre somrient, atent a tot i a tots. No s’hi val el cansament, el desànim, menys encara la deserció ni l’abandonament, Tàrrega i tants d’altres són una exigència moral per no defallir, no s’ho mereixen, no podem trair tanta lluita, tants sacrificis. Estic segur que Tàrrega no voldria ni homenatges ni premis, només desitjaria com sempre “llum als ulls i força al puny”. Gràcies per sempre Enric Tàrrega.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
02.08.2020  ·  10:52

Ell és llibertat que respirava i escampava per tot…sempre gràcies!!!!!!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
02.08.2020  ·  11:20

Toda convicció, quan és sincera, auténtica, és persistent. Ets un referent per als valencians en cerca de reafirmació i autenticitat Allí on sigues, Enric, gràcies. El teu testimoni mai serà balder.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
02.08.2020  ·  11:43

És cert, ara recordo que les poques vegades que he anat a la Societat Coral el Miquetet, l’EnricTàrrega hi era allà assegut a l’entrada. El vaig trobar en alguna de les “conspiracions” en les que jo també he participat i vaig parlar amb ell en alguna ocasió. Que descansi en pau.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
02.08.2020  ·  13:40

Veig, amics, que rememorar n’Enric Tàrrega ha estat un entrebanc i estar enraonant d’un complert desconegut per a vosaltres a tenor dels pocs comentaris aportats. Servidor, com a fill de la Plaça Redona (no “Rodona”, com hi diu en Vicent Partal) pot donar fe de que en Tàrrega parava paradeta de venda els diumenges barrejant-se amb la venda de revistes, TBO’s, pardalets, canaris, cotorres, gossets, gatets porrat, orxates, fartons, etc. en la festa que s’hi feia diumenges al matí. Un lloc essencial i popular tan important com poguera ésser la Rambla. Per a mi, parafrassejant Salvador Dalí: ” el centre del món”.
Ara que se’ns moren homenots com ell o Joan Ballester i Canals, us manca informació sobre les heroïcitats d’aquests matriotes.

La seua lliçó és un manual d’adaptabilitat i supervivència i la manera de concebre la realitat que els va tocar viure-hi. Mai s’alçarem lliures sinó estrafem allò que van fer-hi en llurs vides si volem esdevenir lliures i sobirans del nostre destí com a societat nacional adulta.

A tall de reflexió:

01. És cert que ajudà a muntar les Comissions Obreres del País Valencià. Fet que enorgulleix certa esquerreta sucursalista.

02. Però ningú recorda que va ser ell (agnòstic fins al moll dels ossos) i Sanchis Guarner (catòlic practicat liberal), entre d’altres de dreta regional catòlica, engegaren en ple franquisme les misses de “La descoberta de la imatge” a les 6 de la matinada i la “Missa d’Infants” ambdues en valencià el dia de la Mare de déu dels Desemparats (segon diumenge de Maig), patrona del Cap i Casal en què els devots a milers omplin les carreteres i camins durant tota la nit des d’Alzira (40 Km) o des de Sagunt (25 km) fins al “Trasllat” de la imatge entre vítols a la “Geperudeta”…i eixe dia, València torna a ésser sens cap dubte valenciana expressant-se arreu en el seu català occidental com en cap altre lloc del Països Catalans. Mostrant una potència que esborrona.

03. És cert, també, que Tàrrega, simultàniament militava al PSAN, alhora que desenvolupava el punt anterior.

04. És igualment cert, que era un burgès amb ànima social i nacional.

05. És igualment cert que “reflotà” junt a Frederic Jordan la “Societat Musical i Coral El Micalet”, en els anys finals del franquisme i del socialisme sucursalista, españolista i anorreador d’en Juan Lerma. Cal recordar que aquesta societat és la 1ª adscrita al Cors d’en Clavé defora estant dellà el Principat ja al segle XIX.

06. Qui no recorda els 2 autobusos plens de valencians que anaven a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent i el gran estol de cotxes que els seguien perquè no hi cabíem dins dels seus busos fletats?

07. Els rogles que organitzava al seu voltant en l’esplanada on ell explicava la seua València i les Illes per les concomitàncies amb la resta dels Països Catalans per tal de “salvar del sucursalisme als catalanets de mentalitat regionalista i meliquistes de les 4 probinsias españolas”?

08. De música en sabia un toll de tota, des de la més clàssica fins a l’actual pop, Indie, reggeton, etc.

09. En els anys 1990′ començà a visitar sovint el meu estudi d’arquitectura i m’endilgà tota mena d’enciclopèdies catalanes, de l’art català, dels cartellistes, la Catalunya Romànica…i em deia ” soca”..rronament” (“murri” per als oriental)….”Josep, som una cultura de peatge i nosaltres, els seus patriotes, el seu “estat invisible”…vinga, va, compra açò, això i allò per a fer fort este país”.

10. A l’igual que Tàrrega aquest país està farcida de persontges anònims que han fet i fan faena per a parar un tren. Recorde Xavier Romeu que va fer que el PSAN fóra “comunista” pel mer fet d’anar contra el pujolisme i tocar els pebrots als estantissos franquistes repescats per Jordi Pujol per a muntar les candidatures de CiU, el meu exprofessor mallorquí en Nadal Batle i Nicolau, el principatí Jordi Ferrero assentat a Xàbia i únic nom de carnet d’identitat escrit en català en ple franquisme des de l’ambaixada española a Suïssa, L’enorme Alfons Llorenç ànima bessona de mossèn Argemí muntant els CIEMEN’s a Sant Miquel de Cuixà, la colla de la Marina Alta que acull Lluís Llach en l’exili, quan realment no era a París sinó a terres valencianes, el “Cala” de Perpinyà i la seua colla de Ferrer-Baylac, Verdaguers, Barres, Planes, sense els quals, la nació catalana no s’entendria i fóra un ens esquifit i no com és en la realitat un ens potent que pot tranquil·lament abastar tant o més com 3 estats lliures europeus Principat (> Suïssa), País Valencià (> Irlanda, Dinamarca o Suècia) i Illes (> Malta, Xipre, Luxemburg, etc)…però junts i sinergiats podem fer molta repercussió arreu d’Europa.

11. Aquesta gent, que feia i fa treball de formiguetes anònimes, ens hi n’han ensenyat a “pensar-nos” en gran i universal. No els hi decebrem !

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.08.2020  ·  14:59

Moltes gràcies, Josep Blesa. Un plaer llegir el seu comentari.

Michael Tornabells
Michael Tornabells
02.08.2020  ·  17:07

No es creiple q al article del Iceta q diu q no es el millor moment…etc …no hi haixi cap comentari , ni es pugui opinar.

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
02.08.2020  ·  23:23

Sempre viuràs en nosaltres.!! Visca n’ Enric !!.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes