Enguany canviaré la tele, però el cotxe no

  • Les decisions que impliquen despeses de gran volum es continuen veient amb gran recel aquest 2024. Si bé la confiança del consumidor millora lleugerament respecte de l'any passat, la cautela com a guia de les compres no desapareix pas

Jordi Goula
15.01.2024 - 19:50
VilaWeb

Comencem per la campanya de Nadal. Resulta que una mica més de la meitat de les empreses de comerç al detall en fa una valoració positiva, el 40% considera que ha estat neutre i el 9% restant, que és directament negativa. Així ho han fet saber el conjunt d’establiments adherits a Comertia, en l’informe mensual de l’associació, que, a més, explica que durant el mes de desembre han tingut una mitjana de creixement en la facturació del 4,2% respecte del mateix mes del 2022. I afegeix que, durant aquest desembre, el 67% de les empreses associades ha tingut un augment de vendes, en valor, respecte del mateix mes de l’any anterior, un 0% les ha mantingudes i un 33% les ha disminuïdes.

El repartiment de la millora de la facturació ha estat molt diferent per sectors, com és lògic. La categoria “altres” (on hi ha els cotxes, per exemple) ha encapçalat l’augment de vendes totals, amb un 11%; seguit de lleure-cultura (10,4%), restauració (10,3%), alimentació bàsica (8,6%), complements de la persona (3,2%) i alimentació no bàsica (3,1%). En canvi, les vendes de moda i llar han tornat a baixar, amb un -3,1% i un -8,3%, respectivament. Ben probablement, la gent ha esperat a comprar a les rebaixes tradicionals. El fred tampoc no ha pressionat gaire.

Si observem aquests últims mesos, les coses no han anat malament, en termes generals, en el comerç. La moderació de la inflació ha pogut influir en el consum, perquè moltes famílies han aprofitat un poder adquisitiu mínimament recuperat. En canvi, les grans despeses, com la compra d’habitatge, per exemple, es demora. No és solament pel preu, que és alt, sinó, sobretot, pel finançament.

A final de desembre vam saber que al mercat hipotecari, durant l’octubre, hi havia hagut xifres vermelles. Segons l’INE, a l’estat espanyol, durant aquell mes es van inscriure en els registres 31.921 préstecs per a la compra d’habitatge; això vol dir una baixada del 22,3% interanual. Amb aquest descens, la signatura d’hipoteques sobre habitatges encadenava nou mesos de taxes negatives, per bé que la d’octubre no ha estat tan pronunciada com la del setembre (-29,6%). Així i tot, hi ha hagut tres mesos consecutius de retrocessos superiors al 20%. I, en l’acumulat entre el gener i l’octubre, la caiguda d’operacions ja arriba al 18%.

Una de les causes principals de la davallada no té cap misteri. El tipus d’interès mitjà de les noves hipoteques sobre habitatges a l’octubre fou del 3,57%, segons el Banc d’Espanya. És el valor més alt d’ençà del desembre del 2015, i amb un termini mitjà de vint-i-quatre anys. Respecte a un any abans, el tipus d’interès mitjà per als préstecs sobre habitatge ha augmentat d’1,31 punts percentuals. Això, en el cas de les hipoteques a tipus fix. En variables, s’han signat al 3,02% de mitjana, amb un augment anual d’1,12 punts percentuals. Actualment, el 43,3% de les hipoteques sobre habitatges es constitueix a tipus variable i el 56,7% a tipus fix. En tots dos casos, és el setè mes consecutiu amb tipus que superen el 3%.

De fet, si aquesta tendència es manté el 2024, probablement tornarem a ser molt curosos amb les grans despeses que necessitin finançament i anirem tirant amb les despeses corrents i les esporàdiques de preus moderats, segons la renda de cadascú. I aquesta és precisament una de les conclusions a què arriba el report “Perspectives del consumidor 4T 2023”, de la consultora Kantar, capdavantera mundial en dades de màrqueting, que destaca un fet: “Els consumidors espanyols comencen l’any 2024 amb un cert optimisme.”

En realitat, el pronòstic que fa és que l’estabilitat s’estén a gairebé tots els components del seu índex de confiança del consumidor, de fa gairebé un any. Als autors de l’estudi, els crida l’atenció la millora gradual de la percepció de la situació econòmica del país, que era un punt feble habitual de les opinions dels consumidors. En sentit contrari, la visió sobre l’oportunitat per a fer grans compres s’ha afeblit de final del 2021 ençà. “És l’indicador que ha resultat més afectat pel brot d’inflació”, diuen. Per això, es manté la cautela pel consum, sobretot en les grans despeses que requereixen finançament, com acabem d’apuntar, i com hem pogut veure els darrers mesos del 2023.

Dins la visió global optimista dels consumidors, també em sorprèn que un dels punts clau, com apunta el report, sigui que la percepció de seguretat en els ingressos es manté com a factor clau de suport del seu punt de vista. Gairebé el 60% dels consumidors creu que els seus guanys es mantindran aquests mesos vinents. Potser encara és més sorprenent que a penes el 6% cregui que els seus ingressos poden baixar. Comptat i debatut, tot i que hi ha un clima d’expectatives limitades, se sosté en la idea generalitzada que no hi ha riscs significatius a la vista.

Una visió certament positiva de l’entorn. I, en línia amb aquesta visió, es manté la seguretat gairebé absoluta que desprenen els ocupats que les probabilitats de perdre la feina són mínimes. Aquesta seguretat compensa, d’alguna manera, la frustració relativa d’una situació d’expectatives de millora professional molt limitades.

Com és habitual en l’informe de Kantar, un dels punts més importants és el càlcul de l’índex del “moment per a comprar” (la mitjana d’una bossa de 25 productes i serveis). I l’índex es manté també gairebé estable aquests darrers mesos, amb petites oscil·lacions quasi insignificants. Una mostra: diu que “pràcticament tots els components de despesa que s’inclouen en la recerca apunten a una moderada tendència a millorar”.

Així, doncs, confirma que els consumidors veuen un bon moment per a gastar en activitats de formació i comprar productes de bellesa, roba i complements, a més de petits electrodomèstics o bé lleure. Gairebé tots, si es comparen amb el primer trimestre del 2023, han millorat. En canvi, el clima no sembla gens adient per a compres que impliquin compromisos a llarg termini o necessitat de finançament (els tipus d’interès dissuadeixen), com ara reformes de casa, productes financers, cotxes o habitatges. El recel en relació amb compromisos financers (fons de pensions o similars) i hipoteques també es manté.

En definitiva, els ànims amb què s’encara el 2024 semblen molt semblants als de l’any passat i, fins i tot, una mica millors. Però aquests mesos vinents poden passar moltes coses que ara els consumidors difícilment són capaços de preveure. Tanmateix, si més no, aquest és el tarannà amb què afronten l’any i que ha de guiar el seu comportament, almenys durant els primers mesos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any