D’un temps ençà, segurament deveu haver sentit a parlar de la transició energètica, que és com s’ha convingut d’anomenar (tant en debats orals com en escrits) el canvi que la societat actual ha de fer per a abandonar, d’una vegada, l’addicció d’obtenir energia a partir de la crema de materials fòssils i fer néixer una societat on l’obtenció d’energia ja no sigui a partir del foc sinó a partir dels fluxos, és a dir, mitjançant la captació, la transformació i l’ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics.

El canvi que cal fer, si volem sobreviure dignament en aquest planeta, és tan brutal que la paraula ‘transició’ no li escau gens, perquè fa entendre que el canvi es pot anar fent de manera pausada i sense presses, i la situació d’emergència climàtica requereix que el canvi es faci ben de pressa i amb molta urgència.

Atès que aquells qui trafiquen amb materials fòssils no tenen gens d’interès a deixar de traficar-hi i que aquells qui cremen aquests materials en grans instal·lacions de combustió tampoc no tenen gens d’interès a deixar de cremar-los, i que tot això s’ha traduït en el fet que aquests poderosos grups, i els polítics que els serveixen, han fet mans i mànigues per a entorpir i retardar tant com puguin la penetració de les tecnologies que ens permeten de disposar d’energia sense necessitat de cremar res, no tenim cap més remei que treballar, des de baix, per fer possible el capgirament del món de l’energia.

I, de fet, ja hi ha qui ho fa. Totes aquelles persones i famílies que prenen la decisió de deixar de ser clients de les empreses oligopolístiques de l’energia i passen a ser clients de les comercialitzadores d’electricitat verda i neta ja van assentant les bases per a fer el capgirament que dèiem. També ho fan aquelles persones i famílies que decideixen de generar l’energia que necessiten, bé sigui posant-se instal·lacions solars tèrmiques o fotovoltaiques a casa o bé participant en la propietat d’instal·lacions solars o eòliques comunitàries. I també ho fan aquelles persones i famílies que rehabiliten energèticament l’habitatge on fan vida, perquè redueixen les necessitats d’energia fent-ne un ús més eficient, evitant les pèrdues i lluitant contra el malbaratament de l’energia, tan habitual en la nostra societat.

Per descomptat que aquest capgirament pot ser facilitat o entorpit des dels governs i les administracions. Però, al capdavall, qui té un paper clau en aquest capgirament són les persones i les comunitats locals, tot fent una apropiació social de les tecnologies que ens permeten de captar, transformar i emprar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics.

Hem de ser conscients, les persones, que cada factura d’energia que paguem als oligopolis energètics representa un empobriment de la nostra comunitat, perquè els diners marxen del nostre entorn per anar a parar vés a saber on. Els oligopolis practiquen la clàssica economia extractiva que empobreix les comunitats i, de passada, enriqueix reduïdes castes que solament malden per fer créixer la seva riquesa a costa d’empobrir la societat.

El capgirament de l’energia vol dir treure l’energia de les mans d’aquells incendiaris del clima que ens han portat a la situació actual d’emergència ecològica global, i recuperar el poder de generar energia localment, a partir de l’aprofitament del sol, el vent, l’aigua, etc., que tenim a les nostres contrades.

Aquest sol fet pot representar una font de creació de riquesa local sempre que les instal·lacions de generació (que ens permeten de captar, transformar i emprar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics) estiguin en mans de la gent, o sigui que la gent, de manera individual o col·lectiva, hagi fet una apropiació social de les tecnologies que ho permeten i en sigui propietària.

Capgirar l’energia vol dir deixar de parlar d’energia i posar-se a fer com hem fet amb la tirallonga d’artefactes que ens envolten (entre els quals, els ordinadors i els telèfons mòbils): fer una apropiació social de les tecnologies que ens permeten de captar l’energia del sol i del vent.

Si avui una gran part de la societat fa servir ginys tecnològics com ara els ordinadors i els telèfons mòbils, ens podem preguntar com és que encara hi ha solament unes poques persones que escalfen l’aigua amb el sol, o amb la calor del subsòl, i generen electricitat amb el sol i el vent?

Capgirem l’energia, doncs, deixant de ser ‘consumidors’ passius i exercint com allò que som: persones actives que capten, transformen i fan servir l’energia del seu entorn, esdevenint productores i usuàries de l’energia (prod-users).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb