Encarar el Catalangate des de la submissió al govern espanyol és frustrar una gran oportunitat

  • L'espionatge amb Pegasus no és l'espionatge del govern contra aquest partit o contra aquell: és un acte hostil d'Espanya contra Catalunya

VilaWeb

En una celebrada entrevista, fa anys, en aquest mateix diari, Shaun Riordan, ex-diplomàtic britànic, va donar un consell que havia d’haver restat gravat amb sang i foc: “Si voleu ser independents, comporteu-vos com un país independent.”

Del 2018 ençà, la classe política catalana, amb molt poques però remarcables excepcions, simplement ha fet cas omís d’aquest savi consell. Tot allò que Catalunya va demostrar els tres dies posteriors als atemptats de la Rambla i Cambrils –que érem un estat de fet i que ens sabíem comportar com a tal– se n’ha anat en orris a causa de l’actuació subordinada, submisa a Espanya, de la major part dels polítics catalans.

Ara tenim una altra gran oportunitat, amb les repercussions mundials –i especialment europees– del Catalangate. I per això és trist de veure que el govern de Catalunya reacciona d’una manera que contradiu aquell consell de Shaun Riordan. Ho explicaré a partir de quatre detalls elementals.

Primer detall, i més important: l’altre és un tot. I tu no ets part de l’altre.

La mostra més nítida de subordinació és considerar-te a tu mateix un actor, menor, de l’altre país. En un enfrontament de nació contra nació no hi ha lloc per a aquesta actitud. Fixeu-vos que Espanya amb el Pegasus ha actuat com a nació contra nació: tots els espiats són catalans, amb l’anècdota dels dos bascs que s’explica tota sola. Espanya espia Catalunya, podria ser el resum per a definir tot l’afer i allò que clarament s’ha entès a fora –mireu, si no, l’editorial de The Washington Post. No es pot, per tant, ni tan sols abonar el debat sobre si en realitat aquesta acció prové d’un departament fosc de l’estat o d’un grup d’incontrolats, i encara menys acceptar insinuacions en el sentit que potser també espien espanyols, fins i tot el govern espanyol, com algú ha arribat a dir aquests dies.

El Catalangate és tan clar que sembla mentida que algú, en les files independentistes, el vulga rebaixar. L’espionatge amb Pegasus és un acte hostil d’Espanya contra Catalunya. Demostrable i comprovat. Com a conjunt i com a tot. Això no és pas un espionatge del govern espanyol contra un partit espanyol o contra un dirigent polític. És diferent. I la dimensió i la gravetat que s’expressa en aquesta diferència és enorme. Per tant, la resposta hauria de ser contundent, hauria de ser total i hauria de ser acordada. El mínim seria congelar completament les relacions, d’una manera total i sense fissures i a tot arreu –tampoc no s’hi val això de dir que una cosa és el govern espanyol i una altra les institucions locals. I si no hi ha resposta immediata i clara, que no n’hi ha, trencar-les. I, si de cas, que siga l’estat espanyol que intente d’adobar la trencadissa, si vol i pot. Si, per exemple, demà els diputats i senadors catalans abandonassen el congrés, què creieu que pensaria Europa, sinó que és una reacció normal vista la gravetat de la situació.

I açò ens porta a un segon detall, especialment important en termes diplomàtics: l’escenificació és determinant perquè crea un missatge, que l’altre pot aprofitar si tu ho fas malament.

Els grans actes diplomàtics mundials són grans escenificacions. Aquella taula ridícula de Putin crea una imatge d’humiliació i distanciament per als seus interlocutors, per exemple. És bàsic, per tant, estudiar i transmetre amb la imatge que projectes una força i una determinació que fins i tot és possible que ben bé no la tingues en realitat, però que et situarà en posició d’avantatge.

La pregunta, per tant, és per què es va fer ahir aquella reunió entre la consellera de la Presidència i el ministre espanyol de la Presidència? I no ho dic tan sols per la taula i la fotografia, que l’escenografia no podia ser més penosa. Ho dic pel context. L’escàndol del Pegasus va esclatar dilluns. Durant tota la setmana el govern espanyol no ha fet res de res, tret de negar la realitat. Però Sánchez va insinuar que estava disposat a reunir-se amb el president Aragonès per parlar-ne. Hauria estat lògic i natural que el president Aragonès hagués exigit a Pedro Sánchez, que sent la pressió europea, que vingués a Barcelona a explicar-se al Palau de la Generalitat. Al màxim nivell i amb la màxima solemnitat. Però aleshores per què es reuneixen –i, a més, un diumenge– Vilagrà i Bolaños? Quina imatge d’indignació més pobra projecta el govern català fent una reunió intempestiva en horari de descans setmanal, en una saleta del Palau mal il·luminada i sense cap escenificació de poder per la part catalana? I per què el govern català torna a regalar al govern espanyol l’oportunitat de dir “ja n’anem parlant” i matar-ho tot així, sense que la polèmica li coste res? És veritat que la consellera va fer declaracions dures després la reunió, però la foto és dolcíssima, fins i tot ambdós miren a càmera, no s’hi reflecteix cap tensió. I l’escenari podria ser una saleta de qualsevol ajuntament de comarca, no hi ha cap solemnitat.

Cosa que ens porta al tercer detall, ben elemental: no aconseguiràs mai res si no fas por.

Aquesta és la regla d’or de les relacions entre els estats. Si vols aconseguir alguna cosa, siga quina siga, has de fer por a l’altre. Has de fer respecte, si ho voleu dir així. I ací la cosa és més complicada, perquè la submissió ja ve de lluny i canviar això no és tan fàcil.

Jo no tinc cap dubte que el president Aragonès està molt enfadat pel Pegasus. Fins i tot per raons personals. Però precisament perquè el govern i els dos partits que el formen han adoptat fins avui posicions de tanta subordinació al govern espanyol i el Partit Socialista, ara és molt difícil que ningú els tinga por, a Madrid. Quina por han de tenir d’un partit que quan el seu dirigent màxim rep una condemna d’una dècada de presó no pren ni una sola acció de represàlia i manté l’estabilitat del país que el condemna? O quina por han de tenir d’un partit que pacta la segona institució més important del país amb els responsables de la repressió –corruptes, a més– i fins i tot els regala la presidència?

No insistiré en això. Tot ha estat lamentable fins ara. Un error darrere un altre. Però sí que vull remarcar que, precisament per això, a hores d’ara la situació tan sols es pot capgirar amb una posició extraordinàriament dura de la part catalana. I això és el que no es veu enlloc, malgrat que l’oportunitat creada pel Catalangate és de les més grans que ens puguem imaginar. Una setmana després, el pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona ja s’hauria d’haver trencat. I al parlament espanyol Esquerra ja hauria d’haver votat tot allò que fos possible contra el PSOE, amenaçant Pedro Sánchez de fer-lo caure, encara que sapiguem que això no passarà perquè els partits espanyols ja s’encarregaran d’impedir-ho. I al parlament ERC, Junts i la CUP haurien d’haver bastit una muralla de dignitat, arraconant els partits espanyols i fent-los saltar de la centralitat de la cambra –per exemple, refent el lamentable acord que ERC i Junts van fer amb el PSC per a modificar la llei de política lingüística.

Acabe. Parlant de dignitat. La dignitat de la nació també existeix i els polítics independentistes, que en teoria volen constituir un estat català independent, tenen una responsabilitat especial a l’hora de mantenir-la. I no ho fan. Perquè, com Kant o Stuart Mill van aclarir de sobres ja fa molt de temps, la dignitat en la vida política es concentra en aquelles coses que tenen un valor que no es pot bescanviar per res ni té preu. I no sé si ho arribaran a entendre mai, això.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JORDI MATA
JORDI MATA
24.04.2022  ·  22:14

Sembla que ERC i Junts implorin un gest del PSOE que els permeti justificar la decisió que prengin i que tot pugui continuar com fins ara.

Francesc Planas
Francesc Planas
24.04.2022  ·  22:16

Absolutament d’acord amb el vostre editorial. No s’entén que no hagin trencat tots els pactes amb el PSC, on sigui, i que no es retiri el suport al govern espanyol. És incomprensible. I vergonyant.

joan rovira
joan rovira
24.04.2022  ·  22:21

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d’expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l’esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

“A través dels temperaments”, Gabriel Ferrater (1922-1972)

Josep Usó
Josep Usó
24.04.2022  ·  22:22

Aquells que cobren per ocupar càrrecs públics a Catalunya no tenen dignitat, en la seva immensa majoria. I no hem trobat la manera de desfer-nos-en. Ara es veu un vegada més que s’arrengleren amb l’enemic per un sou miserable. Ni oblit ni perdó.

Ricard Palomar
Ricard Palomar
24.04.2022  ·  22:28

Un molt bon amic meu, feliç de ser espanyol, em deia fa poc: “Als diaris on jo m’informo, diuen que els catalans no serem mai independents perquè els independentistes sou uns covards”
I ves per on, que al menys a nivel polític i en un immens percentatge, li haig de donar la raó.
La submissió que hi veig arreu, mal dissimulada amb grandiloqüents amenaces buides es tant gran, que fa vergonya aliena.

Jordi Amatller
Jordi Amatller
24.04.2022  ·  22:37

No hi crec en la mediocritat. No estem parlant d’un parell de persones, parlem de partits sencers amb molta gent treballant, analitzant la situació i prenent decisions estratègiques, tant per definir els relats com per definir les accions a portar a terme.
Us demano que feu un exercici: no escolteu els relats i mireu amb detall les accions portades a terme, inclòs els temps i les formes.
I trobareu que ens han segrestat les direccions dels partits.
Ñ és molt més llesta del que ens volem creure i mentre nosaltres amagàvem les urnes ells segrestaven les direccions dels partits. Jugada guanyadora

Ramon Ausió
Ramon Ausió
24.04.2022  ·  22:48

Em sap greu Vicent veure com t’escarrasses a dir allò que és evident que s’hauria de fer.
Amb aquesta colla de politics que es defineixen a ells mateixos com independentistes no hi ha res a fer, per algun motiu que fins ara no he estat capaç de veure s’estan petant la dignitat de tot un poble que els va votar. M’agradaria pensar que ho pagaran a les urnes, però no crec que passi. El que més m’engoixa és que això em porta a pensar que no sé què se n’ha fet del poble de l’U d’octubre, ja no sé on és o en què s’ha transformat, no puc dir que no sé on ubicar-me, això ho tinc molt clar, però de cop i volta em trobo extremadament desorientat i desencisat.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
24.04.2022  ·  22:51

És el mateix problema que la proposta del català. Jo crec que ni tan sols entenen què és el que fan malament.
Aquesta gent han estat escollits amb els vots dels catalans i això demostra que és un sistema polític que no funciona. No es tracta de canviar les persones, s’ha d’ensorrar el sistema polític i fer-ne un de nou.
La política de partit s’ha menjat la democràcia i han aconseguit posar l’administració (la societat) al servei del partit. Això ja fa molts anys. , però ara és escandalós.
Ja fa molts anys que ho sabem que cal votar persones i no partits. Com també convé aglutinar municipis i fer unitat més grans. Com també convé deixar de governar amb subvencions. Però als partits no els convé canviar-ho i no es canvia.
L’autonomia és un obstacle a la independència. Segurament el més important.

Joan Benet
Joan Benet
24.04.2022  ·  23:02

Cap avall no hi ha sostre…
Fins que no canviem aquest govern lamentable de burocrates de pa sucat amb oli només podem esperar passar vergonya. No seràn ella qui ens facin recuperar l’empenta i la dignitat: la recuperarem el dia que els fotem al carrer.
I si això no passa, ja no cal lamentar-se més. Serà que sóm com ells tenim el que ens mereixem.

teresa labourdette
teresa labourdette
24.04.2022  ·  23:02

Sí Vicent, totalment d’acord amb l’editorial. Mentre tinguem aquests covards apoltronats, incapaços de trencar pactes, incapaços de passar a l’atac, no farem res.

Joan Guasch
Joan Guasch
24.04.2022  ·  23:05

Per desgràcia està passant el que vaig escriure fa uns dies en resposta a una altra editorial. Els nostres representants no tenen caràcter i l’únic que els importa és la parceleta de “poder”, que no és tal, i, és clar, el sou a final de mes. Els votants, els que estem provant de mantenir la moral i la militància de la gent a peu de carrer estem decebuts i emprenyats i torno a augurar unes properes eleccions al Parlament complicades per als partits dits independentistes. És una generació de polítics amortitzats. I torno a dir: tan de bo m’equivoqui.

Joan Guasch

Josep Sivillà
Josep Sivillà
24.04.2022  ·  23:09

El nivell dels nostres politics és desepcionant. Jo, no els vull pas votar. Espero que surti una alternativa. Sinó, serà la primera vegada que no voto.

Gerber van
Gerber van
24.04.2022  ·  23:13

Benvolgut Vicent, els polítics catalans no volen una Catalunya independent. Tenen por de la llibertat i de la responsabilitat. Oblida-ho. No es pot esperar absolutament res d’aquests inutils. Aquests miserables polítics i govern representen qualsevol cosa menys el moviment independentista. Juntament amb l’Estat espanyol són el nostre enemic que ens espien, ens persegueixen, ens menyspreen i ens acusen injustament a través dels Mossos per enviar ens a la presó. Cada dia que es mantenen al poder més temps és un de més. La Generalitat ja no mereix cap confiança i, com a ciutadans, hem de trobar la manera d’enderrocar aquest govern hostil i enviar el Parlament a casa el més aviat possible. Ni més ni menys.

Josep Planas
Josep Planas
24.04.2022  ·  23:22

Crec Vicent que ho entenen molt bé, i tenen prou clar que no és de la dignitat d’on treuen la paga.
Sento el mateix que més amunt ha expressat Ramon Ausió.

Lluí Mor
Lluí Mor
24.04.2022  ·  23:23

Ha hores d’ara, ja anem tard, hi hauria d’haber una convocatoria de manifestació massiva per part d’OMNIUM, ANC, i totes les entitats sobiranistes, per, forçar els partits, perquè sabem que aquests no ho faràn i no, tampoc, ningú, tots amagan el cap sota l’ala. Que han de pensar a Europa o als Estats Units si això és una bassa d’oli??
Tots aquests, partits i entitats, representen a la majoria de catalans, a algúns no, però pocs.
Catalunya, definitivament està ensenyant al mon el seu ADN, la nació més hipocrita, covarda, submisa i indecent del planeta Terra.
Un amic meu, que tot això ho tenia molt clar i se’n reia de mi i la meva persistencia en la independència, ara em consola, em fa costat i m’ajuda a superar-ho. Un bon amic,….un poble emmalaltit i potser fins i tot degenèrat.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
24.04.2022  ·  23:34

Modestament, em fa l’efecte que a l’article li falta explicar una part clau del problema. De fet, el fons del problema. Tracta els polítics catalans com si fossin tous, rucs, porucs, com si els faltés sang, quan, per sobre de tot, són mentiders. Mentiders amb l’únic interès de viure de les institucions treballant poc o gens i cobrant el que mai dels mais cobrarien fora. Mentiders perquè mai han tingut intenció de fer la independència. Tot ha sigut i segueix sent, de fa molts anys, un gran engany, amb comptadíssimes excepcions. Penso que no és possible explicar el procés sense fer palesa aquesta mentida, que viu avui, que perviurà demà i que està en el fons del que descriu l’editorial. Justament, l’editorial descriu una realitat però no l’analitza, no posa al descobert el fons del comportament dels polítics “submisos”. No n’hi ha prou en dir que són “submisos”, cal aprofundir en explicar per què ho són. Això és, posar al descobert l’estafa monumental. Estafa que d’aquí a un any intentaran revalidar, engreixant tota la maquinària de què disposen i que, vista la manca de capacitat crítica del personal, evidentment revalidaran. Vaja, que obviar aquest aspecte penso que desenfoca la realitat de fons, però bé, què sabré jo…

Josep Jallé
Josep Jallé
24.04.2022  ·  23:45

Penso que tota l’exposició seria correcte amb un canvi: de polítics independentistes a polítics titellistes o titelletes que és com es comporten aquests als que els vàrem confiar el 52% dels vots nostres. Dignitat?, si us plau … no saben què es això. Salut!.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
24.04.2022  ·  23:46

“Si voleu ser independents, comporteu-vos com un país independent.” Ben cert. Però una cosa és dir-ho i l’altra és poder, saber o voler fer-ho.
Molts en voldríem aprendre però, més enllà de les prèdiques, qui ens ajuda d’una manera eficient?

Jordi Buïl
Jordi Buïl
24.04.2022  ·  23:50

Vilaweb i el seu director, en Josep Partal, al capdavant en són en certa mesura corresponsable per la decisió presa de fa anys de continuar adjectivant d’independentistes uns partits que fa molt que es veu que no ho són.

¿No fóra molt més clar dir-ne ERC, JxC i CUP, així i prou?

¿O, potser millor, dir-ne “partits ex-independentistes”?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
25.04.2022  ·  00:15

Ja vaig dir que no passaria res.
Tenim uns polítics vergonyants sense dignitat i que deixen Catalunya completament desvalguda internacionalment i deprimida i desmobilitzada internament
Però també cal fer un examen de consciència i preguntar-nos: perquè ER continua guanyant a cada elecció?
perquè no som capaços de fer sentir la nostra indignació?
perquè l’independentisme indignat no troba una llista, un partit o un líder fiable?
perquè no es troba la manera de crear una alternativa als 3 partits que ens han decebut?

Jaume Riu
Jaume Riu
25.04.2022  ·  00:18

NO HI HA EXCUSES
Els fem molta por, però nosaltres no ho sabem.
Per això, aquest dilluns 25 d’abril, els partits polítics, les institucions i els ciutadans ben informats del definitiu acte hostil d’Espanya contra Catalunya, començarem la setmana amb un procés de trencament institucional amb el regne d’Espanya, amb totes les conseqüències personals i socials, sense retorn.
Es demana des del Consell per la República i aquesta és la conseqüència natural del Procés català quan hem arribat fins aquest moment històric de prendre decisions.
El partits, les organitzacions, els governs, els parents, amics, coneguts i saludats, que decideixin ser conservadors del model d’Estat de monarquia franquista, colonial i extractiva, ja s’ho faran, però no comptaran amb la meva confiança.
Tant senzill com aquesta declaració de principis, és la que s’ha de fer efectiva aquesta setmana.
No hi ha excuses.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
25.04.2022  ·  00:22

Brillant l’editorial d’avui. Cal insistir molt en el punt tres.
Govern efectiu era el que demanaven els que tenien pressa a formar govern. Per a què? Per desmobilitzar la gent.

Mercè ariza
Mercè ariza
25.04.2022  ·  00:26

Tindrie d´haver una aturada de pais un altre aeroport un altre Junquera . perqué no es fa!!

Montse Milian
Montse Milian
25.04.2022  ·  00:34

Estic d’acord en tot el que es diu a l’editorial. El subscric.

No hi puc afegir res més. No hi ha més arguments. Només hi ha ràbia perquè cada dia que passa anem a pitjor, perquè dia a dia els permetem que ens sotmetin una mica més.

VICENÇ RICO
VICENÇ RICO
25.04.2022  ·  00:48

Es arribat el moment de prendre la nostra Bastille, es a la Pl. St. Jaume de Barcelona. Dintre hi han uns presoners de la copdicia i la indignitat. Buidem-la de covards i plantem ben amunt la nostra bandera !

Albert Pérez
Albert Pérez
25.04.2022  ·  00:59

L’Aragonès? Fer por… no sé, és que m’he de contenir per tal de no dir cap bajanada insolent. Bé, crec que amb la frase anterior ho he dit tot sense dir res i mantinc el respecte pel MHP… és que no vull reduir-me al que ens volen dur els enemics: a la pantomima.

enric arquimbau
enric arquimbau
25.04.2022  ·  01:37

ricdenric

Ben vist i ben explicat, Director.

Cal actuar com el que som. No com diuen que som.

Ed Garrido
Ed Garrido
25.04.2022  ·  03:08

Tan de bo hi hagues hagut la taula d’en Putin: el de Pineda de cap de taula, ben ample, i al fons al fons, ben menudet, el cap del P Sanchez demanant permis cada vegada que intenta articular alguna paraula, sota la mirada desafiant i irada del de Pineda. I enlloc d’aixo, la Vilagra remenant el cul a la poltrona i a complir l expedient. Ah, i al dia seguent reunio amb el Comite Olimpico Espanyol, que la pela es la pela.

Ramon Perera
Ramon Perera
25.04.2022  ·  03:11

Molt d’acord amb l’editorial.
La conclusió fàcil és que hem de canviar de dirigents.
Tanmateix, sempre els triem de la mateixa manera i ens han fallat moltes vegades.
Aleshores, lo que cal és canviar la manera de triar-los.

Albert Ventura
Albert Ventura
25.04.2022  ·  04:50

Home Partal, no creura voste que el Petain feia el que feia perque cometia errors i era beneitot, oi?.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
25.04.2022  ·  06:25

Tenim un govern de la Generalitat vergonyós. El mateix al Parlament. Què podem fer per a forçar des del carrer unes noves eleccions? Crec que ho estem dient tots, mentre tinguem els polítics que tenim no farem res, precisament perquè una vuitantena de persones ens ho sabotegen tot.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
25.04.2022  ·  06:43

Que va pactar el frare ploramiques amb la feixista Soraya Sáenz de Santamaría? Perquè ningú ho investiga? D’aquí ens vénen tots els mals. I tota la covardia. Bon dia i bona hora. ☮️

Núria Coma
Núria Coma
25.04.2022  ·  06:44

Sr Partal, tot el que dius és tan veritat, tan clar,tan simple….fallen els polítics ja ho sabem.
El President Puigdemont es periodista..
Partal vull votar-te!!

Tere Andreu
Tere Andreu
25.04.2022  ·  07:04

Si no Seguem arran, no farem res, DESOBEDIÈNCIA a tots els nivells.

Teresa Pou
Teresa Pou
25.04.2022  ·  07:11

Com sempre bona editorial ! Però la meva reflexió com diu en Ramon Ausió a on som com a poble , cada dia ens queixem i queixem dels nostres polítics , fan i des fan perquè el poble no es mou . Com podem tornar a prendre el control ?

Albert Miret
Albert Miret
25.04.2022  ·  07:51

Que no ho sabíem que ens havien venut a canvi de la presidència indigna d’una Generalitat espanyolitzada fins a la postració i l’agenollament públics? No ho sabíem tampoc que el gran traïdor va estar negociant amb Madrid mentre impedia que l’independentisme anés endavant i deixava sol i abandonat al que era el nostre President i a tot allò que s’havia compromès a fer, no ho sabíem? El
nostre President Puigdemont va deixar clarament escrita la traïció en un dels seus primers llibres, i ERC va callar assumint-la. Què més ens faltava saber? Que un altre personatge tan fosc com en Jordi Sánchez portes a Junts cap a l’escorxador fent-lo adaptable a l’ERC i inservible pel moviment independentista?
No tenim prou clar que no existeix cap govern a Catalunya, sinó una trista franquícia madrilenya que ajuda a espanya al seu maligne projecte d’empobrir-nos fins al nivell de passar a ser unes “provincias españolas” més o menys a nivell de Ceuta o Melilla. Tenim l’enemic a dins i no el veiem, i el primer que hauríem de fer és aïllar-lo i apartar aquesta gent venuda del nostre camí. Deixem-los sols. La seva Generalitat ja no és la nostra. Xiulem els seus patètics i mentiders discursos i les seves declaracions, tant les del Pantagruel com les de l’escolanet i tots els seus satèl·lits. Aïllem-los a dins de la seva generalitat venuda a canvi de res. No gastem més electricitat escoltant les seves emissores venudes i dirigides pel rei Sol i tornem a treure les cassoles als balcons.
Quina necessitat te espanya de demanar perdó pel seu espoli, o de justificar l’espionatge de tots els catalans, si ho devien pactar així la Soraya i el Pantagruel.
Deixem sols als que ens van vendre i tornem a edificar el nou país que ja vam tenir a l’abast l’octubre del 2017. Ni oblit ni perdó, cridàvem! Doncs fem-ho, i comencem pel càncer instal·lat a les nostres institucions.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
25.04.2022  ·  08:02

Tot i estar molt d’acord amb l’editorial, fariem bé en analitzar perqué les enquestes no penalitzen el vot a ERC i Junts si tan mal ho estan fent envers els seus votants.

Jordi Torres
Jordi Torres
25.04.2022  ·  08:12

Tots el què dius és exacte, Vicent, les accions del nostre govern no es corresponen a les que esperaríem d’un govern independentista. Cert.

És com mirar-se la radiografia d’un gat al qual li han posat una disfressa de tigre. Diríem: Aquesta imatge no es correspon amb la d’un tigre, la mandíbula hauria de ser més robusta i amb uns ullals més grans, les urpes són massa petites, etc. També seria exacte. El problema que tenim és que el nom no fa la cosa.

Ja no s’hi valen excuses. Cap independentista que jo conegui vol sentir dir al govern que tot això és molt difícil, que no sabem com fer-ho, que una cosa són els ideals i l’altra la realitat, etc. Es van presentar a les eleccions dient que eren partits independentistes, oi? Doncs apa, que s’ho treballin i piquin la pedra que tenen al davant. I si no, que marxin, que ja en trobarem uns altres que no parlin per parlar.

Salvador Molins
Salvador Molins
25.04.2022  ·  08:18

Reafirmar el 1r d’octubre i completar la DUI és el principal i primer sentit d’estat. Ens cal voler-ho.

Aprendre, creure, voler i actuar el sentit d’estat, el valor de la Llengua, de la Nació i de la Independència.

A Catalunya, els qui ens governen ara mateix no saben el valor del que tenen a les mans, s’han rendit massa vegades, porucs, covards, interessats i despistats, actuen d’esquena  permanent al 1r d’octubre, no són lleials al Mandat del Poble Català. Els hem de foragitar del Parlament i dels llocs de poder perquè ja no donen la talla per tirar endavant la missió que els hem encomanat.

Per això és tan important que tot això que ens explica Vicent Partal, bastants comentaristes i altres persones lúcides, ho exigim amb vehemència al Consell per la República i totes les seves institucions.

Necessitem com el pa que ens mengem que el MHP del Consell per la República, el seu govern, l’Assemblea de Representants i els Consells Locals de i per la República, entenguin i apliquin aquest sentit d’estat, aquest sentit de Nació, dels símbols, escenificacions i gesticulacions necessàries que facin visible que Catalunya trenca amb espaÑa, rebutja i renega de la seva opressió, la seva supeditació i les seves pretensions.

És bo que Vicent Partal ens faci entendre i ens recordi aquestes qüestions, i denunciï les greus mancances dels nostres polítics i institucions, MHP de la Generalitat, govern i Parlament, però no n’hi ha prou, aquesta funció clarificadora l’ha de fer també el CxR amb autoritat i fermesa, amb sentit d’estat i amb la dosi de dignitat i caràcter que tan ens convé.

Victor Serra
Victor Serra
25.04.2022  ·  08:23

Crec que encara és aviat per dir què passarà. Rebre Bolaños en un despatx de tercera, no em sembla malament . Dir-li que la proposta que ha portat és una merda, tampoc . Caldrà veure què fan aquesta setmana i si sabem aprofitar l’escàndol internacional per fer-los pagar pel que han fet. Malgrat les continuades decepcions amb la majoria dels nostres polítics, aquesta vegada noto una música una mica diferent. Recordeu que parlar de plantar cara i d’insumissió és relativament fàcil. Fer-ho de manera efectiva és una altra cosa.

Carles Blas
Carles Blas
25.04.2022  ·  08:25

“Carthago delenda est”, Cartago ha de ser destruïda. Així diuen que acabava Cató el vell els seus discursos. Crec que és hora que utilitzem aquesta frase per tenir clar el que hem de fer. El govern català actual s’ha d’acabar, i si cal els partits, l’ANC i Òmnium. Si cal començar de zero. Els responsables d’aquest engany al poble català no poden ser mai més els nostres representants.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
25.04.2022  ·  08:47

Contestant a algú q demana q ens mobilitzem per fer palesa la nostra indignació, contesto en nom propi. Vaig estar quasi dos anys lluitant contra la detenció dels pressos i quan va arribar la sentència, tots aquests espiasts, amb alguna excepció, ni una sola cosa van fer per enfrentar-se a aquest estat repressor, ans al contrari. Puc estar equivocada, però aquest espionatge el veig lluny meu, veig com si s’espiesin entre ells, entre al.liats, i cada dia q passa m’ho confirma, i acabaran arribant a quelcom acord q els convingui a ELLS. Algú dirà q és un atac a Catalunya, però jo no em sento atacada, perquè ells no em representen. Ja s’ho faran. Si, s’han passat pel forro els drets corresponents, molt important, però ho posso al mateix sac de les garrotades i detencions, i m’ho miro com el q crec q és, una lluita d’alliberament d’un enemic, per tant, el q importa és lluitar per ser independents, i no perdre energies en defensar els q ens han traït

Pep Agulló
Pep Agulló
25.04.2022  ·  08:48

CONTUNDÈNCIA, NO DEU SER POLÍTICAMENT CORRECTE, INDIGNITAT SÍ QUE HO ÉS

Tot sembla que si no hagués sigut pel director de Citizen Lab, l’editorial del The Washington Post i pel ressò a Europa, la classe política independentista al govern hauria fet passar el catalangate com l’enèsim greuge de l’Estat contra la Generalitat, no pas com un atemptat contra Catalunya. Si fins i tot dissipen els dubtes de la participació del CNI als atemptats de la rambla.

Molt d’acord amb els tres punts de l’editorial. No és que no fem por. És que quan volem fer veure que estem emprenyats ens surt una resposta tova, inconsistent, submisa, colonial, que fa pensar a fora el món ¿Com és que els dirigents catalans no reaccionen a l’atemptat contra els drets de la ciutadania?

Això no és només perdre una oportunitat d’or per atacar l’Estat, sinó que desarmem l’argument de què som una minoria nacional oprimida. Ens donen un míssil i el desmuntem a peces remullades…

No hi ha major humiliació pel país, que la falta de dignitat dels dirigents respecte a la ciutadania. Dirigents que ha elegit la majoria de l’independentisme. No oblidem a qui carreguem els neulers…

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
25.04.2022  ·  09:10

Trobo que el més trist de tot és perdre la dignitat.
Molts polítics no saben el que es?
Cada vegada que veig segons quines proclamas de segons quins polítics hi penso.
I no tenen vergonya tampoc…..

Carles Serra
Carles Serra
25.04.2022  ·  09:16

Quanta raó Sr.Jordi Buil 23:50
Si Sr. Vicent, a les últimes eleccions autonòmiques molts subcriptors ja denunciàvem la deriva autonomista d’ER i ja que dir del gran Lerruxista mossèn; varau preferir nadar i guardar la roba, ja que dir dels articles d’en Barnils i la “periodista” Odei, sense oblidar algun subcriptor defensant ER.
Aquest fet com molt bé recordarà va comportar la baixa d’algun subcriptor.
Ara Vicent tots aquests escarafalls; en fi Vicent, en fi; com diuen en espaÑol, ajo y agua

PAU BOLDU
PAU BOLDU
25.04.2022  ·  09:17

Vilagra i Bolañon, pura comèdia, 2 farsants fent el paper de gat i gossa, de junqueras i sanchez, que nomes treballen per salvar españa. Erc i psoe son el mateix. I Puigneró, fent el paper de xofer del Aragones, gorra i propina. I Puigdemont, que fa?

Francesc Clarà
Francesc Clarà
25.04.2022  ·  09:22

No serveixen ni per fer els Pastorets…

Joan López
Joan López
25.04.2022  ·  09:36

La visio que tenim de aquet govern es de sumissiò.
Ara toca esbrinar perquè aquesta sumissio i perque la manca total de dignitat del govern català.
Sentir a Junqueres o Puignerò per posar un de erc i altre de junts,es fastigòs,penòs,
No hes pot caure mes baix.
I ara que fem? no es crida a la gent a sortir al carrer,no mès declaracions buides.
Serè positiu i espero i desitjo que algù digne agafi aquesta nau que no sap on và.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
25.04.2022  ·  09:44

ERC perd un llançol a cada bogada. Teniem la gran oportunitat de provocar una crisi i ni la foto de l’unitat ha tingut cap sentit. El balanç és humiliant. Si d’això s’en pot dir fer política val més anar a la platja i prendre el sol.

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
25.04.2022  ·  09:58

Els nostres representants estan donant una imatge molt trista i indignant. Tan poc valoren la nació? Tan poc valoren la confiança dels ciutadans que els han votat?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
25.04.2022  ·  10:14

Brillant l’Editorial d’avui.

JAIME LLECHA
JAIME LLECHA
25.04.2022  ·  10:50

Amb el espionatge no tant sols ès coneix que vol fer el contrari, també allò que l’avergonyeig suficientment per doblegar-lo.
Estic segur que molts estan en aquesta situació.

Josep Soler
Josep Soler
25.04.2022  ·  11:15

Esta mol be l’article del Vicent que crec que subscriu tothom (excepte la majoria dels de la CORPO, molts periodistes i pràcticament la totalitat de polítics i càrrecs públics).
Per no repetir la queixa, subscric en la seva totalitat l’escrit de l’Albert Miret.
Amb la gent que tenim manant, no anem ni anirem mai enlloc.
Ara m’adono del nas fi que va tenir Junqueras, acceptant tot el que va acceptar del tinglado espanyol (i mes que n’hagués acceptat , si li haguessin demanat per fer-ho) per tal de poder manar -ni que sigui un mil·límetre mes – que tots els altres presidents anteriors – especialment si eren de la orbita de l’antiga CDC.

Subscric també -perquè entenc que es exactament així- la frase de l’amic espanyols de Ricard Palomar quan que li deia fa poc : “Als diaris on jo m’informo, diuen que els catalans no serem mai independents perquè els independentistes sou uns covards”. Es evident que ho som, de la mateixa manera que els que ens manen ho saben perfectament i per això actuen en conseqüència.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
25.04.2022  ·  11:56

Molt d’acord amb els teus plantejaments, Vicent i, pensant amb tot plegat, voldria saber si el govern pot decidir res o en vista a la seva inutilitat, podria ser substituït pel Consell per la República, que sembla tenir més nervi que l’executiu de la Generalitat. Ho dic perquè en Puigdemont hauria de ser el lider del moment i agafar les regnes de les decisions catalanes. És possible? Jo penso que si, pero cal veure per part dels elements compromesos, que hi ha pressa i ja fem tard. El món ha de conèixer la nostra indignació, ja!!

Valentí Ferran
Valentí Ferran
25.04.2022  ·  12:17

Ni dignitat ni principis; només interessos econòmics o de poltrona: nòmines, triennis, quinquennis i a esperar la jubilació que fa molt fred en el sector privat.

En definitiva col·laboracionisme o política Quisling.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
25.04.2022  ·  12:25

Vaig sentir dir a un tertulià del més 324, l’Eduard Voltas, que l’1 d’octubre va ser una batalla que l’independentisme va guanyar al poderós estat espanyol però que el “procés” Catalunya l’ha perdut. Em sembla una reflexió encertada i crec que no cal entrar-hi molt a fons perquè la majoria la podem compartir. Ahir, molt tard, per TV3 feien un programa, segurament una reposició, que vaig enganxar quan ja havia començat. Era una pel·lícula dels fets d’octubre fins que el govern de la Generalitat fuig a Brussel·les i una part entra a la presó. El cervell humà té un programa que depura, perfila i filtra els fets fins a canviar la realitat per tal d’evitar-nos sofriment, i així podem portar la motxilla una mica més lleugera. Quan t’enfrontes a les imatges i el relat intangible del què va passar, sabent tot el què sabem ara, fa mal. Fa mal veure aquells polítics fent el paperot quan sabien perfectament que no anàvem cap a la independència. Fa mal constatar que els estats europeus ens veien com un problema regional sense cap mena de repercussió perquè, si en tenia, encara que fos simbòlica, posava en perill altres problemes territorials com hi ha a França, Bèlgica o Itàlia. Feia mal de veure la plaça Sant Jaume plena, mirant els balcons tancats de la Generalitat, saltant al compàs de la Darma, esperant. Vist des d’ara fa mal constatar la immensa solitud del poble català, amb un estat en contra, a punt de xafar-nos, amb nostres polítics donant-nos d’esquena –vergonyosament conformats a pagar el seu error- i menystinguts per Europa i el món sencer. Si, tothom ens va deixar sols. Aquesta imatge tan pobra que projecta el govern català –Vilagrà i Bolaños- és coherent, és la imatge dels derrotats. No t’estranyis Partal, el derrotats no tenim grans escenaris, habitacions petites i llum pobra. És per això que l’afer del Catalangate s’anirà desfent com un terrós de sucre en el cafè. L’estat espanyol, si paga, serà una factura molt minsa. Europa no li convé que ens tornem activar, de cap manera. Per la mateixa raó, l’exili que potser se’n sortirà de la justícia europea, no tornarà a casa nostra. El fet d’aguantar –votar-los- els mateixos polítics que fa cinc anys ens prometien la llibertat i ara pacten amb els seus/nostres botxins per mantenir el seu estatus, és la proba més fefaent de que som un poble derrotat.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
25.04.2022  ·  13:11

Ja s´hauria de haver trencat tot acord amb espanya anem tard. Aquest escandol hauria de fer trencadisses amb l´estat espanyol ja fa dies i no ho fan per comoditat per seguir a la poltrona, però els ciutadans tenim el dret a dir que el que volem és que dibuixin un full de ruta clar que donguin la cara ja que volem ser un estat independent i també mirar de actuar ja com un país que vol ser independent

Daniel Mir
Daniel Mir
25.04.2022  ·  13:24

‘En política es pot fer tot menys el ridícul’. Aquesta frase -sembla mentida- la va dir un personatge de ERC. Ara, l’erc del canonge i l’escolanet la han convertit en: En política l’únic que sabem fer és el ridícul’

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
25.04.2022  ·  13:34

Senyor Partal, tením que tenir clar que vostè ni cap premsa, col.labora.
Tothom, i vostès deunidó, no ajuden gaire..

La por ¡¡¡¡

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
25.04.2022  ·  13:35

Fa tot l’efecte que té raó Salvador Aregall a les 12:25. L’editorial és boníssim però la reacció, el plantar cara i bastir una alternativa que es reclama urgent, hi tarda massa. Puigdemont hauria de tancar el parèntesi obert huit segons després de la proclamació d’independència i la GC mirar com Zeblensky manté la dignitat en condicions infinitament més dures.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
25.04.2022  ·  13:50

Amb la senyora Vilagrà i tots els que es diuen els nostres polítics, jo no hi veig més solució que trobar-los pel carrer i ben bé a la cara dir-lis el que penso d’ells. I punt.
Sí. Ja sé. Tenen els Mossos que els protegeixen, perquè ningú s’atreveixi a dir-lis el nom del porc. Però que els facin servir, quedarà clar que necessiten protecció per no escoltar el que en pensem d’ells.
Que sentin la vergonya de protegir-se de qui els hem votat.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
25.04.2022  ·  14:25

Els nostres líders polítics demostren una vegada i una altra, per qui ho vulgui veure, quins són els seus interessos.
No esperem gaire d’ells, ni dels d’aquí ni dels de fora.

Sembla que cada cop hi ha més gent emprenyada i no només amb ERC sinó també amb JUNTS. Això és positiu.
Esperem que no es tracti simplement de la bombolla de Twitter o la bombolla de Vilaweb.

TV3, Catalunya Ràdio i la resta de mitjans on la classe política controla continguts i ens diu el que hem d’opinar, ja s’encarregaran de no oferir-nos cap més alternativa a les que ja coneixem.

Ens desfoguem criticant el partit rival perquè és ple de traïdors o de vividors. El nostre, però, el mirem amb més bons ulls i acabem votant-lo.
Així no sortim mai del bucle. Els polítics tranquils i contents.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.04.2022  ·  14:39

Tot això que dius, Vicent, és només una petita part del desastre de govern de la Generalitat.

Però la Generalitat no representa la Nostra Nació perquè és un morbós esser engendrat per l’Espanya feixista amb el fi de tenir-nos controlats in aeternum.

Abans de primer d’octubre alguns ja havíem anunciat que aquells polítics NO ens portarien a la llibertat perquè només veien la repressió actual talment com si no fossin conscients de tres-cents cinquanta anys de tirania colonial amb guerres, bombardejos, morts a Catalunya (-Països Catalans) i genocidi cultural planificat des del Poder del Reino de Castilla.

No espero res de uns polítics que obeeixen porugament, de fa anys, les lleis que ens tenen tenallats des de fa segles.

Tant ERC, Junts (i CUP?) no saben desobeir ni sembla que puguin canviar la mentalitat d’esclau absolutament sotmesa al violador.

Jaume Soler
Jaume Soler
25.04.2022  ·  14:41

A aquestes alçades sembla evident que el govern espanyol té informació compromesa d’algú. Altrament no s’explica tanta incompetència.

Albert T
Albert T
25.04.2022  ·  15:37

Només dir que en els comentaris d’aquí i també ho escolto per molts altres llocs, no s’enten com, sabent que aquests partits i els miserables que els integren ens han enganyat, traït, manipulat, despreciat…, hi ha tanta gent que encara els vota?
Si realment és així, l’única resposta és que som un poble ja no de lliristes sinó ple d’estupids als que se’ls manipula sense esforç i que uns individus denigrants fan anar com volem, però…., jo el que voldria és que pensem en si estem segurs que els resultats de les eleccions són els que hauríen de ser, perquè si això aberrant que en diuen espanya, és capaç de fer les barbaritats que ha fet, que fa ara i que seguirà fent i arribar a matar per la seva maldat intrínseca, com no ha de manipular unes eleccionetes de res i fer que surti el que els interessa, sense que es noti excessivament, perquè tothom s’hi confirmi?
Jo fa anys que veig moltes coses que no quadren gens i de fet no m’ho he cregut mai que siguin eleccions netes en aquest sistema controlat per un estat corrupte fins a la medul·la!
Pensem-hi seriosament, perquè aquí pot estar una de les principals causes de tot el que passa fa temps!

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
25.04.2022  ·  17:34

Després de la lectura de l’article, molt interessant, crec que hi ha dues consideracions pertinents.
1. Pactar un govern amb les forces dites “independentistes” va ser un gran error. Esquerra propugna i defensa una taula, que en diuen de diàleg, que deu obeir a uns pactes inconfessables amb l’estat. Junts deia que volia continuar el camí cap a la independència sense moratòries de 20 anys. La CUP creu que s’ha de fer la revolució i la independència alhora…
2. Quan els objectius són incompatibles no es pot caminar pel mateix camí. I així ens va. Quan es presenten moments que s’han de decidir temes absolutament substancials, canvis sobre l’estatus de la llengua, posició davant d’un espionatge massiu… s’ensenyen les vergonyes i els ciutadans independentistes, que vam votar independència, entre perplexos, indignats i amb ganes de passar comptes

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
25.04.2022  ·  18:35

Ràbia!

david graupere
david graupere
25.04.2022  ·  19:53

Calen eleccions avançades a Catalunya, no s’entén res. Cap del tres partits, ni la CUP. Tinc molt clar que no torno a votar cap partit dels presents al parlament, cap. Un frau en termes de programa electoral.

Les seves llistes tancades i el seu clientelisme regional, mai més votaré un ninot colat com a cap de llista.

Cal atomitzar l’espai independentista, cal construir la independència des de fora del parlament perquè ara hi ha una majoria de bon vivants independentistes.

Per ara, l’única excepció són els exiliats.

Lluis Molist
Lluis Molist
25.04.2022  ·  20:34

Realment per aquest indigne govern català, un fet que podia haver ser una llum per el proces d’independencia, han actuat com si realment es fotin un tret el peu………en el meu imaginari, crec que lo que pensen interiorment es “………quina putada que aquest mitja canadenc hagi descobert aixo…….quina putada……..”

Aixo es lo que realment pensen……!!!

Josep Pericas
Josep Pericas
25.04.2022  ·  21:40

Llista ciutadana nova. Aquests només volen cobrar. A sobre, ves a saber amb quantes coses els podrien fer xantatge amb la informació recopilada, si fes falta. Però no fa ni falta, la por de perdre la menjadora és suficient.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes