14.12.2022 - 19:50
|
Actualització: 14.12.2022 - 19:51
Fem una mica de memòria? Anem uns quants anys enrere, en el sotrac de l’euro que va venir després de la primera davallada de les hipoteques subprime. Hi ha moltes empreses malmeses a tot arreu. La crisi ha estat gegantina. Tant, que en el futur l’anomenarem “la gran crisi”. En xifres absolutes, el nombre d’empreses que ha perdut l’economia de l’estat espanyol d’ençà del 2008, el primer any en què la taxa de creixement del PIB va ser sensiblement inferior a la de l’any anterior, puja a més de 177.000. Aquesta és la diferència entre les empreses inscrites a la Seguretat Social el desembre del 2007 i les que hi apareixien l’octubre del 2011, segons que va calcular Esade aleshores.
Enmig de la sagnia pròpia de la crisi, moltes pimes es trobaven en situació d’haver de tancar per manca de successió, un problema que no era nou, és clar. L’any 2010, recordo haver sentit Antoni Abad, aleshores president de la Cecot, referir-se a un sistema per a mirar de pal·liar aquesta mancança. Advertia de la importància i la necessitat de salvaguardar el patrimoni empresarial de Catalunya. Vaig assabentar-me d’això de la “reimpresa” i em va agradar molt la idea. Vegem com l’exposava Abad en aquella època, el setembre del 2010.
Primer, explicava que aquest concepte de reimpresa era un nou model de foment emprenedor i de creixement empresarial, pel qual un nou emprenedor (reemprenedor) prenia el testimoni en la gestió d’un negoci ja existent i el comprava tot per continuar-ne l’activitat. D’aquesta manera, salvaguardava el patrimoni empresarial individual i col·lectiu, a més de fer créixer l’empresa sense haver de passar la fase de crear-la. El mecanisme possibilitaria la compra dels actius i passius d’una empresa existent al propietari anterior (cedent) mantenint l’activitat, els llocs de feina i el ritme de funcionament, sense entrebancs per a l’entorn empresarial. El reemprenedor aportava a l’empresa una línia d’actuació renovadora i els mitjans necessaris per a la millora i la reorientació del negoci.
I feia una reflexió molt interessant. Deia que s’havien dedicat molts esforços, sobretot els darrers anys, a fomentar i facilitar la creació de negocis, però que havíem oblidat una cosa: “Tan important com la creació, si no més, és afavorir la continuïtat i el creixement de les empreses existents, moltes vegades reorientant-ne la trajectòria amb l’aportació del coneixement i la motivació que poden representar uns nous gestors.” I afegia: “No ens podem permetre cap tancament per una manca de planificació de la seva transmissió.” La base sobre la qual plantava el seu argument era molt senzilla i de sentit comú. Hi havia estudis seriosos que quantificaven que el risc de començar un negoci de zero era vuit vegades més gran que no reprendre’n un que ja funcionava. Vet aquí la importància de la idea.
A mitjan any 2011, la patronal, en col·laboració amb la Fundació Autoocupació, va activar el Centre de Reempresa de Catalunya. Un instrument que, en aquell moment, pretenia d’incidir directament en la reactivació de l’economia, en la generació de riquesa i el manteniment de l’ocupació. El primer objectiu era esdevenir el primer mercat de compra-venda de petites i mitjanes empreses del nostre país i evitar, a la vegada, que negocis viables haguessin d’abaixar la persiana per falta de relleu. Fins aquí, el que es deia llavors. I ara fem el salt.
Ahir, a la sala gran del Palau de Pedralbes es va fer un acte organitzat per la patronal Cecot i el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat per a commemorar els deu anys del Centre de Reempresa de Catalunya i fer balanç de l’impacte que aquesta col·laboració público-privada ha tingut sobre el teixit socioeconòmic català. I van dir-hi la seva diverses persones, incloses algunes de les protagonistes de la compra d’empreses per aquest sistema.
El conseller Roger Torrent va destacar la importància del programa Reempresa, “que ha superat els deu anys, oferint una alternativa i donant una nova oportunitat, fent possible la continuïtat de negocis existents, mantenint llocs de treball; i alhora, obrint la porta a emprenedores i emprenedors que s’estalvien haver d’aixecar un projecte de zero”. I va donar unes dades prou eloqüents de la feina feta fins ara. “S’han aconseguit 3.800 reempreses d’èxit i s’han preservat 10.700 llocs de treball, dues xifres potents, que resumeixen i fan evident la utilitat i el valor d’aquesta iniciativa.” En definitiva, va concloure: “El balanç de Reempresa és un èxit, o més ben dit, són aquests milers d’èxits que han repercutit directament en la vida de milers de persones.”
Per una altra banda, Albert Colomer, director de la Fundació Autoocupació, va detallar que, de les 3.800 reempreses d’èxit, “un terç són comerços, dels que donen vida als nostres carrers; un 31% són de l’hostaleria, que fa del nostre un país on es menja bé i s’està bé; el 28% són empreses de serveis i un 8% (fins al 18% en termes d’inversió induïda) són de les que ens fan més il·lusió, són empreses industrials, les que han fet gran i rica Catalunya, les que costen més de posar en marxa, permisos, inversió, innovació, tecnologia i les que hauríem de prioritzar perquè no tanquessin”. I va afegir que, d’ençà del 2011, la inversió induïda acumulada de les reempreses d’èxit ha estat de 180 milions d’euros i que l’equip tècnic ha atès 10.000 empreses i 17.800 de reemprenedors.
Finalment, Xavier Panés, president de la Cecot, va fer una recapitulació i valoració del que havien estat aquests anys d’un punt de vista de transcendència de la creació. Va dir que Reempresa havia aconseguit d’esdevenir un referent en el món emprenedor i empresarial del nostre país, de l’estat espanyol i d’Europa. “No tan sols ha creat un mercat de compra-venda –va dir–, sinó que ha creat una comunitat de persones emprenedores i d’empresaris; disposa d’una metodologia d’èxit i adaptada, premiada internacionalment; disposa d’un equip altament format i preparat per ajudar tota aquesta gent que té ganes de comprar o vendre una empresa i és un programa solucionador de problemes. De les dificultats de la gent. Dels problemes dels autònoms i microempreses del nostre país que no tenen relleu o que volen créixer.” I va cloure la intervenció afirmant que Reempresa era “un servei de país i per al país”.
En vull saber més coses i en parlo amb Oriol Alba, secretari general de la Cecot, que ha estat des del començament a Reempresa. “Potser el més important és haver comprovat com la col·laboració público-privada és cabdal per a resoldre qüestions. A Reempresa vam tirar endavant, després d’haver aconseguit fons FEDER per mitjà de la Generalitat. I després va venir la col·laboració successiva amb les diputacions catalanes i Barcelona Activa. Això ha estat clau per a obtenir la capil·laritat necessària per al seu bon funcionament.” Insisteix en aquest fet, perquè treballen fonamentalment amb microempreses i pimes, que per dimensió no tenen cabuda en el mercat financer de fusions i adquisicions. Li agrada parlar de “projecte d’impacte col·lectiu”. “Cada entitat separadament no hauria pogut fer gaire cosa, en canvi, tots junts hem multiplicat les sinergies i això ha estat clau.”
Destaca el fet que és un cas singular que ens acosta a països com l’estat francès, el Benelux o Alemanya. “Som l’única comunitat de l’estat espanyol que disposa d’un instrument com aquest per a ajudar les pimes en aquest tipus de problema.” També explica com ha anat canviant la cultura de l’emprenedor aquests deu anys. Avui sap que no ha de començar sempre de zero, que pot fer-ho amb una adquisició.
En definitiva, de Reempresa, jo en trec dues lliçons molt importants per al país, que haurien de servir d’exemple en altres àmbits. Per una banda, veure com la col·laboració público-privada presenta un cas d’èxit que, altrament –sense les sinergies generades– no hauria reeixit. És la demostració palpable d’un camí per a abastar dificultats importants de la nostra societat. I, la segona, comprovar com la creació d’una market place que va néixer amb una idea molt clara, cercar substituts a empresaris que no tenen successió, ha anat agafant vida pròpia. I ha derivat en un mercat on els cedents són, majoritàriament, els mateixos que al començament, però on els qui compren han anat variant i avui ja no són únicament emprenedors, sinó empreses, que per aquesta via tenen una opció fàcil i simplificada de créixer. Justament, una de les grans mancances del nostre teixit empresarial.
