Fotografia del llac Mendocino a Ukiah (EUA).

Aquests dies assistim a una onada de calor sense precedents a l’oest dels EUA i el Canadà, així com a la Sibèria russa. Per aquesta causa, al llarg de la setmana passada més de cinc-centes persones han mort als estats de la Columbia Britànica, Oregon i Washington. A la ciutat de Lytton aquest dimarts, amb 49,6 °C, es va assolir el rècord de temperatura del Canadà. Uns valors més propis del desert del Sàhara i de l’Aràbia Saudita. El rècord canadenc es va superar per primera vegada diumenge, amb 46,6 °C. Dilluns van arribar a 47,9 °C, i finalment va arribar al màxim dimarts, marcant tres dies de calor extrema consecutius en aquesta regió. El rècord anterior era de 45 °C a la ciutat de Saskatchewan, situada al centre del país, el 1937. Mentrestant, al cercle polar àrtic siberià, el satèl·lit europeu Copernicus detectava aquests dies temperatures del terreny de 48 °C i de l’aire –la que percebem els humans– de 30 °C, una temperatura molt elevada, però lluny del rècord establert justament l’any passat, 38 °C. Tot i que les onades de calor no es poden lligar al canvi climàtic directament, els científics fa anys que adverteixen que un dels efectes de l’alteració humana del clima és l’augment de fenòmens climàtics extrems com aquesta onada de calor.

L’alteració del clima comença a tenir efectes clars sobre la nostra vida

Aquests últims dies han estat molt durs per a moltes persones que viuen als EUA i el Canadà. A banda del rècord de Lytton a la Columbia Britànica, a Seattle van assolir una temperatura rècord de 42 °C dilluns, i Portland n’assolia gairebé 47. A Vancouver, la gran ciutat canadenca de la costa pacífica, s’hi afegeix la humitat, que ha fet que la temperatura de sensació sigui pròxima a 40 °C. La policia d’aquesta ciutat ha hagut d’atendre més de 134 morts sobtades durant aquesta onada de calor, la majoria amb edats entre setanta anys i noranta-dos, però també morts més joves, de quaranta-quatre anys. Això és degut al fet que tota aquesta àrea costanera d’Amèrica del Nord normalment té temperatures moderades en aquesta època de l’any. L’ús de l’aire condicionat no és estès i la població no té estratègies ni recursos per a afrontar temperatures tan extremes. “Mai no havíem vist res de semblant i ens trenca el cor”, han dit les autoritats. Mentre les administracions dels EUA investiguen desenes de morts sobtades per acabar de determinar si estan relacionades amb l’onada de calor, el recompte oficial de tota l’àrea superava divendres els cinc-cents morts.

El president dels EUA, Joe Biden, s’ha sumat als científics per relacionar aquest fenomen extrem al canvi climàtic. Criticava els que encara posen en dubte que som els humans qui el modifiquem i es defensava dels atacs al seu pla per a descarbonitzar l’economia nord-americana. Al Canadà, les autoritats han estat criticades per no haver advertit a la població amb prou antelació i claredat sobre les temperatures perilloses i les mesures a prendre. S’espera que en aquests pròxims dies, amb temperatures encara prou elevades, el nombre de morts augmenti. Mentrestant, els incendis de la zona han complicat encara més la situació. No es restringeix només a això. Les infrastructures com ara les carreteres no han estat dissenyades per aquestes temperatures, i tant l’asfalt com el formigó i el metall s’expandeixen més que no s’esperava, la qual cosa posa en perill els ponts i les altres construccions importants. El president Biden ja ha dit que els EUA necessiten infrastructures més bones que puguin resistir els fenòmens climàtics extrems que han de venir.

Alteracions de la temperatura a l’Amèrica del Nord els dies de l’onada de calor (imatge: NASA).

Per què passa aquesta onada de calor en aquesta regió? En primer lloc, s’ha creat una massa d’aire calenta, normal a l’estiu. La diferència aquesta vegada és que les altes pressions a alçades elevades eviten que l’aire calent pugi normalment, l’han fet baixar, tot comprimint-lo, la qual cosa ha provocat que s’escalfés encara més –la descompressió provoca l’efecte contrari, el refreda. Per si no fos prou, la massa d’aire calenta ha afectat al corrent en jet (jet stream, en anglès), uns corrents d’aire situats a uns 10 km d’alçada. El resultat és que aquests corrents han format una trampa tot impedint que la massa es mogués i es dissipés.

A Sibèria també s’han observat temperatures anòmales per aquesta època de l’any. Tot i no estar relacionat directament amb el fenomen atmosfèric observat a l’oest nord-americà, les dades de satèl·lit mostren temperatures del terreny de 48 °C i de l’atmosfera de 30 °C en ple cercle polar i just a l’inici de l’estiu. Temperatures més altes de les que tenim aquests dies al nostre país, fins i tot. Malgrat tot, l’any passat Sibèria va experimentar temperatures atmosfèriques més altes encara, fins a 38 °C, que superaven l’anterior rècord de 37,2 °C. Això en una zona on a l’hivern s’arriba a 49 °C sota zero. Aquestes temperatures són molt preocupants, perquè desgelen el permagel, que conté ingents quantitats de metà i allibera un gas d’efecte hivernacle deu vegades més potent que el CO2. Això genera un cercle molt perillós: amb més temperatura s’alliberen més gasos d’efecte hivernacle, i aquests gasos generen més temperatura.

L’alteració dels corrents de jet (‘jet stream’) ha agreujat l’onada de calor al Canadà i als EUA (imatge: BBC).

Cal dir que les onades de fred i calor són fenòmens meteorològics recurrents que no es poden atribuir directament al canvi climàtic. Les condicions meteorològiques estan determinades per nombrosos factors. Uns afecten en una direcció, mentre que uns altres en la contrària, contrarestant-se i suavitzant el resultat final. Tanmateix, en ocasions concretes bona part dels factors poden alinear-se en la mateixa direcció i provocar aquestes onades. Els científics fa anys que alerten que el canvi climàtic no tan sols genera un escalfament de l’atmosfera a llarg termini, sinó que augmenta l’ocurrència de fenòmens climàtics extrems com els que vivim aquests dies. Els últims anys, especialment l’última dècada, han estat als anys més calents des que prenem dades meteorològiques, i assistim a anomalies de temperatura freqüents –de fred o de calor– al llarg de l’any.

No tan sols és evident que l’alteració humana del clima és clara, sinó que a més s’accelera. “He estat treballant durant vint-i-cinc anys amb projeccions climàtiques i sabíem que això arribaria: així i tot, és xocant quan veus superats aquests rècords de temperatura a la vida real i al lloc d’on ets”, piulava fa uns dies la científica canadenca Katharine Hayhoe. No oblidem que tot això passa en uns països que són els principals productors de combustibles fòssils. Els EUA són els primers productors de petroli i de gas fòssil. El Canadà és el quart productor de petroli i Rússia és en tercera posició en petroli i segon en gas. La pressió pública davant aquests fenòmens meteorològics extrems farà canviar aquests països i els farà decantar per l’opció a les energies renovables?

Advertiment dels científics de l’ONU: les mesures que s’han pres fins ara són insuficients i anem cap a la catàstrofe climàtica

Justament aquests dies s’ha filtrat l’esborrany d’un informe de quatre mil pàgines dels experts climàtics que assessoren l’ONU. L’Acord de París signat el 2016 fixava els esforços en evitar una pujada més enllà d’1,5 °C per sobre els nivells pre-industrials. Aquest objectiu està descartat per la majoria de científics: ara mateix ja tenim una pujada d’1,1 °C. El segon objectiu era fer que l’augment de temperatures no superés els 2 °C, i evitar una pujada de 3 graus o més que pot provocar una desestabilització del clima fora de tot control. Malauradament, la tendència actual és a 3 °C en el millor dels casos. Les mesures preses pels governs són insuficients i com més temps passa sense prendre les mesures necessàries, caldrà emprendre’n de més dràstiques i difícils d’aplicar. Com passa amb el permagel, s’entra en un cercle viciós: no es prenen mesures que tindrien massa impacte sobre la població i l’economia, però com més temps passa, més impacte hi tindran.

“La vida al planeta terra es pot recuperar d’un canvi dràstic del clima evolucionant en noves espècies i creant nous ecosistemes, però els humans no. La tendència actual té conseqüències irreversibles per a la nostra espècie”, apunten els científics del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). L’informe, que és poc probable que tingui modificacions significatives, conté quatre advertiments. El primer és que el canvi climàtic ja ha començat. Fa una dècada, els científics pensaven que limitar l’escalfament global per sota de 2 °C era prou per protegir el nostre futur. Avui no ho creuen. Fins i tot amb 1,5 °C es poden produir “conseqüències progressivament serioses, que poden durar segles i, en alguns casos, ser irreversibles”. Molts organismes no es podran adaptar a aquesta pujada. Els esculls coral·lins en són un exemple, dels quals depenen cinc-cents milions de persones al planeta. Les poblacions indígenes del cercle polar s’enfronten a l’extinció cultural per la desaparició del medi històric on s’han desenvolupat. L’actual escalfament ja ha causat l’allargament dels períodes d’incendis arreu del planeta, ha doblat l’extensió de les àrees potencialment incendiables i ja ha contribuït a la pèrdua de sistemes alimentaris.

El mar podria pujar tretze metres i causar la desaparició total del delta del Llobregat, l’aeroport i el port de Barcelona, l’Empordà i el Rosselló (en vermell) (imatge: Climate Central/Google).

El segon advertiment és que el món s’ha d’enfrontar a la realitat del canvi climàtic i preparar-se per les conseqüències que comporta. “Els nivells actuals d’adaptació seran inadequats per a respondre als futurs riscs climàtics.” Les ciutats costaneres veuran un augment de tempestes i d’inundacions, amb centenars de milions de persones en risc l’any 2050. Amb un augment d’1,5 °C, a les àrees urbanes 350 milions poden experimentar restriccions d’aigua, xifra que pujarà a 410 milions amb un augment de 2 °C, un llindar que també causaria que 420 milions de persones més es vegin exposades a onades de calor extremes com la d’aquests dies. L’Àfrica, un continent que surt tot just de la pobresa, es pot veure molt afectat i molts dels esforços fets fins ara serien per no res.

El tercer avís fa referència al punt de no retorn. Els científics tot just han començat a mesurar i entendre els impactes del canvi climàtic. Avisen de diversos punts crítics que poden generar efectes en cascada que duguin a situacions irreversibles, encara que hagin estat causats per canvis a priori insuficients de manera aïllada. Així, per exemple, una pujada de 2 °C pot generar un efecte en cadena a l’Àrtic i l’Antàrtida que faci que els oceans pugin tretze metres, sense marxa enrere. Al nostre país això comportaria la desaparició total dels deltes de l’Ebre i el Llobregat –desapareixerien l’aeroport del Prat i el port de Barcelona– i l’Horta Valenciana, i també la inundació de part de la plana del Rosselló, de l’Empordà, el llevant Mallorquí i més àrees costaneres. Això és amb un augment de 2 °C, quan els científics alerten que la tendència actual és a 3 °C en el millor dels casos. Un altre efecte en cascada és la transformació de la selva de l’Amazones en una sabana i el desgel complet del permagel siberià, que alliberarà immenses quantitats de gasos d’efecte hivernacle actualment retinguts al seu sòl i a la vegetació. Això provocarà un augment encara superior de temperatures. En un futur immediat, les regions de l’est del Brasil, el sud-est asiàtic, el Mediterrani i la Xina central, com la majoria de zones costaneres, s’enfrontaran a sequeres, onades de calor, ciclons, incendis i inundacions cada vegada més freqüents.

La pujada del mar de tretze metres inundaria l’Horta i bona part de la costa valenciana, i unes quantes zones costaneres de les Balears (en vermell) (imatge: Climate Central/Google).

El canvi climàtic, a més, pot amplificar accions prèvies dels humans que havien destruït l’equilibri natural: destrucció d’ecosistemes, pèrdua de biodiversitat, sobreexplotació de recursos hídrics i naturals, contaminació, invasió d’espècies no natives i dispersió de plagues i malalties. El quart avís precisament se centra en el canvi transformacional que necessitem. Els científics de l’IPCC, tanmateix, insisteixen que es poden fer moltes coses encara per evitar la pitjor situació mentre ens preparem per als impactes ineludibles. Com ara la conservació dels ecosistemes actuals i la restauració dels que s’hagin destruït, tant els continentals com els marins. Amplificar la capacitat d’absorció de CO2 dels sistemes naturals amb reforestació, recuperar la biodiversitat i protegir les zones costaneres davant les tempestes són mesures possibles. Electrificar el transport, una de les mesures en què s’insisteix més públicament, és necessari, però no és suficient. La transformació de la indústria agrícola, ramadera i alimentària és molt més important. Que el conjunt de la humanitat transformi la seva dieta, tot abandonant la carn i centrant-se en productes vegetals, té un impacte en la reducció de gasos més gran que comprar un vehicle elèctric: pot eliminar fins a un 70% les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050.

L’informe conclou que necessitem “un canvi transformacional operant en els processos i els comportaments a totes les escales: individual, comunitària, empresarial, institucional i governamental. Hem de redefinir la nostra manera de viure i de consumir”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.