Quan es parla de l’escalfament global i els gasos d’efecte hivernacle, la majoria de persones pensa automàticament en les xemeneies de les indústries o els tubs d’escapament dels vehicles de combustió. Tanmateix, un 23% dels gasos d’efecte hivernacle van associats a l’agricultura i la ramaderia. Si tenim en compte que es dedica un 77% de la superfície agrícola a produir aliments per a animals, la ramaderia esdevé, de manera directa o indirecta, un dels grans responsables de l’actual crisi climàtica. A això s’afegeix el creixement de la població mundial i un consum cada vegada més gran de carn, i la tendència és que augmenti més d’un 20% fins al 2050. A més, l’Organització Mundial de la Salut adverteix que consumim un 60% més de la quantitat recomanada de proteïna animal. Tant des d’un punt de vista ambiental com de salut, com ho fem, per reduir el consum de carn?

Quanta carn necessitem?

El professor de la Universitat de Lancaster Mike Berners-Lee, autor del llibre There Is No Planet B (‘No hi ha un planeta B’), ens proporciona valors globals sobre les nostres necessitats alimentàries. En general, necessitem de consumir 2.350kcal diàries per persona i dia. D’aquestes, consumim de mitjana unes 590kcal d’origen animal, sigui en forma de carn, de peix, d’ous o productes lactis. Però per poder consumir aquesta quantitat, els animals han de consumir 1.740kcal de pinso –que abans s’ha hagut de conrear– per persona i dia, a més de 3.810kcal d’herba i pastures. Una granja mitjana aconsegueix de transformar només un 10% de les calories que consumeixen els animals en carn, ous i productes lactis. Globalment, és una eficiència molt baixa. Hi estem malbarat molts recursos, amb un impacte ambiental innecessari.

Si en compte de calories, ho considerem en grams, una persona mitjana necessita consumir uns 50 grams de proteïna al dia per dur una dieta saludable. Els animals ens ajuden en aquest consum? De fet, no. A la ramaderia, els animals destrueixen gairebé el 75% de les proteïnes que mengen, proteïnes la majoria de les quals podríem consumir nosaltres directament, atès que provenen de conreus que també són aptes per al consum humà. Necessitem animals per a menjar proteïnes? Tampoc. Els animals només poden emmagatzemar o destruir els aminoàcids que constitueixen les proteïnes, no tenen la capacitat de crear-los. Altres elements associats a la carn, com ara el zinc, el ferro o la vitamina A, també els podem obtenir dels vegetals. Malgrat això, la carn contribueix a una dieta variada, sense oblidar que som una espècie animal omnívora. Els humans sempre hem menjat carn i vegetals. Ara, l’Organització Mundial de la Salut alerta que, actualment, consumim un excés del 60% de proteïna animal, arran de la industrialització de la ramaderia.

Com reduïm el consum de proteïna animal?

Consumim massa proteïna animal i, a més, amb una producció que és altament ineficient. Dediquem una part molt important dels terrenys de conreu a alimentar animals. I, en conjunt, això causa un nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle molt significatiu, el 23% del global. Per tal d’assolir els compromisos de París i disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, s’ha de limitar necessàriament la ramaderia. De fet, cal reduir d’un 50% el consum de proteïna animal per persona i dia, fins a assolir els 50 grams diaris de mitjana. Si consumim menys productes animals, caldrà dedicar menys conreus a alimentar-los i, per tant, alliberarem terrenys que podran destinar-se a alimentar directament a la població o retornar al seu estat lliure, de manera que es recuperarien ecosistemes i s’augmentaria la biodiversitat, cosa que ajudaria a contrarestar els efectes del canvi climàtic.

Fa unes setmanes, us parlàvem de la solució tecnològica: cultivar de forma industrial la carn. D’aquesta manera, no cal tenir animals sencers i se n’elimina el patiment. Els nutrients es poden proporcionar d’una forma industrial molt més eficient energèticament, i es minimitza la superfície terrestre dedicada a produir proteïna animal. És el moviment anomenat ‘carn neta’ (clean meat en anglès), que molts veuen inevitable. Però mentre aquesta solució no arriba, podem aplicar un seguit de mesures que ens permetran de millorar l’impacte ambiental del consum de proteïna animal. A continuació, us en detallem algunes.

Reduir el consum de carn bovina i ovina. Vaques i ovelles són remugants, i això vol dir que produeixen una gran quantitat de metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que no pas el CO2. A més, bona part de la desforestació és provocada per la ramaderia bovina. Per cada 50 grams de proteïna bovina, es genera l’equivalent a 25kg de CO2. És millor substituir-los per porc, pollastre o ànec, que generen menys de 5kg de CO2.

Consumir productes lactis i ous. És millor consumir llet, formatge i ous que no pas carn, perquè ambientalment és més eficient mantenir l’animal viu. Generem menys de 3kg de CO2 per cada 50 grams de proteïna.

Esdevenir vegà? Disminuir el consum de carn, ous i productes làctics és essencial per a evitar el canvi climàtic, millorar la cadena alimentària i la biodiversitat. Però no cal menystenir la capacitat dels animals de transformar nutrients que els humans no podem digerir a una forma que sí que podem aprofitar, a més de proporcionar més varietat en la dieta. Podem continuar ingerint proteïna animal en la quantitat recomanada.

Trobar alternatives atractives a la carn, els ous i els productes lactis. Els supermercats condicionen profundament els nostres hàbits de consum. Augmentar la diversitat de productes vegetals, prestant atenció als de temporada, fer-los més atractius i ressaltar alternatives vegetarianes o veganes als supermercats tradicionals pot tenir un gran impacte. Això mateix es pot aplicar als restaurants, que poden introduir receptes vegetarianes o veganes tan atractives com els plats de carn. Als balanços finals de supermercats i restaurants, el pes de la proteïna animal ha de baixar en favor de més proteïna d’origen vegetal.

Ramaders i governs han de millorar la sostenibilitat. Cal disminuir el nombre d’animals engabiats i limitar l’alimentació dels animals a partir de conreus, afavorint més les pastures.

Ampliar la varietat de peix consumit. Actualment, consumim de mitjana 30 grams de peix per persona i dia. No és clar quant de temps podrem mantenir aquest consum, atès que la majoria de pesqueries estan sobreexplotades i a la vora del col·lapse. Les piscifactories tampoc són cap solució, perquè els peixos s’alimenten a partir de la pesca d’altres espècies que els humans podríem consumir directament. Potser els peixos són el primer àmbit en què aplicar de manera urgent el cultiu de carn. Mentrestant, per disminuir la sobreexplotació de determinades espècies, podem mirar d’ampliar el ventall d’espècies amb altres de semblants o noves.

Mengeu tot allò que compreu. És molt obvi, però una part significativa del menjar que comprem acaba a les escombraries. Planifiqueu bé la compra setmanal, eviteu de comprar grans quantitats de menjar –encara que estiguin d’oferta– i cuineu racions més petites per evitar-ne les restes. I si en queden, aprofiteu-les per altres plats (com ara canelons). Si s’eliminessin completament aquestes pèrdues, el menjar disponible augmentaria un 10% globalment.

Malbaratament de supermercats i restaurants. Els restaurants han de ser més proactius a l’hora de proporcionar envasos per a emportar-se el menjar que sobra als àpats. També poden ajustar-ne millor les quantitats. Els supermercats haurien de disminuir les ofertes en funció de la quantitat, perquè això incentiva el malbaratament d’aliments. També haurien de facilitar la compra a granel. A banda d’evitar plàstics, ens permet de comprar la quantitat justa que necessitem.

L’hamburguesa impossible i altres alternatives

Fins ara hem repassat les dues alternatives principals. El moviment de carn neta vol que continuem consumint carn com fins ara, però que en canviem la producció, de manera que els animals no hagin de patir i minimitzem l’impacte ambiental. Mentre no arribi aquesta tecnologia, l’alternativa factible és disminuir el consum de carn i buscar productes vegetals completament diferents. Però hi ha una tercera opció. I si utilitzem productes vegetals que tenen el mateix aspecte que els productes animals, la mateixa textura i, fins i tot, el mateix gust? Actualment, trobem diversos productes vegans que intenten imitar la carn, però fallen en algun d’aquests aspectes. Recentment, han sorgit diverses companyies que han aconseguit això que semblava impossible. Una és la nord-americana JUST, amb la seva truita vegana que es fa a partir d’una varietat de mongeta. Als seus vídeos no en podem saber el gust, però visualment sembla impossible distingir-la d’una truita feta amb un ou autèntic.

En molts països és normal esmorzar una truita, de manera que productes com aquest poden fer disminuir significativament el consum de productes animals, tot mantenint els valors nutricionals bàsics i, fins i tot, millorant-ne determinats aspectes, com ara el colesterol. JUST té altres productes vegans, que han passat els controls de seguretat alimentària corresponents, i fins i tot vol comercialitzar carn neta adreçada a aquells vegans que només s’oposen a la carn pel patiment dels animals. Tanmateix, hi ha altres iniciatives que no renuncien a evitar completament la carn i volen crear-la amb elements estrictament vegetals. La primera que ho ha aconseguit ha estat la companyia Impossible Foods. Ha creat ‘l’hamburguesa impossible’, amb el mateix gust, textura, olor i aspecte que una hamburguesa de carn, però 100% vegetal. Fins i tot, la companyia Burger King ha confiat en aquesta nova companyia per a les seves hamburgueses, i els seus clients habituals han estat incapaços de diferenciar les hamburgueses ‘impossibles’ de les tradicionals. Una gran fita si considerem que són clients que fa anys que mengen setmanalment hamburgueses de carn.

Això s’ha aconseguit gràcies al fet que Impossible Foods va descobrir quin era el secret de la carn. La carn conté la proteïna muscular mioglobina, que té una cosa anomenada hemo, ric en ferro. Quan cuinem carn, la mioglobina allibera l’hemo, que fa de catalitzador d’un conjunt de reaccions químiques que creen els components volàtils, els quals donen l’olor i el gust característics de la carn. Tanmateix, aquest element també està disponible a les plantes. Els científics d’Impossible Foods van veure que les arrels de soja contenien una proteïna amb hemo. Tanmateix, necessitaven grans quantitats d’aquesta planta, la qual cosa resultava inviable. Van trobar la solució en un llevat, i el van modificar per produir grans quantitats d’hemo. Els llevats poden créixer en dipòsits industrials, com fan els de la cervesa. Impossible Foods ha anat més enllà i ha cercat tots els elements que defineixen la carn –com ara la textura–, els ha aïllat i n’ha trobat les alternatives vegetals. Ha començat a arribar a acords amb empreses i, de fet, és en fase de fort creixement per aconseguir satisfer la gran demanda que hi ha dels seus productes. Són els primers que han fet realitat produir ‘carn’ de forma industrial sense animals ni l’impacte ambiental associat.

Aquests productes encara no han arribat al nostre país, però formen part d’una evolució tecnològica i d’un demanda popular nascudes arran de l’emergència climàtica i la necessitat d’augmentar la producció d’aliments en un planeta com més va més poblat. El desafiament ambiental és enorme i no aconseguirem els objectius dels Acords de París si no canviem, també, la manera de produir carn i consumir-la. No tenim alternativa, però per sort cada vegada serà més fàcil trobar productes com els de JUST i Impossible Foods als nostres supermercats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb