Embarguen tots els béns de Manuel March, nét del fundador de Banca March

El jutjat de primera instància 10 de Madrid ha ordenat l’embargament de tots els béns de Manuel March, nét del fundador de la Banca March, per no haver pagat la quantitat a què va ser condemnat fa més d’un any: gairebé tres milions d’euros. La xifra ara ja puja a 3,5 milions si s’hi sumen les despeses judicials i els interessos.

Amb el nou decret d’embargament, es bloquen totes les seves participacions en fons d’inversió i empreses, comptes bancaris a l’estat espanyol i en més països, i també els seus béns immobles.

Els fets es remunten a l’estiu del 2019, quan Manuel March va posar a la venda una finca situada als afores de Valldemossa (Mallorca), que havia estat propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i on s’havia allotjat l’emperadriu Sissí durant una visita a l’illa. A finals del 2021, March va acordar la venda de la finca per vuit milions d’euros a la societat Son Galceran S.L., de la qual va arribar a cobrar 2,4 milions corresponents als contractes d’arres i compra-venda.

Tanmateix, la venda no es va culminar perquè March va acabar venent la finca a un altre comprador per dotze milions d’euros. Malgrat això, no va retornar els 2,4 milions al primer comprador i va donar per resolt el contracte de manera unilateral.

El 4 d’abril de 2024, el jutjat de Madrid el va condemnar a retornar els 2,4 milions més 300.000 euros en concepte d’indemnització per danys i perjudicis, tal com s’havia pactat al contracte. També s’hi afegien despeses i interessos.

Tot i que March va recórrer contra la sentència, la part perjudicada en va reclamar l’execució provisional. Així, el jutjat li va donar vint dies per a pagar 2,7 milions d’euros o, si no, es procediria a l’embargament dels seus béns. La magistrada va advertir que la resolució era ferma i que no admetia recurs, però March no va fer efectiu el pagament.

L’embargament decretat inicialment no ha estat suficient per a cobrir el deute, i per això ara s’ha decidit d’ampliar-lo. En la sentència, la jutgessa recollia que no s’havia obtingut cap explicació “ni ferma, ni coherent, ni creïble” sobre el motiu pel qual el marit de March havia dit que era hospitalitzat per a evitar la signatura de l’operació.

“No es pot considerar que la manca de signatura fos imputable a una absència de voluntat de compra de la part demandant, que ja havia avançat més de dos milions d’euros com a senyal inequívoc del seu interès”, deia la resolució.

La jutgessa subratllava que l’únic interès acreditat a frustrar la venda inicial era el del venedor, que aconseguia un guany més elevat venent la finca a un tercer.