Els vots no tenen amo (tampoc els dels PDECat)

«Els qui es van apartant d'això que sembla ser l'espai central que representa Carles Puigdemont, es van allunyant de l'independentisme però també es van refermant en la vella política»

Vicent Partal
01.07.2020 - 19:51
Actualització: 01.07.2020 - 21:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vivim unes hores que tot fa pensar que són bastant decisives per a la reconfiguració del sistema de partits polítics a Catalunya. I molt concretament de l’espai polític provinent d’allò que va ser la Convergència Democràtica de Jordi Pujol i Artur Mas, un espai que sembla que ja ha arribat a aquell punt en què l’aclariment dels objectius fa impossible que continuen units polítics i sectors que és evident que segueixen i, sobretot, que volen seguir camins divergents.

Tanmateix, com sempre que un partit es trenca, les expectatives que els uns i els altres tenen sobre la gestió, diguem-ne, de l’herència, són incompatibles. La política no és una ciència exacta i no entendre com es combinen i com divergeixen alhora les direccions polítiques dels militants i dels votants sol ser la base de molts fracassos. Simplement, els vots no tenen amo i ningú no se’ls pot endur a la butxaca quan canvia de sigla o d’orientació.

La manera com s’han organitzat els partits polítics a partir de la transició espanyola n’ha fet unes màquines molt bunqueritzades i piramidals, on la direcció exerceix un control ferri de l’organització, que acaba apartant-la de la realitat del carrer. I com que la democràcia interna hi és pràcticament absent es crea una bombolla, que el contrast amb les urnes pot fer petar d’una manera dolorosa. Precisament perquè la gent vota allò que vol.

Hi ha qui pot pensar que el trencament del PDECat, per exemple, significarà automàticament el trencament d’aquest espai electoral en dos blocs amb vots més o menys equivalents. Però això no ha de ser necessàriament així. Encara més: diria que és molt difícil que siga així.

De fet, hi ha un precedent molt il·lustre, que és la separació entre els dos partits de CiU. Després de trencar amb Convergència i de trencar també Unió, Duran i Lleida, que tenia un perfil exageradament il·lustre, s’estavellà contra les urnes dues vegades i es féu fonedís. El 2015 UDC, que tenia tretze diputats al parlament de resultes del pacte amb Convergència, es va presentar tot sol i no va replegar sinó uns cent mil vots, que no li serviren per a entrar al parlament. De tretze diputats va passar a zero. El partit havia mantingut sistemàticament, d’ençà de les eleccions del 1980, entre 8 diputats i 17 al Parlament de Catalunya, però quan se separà, i malgrat l’intens suport mediàtic que va rebre, no en va aconseguir ni un. Hi ha titulars molt interessants d’aquell temps i anàlisis en diaris assenyats que avui aniria bé de recordar. Especulaven matemàticament sobre quants diputats restaria la Unió que es presentava separada als qui fins aleshores havien estat els seus companys de Convergència. Però els vots no tenen amo i, si bé la divisió entre la militància, entre els partidaris de seguir la línia de Duran i els que no, va ser de meitat i meitat, entre l’electorat va resultar que era una divisió inexistent: zero diputats i tots a casa.

És evident que en aquell fracàs hi van influir dos elements que van de bracet de la revolució democràtica catalana: l’independentisme i la crítica, el cansament, pel sistema polític, les formes de representació i molt especialment el lamentable sistema de partits polítics que tenim. I en les maniobres que veiem avui sembla que la cosa continua pel mateix camí. Tal com ja va passar el 2015, amb Duran, els qui es van apartant d’això que sembla ser l’espai central que representa Carles Puigdemont, es van allunyant de l’independentisme però també es van refermant en la vella política, en el model de gestió de la cosa pública que bona part del país ja no suporta més. Serà molt interessant de veure, cinc anys després, si aquesta vegada són capaços de fer el forat que Duran no va saber fer, si s’estavellen contra la realitat com es va estavellar Duran fa cinc anys o, fins i tot, si acaben pidolant, potser abans de les eleccions i tot, un parell d’escons al PSC en canvi de vendre la marca. Serà interessant i, evidentment, significatiu, no únicament per a entendre com es mou l’espai que es va originar a Convergència sinó per a entendre, també, fins a quin punt és decidit, o no, el país.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
01.07.2020  ·  22:12

Només hi ha un líder que ha reconegut que es va equivocar: KRLS.
Jo ho tinc clar, on vagi Puigdemont anirà el meu vot. I 100% segur si es pot comptar amb Laura Borras i llista transversal. No veig ningú mes clar ni amb mes carisma i amb pebrots per tirar endevant l’aixecament de la DUI. I de retruc, dretes i esquerres estan tan diluïdes que realment no sabrem que votem.

Josep Salart
Josep Salart
01.07.2020  ·  22:17

Tot personatge dedicat a la política, així com el partit que l’aguanti, i que no enfoqui les forces cap a un procés independentista, l’hem d’abocar al fracàs sense ni un vot. I això va per ERC també. Contrariament aquest país no està preparat i es mereixerà (molt trist tot plegat) 300 anys més de colonialisme de l’IBEX.
Cal esclafar tot bitxo que vagi contra la nostra llibertat i vulgui viure del nostre esforç.
Prou ¡¡

Josep Usó
Josep Usó
01.07.2020  ·  22:26

La vella política, a hores d’ara, és com escriure amb aquelles màquines d’escriure portàtils. Una manera de fer obsoleta. Però si un s’ha passat la vida grimpant dins d’un partit, té pocs estudis i no té altre ofici, no veu més enllà de la garantia de continuar en un càrrec. I molt em tem que les portes giratòries no donaran per a tots els il·lustres aturats que es veuen vindre. El poble seguirà el seu camí.

Victor Serra
Victor Serra
01.07.2020  ·  22:43

La veritat és que als ciutadans normals aquestes picabaralles de partits se’ns fan molt pesades i ens importen molt poc. Ara bé, si un polític (nefast) però bregat, conegut i amb certa capacitat de lideratge com Duran es va estavellar, què es pensen que aconseguiran Pascal, Batlle, Bonvehí o no sé qui més que no tenen ni la meitat de carima ?

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
01.07.2020  ·  22:51

PNC i PDCat no faran res ni per separat ni   arreplegats els uns amb els altres. Seran la nova Unió (UDC) o sigui zero escons i uns milers de vots a l’aiguera. Normalment quan s’agafen dos borratxos per no caure a terra igualment s’acaben fotent de lloros i plegats: patacada assegurada. L’espai exconvergent -i una mica més eixemplat- és territori en exclusiva del MHP Puigdemont, és l’únic líder amb capacitat demostrada guanyadora. Guanyar és l’únic que compte: la pura acció guanyadora no coneix programes ni teòrics: el líder nat esdevé guanyador: MHP Puigdemont altre cop guanyador -a desgrat de molts dels “seus” i joiosament per la terregada ( jo, com molts). La resta uns Duran i Lleida, o sigui uns perdedors.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
01.07.2020  ·  22:58

Jo diria, estimat director, “whait and see”. Ells sols es van devorant i això aclarirà un panorama bastant obscur en benefici dels ciutadans que demanen honestedat.
Si té la paciència de posar el meu nom al cercador de Vila Web trobarà dues notícies del seu diari, molt ben recollides per cert, que expliquen d’on ve una part d’aquest PdCat que ara es resisteix a l’inevitable.

Gemma R.
Gemma R.
01.07.2020  ·  23:08

Si algú va pensar que pujar a la cresta de la onada d’ una revolució, no els obligaría a revolucionar-se, o era ingènu, o poc preparat. La resposta entre ambdues ja ni m’ interessa. I això inclou ER i PDCat. No vam ser mai xais. Sóm gent civilizada i pacient, perquè no ens agrada el conflicte. Però pensàveu que quan triéssim conflicte sería perquè si? Per mantenir segons quines cadires? No pas. Quan vam triar conflicte vam triar, no hi ha marxa enrere. Que per això ens haviem de posar les piles en política, història, dret penal, lingüística i ” macarrisme”? Ho sabem fer, ho podiem fer. Ho estem fent. A lluitadors i treballadors ningú ens guanya. Així que deixeu de pensar que ens magrageu. Mai ho heu fet. Quan vam dir prou, vosaltres vau posar-vos darrera nostre. I així serà amb més o menys intensitat fins la independència. Visca el plural, boig, desesperat però increíble poble català! Visca Catalunya lliure!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
01.07.2020  ·  23:18

És inevitable comparar el PDCAT i el PNC amb l’antiga Unió. Prefereixo que vagin sols i que les urnes els posin al seu lloc. Al costat del MHP Puigdemont resten. A Polònia els retraten bé.

joan rovira
joan rovira
01.07.2020  ·  23:25

Quin sentit té emprar ormeig d’alta mar en una resclosa de riu?

(L’escena és grotesca tant pel suposat pescador com pels que estan atrapats i es deixen agafar, abans per un sermó i ara per una ideologia; quan es tracta de viure -sense pescadors- en la llibertat, un cop has renunciat a seguir, d’acompanyar)

SERGIO ALCANTARA
SERGIO ALCANTARA
01.07.2020  ·  23:43

Els vots no tenen amo…i el meu no anirà mai més a la CUP.

Força, Laura!

De ERC ja millor ni parlar….

Jaume Ortí
Jaume Ortí
02.07.2020  ·  00:07

No en treuen ni un escó malgrat l’atenció mediàtica que se’ls dóna. Però a mi no em preocupen aquests sinó els partits “nostres”. Jo estic fart de votar un partit suposadament independentista en el que no confio (JxCat o si voleu MHPG KRLS va tirar-se enrere a l’hora de la veritat, ERC cada dia és menys catalanista i s’apropa als Comuns i la CUP no ha fet més que posar pals a les rodes per les seves dèries i bestieses dogmàtiques) perquè no hi ha alternativa o per a que no guanyin els partits espanyols. Els seguidors dels partits i especialment dels líders, Junqueres i Puigdemont, en parlen com si esperessin el Messies però no he vist realment cap pla real i factible per a aixecar la DUI i tirar endavant la República. Només retòrica i crides a la mobilització per a una població desencisada i decebuda i que dificilment podrà repetir un esperit com el del 1r O. Ningú ha passat a ser espanyolista, però això no vol dir que la confiança no s’acabi.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
02.07.2020  ·  00:25

Un exercici de solidaritat col·lectiva és donar suport a qui ostenta i representa la legitimitat del poble català: el MHP Puigdemont. La ideologia crec que ha d’anar per darrere de ser demòcrata i vetllar pels drets humans i de les nacions.

jaume vall
jaume vall
02.07.2020  ·  00:30

El problema és de sobirania. Com tot. Sobirana política, fiscal, social, cultural, lingüística, etc.

Mireu, sabeu què, jo encara estic en el debat d’ahir, m’interessa més que no pas les entremaliaduries d’una colla de “culo di ferro”. Total, ja tinc previst a qui donaré el vot. A l’únic que és digne del càrrec que va ostentar.
Per tant, encara sobre el tema de la llengua. Vaig llegir un comentari d’un company que va posar-hi molt de sentit comú. Podria subscriure quasi tot el seu article. Va dir en
Jordi Onrubia :
“I hi veig més fàcil i propera la independencia política i fiscal que la social, cultural i lingüística.

Mentre que hi han moltes persones independentistes que són castellano-parlants, hi ha d’altres catalano-parlants que en són botifleres. I aquesta és una barreja molt complexa.

No podrem mai tenir un país lingüísticament pur, doncs Catalunya és massa generosa i diversa perquè tothom parli i obligui a parlar només en català. La normalització és cosa de tots, de les institucions i de la ciutadania.”

Doncs si, Jordi, algú ho havia de dir i vas ser prou encertat i sincer.

Robert Mora
Robert Mora
02.07.2020  ·  00:33

Els partits, uns aparells antidemocràtics pensats per gestionar la democràcia. Altra herència de la transició. Això és el que tenim.
Inevitablement doncs la cosa ha de funcionar mal però com són les úniques eines que hi tenim els electors premien allò que millor es percep. La coherència i el discurs, i en l’actual panorama de desgavell els discursos coherents i dirigits a objectius amb menys borrumballa partidista s’enduran el gat a l’aigua. I no són difícils de detectar.

Josep Gualló
Josep Gualló
02.07.2020  ·  00:48

No em cansaré de dir , fins i tot a risc de fer-me pesat que el que cal es que Puigdemont faci una llista sense ningu sotmes a l’esclavatge de cap partit polític. Aquesta llista serà sens dubte la més votada i serà ls que ens menarà a la independència. Així ho crec.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
02.07.2020  ·  01:26

Jaume Ortí, jo també em vaig sentir traïda quan es va aturar la DUI, però pensa on són els protagonistes i com han actuat fins ara. La resposta és clara. Qui mira cap al futur?

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
02.07.2020  ·  04:03

SERGIO ALCANTARA
Els vots no tenen amo…i el meu no anirà mai més a la CUP.
Força, Laura!
De ERC ja millor ni parlar….

Jo diria encara més, els vots si tenen amo i son cadascú de nosaltres..

I el meu no anirà mai més a CiU, segons quines siguin les Eleccions el repartiré entre la CUP i ERC(encara que en Maragall m’ha decebut bastant..), però la Colau, ni en pintura..

Josep Segura
Josep Segura
02.07.2020  ·  06:18

Els que hem votat esquerres independentistes tota la vida, ens hem quedat orfes. El darrer autèntic va ser en Fachín, però la gent va preferir la CUP, una mena d’oca sense cap, i sobretot ERC, una mena de cap sense cos. Amb l’edat, diuen, ens tornem dretaires, però noi, sembla que ens obliguin.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
02.07.2020  ·  07:05

Anem a pams, la vella polític es resumeix en grups d’interessos que es mantenen units mentre gestionen el poder. L’espai convergent va perdent poder, ergo es va trencant. ERC es manté unida perquè aspira a gestionar el poder, sinó arribara començaria a trencar-se. En aquests moments l’únic que ens queda als ciutadans es apostar per propostes que recolzen un nou marc constituent que superi el regim del 78 i tinguen la voluntat expressa de trencar Espanya.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.07.2020  ·  07:14

Pascal, l’espanyola, va destrossar cdc i el catalanisme cap a la independencia. El seu neteja,culets Malvehí ha destrossat el pedo.cat per continuar omplint la seva maleteta de
bitllets i els seus viatjans han fet el mateix i volen continuar fent la mateixa feina, robar nomines publiques

Júlia Laforga
Júlia Laforga
02.07.2020  ·  07:29

Crec que ja és hora de deixar de pensar en termes dreta-esquerra quan parlem d’opcions de vot. I encara més a Catalunya.
Aquesta divisió ve dels segles passats i ja no defineix postures ni intencions. ER ja no és “d’esquerres” i les CUP deixem-ho còrrer.

Orfres d’opcions? I tant. Ara bé, si hi ha alguna possibilitat de fer política en aquesta antiga nació i que no estigui sota les urpes de l’Estat Espanyol jo no hi sé veure cap més camí que la independència. I per arribar-hi, mentre no trobem altre sistema que anar votant, per a mi la millor opció és una llista d’independents al voltant del president Puigdemont si és capaç de fer-la i deixar enrrera els pedecatistes que encara roseguen poder municipal a les comarques de Lleida i de Tarragona-Terres de l’Ebre.
Confiança cega en algú? Ja fa molt temps que no. Esperança de redreçar-ho? Alguna encara si

Jordi Torres
Jordi Torres
02.07.2020  ·  07:44

Els vots no tenen amo, però els partits que els gestionen sí: depenen de subvencions, donacions i grups de comunicació que els promocionin.

Sí volem un partit que realment trenqui amb aquest sistema podrit, ja ens podem anar oblidant de que aparegui als mitjans tradicionals (tret de quan vulguin defenestrar-lo) o de que tingui una ostentosa seu central. Hem d’estar disposats a fer-li part de la feina que li negaràn els poders a l’ombra: ajudar-lo econòmicament i promocionar-lo, en la mida que cadascú pugui.

La nova política necessitarà alguna cosa més que ficar un vot dins una urna, ens necessitarà a nosaltres.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
02.07.2020  ·  07:44

Estic d’acord anb el Jesús Albiol (02.07.2020 | 00:25) quan diu que “la ideologia crec que ha d’anar per darrere de ser demòcrata i vetllar pels drets humans i de les nacions”
De fet, era l’única esperança que teníem l’1O, que els espanyols a Catalunya hi participessin amb el vot, i que els espanyols a Espanya ho acceptessin el fet de votar i el resultat qualsevol que fós.
Els hi demanavem, els hi denamem i els hi demanarem sempre aquest capteniment perquè vivim al món desenvolupat i civilitzat amb milers d’anys de convivència (no sempre exemplar), però ens oblidem de demanar-los-ho als que es diuen companys de viatge com més va amb la boca més petita i gairebé amb un rictus als llavis per somriure. Senyores i senyors catalans independentistes, que no entenen de prioritats?

Pep Agulló
Pep Agulló
02.07.2020  ·  08:08

HI HAURÀ UN VOT PER EMPRENDRE LA REVOLTA?

La gent vota allò que vol, sí, però també la gent vota allò que li sembla que faran els candidats que no és quasi mai el que fan un cop confrontats amb la realitat d’un poder autonòmic sotmès. Perquè si un partit defensa la unilateralitat, per ser creïble, no pot tenir els dos peus en el territori de les institucions a mercè de la repressió.

Caldrà veure aquesta nova formació d’en Puigdemont quin recorregut pot tenir primer en desbancar la potent maquinària d’ERC amb els seus patriotes de partit refermats en una disciplina jeràrquica de tall leninista; i segon l’abast d’un projecte d’enfrontament amb l’Estat i no pas de gestió pública del país, i que s’ha de plasmar en un full de ruta. Perquè les eleccions no són la solució de res, encara que el repartiment del poder hegemònic de l’independentisme pot ser un indici d’un camí clar o de claudicació total cap a la independència. Veurem…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Nina Santiago
Nina Santiago
02.07.2020  ·  08:32

Tot el meu suport al President Puigdemont perquè crei un nou partit el més aviat possible i que estigui a punt per les pròximes eleccions.
Ha trigat massa a decidir-se, ja fa molt temps que es veia impossible un acord amb el Pdcat, amb baralles ridiculrs, doncs que els bombin.
També es cert que tres partits amb un, els vots quedaran fragmentats i potser no arribarem al mateix, però no hi ha més remei.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
02.07.2020  ·  08:42

Només desitjo que El MHP Carles Puigdemon es mantingui ferm per fer una estructura totalment nova i d’acord amb el que molts desitgem. Prou pedaços…Foc nou i endavant.

josep soler
josep soler
02.07.2020  ·  08:49

Amb els anys he constatat l’evidència que hi ha quatre perfils de votants que tenim al nostre país.

A.- els “d’acte de fe”: aquest són beats de la marca o del líder. És un vot irracional, no canvia el vot fins que es queda orfa.

B.- els “de moda”: aquest són seguidors dels “opinadors professionals” de TV3 i les consignes cuinades als laboratoris de màrqueting polític amb el patrocini de “La Caixa”, és a dir l’IBEX.

C.- els “autèntics nacionalistes”: aquest vot també és un acte de fe a la bandera; La Bandera espanyola que representa al nacionalisme de veritat, el d’ESTAT. El nacionalisme sense Estat és llibertari i democràtic.

D.- el “quart grup” de votants és molt fàcil d’identificar: és aquell que els seus votats són perseguits pels jutges franquistes, pel nacionalisme espanyol, pels mitjans de comunicació de l’IBEX, i pels partits dels votants del A, B i C.
Som els que la Guàrdia Civil i el Mossos parteixen la cara, perquè som els que tenim una petita oportunitat de canviar les coses.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.07.2020  ·  08:53

Mala noticia per a l’independència de Catalunya.

Espero una patacada electoral dels ex-convergents PNC i PdCAT.
Millor seria dir convergents PNC i PdCAT, doncs no és just ficar a tots al mateix sac, llevat de foscos interessos electorals de posar una etiqueta negativa per despistar al votant, com fa la ER de Junqueras.

Perquè tots gairebé som “ex-quelcom”, n’hi ha també molts ex-ERC, votants de la auténtica Esquerra Republicana de Catalunya, que esperem algún día recuperar-la quan desaparegui el pastitx botifler actual de la Esquerra Republicana Convergent de mossèn Junqueras i acòlits com Rufián, Tardà, Roger Torrent,…. .

Dit això, aquesta patacada farà que milers de vots que podrien anar a l’independentisme, s’en vagin a la aiguera, i siguin emprats pels naZionalistes espanyols per sumar-los a l’unionisme, com fan ara amb els vots de Podemos-Comuns. Només un referèndum binari, SI o NO, ens diría que volen els Catalans. Ja ho vam dir el 1-O, però no ho reconeixen perquè no tothom va poder votar.

Es a dir el % independentista quedarà tocat amb aquesta fragmentació i serà comptat de forma sesgada. PdCAT i PNC competirán per uns mateixos votants, però també Esquerra Republicana Convergent de mossèn Junqueras, doncs crec que part de l’èxit a les dues darreres eleccions provenien de convergents que es veien representats pel botiflerisme de Junqueras.

Ara no hauria de ser l’hora de les ideologies de partit, esquerres-dretes. Hauria de ser l’hora d’un objectiu únic, la independència, amb un partit transversal que ens intenti menar a l’objectiu. Quan ja siguem independents podrem votar partits per ideologies, abans no.

Espero, desitjo, que els votants que volen una República Catalana, ho vegin clar i no es deixin arrossegar pels típics cants de sirena pre-electorals de PNC, PdCAT i ERConvergent. Que a aquests partits els quedin només els vividors de la política propis que els votaran per no perdre “el momio” del sou.

Carles Farre
Carles Farre
02.07.2020  ·  09:03

Tot es pot resumir amb una frase: “The show must go on”: https://www.youtube.com/watch?v=t99KH0TR-J4..

L’inacabable ball d’egos, ha de continuar, discursos buits per entretenir el “poble”, i vendre titulars a la premsa, es tracta de generar illusions i expectatives que en realitat no es poden assolir, i ells ho saben, res que no passi per un sistema de democràcia directa a la Suïssa per a mi no es aceptable, i per tant no penso perdre temps anant a votar, sempre estem buscant liders exteriors que ens solucionin la vida, segurament perquè ens fa por mirar cap al nostre interior, i trobar-nos amb un forat negre i buit de contingut

Joan Cuscó
Joan Cuscó
02.07.2020  ·  09:08

Puigdemont va prometre que faria el Referèndum i malgrat les travetes, amenaces etc. que va tenir, ho va complir.
Molts altres polítics no compleixen res del que prometen.
Crec que si va susprendre temporalmemt la DUI va ser per falses promeses exteriors i a la por a que hi haguéssin morts, cosa que ell ha reconegut.

Pere Grau
Pere Grau
02.07.2020  ·  09:44

Si tots els decebuts de les picabaralletes dels partits (i no n’exceptuo cap) votem la llista transversal que pugui organitzar Puigdemont, aconseguirem “fer un Duran” que deixi tots els infatuats al lloc que es mereixen, que no és de cap manera el de capdavanters en el camí cap a la sobirania del país.

joaquim peñalver
joaquim peñalver
02.07.2020  ·  09:49

Amb el butibull creat per la gent convergent,no hi confio tan uns com els altres no són dignes de confiança,per mi després del 10.10.17 en Puigpelat va deixar de ser un referent.
Si vol el vot,haurà de fer llistes OBERTAS,sinó el que oferirà serà PESSEBRISME segona part

Joan Royo
Joan Royo
02.07.2020  ·  09:52

Només veig una opció raonable i possiblement guanyadora: Puigdemont amb la col.laboració de la Crida i el Consell per la Rapública presenta una candidatura amb bona part de gent independent i de prestigi reconegut, amb un sol punt al programa: Fer efectiva la república proclamada fa dos anys si al Parlament hi ha majoria de diputats independentistes. I això el dia de la constitució del nou parlament. Si aquesta candidatura no pot usar el nom JuntsxCat, caldrà inventar un altre nom. Problemes com ara, una mínima presència als mitjans durant la campanya s’hauria de compensar amb el recolzament d’ANC, Omnium i d’altres entitats independentistes que proliferen per tot el país. Aquestes entitats s’haurien de mobilitzar durant la campanya amb força i sense por a possibles repressions.

Josep Soler
Josep Soler
02.07.2020  ·  11:23

M’alegro que es vagi clarificant el panorama. Es veia venir que Puigdemont no repetiria una experiència que, pel meu entendre, li ha estat tremendament desagradable: veure’s obligat al compliment d’un projecte (guanyar un referèndum amb consequent proclamació d’independència) on hi figurava gent amb la única intenció de fer-lo fracassar (amb les conseqüències politivo-personals que això representava). Ara tindrà la oportunitat – tremendament merescuda- amb gent de la seva absoluta confiança, per poder assolir el seu projecte. Pel que fa a mi, tindrà el meu vot entusiasta.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.07.2020  ·  11:33

L’ÚNIC PARTIT INDEPENDENTISTA
Un altre partit més, no ho és pas.
Junts per Catalunya és l’únic partit independentista.
És el partit del Consell per la República Catalana, és l’únic partit de la via unilateral.
Ara queda ben clar per primer cop on és cadascú.
Tots els altres, tots, es reparteixen el no independentisme.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
02.07.2020  ·  12:17

Jo m’espero i quan hagi de votar ,decidiré. Com sempre!

Jaume Gras
Jaume Gras
02.07.2020  ·  12:24

Penso que molt d’aquests vots són molt servils, molts…Hi ha molta gent que ara són uns priviligiats que depenen dels partits del règim. Molta. Tots ja sabien que feien… ja saben que fan…. Ara és l’hora de la butxaca

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
02.07.2020  ·  13:45

Votar qualsevol opció que representi a aquell que van malbaratar la força i l’esperit de l’u d’octubre és llençar un vot. Per dignitat: no voteu més aquesta gent!

Roser Caminals
Roser Caminals
02.07.2020  ·  15:42

M’identifico amb el comentari de Trisha Dominguez per esvair nostàlgies: “jo també em vaig sentir traïda quan es va aturar la DUI, però pensa on són els protagonistes i com han actuat fins ara. La resposta és clara. Qui mira cap al futur?”

Pensar-se que la independència es declararia avui i es faria realitat l’endemà és ingenu. Cap independència ha estat un cafè instantani. Totes han estat un procés d’anys, per més que ens molesti sentir-ho. La clau és qui segueix el camí iniciat l’1-O i qui l’ha abandonat.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
02.07.2020  ·  16:02

Confio que la proposta de Puigdemont tiri endavant i em sembla normal que hi hagi diferències ideològiques importants entre els partits. Per tant està bé que es separin. De fet això és un reflex de la situació de la ciutadania.

Però dins l’independentisme hi ha gent de dretes, d’esquerres i gent que no es consideren ni una cosa ni altra. Com diu Josep Soler hi ha moltes menes de votants i per això està bé que hi hagi moltes opcions de partits, però coaligats amb un únic objectiu proper: la independència.

El que no està bé és que els partits diguin coses que no pensen fer o facin el contrari del que diuen. En realitat a la política actual només hi ha dos tipus de polítics i partits: els que són de fiar i els que no. Tant de bo la gent sigui capaç d’adonar-sen i voti en conseqüència.

jordi Rovira
jordi Rovira
02.07.2020  ·  16:45

Un article brillant que toca un tema crucial. Algun dia haurem d’estudiar a fons el cost econòmic i social dels règims autocràtics i dictatorials. Un cost que ha de buscar ser determinat per la manera en com es formen els grups de poder. Potser seria millor anomenar-ho els entorns amb permís d’empoderament. De tot això, els partits polítics de la transició a l’estat espanyol en són hereus directes e indestriables. Els partits són mecanismes d’empoderament personal, i l’empoderament personal es vincula a l’entorn dels partits polítics del sistema ( amb permís, d’aquells altres elements tant importants en la democràcia orgànica com eren els clubs de futbol, i del submón empresarial ). El procés ha posat en joc tots aquests carnets d’empoderament que alguns tenen i que són ús i abús d’una determinada xarxa. Això implica molt: des de la permeabilitat a la corrupció dels corruptors, fins a una “omertá” tàcita que estén els seus tentacles en una xarxa invisible.
Hom pot pensar de moltes maneres. Es poden tenir posicionaments polítics i estratègics diferents. Ningú però, podrà negar que la intenció de cauteritzar aquesta ferida no sigui imprescindible.
Com tampoc ningú podrà negar que per la boca mort el peix, quan per atrapar el menjar mossega l’ham.

Rosa MONTSERRAT
Rosa MONTSERRAT
02.07.2020  ·  18:47

Diuen que es ben veritat que els vots no tenen amo. Ni en tindrán mai.
La prensa alemana ahir o avui portava:
El Frankfurter Allgemeine, el principal diario de Alemania, ha dedicado un amplio reportaje a analizar la figura de Fernando Simón, al que definen como el Christian Drosten español, en referencia al principal asesor científico de Angela Merkel.
Com es comprova aixó, si la noticia és falsa o no…? Perqué diuen que abans de publicar una noticia s’ha de comprobar la font, o no cal?
La gent de més de setanta anys és millor que s’en vagin a l’altra barri, no?
Els companys de la premsa espanyola porten els papers mullats o tal vegada no queden ja papers a l’auca de la independencia catalana, del Covid i del extra’terrestres que perdem el temps fen comentaris a les prenses locals o regionals o depenens de les alcaldies o regions de tot el mon.
Al fi i al cap ens hem de morir tots. O no?
Dedico aquest escrit particularent a algun habitant de Vacarises… és tal vegada periodista o sols s’ho diu? O sols ho son els corresponsals de premsa que s’ho diuen…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes