Arriba la tardor calenta dels treballadors públics a Catalunya. A partir d’avui el govern haurà d’entomar convocatòries de vaga que culminaran el 12 de desembre. Metges, mestres i funcionaris en general són convocats a mobilitzar-se amb l’objectiu compartit de revertir, si més no, una part de les retallades, millorar la seva situació laboral i el funcionament dels serveis públics, cadascú al seu sector. Si hi ha creixement econòmic, diuen, els professionals i els ciutadans ho han de notar en els serveis bàsics. Mentre el govern denuncia les cotilles de Madrid als comptes de la Generalitat, la indignació recorre els passadissos dels centres d’atenció primària i les escoles, segons els sindicats. Les negociacions que els departaments de Salut, Ensenyament, i Polítiques Digitals i Administració Pública han començat amb els convocants han embarrancat i, quant a la vaga de metges d’atenció primària que comença avui i la de mestres de dijous, ja és gairebé impossible que un acord de darrera hora les pugui desconvocar. En el fons, la majoria dels sindicats i departaments esperen que l’elaboració del pressupost de l’any vinent resolgui algunes de les demandes, però el govern encara ha de negociar-lo amb els grups parlamentaris. Els calendaris no casen, les convocatòries de vaga se succeeixen i s’escalfa l’ànim dels sindicats.

Marea blanca: els metges, la protesta més llarga
La primera aturada és la de metges i treballadors dels centres d’atenció primària. Metges de Catalunya, el sindicat majoritari dels facultatius, ha instat a fer vaga fins el divendres als metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). La convocatòria interpel·la 5.700 facultatius de 288 equips d’atenció primària. Reclamen la reducció a 28 visites diàries per consulta a tot estirar, la reposició dels 920 professionals perduts amb les retallades des del 2010, la recuperació del poder adquisitiu perdut aquests darrers anys, que asseguren que és del 30% (una pèrdua retributiva acumulada de 50.000 euros), i l’increment dels recursos en el pressupost per a l’assistència bàsica. Creuen que l’atenció primària ha de rebre pel cap baix el 25% dels recursos de què disposa el departament de Salut.

‘El teu metge/metgessa mira més l’ordinador que a tu? Ens programen més d’una persona a la mateixa hora i minut. No podem controlar totes les visites que hem de fer cada dia.’ Amb l’etiqueta #dignitatAP, alguns metges han denunciat a les xarxes la pèrdua de drets laborals i el desgast acumulat pel sistema públic arran de les polítiques d’austeritat. El sindicat de metges va demanar de reunir-se amb el vice-president del govern, Pere Aragonès, abans i després de la convocatòria de vaga, segons fonts de Metges de Catalunya. Aragonès va assumir la cartera de la consellera de Salut quan Alba Vergés va començar la baixa per maternitat. Segons fonts de la vice-presidència, va derivar les trobades a Salut i ha estat l’ICS qui ha gestionat les negociacions. Les converses es van encallar dimecres.

En un recés de la cinquena reunió amb el comitè de vaga, Metges de Catalunya va saber que el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, havia enviat un correu a tota la plantilla anunciant algunes millores. El sindicat va qualificar de ‘joc brut’ que s’avancessin mesures a fora de la taula de negociació. L’ICS contrarestava la convocatòria de vaga garantint als treballadors que contractarien 201 metges de família, un temps mitjà de dotze minuts per visita, una dedicació anual de 1.100 hores a l’atenció directa, que apujarien els salaris per recuperar el nivell anterior a la tisorada i una oferta planificada de contractes llargs i d’interinitat als residents de medicina de família i pediatria. Argimon també hi reconeixia que la recuperació pressupostària ha estat més lenta a la primària en comparació a l’hospitalària, i reconeixia el compromís dels professionals envers els pacients i l’eficiència en la reorganització dels equips. En conèixer la comunicació, Metges de Catalunya se’n va anar de la reunió.

Les converses no s’han reprès des de llavors. El sindicat ha fixat ara dues condicions per a asseure’s a negociar i vol que Salut els les deixi per escrit: exigeix que es garanteixi un mínim de dotze minuts per visita presencial (i no una mitjana de 12 minuts, com prometia l’ICS) i de sis per a les no presencials. Això fan un màxim total de 23 visites presencials i 5 de no presencials cada dia.

Metges de Catalunya va estendre la vaga als professionals de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut. Són 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 sectors sociosanitaris i 25 de salut mental que gestionen la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut. La Generalitat va intentar restar força a la convocatòria amb un altre moviment, tancant un pacte de millora de les condicions laborals amb CCOO, UGT i el sindicat d’infermeria SATSE, que Metges de Catalunya no va subscriure. Aquests sindicats van signar dimarts un preacord per al segon conveni de la sanitat concertada, que també té l’aval de les patronals afectades per la convocatòria de vaga. El govern va destacar que el conveni millora les condicions d’aquests professionals sanitaris i equipara els sous dels metges d’atenció primària i d’hospital. Metges de Catalunya sosté que les mesures són insuficients, que no hi ha una equiparació salarial efectiva i que no s’esmena la desregularització del règim de jornada i de descansos del personal sanitari.

La setmana vinent no tan sols els metges fan vaga. També hi són convocats tots els professionals de l’atenció primària. Els ha interpel·lat la Confederació General del Treball (CGT) i Rebel·lió Atenció Primària, amb el suport del Fòrum Català d’Atenció Primària, Marea Blanca i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya. Els ciutadans organitzats també fan pinya per garantir un servei digne als CAP. En aquest cas, defensen millores laborals i salarials per a enfortir el sistema públic: la recuperació del pressupost assignat als equips d’atenció primària (el 20%) i de les plantilles amb tots els professionals perduts en aquests equips d’ençà que va començar la crisi; la separació de les gerències d’atenció primària i d’atenció hospitalària; i la recuperació econòmica dels drets perduts durant els darrers anys en el sou o dels dies de lliure disposició.

Representants de la IAC, CGT, Intersindical-CSC, SEPC, ASPEPC-SPS en una conferència de premsa sobre la vaga de dijous. Fotografia: ACN

Els mestres exigeixen el retorn de l’antic horari lectiu
Enmig de l’elaboració del pressupost, els mestres també han alçat la veu. Els sindicats USTEC-STEs, l’ASPEPC-SPS i CGT han promogut una vaga per aquest dijous. Denuncien igualment que, després de cinc anys de creixement econòmic, no s’han revertit les retallades que, de manera extraordinària, es van aplicar en començar la crisi. Alerten que l’austeritat ha deteriorat les condicions laborals i la qualitat de l’ensenyament públic, amb un infrafinançament que incompleix la llei d’Educació de Catalunya, que en fixa la inversió en un 6% del PIB. USTEC-STEs alerta que ara mateix arriba al 2,04%. El conseller Josep Bargalló s’hi va reunir abans de la convocatòria de la vaga, segons fonts del sindicat de mestres i del departament de Salut. La USTEC admet que ha trobat en Bargalló un canvi de tarannà ‘important’ en relació a les conselleres precedents. Però això, de moment, no els és prou.

El portaveu nacional d’USTEC-STEs, Ramon Font, subratlla que la manifestació que també han organitzat per dijous acabarà al Parlament de Catalunya perquè totes les forces parlamentàries hi són interpel·lades. De fet, per a poder aprovar el pressupost de l’any vinent, el govern necessitarà, si més no, el suport d’un altre grup parlamentari, i els comuns són els qui s’han exhibit més predisposats a negociar-lo. Del decàleg de reivindicacions, el sindicat de mestres, integrat a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), n’ha fixat una d’irrenunciable: el retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades, 23 hores a primària i 18 a secundària.

En les meses de negociació no s’ha concretat cap millora, segons fonts del sindicat i de la conselleria. Ensenyament recorda que qualsevol iniciativa té afectació pressupostària i subratllen que els comptes per a l’any vinent encara s’han de negociar. El govern assegura que vol que es recuperin els drets laborals perduts però que caldrà veure amb quin volum de recursos compten. Aragonès treballa en un pressupost amb 1.600 milions més de despesa no financera. L’increment és degut a la suma de nous ingressos i seria superior si no fos perquè l’objectiu de dèficit serà del 0,1%, llevat que Pedro Sánchez aconsegueixi d’ampliar el sostre general de l’estat espanyol. Economia avança que pretén de recuperar partides en educació, salut, benestar i seguretat, i confia que això facilitarà que els comuns o el PSC hi donin suport.

Els mestres han arrossegat més sectors a la vaga de dijous, tot i que no la secunden CCOO i UGT. La IAC, la CGT, la Intersindical-CSC, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), clamen plegats contra la tisorada. A més de fer una crida a la vaga al personal dels centres educatius, han interpel·lat els treballadors de l’ICS i han registrat una aturada de dues hores (de les dotze a les dues del migdia) a la resta d’àmbits de la funció pública per reivindicar sobretot el retorn de les pagues extra del 2013 i el 2014. Una reclamació compartida pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que han convocat una altra vaga del sector públic pel 12 de desembre. La IAC no en comparteix el rerefons. A més, la Intersindical va demanar dijous per carta a Torra que hi intervingués. Ha reclamat la substitució de l’equip de funció pública del departament de Jordi Puigneró perquè la proposta de recuperar les pagues en vuit anys és ‘inacceptable’, diuen.

A les universitats també es poden buidar les aules. L’assemblea de professors universitaris va aprovar de fer vaga dimecres i dijous. Representants del personal docent i investigador, personal d’administració i serveis i estudiants de gairebé totes les universitats públiques van acordar a començament de mes de denunciar la precarietat laboral i la mercantilització del col·lectiu universitari. Els estudiants exigeixen la rebaixa de les taxes universitàries i concentraran les protestes dijous.

El secretari general de la UGT, Camil Ros; la secretària de Serveis Públics de la UGT, Encarna Fernández; la portaveu de CCOO, Montse Ros i el coordinador d’àrea pública de CCOO, Joan Maria Sentís, mostrant el registre de la vaga del 12-D. Fotografia: ACN

El clam de CCOO i UGT: el 12 de desembre
No sembla fàcil tampoc que el govern i els sindicats majoritaris acostin postures atesa la convocatòria de vaga del 12 de desembre. Tots els treballadors públics hi són cridats: personal sanitari, bombers, mossos, mestres, etc. La reivindicació principal també és el retorn de les pagues extra del 2013 i el 2014, després de la devolució de la del 2012. A final d’octubre, el departament de Puigneró va proposar un calendari per a retornar-les en vuit anys i l’ajornament per al 2019 del 10% de la del 2013 que l’anterior govern s’havia compromès a pagar enguany. CCOO, la UGT i la IAC es van aixecar de la mesa general de la funció pública el 31 d’octubre quan els ho van detallar, indignats. El retorn de les dues pagues significa un total de 1.100 milions d’euros per a la Generalitat. El 10% compromès, uns 50.

El govern de Torra i Aragonès culpa l’espanyol de la impossibilitat de tornar les pagues amb l’agilitat que voldria. Argumenta que la llei de pressuposts general de l’estat, en la disposició addicional 41a, detalla que el restabliment de les retribucions només es podrà aprovar si l’administració en qüestió compleix els objectius de dèficit i de deute i la regla de despesa. La Generalitat es va ajustar l’any passat als dos primers, però no al tercer. Aragonès va enviar dimecres una carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per demanar-li una modificació de la llei que permeti el retorn de les pagues i per denunciar els greuges dels treballadors públics catalans en relació als de les altres autonomies. Aragonès hi remarcava que la Generalitat s’ajustarà també enguany a l’objectiu de dèficit; un any, per cert, de pròrroga pressupostària després de la recuperació de les institucions catalanes per l’aplicació del 155. ‘El nostre compromís amb la sostenibilitat financera és ferm, però també ha de ser-ho la defensa dels drets econòmics dels treballadors públics’, li deia. Dijous Aragonès va enviar una altra carta a tots els grups parlamentaris per a demanar-los que se sumessin a la reivindicació davant  el govern espanyol. El dia abans els sindicats s’havien reunit a la cambra amb els grups per traslladar-los les demandes.

De fet, el conflicte s’arrossega de l’estiu. Al juliol Puigneró va informar CCOO, la UGT i la IAC que enguany no tornaria el 10% de l’extra del 2013. D’aquesta manera s’incomplia el compromís assumit per l’anterior consellera de Governació, Meritxell Borràs, el juny de l’any passat en la Mesa de la Funció Pública. Des de l’octubre, amb el debat de política general al parlament, també s’incompleix un mandat parlamentari. La cambra va aprovar una resolució dels comuns pactada amb el PSC que instava el govern a tornar durant l’any vinent la del 2013 i, la del 2014, durant el 2020. JxCat i ERC, que havien perdut la majoria parlamentària per la suspensió del vot dels diputats de JxCat amenaçats per Pablo Llarena i l’allunyament de la CUP, s’hi van abstenir. La resta de hi van votar a favor. La portaveu d’Esquerra al parlament, Anna Caula, va advertir llavors que no calia ‘jugar amb la gent prometent coses’ que no es poden assumir, encara que ells també siguin partidaris del retorn. Va recordar que el volum de milions requerits equival a tot el pressupost del departament de Justícia i quatre vegades el de Cultura.

Les negociacions, encallades
‘No és una qüestió de voluntat sinó d’impossibilitat’, remarca el departament de Puigneró. Esperen que els sindicats tornin a la taula de negociació per continuar-ne parlant, però aquests ho veuen d’una altra manera i critiquen que no hagin retirat la proposta inicial i no els n’hagin proposat cap altra. El coordinador de l’Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Joan Maria Sentís, assenyala que, per a l’administració, 50 milions d’euros no són un gran esforç, sinó ‘prioritzar’. ‘Demostren molt mala voluntat’, afirma. Carles Villalante, secretari de política institucional de la UGT de Catalunya, exigeix garanties i seguretat de compliment en qualsevol compromís que assumeixi el govern d’ara endavant, una vegada constatats els incompliments. A més al·lega que la disposició addicional 41a no és un entrebanc si el govern té voluntat real de retornar els diners que deu als treballadors. Els sindicats palpen un alt nivell de conflictivitat i d’angoixa a peu de carrer per la situació generada. CCOO i la UGT esperen que el 12-D sigui un èxit, mentre estudien si convoquen una manifestació. Hi són cridats vora 300.000 treballadors vinculats al sector públic.

Pere Aragonès i Quim Torra, en el ple d’aquesta setmana al parlament. Fotografia: ACN

Després de vint dies de posicions blocades, dimarts la UGT i CCOO van demanar per carta a Torra una reunió per a abordar la situació. Tots dos sindicats consideraven inacceptable la proposta del govern en la darrera reunió de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya el 31 d’octubre. I asseguraven que estaven oberts al diàleg i la negociació perquè es compleixin els acords signats i les resolucions aprovades al parlament. ‘CCOO i la UGT no pretenem cap altra cosa que la defensa dels drets de les treballadores i treballadors públics, recuperar les pagues extres que els deuen i revertir totes les retallades retributives i de drets dels darrers anys i alhora garantir l’òptima prestació dels serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix’, li deien. Representants de tots dos sindicats van lliurar la carta i es van reunir amb el cap de l’oficina del president de la Generalitat, Josep Rius. Torra s’havia desplaçat a Vacarisses arran del descarrilament del tren de Rodalies. A la sortida de Palau, els representants sindicals es van trobar amb Puigneró, que entrava a la reunió del consell executiu, i van conversar una estona. La setmana abans havien demanat una reunió amb Aragonès. Segons fonts del departament d’Economia, cerquen una data per a la trobada. Hi ha alguns gests, però per als sindicats no són prou cosa. Puigneró també ha anunciat aquesta setmana que el desembre s’aprovarà una oferta pública d’ocupació de 15.000 places per a reduir la temporalitat i l’interinatge, la meitat de les anunciades al juliol. Serà per a docents, personal administratiu i tècnic, i laborals. A banda, l’ICS en traurà 10.000 i més i en restaran 5.000 per a Ensenyament que es concretaran més endavant.

És així com el govern de Torra i Aragonès negociarà el pressupost amb els partits: amb l’alè de les reivindicacions sindicals al clatell. El seguiment de les vagues pot ser determinant per a pressionar un executiu que no ha suplert el pas a l’oposició de la CUP amb un altre soci estable durant un any d’eleccions sindicals, a més.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb