Els tentacles bipartits del cas Assut de corrupció condicionen la vida política valenciana

L'obertura del sumari ha dibuixat una trama de corrupció que afecta el PP i el PSOE · El diputat Jorge Bellver (PP), que apareix al sumari, és a un pas de l'encausament

VilaWeb
Esperança Camps Barber
27.04.2022 - 21:50
Actualització: 30.04.2022 - 12:20

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El cas Assut és un cas de parasitisme transversal del pressupost de l’Ajuntament de València a càrrec d’empresaris, advocats i polítics. Un parasitisme perpetrat entre els anys 1999 i 2012, quan Rita Barberà n’era la batllessa plenipotenciària i Alfonso Grau el número dos. Sempre altiu, condescendent i fins i tot desagradable amb els periodistes que gosaven fer-li alguna pregunta incòmoda, en temps de majories tan absolutes al consistori que van arribar al bipartidisme. Una dada: a les eleccions municipals del 2007, el resultat va ser de 21 regidors el PP i 12 el PSOE.

Un cas de llibre

El cas Assut també és un cas de llibre, dels que s’estudia a les facultats: empresari fa regals i rega amb comissions en canvi de contractes, concessions, permutes… Tot allò que servesca per a inflar comptes corrents, omplir caixes de seguretat o joiers. La jutgessa que instrueix Assut considera Jaime Febrer el cervell infestador i diu que va repartir set milions d’euros entre els polítics que li obrien les portes als contractes públics.

La titular del jutjat d’instrucció número 15 de València ha aixecat el secret del sumari que instrueix d’ençà del 2017. Són 700 toms de paper i 17 terabytes d’informació que els advocats dels 61 investigats s’han apressat a consultar. La premsa lliura la informació de mica en mica. Relacionar noms amb càrrecs, amb regals rebuts i amb més noms i amb possibles operacions especulatives. Qui era, què feia i on.

Les pàgines més sucoses són les que contenen noms i relacions i, és clar, l’aspecte més cridaner són els regals de marca que rebia cada persona untada. És a dir, el preu presumpte que tenia la seua feblesa o la seua ceguesa. O potser el torticoli que li impedia de mirar segons on i l’obligava sempre a mirar cap a una altra banda.

Hi ha una gradació del valor d’aquests regals que rebien des d’Alfonso Grau, que sempre ha mostrat debilitat pels rellotges de luxe, fins als administratius adscrits als departaments sensibles. Tot depenia de què s’esperava que fes cada persona regalada.

Sense estar-se de res

La colonització transversal és una característica que fa diferent el cas Assut d’alguns altres que marcaven clarament un partit o un altre. Si uns són temes de família, aquest és un tema de família extensa, que inclou amics i cunyats. El cervell de tot, tal com el marca la jutgessa, és l’empresari Jaime Febrer, que va actuar com una hidra amb tentacles llargs i poderosos. El cervell era situat en el grup empresarial Axis, propietat de Febrer. Segons la interlocutòria de la jutgessa que investiga el cas, Febrer va repartir set milions d’euros en comissions. Com que entrar a l’Ajuntament de València no era fàcil, va cridar a la porta de José María Corbín, advocat i cunyat de Rita Barberà. Així s’assegurava de transitar lliurement fins al despatx de Grau. Corbín va cobrar un mínim de 600.000 euros directament de Febrer i milers d’empreses relacionades amb la trama. Segons el sumari, el 80% dels ingressos del despatx provenien d’empreses i actuacions relacionades amb la trama.

Per a cobrir-se les espatlles i per a aconseguir l’omertà necessària, Jaime Febrer va tocar a la porta de davant. Per a entrar en l’òrbita socialista, Febrer va contactar amb José Luis Vera, assessor jurídic de la Diputació de València i vinculat al PSPV. L’UCO de la Guàrdia Civil acredita que va rebre 1.300.000 euros de la trama, 150.000 dels quals eren per a ajudar a corrompre Rafael Rubio, que en aquella època era regidor socialista, a l’oposició, a l’Ajuntament de València. Concretament, perquè Rubio no s’oposàs a una operació que va permetre a Febrer d’aconseguir tres parcel·les situades en àrees d’expansió urbanística de la ciutat. Vera obri la porta i cobra 150.000 euros. Rubio mira cap a una altra banda i en cobra 300.000. Febrer podria construir el que volgués en uns terrenys molt golosos. Cadena de favors completada. Tot, a pesar que era l’any 2006, quan la crisi econòmica ja havia tret el nas.

Alfonso Grau, José María Corbín, José Luis Vera i Rafael Rubio són, segons, el sumari, els participants imprescindibles perquè Febrer i el seu grup obtinguessen la seua finalitat. I ho feien de quatre maneres diferents. De vegades se signaven contractes ficticis que permetien el pagament de les comissions. Però la majoria de voltes les comissions es pagaven en efectiu. Una tercera manera de pagar i rebre els favors era fer compra-vendes d’immobles per un preu inferior al que s’abonava realment. I la quarta manera que tenia Febrer de demostrar la seua generositat era fer regals cars.

La llista de regals

La majoria apareixen en una llista que el constructor Jaime Febrer omplia de manera exhaustiva: els regals que va fer per Nadal entre el 2002 i el 2007. La jutgessa considera que excedien, en molts casos, els usos habituals de la cortesia. “Tenien per objecte afavorir, no obstaculitzar o, simplement, silenciar aquestes persones per a afavorir les activitats del Grup Axis”, escriu al sumari.

L’any 2002, a Alfonso Grau li va regalar una ploma Montblanc valorada en 810 euros. Al regidor del PP Miquel Domínguez, una ampolla de vi de 214 euros. A Manuel Latorre, secretari de l’Ajuntament de València, una ampolla de vi de 115 euros. A Francisco Raga, cap de secció de l’ajuntament, una altra ampolla de 115 euros. Esmeralda Otero, la cap de servei de patrimoni, va rebre una bossa de 450 euros. A Pepe Cataluña, antic directiu de Bancaixa i ex-cap de finances del PSPV, José Luis Vera, Vicent Sarrià i Rafael Rubio, els va fer arribar una ampolla de vi de 119 euros a cadascú. Les secretàries de Grau i Domínguez també van rebre obsequis.

Per Nadal del 2003, Febrer va ser més generós i a Alfonso Grau li va regalar un rellotge Seamaster Omega, per exemple. I els anys següents apareixen els mateixos noms al costat de rellotges de més de 2.000 euros o de maletes de Loewe de prop de 1.000. Hi ha també botons de puny, més estilogràfiques, maletins i portafolis.

L’eurodiputat Esteban González Pons, ara també home de confiança de Núñez Feijóo, va rebre l’any 2006 una maleta valorada en 970 euros. En aquell moment era conseller de Territori i Habitatge. Joan Ignasi Pla, que era secretari general del PSPV, i Jorge Bellver, que era regidor d’urbanisme i ara és vice-president de les Corts Valencianes, també van rebre aquest mateix obsequi de la maleta amb rodes.

Aquesta generositat de Febrer es repetia any rere any, fins el 2012, segons que consta en les llistes que confeccionava amb paciència i que la Guàrdia Civil li va trobar en els escorcolls.

Nervis a les Corts Valencianes

El fet que Bellver siga diputat a les Corts ha obligat la jutgessa instructora a remetre un escrit a la cambra perquè li certifiquen que és una persona aforada. Aquest és el pas previ a l’encausament.

Jorge Bellver s’ha declarat innocent de tot i ofès perquè algú gosa dubtar de l’honorabilitat de la seua trajectòria. “Ja puc dir que estic en la política tota la vida”, ha vingut a dir.

L’ambient aquests dies a les Corts és de molta tensió. El fet que tant el PP com el PSPV tinguen càrrecs actuals o passats, o militants encausats en el cas Assut els fa anar amb peus de plom a l’hora de fer declaracions. Uns i altres demanen prudència, deixar treballar la justícia i presumpció d’innocència. També recorden casos anteriors que han acabat en res. El darrer, el del barrufeig també relacionat amb el PP municipal els mateixos anys.

Però si hi ha un cas que crida l’atenció és el del síndic del grup socialista, Manolo Mata, que no té dedicació exclusiva com a diputat i va demanar la compatibilitat per a continuar treballant al seu despatx d’advocats. El cas és que Mata és l’advocat defensor de Jaime Febrer, l’empresari dels tentacles llargs capaç d’infiltrar-se tant dins el PP com dins el PSOE. Quan es va saber que el síndic socialista defensaria el cervell de la trama corrupta, tant el PP com Vox el van criticar durament i en van demanar la dimissió. Qui llavors era síndic de Compromís, Fran Ferri, va dir que Mata tenia experiència a generar polèmica. Ara els socis dels socialistes reconeixen que això que fa el síndic és dins la legalitat, però que és una situació antiestètica i una mica estranya.

L’hidra s’estén per les comarques

Encara que el nucli de tota la trama és l’Ajuntament de València, Febrer tenia la necessitat d’escampar els negocis per tot el País Valencià. I era igual de generós amb tothom. Per exemple, segons el sumari, va regalar una campanya electoral a qui era batllessa de Xixona, Rosa Maria Verdú. En canvi d’això, José Luis Vera va facilitar una seguida de reunions a Febrer i es va embutxacar més de mig milió d’euros.

En els papers apareixen intents de suborns a Burjassot i a Benicàssim, també, amb l’abonament de campanyes electorals. Sembla que va ser José María Cataluña, que era el cap de finances del PSPV, qui passà la factura. El batlle de Benicàssim era Francesc Colomer, actual secretari de Turisme, que ha negat rotundament haver tingut cap relació amb Febrer que volia aconseguir un PAI al Desert de les Palmes.

Per a l’operació de Burjassot, José Luis Vera i Jaime Febrer es van posar en contacte amb l’enginyer municipal que, segons que consta en el sumari, va fer totes les modificacions i alteracions necessàries a les bases de licitació per a l’adjudicació del PAI la Capella a les empreses del grup Axis.

La segona part, encara secreta

Això que ara se sap és una part, la més grossa del cas Assut, la que té a veure amb les detencions i escorcolls que es van fer l’any 2017. El mes de maig de l’any passat es va obrir una mena de segona part d’aquest cas, i va ser quan tornaren a detenir Alfonso Grau i quan eixiren a la llum els noms de Rafael Rubio i José María Cataluña. Quan es va veure que la corrupció a l’Ajuntament de València a l’època de Rita Barberà era cosa de dos.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies