05.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2025 - 21:44
Salvador Illa afronta a partir de demà el segon debat de política general com a president. Fa un any, aquesta discussió parlamentària va servir per a consolidar ERC i els Comuns com a socis prioritaris. Tots tres partits van refermar les propostes del pacte d’investidura, amb el finançament singular com a projecte estrella per al partit d’Oriol Junqueras i l’habitatge com l’àrea icònica per a Jéssica Albiach. Però ara, sense ni tan sols l’horitzó de poder aprovar el primer pressupost de la legislatura, la imatge de l’estabilitat d’Illa es pot ressentir. Els Comuns han advertit que no es donen les condicions per a negociar els comptes i el president d’Esquerra ha repetit una vegada i una altra que no tindran el seu suport sense el finançament i un acord sobre la llei espanyola que hauria d’habilitar Catalunya per a recaptar l’IRPF.
El govern confia a encarrilar aviat els esculls sobre habitatge i acostar-se novament als Comuns. Però el PSOE continua sense moure fitxa sobre el finançament i complica l’entesa d’Illa amb ERC. Fins ara, el govern espanyol ha rebaixat el llistó de l’acord d’investidura tot perfilant un model que no respecta el principi d’ordinalitat ni concep la recaptació i gestió de tots els imposts, i tampoc no ha acceptat les demandes sobre l’IRPF, malgrat que els de Junqueras no han tingut pressa a l’hora de registrar la proposició de llei; van deixar obert el calendari per a desplegar-la i han insistit en la predisposició a negociar.
Illa ha ensopegat amb el PSOE. Perquè si Sánchez no cedeix, Esquerra ho pot tenir molt difícil per a avalar un pressupost tant a Catalunya com a Madrid. Però el PSC tampoc no ha aixecat la veu enfront del partit germà. De fet, Illa ha predicat que els serveis públics milloraran amb la col·laboració entre tots dos governs, i així ha girat full sobre la confrontació dels independentistes. És clar que els governs poden governar amb pressuposts prorrogats, com ho han fet fins ara tots dos executius, i, fins i tot, tancar uns altres acords que els falquen indirectament. Però aquestes dificultats també comprometen la paraula d’Illa: la garantia que havia donat als socis de complir els acords d’investidura. Perquè el que passi en relació amb el finançament depèn, al capdavall, de Madrid.
En el debat de política general, aquesta situació li pot complicar la discussió a l’hemicicle. Junqueras, mentrestant, marca perfil i es projecta com a futur candidat d’Esquerra, bo i confiant que li aixecaran la inhabilitació fins el 2031. Fonts del govern apunten que Illa encara el debat amb optimisme i espera que sigui serè i propositiu. Illa preveu de parlar d’habitatge, seguretat, sanitat, educació i recerca, entre més qüestions, per donar resposta a la Catalunya actual dels 8 milions d’habitants, segons les mateixes fonts.
Junts intentarà d’aprofitar les dificultats d’entesa d’Illa amb els socis d’investidura per propagar la idea que Illa simbolitza la política del poder pel poder. A més, Junts ha intentat de lligar per primera vegada el parlament amb la palanca que té a l’hemicicle espanyol. Pretén que el PSC es comprometi al parlament amb la lletra i l’esperit de l’acord de Brussel·les, pel qual van investir Pedro Sánchez. L’obsessió de Junts és que els socialistes tomben al parlament propostes que estan alineades amb aquest pacte i que no prosperen amb els vots contraris del PSC, el PP i Vox.
“El debat de política general ha de servir per a acabar amb aquest doble discurs dels socialistes a Barcelona i a Madrid”, va dir la portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, després d’una jornada de treball del grup a Waterloo. Caldrà veure quines són les propostes que finalment registren i si inclouen, o no, la resolució del conflicte polític. Segons que ha pogut saber VilaWeb, una de les propostes defensa un sistema de finançament en forma de concert econòmic que es reguli amb una llei específica que en reguli el funcionament fora del marc de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes. També constata que el govern incompleix l’obligació de fer públiques les balances fiscals i afirma que l’única manera de resoldre el dèficit fiscal és que Catalunya esdevingui un estat independent amb plena capacitat per recaptar, gestionar i decidir el destí dels seus recursos, d’acord amb la voluntat democràtica del poble català.
La resolució del conflicte polític és una carpeta que Junts no ha obert amb el PSOE malgrat que van assegurar que era el sentit últim de l’acord d’investidura. Tot això arriba, a més, en un moment clau per a les relacions entre els socialistes espanyols i Junts, amb la llista dels acords incomplerts. Carles Puigdemont ha situat per a aquesta tardor, quan Sánchez arribarà a l’equador de la legislatura, el moment de fer balanç del compliment dels pactes i de donar per impossible o per recuperable l’entesa que va ratificar Sánchez a la presidència espanyola.
Una de les incògnites, per tant, serà si aquesta vegada prosperarà al parlament alguna proposta de resolució sobre el referèndum o el dret d’autodeterminació, si és que els partits independentistes en presenten. L’any passat, Junts, ERC i la CUP van registrar, per separat, iniciatives sobre el dret de decidir que van decaure i van deixar en evidència el tràngol de la pèrdua de la majoria independentista i de l’entrada d’Aliança Catalana en el joc parlamentari. Aquestes propostes només haurien pogut tirar endavant amb l’abstenció del PSC, que insisteix amb la prèdica de la normalitat institucional i en la col·laboració entre els governs català i espanyol.
