Els regidors de Badalona Oriol Lladó (ERC), José Téllez (CUP), Agnès Rotger (ERC), Eulàlia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran (GB) en l'inici del judici del 12-O a la Ciutat de la Justícia

Els regidors de Badalona acusats de desobediència per obrir l’Ajuntament al públic el 12-O del 2016 han al·legat davant del jutge que van fer un ‘acte polític’ i que estaven fent política emparats pel seu dret a representació política que recull la constitució espanyola.

Així ho han declarat els edils Oriol Lladó i José Téllez en les seves declaracions davant les preguntes del fiscal, acompanyats dels altres quatre regidors jutjats de Guanyem Badalona En Comú i ERC, Agnès Rotger, Laia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran, en el judici que ha començat avui al jutjat penal 25 de Barcelona a la Ciutat de la Justícia.

‘El Viver no estava obert al públic, les portes estaven tancades, les llums ni tan sols estaven enceses, la porta habitual del públic estava tancada, no es van encendre els ordinadors, no es van fer tràmits’, ha defensat Lladó, que aquell dia exercia de batlle  en funcions.

Han explicat que van decidir enviar un correu electrònic als treballadors i els van dir que no anessin a treballar perquè van entendre que no podia ser una jornada laboral convencional: ‘El que teníem clar és que aquella jornada que havíem plantejat no es podia fer. L’advertiment jurídic és que no podia produir-se allò que s’havia pactat’, ha afegit Lladó.

Per la seva banda, Téllez ha explicat que va trencar l’ordre judicial per expressar que hi estaven disconformes, i que va ser una decisió improvisada i que no estava consensuada: ‘S’havia jugat amb els tempos perquè s’havia generat indefensió. Trencar la interlocutòria és la manera de mostrar el meu enuig’.

Sabater, que no serà jutjada perquè quan van ocórrer els fets estava de viatge oficial, va oferir als treballadors municipals que ho desitgessin l’opció de convertir el 12 d’octubre en dia laborable, ‘a càrrec del 9 de desembre, per poder gaudir del pont de la constitució’.

Altres ajuntaments sí que van poder obrir portes

A banda de Badalona, hi ha altres ajuntaments catalans que sí que van obrir portes, ja que la delegació del govern espanyol no havia presentat cap denúncia als jutjats. La majoria eren municipis governats per la CUP i Esquerra, que mantenien que no tenien ‘res a celebrar’. A les comarques lleidatanes se’n van obrir una vintena. Set a les comarques gironines i tres a les de Tarragona.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.