Els quatre paranys de les instruccions que Gonzàlez-Cambray ha enviat als centres

El Departament d’Educació va enviar ahir unes instruccions als centres educatius per indicar-los com han de respondre a la sentència del TSJC

VilaWeb
Ot Bou Costa
31.05.2022 - 21:50
Actualització: 01.06.2022 - 13:18

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Departament d’Educació va enviar ahir unes instruccions als centres educatius per indicar-los com havien de respondre a la sentència del TSJC que, el desembre del 2020, va dictar que el 25% d’hores lectives fossin en castellà. El termini per a executar-ne el compliment s’acabava justament ahir. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray hi ha adjuntat un qüestionari de set preguntes. La direcció de cada centre les haurà de respondre totes afirmativament si vol que el seu projecte lingüístic sigui validat. Una d’aquestes preguntes, la que incorpora la novetat essencial, demana si “el projecte lingüístic preveu un ús curricular i educatiu tant del català com del castellà”. Desbrossem a continuació els quatre paranys principals del text.

1. L’ús normal del castellà, reconegut

Amb les instruccions, el govern trenca un tabú. A diferència d’allò que havia fet fins ara, ni tan sols en la proposició de llei pactada amb el PSC i els comuns, el Departament d’Educació reconeix que el castellà ha de tenir un ús normal i que treballa perquè sigui així. Fins ara, la Generalitat havia dit que la seva resposta a la sentència del TSJC preservava el català com a llengua vehicular normalment emprada i havia procurat de no reconèixer explícitament la vehicularitat del castellà. Ho feia amb caramboles lingüístiques, com ara dir-ne “llengua curricular i d’ús educatiu”.

En les instruccions, en canvi, hi diu això: “[De la sentència del TSJC ençà], la Generalitat de Catalunya ha endegat diverses iniciatives amb la finalitat primordial d’aprovar un marc normatiu estable que proporcioni seguretat jurídica i respongui a l’objectiu d’assolir l’ús normal de les dues llengües oficials en els centres educatius sostinguts amb fons públics.” En els paràgrafs immediatament posteriors, el govern parla de la proposició de llei –que el PSC ja havia dit que servia per a reconèixer el castellà com a llengua vehicular– i del decret aprovat abans-d’ahir per a establir els criteris aplicables als projectes lingüístics dels centres.

2. La desaparició tramposa dels percentatges

El govern diu que salva els centres perquè finalment, en les instruccions, descarta l’aplicació concreta dels percentatges que reclamava el TSJC. Certament, el text ordena “la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües”. Ara, just després d’ordenar que no hi hagi percentatges, l’escrit passa a detallar, d’acord amb un seguit d’estudis i enquestes, que els percentatges de català i de castellà vigents a les escoles catalanes ja arriben, a la pràctica, als que demana la sentència. N’esmenta un d’elaborat pel Síndic de Greuges i un altre d’elaborat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

El primer, del Síndic, “posa de manifest que el català és llengua d’ús escolar durant un 62,1% de la jornada a primària i un 60,6 % a secundària, mentre que el castellà ho és durant un 33,1% i un 32,9%, respectivament”. La constatació, al text, és una manera de dir que els percentatges no cal dictar-los, i, de fet, rebaixa la importància de la mateixa inaplicació de la qual es vanta el govern. L’escrit diu que el departament desplegarà un pla per a impulsar l’ús del català a les aules, però no en concreta cap mesura. L’altre informe, segons el govern, “posa de manifest la reducció en els usos de la llengua catalana entre l’alumnat i el professorat”.

3. L’explicació de les instruccions parteix de la sentència

El govern va dir la setmana passada que tenia l’objectiu d’elaborar un marc jurídic nou que deixés enrere les xifres. Ara parla de les instruccions com una oposició frontal als percentatges que dictava la sentència, com si d’ara endavant ja fossin superats. En canvi, en aquestes instruccions, que indiquen als centres com han d’ajustar a la normativa el seu projecte lingüístic, el conseller dedica la part central de la descripció del context a parlar de la sentència i del 25% de castellà exigit pel TSJC. S’hi refereix repetidament: en el segon paràgraf, en el tercer i en el quart.

“Des de l’any 2010, el TSJC ha resolt diversos recursos contenciosos administratius interposats per pares i mares […] als quals reconeix el dret dels seus fills i filles a rebre l’ensenyament en llengua castellana en un percentatge no inferior al 25% del temps lectiu”, diu primer Gonzàlez-Cambray, que signa les instruccions. Al fragment següent ho repeteix gairebé igual: “En data 16 de desembre de 2020, el TSJC va dictar la Sentència núm. 5201/2020, la qual declara l’obligació de la Generalitat de Catalunya d’adoptar les mesures” perquè tots els alumnes rebin l’ensenyament amb “la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials”, insisteix.

4. La confusa seguretat jurídica

El govern diu que pretén donar seguretat jurídica als mestres i directors, però les instruccions, el decret i el projecte de llei tenen uns quants elements confusos. Tant la sentència del TSJC com la resposta de la Generalitat són contradictòries amb si mateixes. La sentència, perquè diu que és la Generalitat que ha d’adoptar les mesures per fer que es compleixi el 25% de castellà, tot i que la llei orgànica d’educació espanyola (LOMLOE) atribueix la competència d’elaborar els projectes educatius –que inclouen els projectes lingüístics– als claustres dels centres i als consells escolars. Ho diu l’article 129 de la llei.

Amb el projecte de llei –que el TSJC ja ha insinuat que no compleix la sentència– i després amb el decret, el departament ha assumit el reconeixement de la responsabilitat que li atribueix el tribunal, però alhora no ha negat el paper dels claustres ni dels consells escolars. Així, els llimbs de la incertesa jurídica per als mestres s’han agreujat. La conselleria diu que s’encarregarà de verificar els projectes lingüístics, tal com preveu el decret llei publicat ahir, però a l’ensems demana als centres que assumeixin el castellà com a llengua d’ús curricular i educatiu.

Tal com va explicar VilaWeb, el text de la nova llei diu: “El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre.” I just després, en canvi, diu: “Els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei”, que reconeix el castellà com a llengua curricular, “[…] i s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica que s’adeqüen a la normativa vigent”.

El departament ha mirat d’elaborar una jurisdicció que li permetés de trampejar la qüestió, però en la interlocutòria que va enviar fa quinze dies el TSJC al conseller li deia que els projectes lingüístics “són instruments merament programàtics” i que no els podia traspassar la resposta a la sentència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes