Els premis Vint-i-Cinc d’Abril, la reivindicació cívica per a capgirar el marc espanyolista

Acció Cultural del País Valencià ha lliurat avui al matí, a l’auditori del Jardí Botànic, els segons premis. Enguany els han atorgat a l’editora i gestora cultual Izaskun Arretxe i a la Unió de Periodistes Valencians.

L’entitat, que enguany farà cinquanta-cinc anys, els va instaurar l’any passat potser per tapar un buit que les institucions valencianes, governades per la ultradreta, havien deixat. Sobre aquesta qüestió, Anna Oliver, presidenta de l’entitat, deia, abans de començar, que aquest acte i aquest marc, el del Jardí Botànic, era el lloc real de la gent que celebra el País Valencià, l’autogovern i la vocació de tenir una nació i un autogovern fort. “Mentre la dreta i l’extrema dreta estiguin en les institucions públiques valencianes, mai no recuperarem el Vint-i-Cinc d’Abril, mai no recuperarem el dret civil valencià ni res que tingui a veure amb la identitat pròpia perquè són uns espanyols centristes.”

I amb aquesta premissa ha començat un acte que ha comptat amb la presència de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; d’Anna Guitart, directora de l’Institut Ramon Llull; i Imma Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre més personalitats de la cultura. Hi havia també Vicent Martínez Sancho, tercer president d’Acció Cultural del País Valencià, i les presidentes de dues de les associacions majoritàries de víctimes de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, Mariló Gradolí i Rosa Maria Álvarez.

Tot l’acte ha tingut com a fil conductor la veu de Titana, que ha cantat acompanyada del grup Faixa i, per començar, l’entitat ha volgut fer una mena d’autoparòdia de si mateixa amb l’escena entre un pare i una filla –els actors Paco Alegre i Tània Fortea– que representen el passat, amb les mobilitzacions, manifestacions i lluites inicials, i el futur amb la feina dels joves, i la importància de les xarxes socials. “Acció Cultural no fa res”, deia el pare, una crítica, suposem, que estan acostumats a sentir. Amb aquest pretext, un seguit de vídeos han explicat la història d’ACPV, que és, en realitat, la història de la recuperació de les llibertats i de la consciència de no ser res si no s’és poble, o país, en aquest cas.

La importància del periodisme compromès

Acció Cultural ha lliurat el premi a una entitat o col·lectiu a la Unió de Periodistes Valencians, que reuneix redactors i fotoperiodistes i té més de 700 associats. La laudatio l’ha feta la jove periodista i investigadora Maria Palau, que ha posat en dubte la frase de Gabriel García Márquez, que va dir que el periodisme és el millor ofici del món. Tampoc no creu gaire a Kapuściński quan diu que el periodisme no és un ofici per a cínics. Ha citat també Montserrat Roig quan feia èmfasi en la necessitat de la visió de gènere en aquesta professió. S’ha preguntat, Maria Palau, com haurien afrontat els valencians una tragèdia natural, personal i institucional com la de la gota freda de l’octubre del 2024.

En el discurs d’acceptació del premi, Vicent Marco, el president de la Unió de Periodistes, ha assenyalat l’honor que és per a l’entitat que representa rebre aquest premi d’ACPV, i ha destacat la quantitat de persones i col·lectius que sostenen la cultura valenciana. Quant a la professió, Marco ha destacat la necessitat de defensar un periodisme ferm tot i les dificultats. Ha recordat que hi ha centenars de periodistes que sostenen redaccions en situacions molt precàries, tant per les condicions laborals com pels salaris que cobren i per totes les pressions que reben: “I encara així, continuen fent preguntes i contrastant dades.”

Vicent Marco ha fet una mirada al món i ha dit que corren temps molt difícils per al periodisme, perquè els informadors s’han convertit en objectiu a abatre en les guerres. Ha citat Gaza, el Líban, l’Afganistan: “I no podem mirar cap a una altra banda perquè hi ha governs i autoritats que persegueixen els periodistes.”

Ha criticat també que el govern espanyol ha incomplert la promesa de derogar la llei mordassa que permet de multar periodistes i activistes, i ha alertat del perill del pseudoperiodisme. Ha posat l’exemple de l’odi i les mentides que van escampar durant la gota freda. 

Vicent Marco ha fet un esment especial a la situació de la redacció d’informatius d’À Punt. Ha recordat els casos de periodistes que la van abandonar tot apel·lant a la clàusula de consciència, i ha criticat el viratge controlador i autoritari que exhibeix l’actual direcció d’informatius.

Estudiar Ausiàs March als antípodes

La laudatio a Izaskun Arretxe l’ha feta Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que ha recordat que Arretxe va fer la tesi doctoral sobre March quan feia un lectorat a Austràlia. D’Arretxe, que va ser editora a Ara Llibres, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull, entre més, Portell ha dit que és una barreja inusitada de passió i de capacitat de treball. “Li brillen els ulls quan parla de la nostra literatura i dels nostres autos als editors internacionals, i s’emociona amb cada fita que aconsegueix per als nostres autors, perquè ho viu com una victòria col·lectiva”, ha dit.

També ha remarcat les millores i els plans, com ara Lletres Compartides, quan va ser al Ramon Llull, i la seua capacitat de veure la literatura catalana com la literatura d’un país sencer.

En el seu discurs, Arretxe ha recordat un professor de tercer de BUP, quan ella tenia setze anys, que va fer que s’enamorara d’Ausiàs March. I March va ser la porta a tota la literatura medieval, i després a la literatura en general. “Un enamorament en tota regla”, ha dit. De la narrativa, de la poesia, de la literatura infantil i juvenil, de les dones escriptores…

Ha agraït la tasca als equips que sempre l’han acompanyada i ha rebutjat els atacs de naturalesa diversa que rep la nostra literatura. Una literatura, ha dit, que té uns desafiaments enormes, i ha reconegut que són bons temps. Ho ha dit tot fixant-se en el País Valencià. Ha remarcat la necessitat d’enfortir les relacions entre la literatura que es fa en qualsevol lloc de l’àmbit lingüístic català. Ha parlat de la vàlua dels escriptors, dels educadors i dels centres culturals que no s’aturen mai i que han aconseguit de situar la nostra literatura a un nivell que parla de tu a qualsevol altra literatura del món. I per dir això s’ha basat en els múltiples viatges i fires que visita arreu del món. “Trobo a faltar l’autoestima a casa nostra”, ha dit.

Capgirar el marc

L’acte dels premis d’Acció Cultural l’ha clos Anna Oliver, presidenta de l’entitat, que ha dit que avui, al Jardí Botànic, ha començat la celebració dels cinquanta-cinc anys, una efemèride que té un camí d’esperança al davant.

A partir d’ací, Oliver s’ha centrat en la necessitat de mirar endavant. De recordar la desfeta d’Almansa, sí, i el franquisme i l’extrema dreta i les polítiques que ha anomenat tèbies, però ha recordat que enmig d’això, a Prats floreixen un poble i una literatura. I una música capaç de reunir, en dos dies, 30.000 persones a Picassent en el concert de la Gossa Sorda.

“Indubtablement, tenim moltes mancances i agressions, però que no cauen en el buit, que tenen resposta des de la ciutadania conscient i la xarxa d’entitats, que alcen la veu en espais internacionals, que mantenen viu el valencià a l’escola, que fan sindicalisme en la nostra llengua, que promou una nova declaració de drets lingüístics o crea l’aliança digital per al català. Que promou la llengua a l’esport i dóna suport al cinema en català. Una potent realitat de creació de continguts en català. Una immensa força de país que dóna resposta a les agressions. I en això cal centrar-nos. Hem de decidir quin és el marc mental on ens situem: el d’ells, parlant del que volen i contestant cada ocurrència, o potenciant i donant a conèixer tot allò que fem?”

Oliver opta per això últim, per no fer d’altaveu a les brofegades espanyolistes que es volen carregar Sant Jordi, per exemple. La presidenta d’Acció Cultural ha demanat a tothom un autocentrament per a valorar el patrimoni, la història i la força col·lectiva. “Perquè el més complicat ja ho tenim, que és eixa feina que es fa a cada casal, ateneu i entitat, algunes centenàries”, ha dit. I ha demanat de marcar l’agenda bo i explicant per tots els mitjans possibles la vivesa del teatre, l’audiovisual i la literatura. “Destaquem que hi ha una història de valencianisme lligada a les dones, com ens ha ensenyat Nexe, que podem fer un festival de cinema ciutadà com fa ACICOM i que, en definitiva, cada dia hi ha centenars d’actes en català als pobles de la nostra nació. Que les muixerangues s’han estès per places i ciutats, eixos mateixos carrers i pobles que des de fa trenta anys veuen passar el Correllengua que ve de Catalunya Nord, com ve la Flama del Canigó, de la mà d’Òmnium i la Federació Llull, i que enguany, amb el Correllengua Agermanat, han desbordat expectatives i han fet festa grossa.”

Quant a la diada històrica que avui es commemora, Oliver ha dit que fa 319 anys que ells guanyaren una batalla: “Però no ens derrotaren, la força del país som nosaltres.”

Aquesta darrera frase fa part del lema de la manifestació convocada per a aquesta vesprada, que coincidirà amb l’arribada a València del Correllengua Agermanat.