llaços grocs

TEMA DEL DIA
Encaputxats. La seqüència explica tota sola com funciona la cosa. Ciutadans demana a la Junta Electoral espanyola que ordeni de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat perquè considera que són símbols partidistes. La Junta Electoral accepta, com és habitual, la petició si ve de Cs i dóna quaranta-vuit hores al president de la Generalitat per a retirar-los, amb to d’ultimàtum, tot i que encara no ha començat la campanya. El president de la Generalitat, Quim Torra, es planta, en defensa de la llibertat d’expressió, i presenta un recurs. La mateixa nit, un grup d’encaputxats es prenen la justícia pel seu compte i van a la plaça de Sant Jaume a arrencar els llaços. Només aconsegueixen de llevar el de la casa de la ciutat, però la guàrdia urbana impedeix que se l’enduguin. L’escamot és identificat pels Mossos, però no hi ha cap detenció. Ciutadans apunta, la justícia avala i els encaputxats actuen. Quan surt el sol, Juan Carlos Girauta aplaudeix l’acció. Aquest és el modus operandi de l’espanyolisme violent que funciona a Catalunya de fa mesos.

Tothom sap que la plaça de Sant Jaume és vigilada vint-i-quatre hores, però, malgrat això, els activistes unionistes hi han anat perquè saben que tenen una impunitat judicial absoluta. Si són detinguts, el jutge de torn els deixa sempre en llibertat, normalment sense càrrecs. En canvi, el president de la Generalitat si es nega a retirar els llaços grocs s’exposa a conseqüències penals. És aquesta doble vara de mesurar la que trinxa tota la credibilitat a la justícia espanyola. Aquests dies un partit polític d’extrema dreta aprofita el judici contra l’independentisme al Suprem per fer campanya i la Junta Electoral no n’ha dit res. Els llaços grocs són campanya electoral però els interrogatoris de Vox al Suprem no. Lluny de rectificar, la Junta Electoral ha donat dotze hores a la batllessa Ada Colau per retirar el llaç que els feixistes han provat d’arrencar aquesta nit.

No ens hauria de sorprendre perquè dos dels jutges de la sala del Suprem, Luciano Varela i Ana Maria Ferrer, són membres de la Junta Electoral. Fonts judicials asseguren que no van participar en la decisió i que no intervindran en cap més afer que faci referència a Catalunya. No en tenim cap prova, però la seva presència demostra el cercle viciós de la cúpula judicial espanyola. La Junta Electoral espanyola no és un òrgan neutral pel que fa a la capacitat d’arbitrar sobre processos electorals a Catalunya. És part en el conflicte. La seva composició impossibilita l’equanimitat que requereix un organisme d’aquesta mena.

La primera cosa que cal recordar és que el llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític. El llaç groc és una apel·lació a la democràcia, a la llibertat i als drets humans que és transversal en bona part de la societat catalana. No demana el vot per cap partit. És una apel·lació als valors democràtics i els drets humans, com ho poden ser les pancartes en favor de l’acolliment de refugiats, contra la violència masclista o contra l’homofòbia que hi ha a molts ajuntaments.

A més, hi ha una contradicció argumental flagrant en l’argumentació de la Junta Electoral. Si no hi ha presos polítics i el judici del Suprem no és polític, els llaços grocs tampoc no són polítics. És més política una bandera espanyola monàrquica que exhibeixen forçosament edificis d’administracions governades per republicans independentistes. Milers d’ajuntaments arreu de Catalunya tenen l’obligació legal d’exhibir una bandera contrària a la majoria del consistori. I si no ho fan, Cs ja s’encarrega de denunciar-los.

L’argument de mantenir la neutralitat de l’espai públic és una fal·làcia que serveix de coartada a la censura. L’espai públic ha de ser plural i tothom té dret d’expressar-s’hi, sempre que ho faci pacíficament i democràtica. No hi ha espai públic neutral. Els nostres carrers i places són plens de símbols nacionals, religiosos o polítics que cohabiten pacíficament sense problemes, com és normal en una democràcia. Un símbol només esdevé partidista quan un partit polític decideix de convertir-lo en un objectiu a combatre. Ciutadans ha fet això, amb l’ajuda de la justícia espanyola. Per tant, ni el govern ni els ajuntaments no tenen cap obligació de retirar-los i no haurien de ser sancionats pel fet de defensar la llibertat d’expressió. Malauradament, hi ha antecedents molt recents que la llibertat d’expressió no és respectada per la justícia espanyola. Però els llaços grocs no es toquen mentre hi hagi presos i exiliats.

MÉS QÜESTIONS
Investiguen si els diners de Zaplana a Andorra eren comissions de Terra Mítica. Els investigadors del cas Erial indaguen si els diners que atresoraven els testaferros d’Eduardo Zaplana a Andorra (5,9 milions d’euros) procedeixen del presumpte pagament de comissions a Terra Mítica. És una de les nombroses línies de recerca obertes en aquesta causa que va començar el novembre de 2015 i que rastreja el presumpte cobrament de comissions de l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana durant la seva etapa com a cap del Consell, però també quan va exercir de ministre de Treball i portaveu del govern de José María Aznar. L’ombra de la sospita sobre la gestació i construcció del parc temàtic Terra Mítica sempre ha planat sobre Zaplana. De fet, va ser el seu primer gran projecte faraònic i també el primer cas a ser enjudiciat durant l’etapa del PP. El Tribunal Suprem espanyol va ratificar les penes imposades per la secció cinquena de l’Audiència de València als principals capitosts d’aquesta trama organitzada de divuit empresaris i dos ex-directius del parc temàtic que, mitjançant una complexa xarxa de factures falses, va estafar 6,3 milions a la hisenda espanyola i va causar un perjudici d’1,3 milions d’euros a Terra Mítica durant la construcció del parc.

Podem i EUPV presenten la seva coalició com la garantia d’un govern d’esquerres. La coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià, Rosa Pérez Garijo, i el secretari general de Podem, Antonio Estañ, han presentat la coalició amb què es presenten a les eleccions valencianes del 28 d’abril. Després de registrar la coalició Unides Podem – Esquerra Unida davant la Junta Electoral, un pas administratiu previ per a poder concórrer a les eleccions, ambdós han dit que aquesta coalició és ‘la garantia d’un govern d’esquerres’ que pugui aplicar ‘polítiques veritablement transformadores’. Han explicat que les llistes encara no s’han registrat i que es van confeccionant d’acord amb el pacte i els ajusts de correcció per raó de sexe. El secretari general de Podem, Antonio Estañ, ha dit que el registrament de la coalició és un pas molt important perquè representa ‘el punt d’inici d’un projecte compartit, fonamental per a la societat valenciana’. Rosa Pérez Garijo, la número dos per València d’Unides Podem – Esquerra Unida, ha parlat de la ‘il·lusió’ de la seva formació i ha indicat que EUPV vol ser ‘un important subjecte actiu en aquestes polítiques de canvi’. Així mateix, ha dit que EUPV era la formació que faltava al pacte del Botànic i a les Corts, on no van aconseguir representació parlamentària.

El PSIB aprova per unanimitat la llista d’Armengol a les eleccions del 26 de maig. Els socialistes de les Illes ja tenen totes les llistes aprovades per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril i les dels consells i el parlament del 26 de maig. La dirigent de la formació, Francina Armengol, les ha presentades en una conferència de premsa. Els òrgans del partit han ratificat per unanimitat unes llistes en què Armengol surt a guanyar. Presumeix d’encapçalar un partit fort. Diu que al capdavant hi ha posat consellers i alts càrrecs per demostrar que té un equip cohesionat per continuar fent feina. Sobre l’absència de l’ex-número 1 al consell, Francesc Miralles, Armengol assegura que comptarà amb ell en el futur. Però el cas és que Miralles està dolgut pel fet de no ser a les llistes i diu que no sap per què fa quatre anys va ser-ne cap de llista i ara no té lloc a les eleccions del maig.

Fracassen en l’intent de despenjar una pancarta contra la repressió a Ceret. El Comitè de Defensa de la República del Vallespir-Alberes ha denunciat un intent de despenjar la pancarta contra la repressió a Catalunya a l’antic pont del camí de ferro de Ceret. Una setmana després d’haver col·locat la pancarta amb el lema ‘Stop repressió, Catalunya Lliure’, el CDR ha explicat que uns desconeguts havien provat de despenjar-la o fer-la malbé fa poc. És la tercera vegada que ho intenten. El CDR del Vallespir estudia la possibilitat de denunciar aquestes agressions. La pancarta va ser penjada amb el vist-i-plau de l’ajuntament de Ceret i amb el suport de diverses entitats excursionistes.

LA XIFRA
9 ajuntaments i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà han estat encausats per l’advocacia de l’estat espanyol per haver donat suport a la resolució del parlament, que demanava l’abolició de la monarquia i condemnava ‘la violència exercida contra els drets fonamentals’.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de febrer de 1883 va morir Karl Marx, filòsof, sociòleg, economista i pensador socialista. El seu pensament encara influeix la política arreu del món.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb