La relació entre el Tribunal Constitucional espanyol (TC) i el govern de Catalunya té poc d’amorosa i molt de tempestuosa. Des del 2012, el TC ha suspès o anul·lat més d’una vintena de lleis catalanes. Molts moviments de l’alt tribunal en delaten la intenció política de limitar la sobirania de les institucions catalanes. La derogació exprés de la declaració independentista del parlament n’és un exemple clar. La defensa dels interessos econòmics de les grans empreses i la banca espanyola són una altra cara, moltes vegades oculta, de les decisions del Constitucional. Un dels casos més evidents és la suspensió parcial –a petició del govern espanyol– de la llei d’emergència social (24/2015).

‘Qualsevol mesura que retalla els privilegis de la banca és suspesa pel TC’, critica Carlos Macías, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). La normativa impugnada va néixer per lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica. A Catalunya, segons l’Institut d’Estadística (Idescat), un 20,9% de la població viu al llindar de la pobresa. Per tal de defensar aquest col·lectiu, la PAH, conjuntament amb més associacions, va fer arribar al parlament una iniciativa legislativa popular signada per 150.000 ciutadans. Paradoxes de la vida, Alícia Sánchez-Camacho, en aquell moment líder del grup parlamentari del Partit Popular, es va comprometre a tramitar-la amb urgència. La llei 24/2015 es va aprovar per unanimitat.

A Catalunya hi ha 43 desnonaments cada dia, gairebé 16.000 l’any, indica Macías. Persones que haurien d’estar sota la protecció de la normativa. Un dels articles impugnats obligava els grans tenidors d’habitatge –entitats financeres i societats immobiliàries, principalment– a oferir lloguers socials abans de fer desnonaments. L’article que regulava la cessió de pisos buits per al lloguer públic per un període de tres anys també ha estat suspès. En opinió de Macías, l’alt tribunal ha impugnat l’única llei que garantia el compliment de l’article 47 de la constitució espanyola: ‘Tots els espanyols tenen el dret de gaudir d’un habitatge digne i adequat.’

El govern espanyol ha volgut remarcar que no havia impugnat cap punt de la normativa 24/2015 que tingués relació amb la pobresa energètica. Cosa que sí que havia fet el 2013, quan va recórrer contra el decret llei que modificava el codi de consum per evitar talls d’electricitat a consumidors vulnerables. En aquell moment, l’executiu va argumentar que la reforma equivalia a ‘una discriminació dels consumidors de la resta del territori espanyol’. D’ençà que és vigent, la llei d’emergència social ha aturat el tall de subministraments bàsics a 32.000 llars catalanes. Segons l’Idescat, 638.000 catalans no disposen de prou mitjans per a escalfar decentment casa seva a l’hivern.

La defensa que el TC fa dels interessos dels bancs i les grans empreses va més enllà.

Impost sobre els pisos buits
La banca i més grans posseïdors d’habitatges són els principals beneficiats de la decisió del TC de suspendre la llei 14/2015 que regula l’impost sobre els pisos buits. El tribut l’han de liquidar els grans tenidors d’habitatges que, sense causa justificada, fa més de dos anys que no són habitats. La normativa només s’ha aplicat en municipis amb molta demanda d’allotjament, com ara Barcelona, on els pisos s’han encarit d’un 7% aquest darrer any. El dia 15 d’abril, Meritxell Borràs, consellera d’Habitatge, va anunciar que el govern havia recaptat 11,8 milions gràcies a l’impost. Borràs va destacar que els diners es destinarien íntegrament a la compra de 260 pisos per a ús social.

Impost sobre els dipòsits bancaris
680 milions d’euros és la xifra que els bancs s’estalviaran de pagar a la Generalitat gràcies a la derogació del tribut sobre els dipòsits bancaris. El 2012, el govern català va aprovar aquest impost amb una clàusula per a evitar que repercutís en els clients. El conflicte va esclatar perquè el govern espanyol ja tenia vigent un impost similar. Això no obstant, la taxa estatal era de tipus 0. Purament simbòlica. A principi del 2013, l’estat va apujar el tribut fins al 0,03%. La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que la mesura pretenia unificar el mercat. El TC va acabar anul·lant el tribut català adduint que era una duplicitat innecessària. Però el fet és que la taxa catalana era molt més alta que la versió espanyola: els tipus anaven del 0,3% al 0,6%. L’any passat, la Generalitat va rebre poc més de 60 milions a través de l’impost estatal. 620 milions menys que si hagués recaptat el seu tribut.

Impost sobre les nuclears
Les grans elèctriques són les beneficiades per l’anul·lació del tribut sobre les centrals nuclears. Endesa i Iberdrola, propietàries dels tres reactors nuclears catalans, s’estalviaran uns 50 milions anuals. El Constitucional va voler justificar la seva decisió en el fet que l’impost infringia la llei de finançament autonòmic (LOFCA). La Generalitat preveia de destinar un 10% de la recaptació a diversificar l’economia dels municipis propers a les centrals. Els preparava, així, per al futur tancament de les plantes. La mesura era especialment necessària a la comarca de la Ribera d’Ebre –on hi ha Ascó– perquè al gener Ercros havia anunciat que tancaria la fàbrica que té a Flix.

Llei anti-‘fracking’
La sentència del TC anul·lant la llei anti-‘fracking’ (2/2014) és una defensa aferrissada de l’estratègia energètica del govern espanyol, que vol implantar el ‘fracking’ –l’extracció d’hidrocarburs per mitjà de fracturació hidràulica– com a solució a la dependència energètica de l’estat. L’actual conjuntura de preus baixos dels hidrocarburs ha frenat el desplegament del projecte. Tot esperant un context més favorable, el TC s’ha encarregat d’aplanar el terreny a les grans empreses tombant les lleis autonòmiques anti-‘fracking’. No fa gaire, per exemple, Gas Natural ha rebut un nou permís per a fer prospeccions al sud de Cantàbria. El 2013, el govern càntabre havia prohibit el ‘fracking’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb