El govern espanyol concedirà els indults als nou presoners polítics tancats als Lledoners, Wad-Ras i el Puig de les Basses. Hi haurà un decret d’indult per a cadascun, i en tots els casos seran parcials i reversibles, segons que s’ha anat sabent aquestes darreres setmanes a la premsa espanyola, en les filtracions amb comptagotes que ha anat fent la Moncloa. Seran parcials perquè només és possible de fer-los totals quan l’informe del tribunal sentenciador –en aquest cas, el Suprem– és favorable, i la sala presidia per Manuel Marchena s’hi va oposar de manera ferotge. És previsible que aquests indults siguin fets de manera que només es commuti la pena de presó, però en canvi que mantinguin la d’inhabilitació, que farà que cap dels presos encara no pugui exercir càrrecs públics de cap mena durant molts anys. Però l’element polític i judicial més important a tenir en compte és el de la reversibilitat.

És la manera més clara que té el govern de Pedro Sánchez de marcar políticament aquests indults, perquè quedi clar, davant les crítiques que li vénen de fora i de dins, que la mesura no és pas de franc. Al decret de concessió de molts indults, el govern espanyol inclou un afegitó que diu “amb la condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de X anys d’ençà de la publicació d’aquest decret”. I és previst que en aquest cas també ho faci, que indiqui d’alguna manera, potser amb aquesta mateixa fórmula, que el “perdó” resta condicionat a no tornar a cometre el delicte pel qual van ser condemnats durant un temps determinat.

I això, a la pràctica, què vol dir? Un dels problemes de la sentència del Suprem ha estat precisament la vulneració del principi de legalitat, és a dir, que s’han condemnat persones per un fet despenalitzat en l’ordenament jurídic espanyol d’ençà del 2005: la convocatòria de referèndums no legals. Però encara més: també han estat condemnats per accions, protestes i mobilitzacions que segons molts organismes internacionals de drets humans són protegides per la llibertat de reunió i d’expressió, però que segons el Suprem espanyol eren motiu de condemna per sedició. Aquesta inseguretat i indefensió que van tenir els presos durant tot el procés i durant el judici s’estendrà ara, a partir del moment que surtin pels indults. Perquè què serà interpretat com una sedició per part de la fiscalia?

En aquesta entrevista recent a VilaWeb, el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo explicava que si la fiscalia interpretés que algun dels presos fes o digués res que pogués ser considerat com un delicte de sedició, se li obriria un nou procediment judicial. Els indults no fan desaparèixer la condemna, i els antecedents penals hi romanen. “En aquest cas la fiscalia faria presentar una querella i demanar unes mesures cautelars i es concedirien aquestes mesures cautelars. Als indults hi haurà simplement un recordatori, que vindrà a dir: la fiscalia i el Suprem són aquí, i davant fets iguals o semblants actuaran de la mateixa manera […]. Miraran cadascú com actua i què fa en cada moment, i la fiscalia haurà de prendre la decisió de posar una querella, i el Suprem decidirà el que sigui.”

Això permet que la violació dels drets fonamentals de llibertat d’expressió i de reunió continuï, ara amb autocensura. El component d’escarment i el factor condicionat es podia endevinar de les paraules plenes de referències a la concòrdia del president espanyol, Pedro Sánchez, a l’acte al Liceu: “[Els indults] ni qüestionen ni revoquen la sentència ferma condemnatòria. Simplement es tracta d’un altre pla, que ja no és el judicial. Allò que sí que esperem que es comprengui és que no hi ha camins fora de la llei. També esperem que s’assumeixi que cap propòsit no és legítim si atropella una part de la societat.” Que surtin, però que no facin política.

La revocació i la sala tercera

No tan sols serien reversibles, aquests indults, sinó revocables. Queda una via judicial per a revocar la mesura, que és el recurs contra la concessió dels indults a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol. Un recurs que no pot presentar qualsevol, sinó les parts afectades a la causa. Hi ha dubtes entre els juristes sobre qui és legitimat per a presentar un recurs contra els indults a la sala tercera del Suprem. El PP i Vox han anunciat que ho farien, però sembla que solament Vox podria tenir-ne la possibilitat, per haver estat una part en el judici al Suprem contra el Primer d’Octubre com a acusació particular. Qui decidirà si són admissibles els recursos és la sala d’admissions del tribunal.

I els recursos, segons els precedents d’aquests darrers vint anys, s’haurien de presentar per defectes de procediment o de forma, que són els supòsits que habitualment aquesta sala del Suprem admet per a revisar la decisió del govern espanyol. Però aquests recursos poden incloure també l’argument de l’arbitrarietat, que segurament és el que explorarà aquest partit. Qui rebrà el recurs, una vegada admès, serà una secció, la cinquena, d’aquesta sala tercera, on hi ha, entre més magistrat, un íntim amic de Carlos Lesmes –que ja va dir que aquests indults no es podien concedir per manca de concòrdia– i un altre que fou el president de la JEC durant l’etapa més agressiva i inquisitorial contra l’independentisme, entre el 2017 i el 2020.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.