01.05.2021 - 08:55
|
Actualització: 01.05.2021 - 11:52
La covid-19 pot comportar una davallada del 10% de naixements a Catalunya. Les primeres dades de nadons concebuts després de l’inici de la pandèmia mostren una baixada interanual del 17,7% entre desembre del 2020 i febrer del 2021, que corresponen als concebuts entre març i maig del 2020, en ple confinament. Segons l’investigador del Departament de Geografia de la UAB i del Centre d’Estudis Demogràfics Toni López-Gay, el balanç al final de la pandèmia serà “entre una pèrdua del 10% i una estabilitat” respecte del període anterior. En qualsevol cas, la covid-19 “tindrà un efecte contrari al ‘baby boom'” amb què havien especulat. De fet, tot apunta que el saldo entre nounats i morts el 2020 serà el més negatiu “des de la guerra civil”.
L’estimació mensual de naixements de l’INE el desembre del 2020 a Catalunya és d’un 18,7% menor que dotze mesos abans, quan el descens del mes anterior havia estat del 6,8%. La tendència a baixar es va accentuar el gener del 2021, nou mesos després de l’abril del 2020, amb una davallada interanual del 24,7%, mentre que el febrer d’enguany es va relaxar fins al 8,5%. Per demarcacions, la tendència és similar, amb un declivi interanual entre desembre i febrer del 17,7% a la demarcació de Barcelona, un -19,2% a la de Girona, un -17,8% a la de Tarragona i un -15,6% a la de Lleida.
Per a López-Gay, no queda clar si la diferència amb la natalitat de just abans de la covid serà cada vegada menys perceptible o arribarà al 10% en el conjunt del període pandèmic. Ara bé, res no fa pensar en un augment de naixements, segons ell. L’escassetat de parts ja es va fer notar el 2020, tot i que no per la covid-19, sinó perquè ara hi ha “menys població creuant les edats amb major fecunditat”. És a dir, el nombre de persones que van néixer entre el 1987 i el 1996 és menor que els d’unes altres generacions.
Possible rècord negatiu de naixements
Això, combinat amb una tendència a baixar en el nombre de fills per dona i que aquests últims anys no hi ha hagut un gran flux migratori, explica que l’any passat potser hi ha hagut un rècord negatiu de naixements. Les dades de nounats de l’any passat es publicaran el juliol, però el padró municipal d’habitants provisional el primer de gener de 2021 publicat fa poc ja en donava pistes: en aquesta data, hi havia 321.888 individus d’entre 0 i 4 anys, un 5,5% menys que els 340.669 que hi havia dotze mesos abans. La caiguda, insisteix López-Gay, s’explica no tan sols amb la baixa natalitat, sinó també per una caiguda del saldo migratori. A més, deixa clar que les dades que s’han fet públiques fins ara tan sols permeten una comparació directa entre els nascuts el 2020 i els del 2015, que passen a la franja de 5 a 9 anys.
Mentre esperen les dades oficials del juliol, el demògraf creu que és molt probable que la diferència entre nounats i defuncions el 2020 sigui “d’una pèrdua similar a la guerra civil”. Les víctimes de la pandèmia han contribuït a accentuar una tendència que havia començat el 2018 i el 2019 de més òbits que naixements, cosa que no tenia precedents recents. L’expert també explica que després del 2020 i el 2021 es tornarà al “lleuger” saldo natural negatiu d’abans de la covid-19. Amb tot, preveu que s’anirà eixamplant progressivament a causa de l’estructura envellida de Catalunya i la taxa de fecunditat baixa.
Moviment de la ciutat al món rural
D’una altra banda, les dades del nou padró també revelen tendències de creixement poblacional diferent el 2020 per demarcacions. Barcelona va perdre un 0,56% dels habitants, cosa que arrossegava la mitjana catalana a una xifra similar (0,50%). Les altres tres van registrar petits augments, el 0,40% a Girona, el 0,14% a Lleida i el 0,57% a Tarragona. Segons López-Gay, això provaria que “una part petita de la població ha canviat els hàbits residencials” durant l’any de la pandèmia.
També ha dit que les possibles causes són múltiples, com ara el fet que “la província de Barcelona estava acostumada a rebre fluxos migratoris més alts que els del 2020”. Amb tot, moltes estarien relacionades amb l’emergència sanitària, com ara la possibilitat de teletreballar més, viure a cavall entre la primera i la segona residència, o bé els “empadronaments atípics”, és a dir, aquells que es fan per aprofitar-se de beneficis d’estar empadronat en un lloc que no és el de residència habitual, per exemple, per poder anar a la segona residència durant el confinament local o comarcal.
Segons ell, a falta de més dades, es constata que el moviment de gent de la ciutat a les zones rurals no canviarà la configuració socio-espacial de l’àrea metropolitana, però sí la tendència demogràfica d’alguns municipis rurals, que poden veure la població disparar-se percentualment. Amb tot, adverteix que les persones amb menys recursos tindran menys capacitat de canviar de domicili a zones menys massificades, cosa que posa de manifest l’escletxa socio-econòmica. El padró del primer de gener de 2021 per municipis es coneixerà el desembre i les variacions residencials del 2020, el setembre.
