TEMA DEL DIA
Crisi.
El sobiranistes de Catalunya en Comú han oficialitzat la seva discrepància amb el tomb autonomista que vol imprimir la direcció, capitanejada per Ada Colau. Avui s’han presentat oficialment amb un manifest encapçalat pels diputats Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, en un acte al qual també han assistit els ex-diputats David Companyon i Joan Giner i l’ex-batllessa de Badalona Dolors Sabaté, entre més. L’acte ha servit per a confirmar la crisi que Catalunya en Comú travessa de fa mesos, amb un enfrontament dels sobiranistes i la nova direcció, partidària de distanciar-se del procés. La nova estratègia, la menen amb una sintonia sorprenent Iniciativa per Catalunya i Barcelona en Comú, que fan tenalla contra els sobiranistes amb l’aval d’Ada Colau. Les tensions recorden les que hi hagué dins la formació predecessora, Catalunya Sí que es Pot, en què el tarannà espanyolista de Joan Coscubiela va fer miques un grup plural en què també hi havia Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez Castells, clarament defensors de posicions autodeterministes i independentistes.

La història sembla que es repeteix, amb ingredients diferents però amb el mateix fons: quina ha de ser la posició de l’anomenada esquerra alternativa en relació amb el procés. L’obsessió de Barcelona en Comú de recuperar vot espanyolista en alguns barris de Barcelona és una de les claus d’aquest canvi de Catalunya en Comú. El partit de Colau no ha paït que el 21-D Ciutadans guanyés a Nou Barris, i creuen que la millor manera de recuperar aquest vot és diluint qualsevol sospita de sobiranisme. Però no s’adonen que en aquests llocs Manuel Valls és percebut com un turista i no hi té la mateixa tirada que Ciutadans, en unes eleccions que a més no es viuran amb la tensió nacional amb què es van viure les autonòmiques del desembre de l’any passat.

La sortida precipitada de Xavier Domènech de la política va ser el primer avís de la crisi. Una decisió personal que va trencar el fràgil equilibri intern i va deixar el sector sobiranista en minoria. Tot i que Elisenda Alamany va mantenir el càrrec de portaveu del grup, per sobre li van posar Jèssica Albiach, justament l’escollida per Pablo Iglesias per a rellevar Dante Fachin a Podem. La tensió no únicament no ha desaparegut sinó que ha crescut amb la destitució fulminant, ahir, del coordinador del grup parlamentari, Marc Grau, mà dreta d’Alamany. La direcció actual acusa Alamany de deixadesa de les seves funcions. La sortida de Domènech, tot i tenir un fort component personal, ja va ser forçada per la tenalla que van fer ICV per una banda i l’entorn de Colau per una altra, que li va impedir de forjar una direcció plural a Catalunya en Comú el mes de juliol passat. Ara és incert el futur d’Alamany i fins i tot el de Nuet, acusats de ‘deslleials’ per la direcció oficial de Catalunya en Comú.

En un parlament com l’actual, amb majories tan ajustades, qualsevol moviment de diputats pot ser decisiu per a reforçar o afeblir la majoria sobiranista. Tot i que encara ningú no parla d’escissió, el tomb autonomista de Catalunya en Comú, si es consolida, tindrà dues conseqüències importants en la política catalana. La primera és que complica encara més l’aprovació del pressupost per al govern de Quim Torra, que ja no pot comptar amb la CUP, situada a l’oposició pura i dura, i ara veu com s’allunyen les possibilitats d’arribar a acords amb els comuns, no tan sols perquè s’afebleix el sector sobiranista sinó també perquè hi guanya pes ICV, contrària a un pressupost de ‘dretes’, usant la seva terminologia.

Però la segona conseqüència és d’àmbit municipal, amb les eleccions del maig a la vista. L’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater, ha desafiat les pressions i s’ha assegut a primera fila de l’acte, encara que això li dugui complicacions amb ICV per a repetir una candidatura unitària com Guanyem Badalona, amb l’objectiu de derrotar Xavier Albiol. També Guanyem Girona, presentada fa poc, pot trobar-se amb turbulències, com algunes altres que s’anaven coent en ciutats metropolitanes, com ara Cerdanyola i Cornellà. Sobretot si la dinàmica de partit s’imposa a la voluntat de fer llistes transversals.

MÉS QÜESTIONS
La creació de l’agència tributària valenciana obre una esquerda al Botànic.
A mesura que s’acosten les eleccions autonòmiques, creix la tensió entre els socis del Botànic. Un dels punts crítics és a la conselleria d’Hisenda, dirigida pel socialista Vicent Soler, que ha de quadrar l’últim pressupost del Botànic abans de les eleccions. Però l’enfrontament no és tan solament per les partides, sinó per una promesa pendent de l’acord del Botànic: la transformació de l’Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT) en una agència tributària valenciana, és a dir, un ens valencià gestor i recaptador de tributs propis i cedits independent de l’agència estatal. El decret per a la creació d’aquest departament, impulsat per la Secretaria d’Hisenda, amb Clara Ferrando, de Compromís, al capdavant, es va congelar fa mesos precisament pel recel del sector socialista d’Hisenda. L’últim revés a la creació de l’agència ha arribat des de la sots-secretària de la Conselleria d’Hisenda mateix, que ha frenat tant el canvi de nom d’IVAT en Agència Tributària Valenciana com el fet que pugui comptar amb personal laboral propi. L’aturada l’ha ordenada Zulima Pérez, que va arribar al càrrec a proposta del PSPV. Pérez ha refusat les al·legacions presentades pel director general de Tributs i Joc i director de l’IVAT, Eduardo Roca. La del canvi de nom i la del personal no han estat les úniques al·legacions desestimades. Tampoc no se n’ha acceptat una per a modificar l’esborrany de l’avantprojecte de la llei de mesures abans no ho aprovés el Consell.  L’objectiu era modificar una disposició addicional de la llei de funció pública per incloure-hi la creació d’un nou cos superior tècnic d’inspectors de tributs.

Podem avisa Puig que el candidat més votat no ha de ser necessàriament president. El nou candidat de Podem a la presidència de la Generalitat, si supera les primàries, Rubén Martínez Dalmau, ha llançat avui un míssil contra Ximo Puig, a qui ha recordat que la llista més votada no necessàriament ha de ser la que presideixi la Generalitat. En la presentació de la candidatura a les primàries d’Endavant Podem, acompanyat pel secretari general, Antonio Estañ, la diputada Beatriz Gascó i la senadora Pilar Lima, ha assegurat que la presidència ha de ser ‘la que generi més consens’. El candidat de Podem, doncs, reobre la batalla del 2015, quan el candidat socialista va obtenir 23 escons, Compromís 19 i Podem 13. Durant la negociació per a fer el pacte de govern, Mónica Oltra va jugar a aspirar a presidir la Generalitat dient que la formació de Pablo Iglesias la preferia com a presidenta en lloc del candidat socialista. Una polèmica que pot ressorgir l’any vinent, segons quants escons aconsegueixin les tres formacions del Botànic.

El govern balear acusa l’estat espanyol de negligència durant les inundacions. Passades les inundacions, comença la torrentada política. La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha dit que el 9 d’octubre l’avís de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en què declarava el nivell vermell de risc va arribar tard. Concretament, quan ja feia una hora que el govern havia activat el pla Inunbal 2. Cladera creu que aquesta negligència fa més necessari que mai impulsar una llei d’emergències i millorar la capacitat de predicció meteorològica, entre més mesures. Ha comparegut a la comissió d’hisenda i pressupost de la cambra a petició pròpia per explicar la gestió del seu executiu durant les inundacions. Ha dit, per exemple, que el 9 d’octubre a les 21.00 el govern ja havia mobilitzat un grup de dos-cents efectius a l’àrea afectada.

El síndic general del Consell d’Andorra es reuneix amb el president del Parlament de Catalunya. El síndic general del Consell d’Andorra, Vicenç Mateu, s’ha reunit amb el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, aprofitant que és al principat per participar en la reunió de la Regió Europa de  l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Torrent ha signat el llibre d’honor de la sindicatura i després, acompanyat de Mateu i de la subsíndica, Mònica Bonell, ha visitat la Casa de la Vall i el nou edifici del Parlament. Mateu és un dels polítics andorrans que coneix més bé la realitat dels Països Catalans.

LA XIFRA
400 cases de Sant Llorenç del Cardassar ja han estat revisades i 50 d’Artà esperen torn, segons la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat. Hi ha 150 professionals de l’arquitectura treballant-hi.

TAL DIA COM AVUI
El 23 d’octubre de l’any 1977 Josep Tarradellas tornava a Catalunya per assumir la presidència de la Generalitat. Al balcó de la plaça de Sant Jaume, que era plena de gent, va pronunciar la frase que ha passat a la història: ‘Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb