Els casos foscs del PSOE, l’arma llancívola amb què Mazón combat les peticions de dimissió a les Corts

  • Compromís li retreu que s'amague darrere el general Gan Pampol i que tinga un govern clandestí que no done la cara

VilaWeb
Francisco José Gan Pampols escorta Carlos Mazón a l'entrada a l'hemicle de les Corts (fotografia: Efe/Manuel Burque).

Text

Esperança Camps Barber

28.11.2024 - 12:26
Actualització: 28.11.2024 - 12:49

Avui, la vigília de complir-se el primer mes de la gota freda que va assolar unes quantes comarques valencianes, s’ha fet a les Corts la primera sessió de control al president de la Generalitat d’ençà de la catàstrofe. Era també la primera amb els nous consellers asseguts als bancs del govern. Fins d’ací a tres setmanes, el president no tornarà a ser interpel·lat pels grups de l’oposició, i és previst que els nous membres del govern compareguen per explicar els seus projectes de gestió el 20 de desembre.

L’expectació dels mitjans gràfics avui era màxima perquè s’havien de captar les primeres imatges dels nous consellers als seients blaus. El primer membre del govern que ha entrat ha estat José Antonio Rovira. Tot sol. La nova consellera d’Indústria, Marian Cano, ha entrat amb la vice-presidenta Susana Camarero. Després han aparegut els consellers Valderrama, d’Emergències, i Martínez, de Justícia i Administració Pública.

Abans de començar la sessió, Marian Cano, fins fa poc presidenta de la patronal sabatera, ha parlat somrient amb el síndic dels socialistes, José Muñoz, que seu just darrere seu. Juan Carlos Valderrama, que va ser subdelegat del govern espanyol en anteriors governs del PP, ha intercanviat impressions amb la diputada de Compromís Isaura Navarro.

El tinent general té un tracte preferent a les Corts

El vice-president segon, el tinent general Francisco José Gan Pampols, s’ha estrenat fent el seu paper de meravella i ha entrat escortant el president Carlos Mazón. L’han nomenat conseller per a la Reconstrucció Econòmica i Social del País Valencià, però, en realitat, Mazón ha contractat un escut i un escorta, una mampara darrere la qual amagar-se, i no li ha importat de modificar una norma i contradir allò que afirmava quan era a l’oposició per permetre que el tinent general cobre més que ell. Concretament, el militar, que ara cobrava un sou de jubilat perquè és en la reserva, tornarà a cobrar el mateix que cobrava quan era en actiu a les forces armades espanyoles. Més que el president Mazón.

Gan Pampols ha assistit a la sessió de control amb un posat una mica absent. Observava el capteniment dels uns i els altres i, moltes voltes, enfocava la mirada cap algun lloc, possiblement lluny de l’hemicicle. És possible també que quan hi ha hagut crits de dimissió o les diverses interrupcions als oradors, haja hagut de reprimir un crit agre fer a fer callar els diputats, la tropa, els soldats rasos que s’atrevien a mostrar la disconformitat amb allò que deia el seu superior, el president Mazón.

És la primera volta que al blanc blau de les Corts Valencianes s’hi asseu un militar. Fins fa un mes, a la mateixa butaca s’hi asseia un torero.

En acabar la sessió de control, quan el govern en ple ha eixit de l’hemicicle i els periodistes s’hi han acostat per obtenir declaracions, el general ha tingut la primera escena com a protagonista: els serveis de seguretat de les Corts li han donat un tracte preferent i han impedit a la premsa d’acostar-s’hi per fer-li preguntes. Han posat el braç davant la premsa, i de la porta estant ha dit que tenia una entrevista i se n’ha anat. Més tard ha respost als periodistes i els ha dit que no sabia quant cobraria.

Les primeres declaracions que va fer quan va ser nomenat van ser per a dir que ell no era polític i que no rebria ordres polítiques.

Compromís retrau el sou del tinent general

El sou del vice-president reconstructor i la manca d’empatia en l’accident de l’operari de Tragsa en una escola de Massanassa (Horta Sud) diumenge passat ha sobrevolat aquesta sessió de control, que Compromís ha aprofitat per tornar a demanar al president Mazón que dimitesca, que se’n vaja. I ho ha demanat a pesar de l’intent de la mesa de les Corts de censurar la pregunta que Joan Baldoví havia preparat. Finalment, després de recórrer contra la decisió de la mesa, l’ha poguda fer tal com volia, i li ha demanat per què s’aferrava al càrrec. El síndic de Compromís ha reiterat la necessitat de fer una moció de censura contra el president. També li ha retret els més de seixanta milions que s’han adjudicat a empreses relacionades amb la Gürtel… “Dimitisca, senyor Mazón, i comence a preparar la seua defensa davant els tribunals. No descansarem fins que vostè responga davant els tribunals i davant el poble valencià.”

Aprofitant que el president ara té un militar com a escut, Baldoví ha fet servir un llenguatge castrense per retraure-li que no tenia valor ni sentit del deure ni de l’honor. “Si tinguera sentit del deure, no se n’hauria anat a dinar, hauria enviat l’alarma quan tocava, compareixeria a les Corts cada setmana i faria que els seus consellers clandestins donassen la cara. Si tinguera sentit de l’honor, no s’amagaria darrere els galons d’un tinent general i no s’amagaria al Palau. Si tinguera valor, contaria tota la veritat i ensenyaria el registre de telefonades d’aquell dia. Si tinguera valor, assumiria la responsabilitat de les seues errades i reconeixeria la que va costar tantes vides.”

Mazón ha fet el que fa d’ençà que ha començat la legislatura, que és respondre el que vol i demanar-se en veu alta per a què serveix Compromís. En aquest cas, ha aprofitat l’avinentesa per dir i reiterar a cada frase que el govern espanyol que presidia Pedro Sánchez era el govern de Compromís. “És el seu govern, senyor Baldoví”, li ha dit una vegada i una altra per retraure-li la compareixença d’ahir al congrés espanyol.

I el president encara ha fet una altra cosa, que és embolcallar-se amb el dolor per les víctimes mortals i per les persones que ho han perdut tot. En una resposta que portava escrita i preparada ha fet aquell joc retòric de repetir idees “Necessitem més diners i més treball. Menys sentències, menys insults, menys teatre”, li ha dit amb cara compungida.

El PSPV, desarmat per culpa dels embolics interns del PSOE

Al president Mazón, li ha resultat molt fàcil respondre qualsevol acusació que li ha fet el síndic socialista, José Muñoz. Muñoz ha recordat els 222 morts, les absències injustificades del president, la falta de presa de decisions el 29 d’octubre, la falta d’assumpció de responsabilitats… Tot allò de què s’acusa Carlos Mazón d’ençà del dia de la barrancada.

El president duia la resposta preparada de casa i li ha retret les paraules d’una ministra del seu partit, a qui van enregistrar quan, parlant del desastre, va dir “és el nostre moment”. I ha parlat dels problemes judicials del germà de Pedro Sánchez, dels problemes judicials de la dona de Pedro Sánchez, de la dimissió del dirigent socialista de Madrid, dels nervis pel congrés que els socialistes faran aquest cap de setmana a Sevilla, per les mocions de censura que han presentat a Requena i Xiva en plena reconstrucció, per Ábalos… I així s’ha estalviat de respondre per la seua negligència manifesta.

Vox fa de Vox

En aquesta primera sessió de control després de les inundacions, Vox ha continuat fent el seu paper de suport indestructible al govern del PP a pesar d’haver-ne eixit el mes de juliol. El portaveu, José María Llanos, ha posat la pilota botant i el president només ha hagut de rematar per explicar que les ajudes ja arribaven als damnificats i que els xiquets tornen a les escoles i que Pedro Sánchez anunciava ajudes que després s’havien de retornar amb interessos. Tot en ordre.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem