The Washington Post · Joe Mayes i Paula Doenecke

Mentre es prepara per a la sortida a borsa de SpaceX, que es preveu que serà la més alta de la història, Elon Musk sembla ocupat amb una missió significativament més controvertida: promoure les protestes de la ultradreta al Regne Unit.

Aquests darrers dies, el Regne Unit ha viscut una onada de violència i desordres, després de l’assassinat d’un noi de divuit anys a les mans d’un sikh nascut al Regne Unit i, més tard, un apunyalament a Belfast, on un home sudanès va ser detingut al lloc dels fets.

Abans-d’ahir, dimecres, es visqué una segona nit de disturbis en algunes àrees del nord d’Irlanda. A Newtownabbey, a Belfast, la policia desplegà canons d’aigua contra esvalotadors que llançaven maons i ampolles als agents de policia.

Musk, l’home més ric del món, fa temps que es fa ressò de la retòrica anti-immigració i de teories conspiratives a X, la xarxa social de què és propietari. El magnat ha propagat repetidament les protestes convocades per polítics i activistes d’ultradreta en resposta a ambdós apunyalaments. Amb això ha convertit el seu perfil en una barrija-barreja de publicacions que difonen la sortida a la borsa de SpaceX, imatges gràfiques de crims violents i crides a deportar immigrants en massa.

“Tan sols Restore Britain pot salvar el Regne Unit”, publicà Musk dimarts, en al·lusió a un partit polític marginal d’ultradreta encapçalat pel seu únic diputat, Rupert Lowe, que defensa expulsar milions d’immigrants del Regne Unit. La publicació de Musk va ser vista gairebé quaranta milions de voltes, segons les estatístiques d’ús de X.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, i nombrosos diputats han acusat Musk d’interferir en la política britànica i d’atiar les divisions socials. “Hem vist com els extremistes s’aprofiten de la ira i el dolor de la gent per a difondre l’odi i la violència, amb l’ajuda d’algorismes divisius a les xarxes socials”, declarà abans-d’ahir Ed Davey, cap del Partit Liberal Demòcrata britànic.

Musk sovint interactua amb polítics de dreta i ultradreta a X, una plataforma amb una tendència marcada a amplificar els missatges polítics d’aquesta ideologia. Lowe, el cap de Restore, i més figures marginals de la ultradreta britànica, com ara l’agitador polític Tommy Robinson, tenen una visibilitat inusitada a la plataforma, i no és estrany que Musk en difongui les publicacions.

Aquesta setmana Robinson publicà a X un vídeo d’ell en una reunió amb Errol Musk, el pare del magnat, en un lloc que semblava un hotel de Moscou. “Embolicarem la troca”, diu Robinson al vídeo.

Tanmateix, el suport del propietari de SpaceX a la ultradreta podria acabar beneficiant l’esquerra britànica, i especialment el govern Starmer. L’auge de Restore –el cap del qual ha guanyat unes 70.000 lliures enguany per les seves publicacions a X– amenaça de restar vots a Reform UK, el partit de Nigel Farage, també ultradretà, en les eleccions de la setmana vinent a la circumscripció de Makerfield. La pèrdua de suport de Reform UK a la circumscripció pot tenir un gran beneficiat: Andy Burnham, el candidat laborista, que ha de guanyar l’escó de la circumscripció per poder disputar formalment el càrrec de Starmer com a cap del partit i, consegüentment, com a primer ministre britànic. Burnham proposa un paper més actiu de l’estat en l’economia, i s’ha mostrat obert a apujar els imposts.

Musk s’ha enfrontat sovint a Starmer d’ençà que el govern laborista arribà al poder, l’any 2024, tot acusant el primer ministre britànic de tenir una “policia de dues velocitats”, en al·lusió a la teoria de la dreta que la policia tracta amb més duresa els sospitosos blancs que no pas els dels altres grups ètnics. La setmana passada, el Departament d’Estat dels Estats Units es féu ressò d’aquesta teoria en un comunicat inusual sobre el cas de Nowak, un ciutadà britànic assassinat al Regne Unit per un altre ciutadà britànic.

Starmer ha aconseguit un cert equilibri a l’hora de criticar Musk sense fer perillar les relacions diplomàtiques amb el president dels Estats Units, Donald Trump, que s’oposa frontalment al fet que les grans tecnològiques nord-americanes siguin regulades més estrictament a l’estranger.

L’ens que regula les telecomunicacions al Regne Unit, Ofcom, diu que s’ha posat en contacte amb les plataformes de xarxes socials per advertir-los del risc que els usuaris se’n puguin servir per incitar a l’odi o a la violència.

“Ja ens hem posat en contacte amb plataformes concretes en què creiem que hi ha riscs específics per la presència de contingut il·legal relacionat amb els disturbis [del nord d’Irlanda]”, deia abans-d’ahir Oliver Griffiths, director del grup de seguretat en línia de Ofcom.

El regulador té la potestat de multar o restringir l’accés a les plataformes que incompleixin la llei, per bé que les investigacions solen allargar-se mesos. “La llei té moltes llacunes a l’hora de combatre els discursos d’odi en temps real, i no pas a posteriori“, diu Lorna Woods, professora de dret d’internet a la Universitat d’Essex, a Anglaterra. Ara com ara, la responsabilitat [de monitorar i censurar els discursos d’odi] recau en els proveïdors, i s’ha de veure fins a quin punt se la prenen seriosament, aquesta responsabilitat.”

Un representant de X no ha respost a les preguntes per a aquest article.

Abans-d’ahir, Starmer va prometre això en relació amb el paper de Musk i X als disturbis: “Prendrem mesures dràstiques contra tot aquell qui atiï aquesta divisió.”

Claire Hanna, diputada d’una circumscripció de Belfast a la cambra dels comuns, també ha carregat durament contra aquells qui han atiat els disturbis a les xarxes: “Quan passi això, els agitadors trobaran un nou objectiu, i qui n’haurà d’encarar les conseqüències serem nosaltres.”

La família de la víctima, Stephen Oglivie, està molt disgustada per l’onada de violència desfermada en resposta al crim. “No volem que aquesta tragèdia terrible s’empri per a dividir la gent o fomentar l’hostilitat. No feu això en nom del nostre estimat; no compartim els mateixos valors”, escrigueren aquesta setmana en un comunicat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb