El Perú elegeix president en plena crisi política, amb Fujimori i Sánchez molt igualats

Els peruans són cridats avui a decidir qui serà el desè president en deu anys, sense que cap candidatura tingui una majoria clara, encara que Keiko Fujimori, de tall autoritari, arriba al quart intent amb un lleuger avantatge respecte del seu rival d’esquerres, Roberto Sánchez. L’elecció arriba enmig de l’esgotament de l’electorat per una crisi institucional gairebé perpètua.

Segons la darrera enquesta d’Ipsos feta pública la setmana passada, la candidata de Fuerza Popular obtindria el 38% dels vots, tres punts per damunt del representant de Juntos por el Perú, que en sumaria el 35%, després que a final d’abril tots dos estiguessin empatats. Tanmateix, resta per veure com pot haver influït en les intencions de vot el bon paper de Sánchez en el debat televisat, ja que la llei electoral peruana impedeix de publicar més sondeigs des de dilluns.

Un escenari dividit

Fujimori va aconseguir el 17% dels vots en una primera volta marcada per una espectacular fragmentació, amb trenta-cinc aspirants a la presidència. Després d’un recompte ajustat que es va perllongar durant un mes, Sánchez va superar per poc el candidat conservador Rafael López-Aliaga.

Els dos candidats representen projectes antagònics per al país. El dilema, segons molts analistes, és entre la dreta autoritària del fujimorisme, que en els darrers anys ha afavorit un escenari d’ingovernabilitat a la presidència, i una esquerra indigenista, més forta fora de Lima i altres grans ciutats.

Sánchez ha posat l’accent en la identitat indígena, ha fet campanya amb el barret chotano de l’ex-president Pedro Castillo, a qui ha visitat a la presó mentre compleix condemna per rebel·lió després d’haver intentat dissoldre el congrés el desembre de 2022.

L’empat en les enquestes fa pensar que el vot de rebuig serà determinant: un 23% de l’electorat es decantaria per Fujimori només per evitar Sánchez, mentre que el 15% faria a l’inrevés. El perfil electoral de Fujimori s’apunta a qui valora promeses de creixement econòmic i mà dura amb la seguretat, mentre Sánchez atrau qui cerca canvi i lluita contra la corrupció.