El full de ruta independentista —susceptible sempre a modificacions— preveu que la legislatura actual es tanqui amb la convocatòria d’unes eleccions constituents. El compromís de Junts pel Sí el 27-S fou que la legislatura duraria uns divuit mesos. Per tant, la convocatòria d’aquestes eleccions s’hauria de fer el juliol del 2017. La proposta de fer un referèndum sobre la independència abans de la convocatòria d’unes eleccions constituents podria modificar lleument aquesta previsió temporal. Però també en cas de fer-se aquest referèndum caldria passar després per unes eleccions per elegir el parlament que redactés la constitució del nou estat. Vegem com s’han de convocar aquestes eleccions, amb quina legalitat, amb quina lògica política i amb quines conseqüències.

Cinc passos constituents
D’entrada, vegem què en diu l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre el procés constituent. Els membres del consell creat pel president Artur Mas van preveure la celebració d’eleccions constituents després de l’aprovació pel parlament d’una llei constitucional provisional (com podria ser la llei de transitorietat jurídica). El CATN considerava que és imprescindible que el procés constituent es pugui desenvolupar segons estàndards democràtics exigents, la qual cosa ha de proporcionar-li la màxima legitimitat interior i exterior. I per això marcava cinc moments: les eleccions; la redacció del text constitucional; les fórmules de participació ciutadana; la tramitació i aprovació parlamentària; i la ratificació mitjançant referèndum.

El primer d’aquests cinc passos són les eleccions. L’informe del CATN deia que ‘aquestes eleccions haurien de ser convocades immediatament després de la proclamació d’independència, d’acord amb la legislació electoral vigent en el moment’. I afegia: ‘Qualsevol canvi en la legislació electoral podria generar sospites i contaminar el procés constituent. El fet que aquesta legislació (la vigent en aquell moment) sigui plenament democràtica facilita aquesta operació i desaconsella introduir-hi canvis específics per a l’ocasió, més enllà dels estrictament necessaris deguts a la desconnexió del sistema espanyol (relatius, bàsicament, a l’administració i les garanties electorals).’

Caràcter constituent clar
Segons els experts del consell assessor del govern de Mas, ‘les eleccions així convocades haurien de tenir expressament caràcter constituent, encara que les seves funcions no haurien de limitar-se a l’elaboració d’una constitució, sinó que hauria d’assumir també les tasques pròpies d’una legislatura ordinària’.

També parlava de l’únic cas amb què es podrien evitar aquestes eleccions: ‘Només es podrien obviar si les eleccions plebiscitàries s’haguessin celebrat molt poc temps abans de la proclamació d’independència. En aquest cas, i en funció en gran part de com s’haguessin desenvolupat les eleccions plebiscitàries i dels seus resultats, es podria considerar que el parlament, després de proclamar la independència, podria iniciar el procés d’elaboració de la constitució del nou estat.’ Però advertia del risc d’aquesta possibilitat que els màxims dirigents independentistes ja han descartat: ‘Malgrat això, hauria de valorar-se políticament de manera molt acurada la possibilitat de celebració d’unes eleccions específicament constituents, que és sens dubte la manera més adequada d’iniciar el procés constituent.’

Tramitació i procediments
Respecte l’elaboració del text constitucional, el CATN explicava que ‘la iniciativa per començar la seva tramitació parlamentària pot preveure’s tant a favor del govern –projecte– com del propi parlament –proposició–, encara que el més recomanable és que sorgeixi del parlament, sota la forma d’una proposició d’una ponència conjunta amb participació de tots els grups parlamentaris’.

Segons el CATN, la tramitació i aprovació de la constitució al parlament ‘hauria de ser el màxim d’exigent en termes procedimentals’. Hauria de seguir aquest procediment: ‘Hauria de preveure’s el seu pas per una ponència conjunta, l’aprovació del dictamen en comissió i, finalment, l’aprovació pel ple del parlament. No existeix cap majoria predeterminada per aprovar la constitució en seu parlamentària.’ Segons els assessors del govern, ‘el referèndum de ratificació al qual s’ha de sotmetre és el que proporciona la legitimitat democràtica a la Constitució, més enllà de la majoria parlamentària que hagi aprovat el projecte’.

Les passes acordades per Junts pel Sí i la CUP
Si bé aquestes consideracions tècniques van ser resoltes per un grup d’experts, el procés cap a la independència ha avançat i ara ja hi ha resolucions aprovades al parlament per la majoria independentista i que, per tant, vinculen els partits i el govern. És el cas de les conclusions de la comissió del procés constituent, presidida per Lluís Llach. Aquestes conclusions deien el següent:

«5è punt: El procés constituent ha de constar de tres fases: una primera fase de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’estat espanyol i convocatòria d’eleccions constituents per a formar una assemblea constituent, que haurà de redactar un projecte de constitució, i una tercera fase per a la ratificació popular de la constitució per mitjà de referèndum.

7è punt: Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’estat espanyol per mitjà de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent. Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.»

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.