La tertúlia proscrita

La Junta Electoral espanyola, caducada: el PP i el PSOE incompleixen la llei

  • L'òrgan electoral ha pres decisions molt polèmiques aquests darrers anys sobre l'independentisme

VilaWeb
Alexandre Solano
03.04.2024 - 21:40
Actualització: 04.04.2024 - 09:08

Les eleccions a Catalunya han tingut, aquestes darreres convocatòries, un protagonista inesperat que ha influït com mai en el desenvolupament de les campanyes electorals: la Junta Electoral espanyola (JEC). Tot i haver pres decisions, moltes vegades, com si es tractés d’un tribunal paral·lel, els membres d’aquest òrgan fa mesos que actuen amb el mandat caducat.

El PSOE i el PP, partits majoritaris al congrés espanyol, fa quatre mesos que incompleixen la llei electoral, que obliga a renovar la Junta Electoral en els noranta dies posteriors a la constitució del congrés i del senat. I això no s’ha fet. És a dir, que el màxim organisme arbitral ha intervingut en les eleccions gallegues sense haver estat renovat, tal com marca la llei, i intervindrà aviat igualment en les del País Basc, les de Catalunya i les europees.

Malgrat que encara no ha començat oficialment la campanya electoral, el PP ja ha acudit a la Junta Electoral. Dissabte passat, l’eurodiputada Dolors Montserrat,  presidenta del comitè de campanya del partit, va anunciar que denunciaven el president Pere Aragonès per haver fet partidisme als comptes del govern a les xarxes socials. I dimarts van portar-hi la conferència de premsa sobre el referèndum que havia fet Aragonès, per utilització partidista, una denúncia que el PSC diu que també estudia de presentar-la. Així, doncs, tot fa preveure que la JEC tornarà a tenir un paper actiu i protagonista en les eleccions.

Un òrgan que interfereix en la voluntat popular

La Junta Electoral espanyola, l’òrgan superior de l’administració espanyola, ha intervingut d’ençà de l’any 2017 com no s’havia vist mai en unes eleccions democràtiques. Aleshores, en les eleccions al Parlament de Catalunya, convocades pel president espanyol Mariano Rajoy després d’haver intervingut l’autogovern català amb l’article 155, hi va haver moltes decisions polèmiques contra l’independentisme.

La JEC va prohibir a TV3 de parlar de “govern a l’exili” i de “consellers exiliats”, perquè deia que infringia la neutralitat informativa. També va ordenar que les fonts i les façanes de Barcelona no es poguessin il·luminar de color groc i no va deixar que hi hagués cartells ni pancartes que fessin referència als presos polítics en l’espai públic. Així mateix, va prohibir de portar llaços grocs als membres de les meses, interventors i apoderats i es va negar a acreditar observadors internacionals.

Fora del període electoral, l’òrgan electoral també va ordenar a la televisió municipal Betevé de suprimir de les emissions “a la pàgina web o en qualsevol altra emissió” l’etiqueta vermella amb el lema “judici presos polítics” arran d’una denúncia del PP. Uns mesos més tard, la JEC no va permetre pas que el vice-president Oriol Junqueras recollís l’acta d’eurodiputat i, posteriorment, el va inhabilitar, tot i que hauria calgut un suplicatori si era membre del Parlament Europeu. La decisió va ser encara més polèmica perquè el president del PP aleshores, Pablo Casado, va avançar-la abans no hagués acabat la reunió. Malgrat obrir una investigació, la JEC va deixar sense sanció la filtració perquè va dir que no podia determinar-ne l’origen.

En termes similars, va decidir d’excloure de les llistes de les eleccions europees de fa cinc anys Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, per considerar que, tot i figurar al cens electoral, no eren residents en les localitats on figuraven empadronats sinó que feia dos anys que eren “fora del territori nacional per evadir-se de l’acció de la justícia”. Finalment, va haver de rectificar el vet, arran una sentència del jutjat contenciós administratiu 2 de Barcelona.

La JEC també va determinar que els rectors de la UPF i la UOC havien vulnerat el principi de neutralitat política per haver mostrat el rebuig a la sentència contra el procés. I una de les decisions més transcendentals va ser quan va retirar l’escó al president Quim Torra arran d’una sentència no ferma que el condemnava a un any i mig d’inhabilitació per desobediència. Això significava destituir un president català, sense sentència ferma, i la decisió es va prendre per un sol vot, sis a set. Els contraris van argumentar que l’administració electoral no era competent per destituir un càrrec electe.

Aquesta darrera legislatura, la junta electoral ha tornat a tenir actuacions destacades, com ara la retirada de l’escó de Pau Juvillà, tot i no haver-hi sentència ferma, i la de la presidenta del parlament Laura Borràs.

També aquesta passada legislatura, la JEC va intervenir per donar al PDECat tots els drets electorals i subvencions en detriment de Junts, malgrat que la Junta Electoral de Barcelona havia decidit que s’havien de repartir al 50% entre els dos membres de la coalició. Novament, el novembre del 2022, la JEC va prendre una decisió sorprenent quan va respondre a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que Puigdemont, Comín i Ponsatí no eren pas eurodiputats, tot i que feia més de tres anys que eren reconeguts com a tals tant pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, com pel Tribunal General de la Unió Europea i pel Parlament Europeu mateix.

Un nou òrgan espanyol blocat

La JEC és composta per vuit magistrats del Tribunal Suprem espanyol, designats per sorteig, i cinc catedràtics de dret o de ciències polítiques i sociologia, que són designats pel congrés espanyol a proposta dels partits polítics. Les juntes de zona, provincials i autonòmiques, per la seva banda, es constitueixen expressament per a cadascuna de les eleccions.

La llei electoral espanyola obliga a renovar-la en els noranta dies següents a la constitució de les corts, de manera que el termini va començar a l’agost i va acabar al novembre, sense que la mesa hagi rebut encara avui cap proposta de les formacions amb representació parlamentària. Sobre això, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sí que va comunicar els vuit magistrats que haurien d’integrar la nova JEC. Entre els membres que s’hi incorporaran hi haurà Vicente Magro Servet, un magistrat que va ser senador del PP, i Carmen Lamela, que va ser qui va decretar presó preventiva contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez l’octubre del 2017, va empresonar mig govern català i va dirigir la investigació contra el major Josep Lluís Trapero.

Els partits han de pactar els noms dels catedràtics, però fins ara ha estat un escull insalvable, com també passa amb la renovació de més òrgans, com el CGPJ  mateix. En l’anterior legislatura, el PSOE va proposar dos candidats i el PP, Vox i Unides Podem, un. Tanmateix, les majories no són tan clares després de les eleccions del 23 de juliol. Tant el PP com el PSOE demanen dos noms dels cinc, però ni Vox ni Sumar no estan disposats a quedar-se sense representació.

L’actual JEC, de l’anterior legislatura, és presidida pel magistrat Miguel Colmenero, que és qui va ratificar la presó de Junqueras argumentant un “risc important” de reiteració delicte, i en contra seva es va promoure una querella popular. Tot indica que aquesta JEC continuarà decidint sobre els recursos que els arribin durant el procés electoral. I, molt previsiblement, continuarà essent utilitzada com a arma electoral.


 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any