El món a part de la JEC en la negació de Puigdemont com a eurodiputat

El TGUE, el TJUE i el Parlament Europeu mateix han reconegut explícitament allò que Espanya nega: que són eurodiputats de ple dret

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La resolució amb què la Junta Electoral espanyola ha respost a la demanda de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, de disposar de la llista completa de noms dels eurodiputats que corresponen a l’estat espanyol és sorprenent. Perquè diuen que no són eurodiputats amb tots els seus drets i prerrogatives però sí que ho són.

Metsola demanava a la JEC que completés la llista que fa tres anys i mig que té incompleta perquè no va voler reconèixer mai la condició d’eurodiputats de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé (que ocupa la vacant d’Oriol Junqueras). Dels cinquanta-nou eurodiputats que hi hauria d’haver, les autoritats espanyoles van passar una llista amb cinquanta-cinc noms. Metsola els vol tots, immediatament. La JEC respon que no reconeix Puigdemont, Comín, Ponsatí ni Solé: “Considera que no han adquirit la condició plena de diputat del Parlament Europeu per no haver complert el requisit d’acatament constitucional.” Però fa més de tres anys que són eurodiputats reconeguts tant pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, com pel Tribunal General de la Unió Europea com pel Parlament Europeu mateix.

En un primer moment, l’estiu del 2019, l’eurocambra no els va reconèixer. La presidència sortint de la legislatura anterior, amb Antonio Tajani al capdavant, va acceptar el vet als eurodiputats que feia la JEC, que es va negar a incloure’ls a la llista definitiva d’eurodiputats. Però el 19 de desembre d’aquell any, el TJUE va sentenciar que Oriol Junqueras tenia la condició d’eurodiputat i la immunitat com a tal d’ençà que havia estat proclamat electe, el 14 de juny de 2019, independentment de si havia pogut jurar la constitució espanyola (que no ho va poder fer perquè Manuel Marchena el mantenia tancat a la presó).

Aquesta sentència va tenir un efecte directe i immediat sobre Puigdemont i Comín. El president del Parlament Europeu d’aleshores va comparèixer aquell mateix dia exigint a Espanya que complís la sentència Junqueras. “És una sentència molt important que afecta la composició de la institució. El tribunal s’ha pronunciat dient que el mandat provenia del vot dels electors i ha dit que una persona proclamada adquiria la condició de diputat i gaudia de protecció i d’immunitat.”

Sassoli els reconeixia com a eurodiputats de ple dret, d’acord amb la sentència del TJUE. Allò va enfurismar els eurodiputats espanyols, inclosos els del PSOE, del grup de Sassoli.

La sentència Junqueras, a més, va motivar una desautorització molt dura del TGUE (que és la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg) per part del TJUE (que és la cort suprema europea, la segona instància judicial). El TJUE va dir que el TGUE havia actuat contra el dret de la Unió quan no havia acceptat les mesures cautelars que Puigdemont i Comín havien demanat el primer de juliol de 2019 perquè els deixessin accedir a la sessió inaugural de la legislatura a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg. Les havien d’haver acceptades, els va dir la vice-presidenta del TJUE d’aleshores, l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, en una ordre molt contundent. Entre diverses raons, perquè deia que era ben possible que la llista de candidats proclamats del 13 de juny, i no la del 17 de juny (la que la JEC va enviar al Parlament Europeu) fos la que s’hagués hagut d’assumir com a oficial. I en aquella sí que hi havia Puigdemont i Comín.

No ha estat fins aquest mes de juliol passat que el TGUE ha dictat sentència sobre el vet a Puigdemont i Comín per part del Parlament Europeu al començament de la legislatura. Ha acabat donant la raó a l’eurocambra, tot dient que aleshores el president no podia fer res més que acceptar la llista que li enviava la Junta Electoral espanyola. Tanmateix, en aquesta mateixa sentència, el TGUE reconeix explícitament que ja eren eurodiputats i que tenien immunitat d’ençà del 13 de juny de 2019. “Cal considerar que els demandants, els noms dels quals constaven en la proclamació del 13 de juny de 2019, van adquirir la condició de diputat europeu en aquella data, i gaudien, en conseqüència, per aquest simple fet, de la immunitat prevista en l’article 9, paràgraf segon del Protocol número 7 [de Privilegis i Immunitats de la UE].”

Si això era així, Pablo Llarena va dictar l’octubre i el novembre del 2019 unes euroordres il·legals, perquè prèviament havia de demanar el suplicatori al Parlament Europeu. El suplicatori no el va demanar fins uns quants mesos més tard, quan Puigdemont, Comín i Ponsatí ja havien estat reconeguts formalment pel Parlament Europeu i disposaven d’acreditació. El sol fet que Llarena demanés el suplicatori per a retirar-los la immunitat com a eurodiputats perquè es poguessin continuar tramitant les euroordres ja era un reconeixement explícit de la seva condició plena d’eurodiputats.

Però, fins i tot després de l’aprovació del suplicatori per l’eurocambra, conservaven la condició d’eurodiputats. Els havien llevat una de les immunitats que tenen com a parlamentaris. Van presentar una demanda al TGUE contra el suplicatori, per les irregularitats comeses durant tota la tramitació, i perquè el motivava una persecució política, cosa que l’havia d’haver invalidat. Van demanar unes mesures cautelars perquè, mentre el TGUE no resolia el fons de la demanda, els retornessin la immunitat, però el tribunal no ho va acceptar; els deia que no calia, que no podrien ser detinguts perquè les euroordres eren inactives. Tanmateix, Llarena les mantenia vives i va fer detenir Puigdemont a l’Alguer el setembre de l’any passat.

En veient el risc evident de detenció i d’extradició a l’estat espanyol, el TJUE va acceptar un recurs de les defenses dels exiliats per a retornar-los la immunitat retirada, en un altre reconeixement explícit de la seva condició d’eurodiputats. La immunitat de tots és ara mateix en procés de litigi al Tribunal de Luxemburg, i aquestes setmanes vinents hi haurà novetats importants. Però la resolució encara trigarà a arribar. Mentrestant, tenen la condició d’eurodiputats i la immunitat que els pertoca. Per més que la JEC digui que no.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes