Isona Passola i Jordi Casassas es disputaran la presidència de l’Ateneu Barcelonès

  • L’historiador, que ja en fou president, vol recuperar el càrrec perquè discrepa de la gestió de l’actual presidenta

VilaWeb
04.02.2025 - 20:46
Actualització: 05.02.2025 - 13:14

La productora cinematogràfica Isona Passola i l’historiador Jordi Casassas es disputaran la presidència de l’Ateneu Barcelonès a les eleccions, el 20 de març. Les llistes encara han de ser proclamades per la comissió electoral, però totes dues ja són registrades. La candidatura de Casassas ha estat una sorpresa perquè ja en fou president entre el 2014 i el 2021, i aquestes últimes eleccions havia deixat el camí lliure per a Passola, que, sense rival, esdevingué la primera dona a presidir la institució en 160 anys d’història. Tots dos expliquen sense embuts que fou, de fet, Casassas qui anà a cercar Passola per proposar-li que hi optés. Però quatre anys després declaren discrepàncies fondes de gestió i de tarannà, i ara s’enfrontaran. Les eleccions són obertes a tots els càrrecs de la junta directiva.

Passola manté a la llista bona part dels qui ja formen part de la junta, com ara l’escriptora i crítica Lluïsa Julià; l’antropòleg Ricard Faura; la conservadora Elisabeth Cirici; el censor jurat de comptes Daniel Faura; l’ex-directora de la Fundació Miró Rosa Maria Malet i el graduat en filosofia Jordi Jiménez. També incorporarà fitxatges com el periodista Marc Giró; la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Àngels Fitó; la sinòloga Dolors Folch; i Pol Villaverde, un dels joves impulsors de la tertúlia Cafè Continental. Casassas, al seu torn, recupera Esther Escudero, que fou secretària de la junta presidida per Oriol Bohigas, i incorpora l’economista Oriol Amat, ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra; el crític David Castillo; la periodista Mireia Rourera; la historiadora Mireia Freixa; i l’economista Ferran Piqué, ex-president de la FNEC. Els equips complets se sabran ben aviat.

Discrepàncies importants

Passola explica a VilaWeb que la seva candidatura pretén continuar “el projecte de transformació actual”, i sosté que la seva junta ha revitalitzat l’Ateneu després de salvar-lo d’un perill mortal, perquè s’hi van trobar un dèficit acumulat de 820.000 euros, que han eixugat molt –ara és de 262.000 euros. Casassas es defensa amb l’argument que “la pandèmia va afectar tothom” –l’Ateneu, per exemple, va perdre 900 socis i els ingressos que provenien de l’Escola d’Escriptura– i nega que abans del 2020 hi hagués dèficit. “No tan sols no teníem dèficit sinó que tornàvem el deute històric a la Caixa de Pensions”, diu.

Casassas explica que li ha costat de decidir-se. Ho ha acabat fent per dues raons: perquè no li agrada la manera de fer de la presidenta actual i perquè se sent víctima de desqualificacions. Diu que la victòria per aclamació de Passola el 2021 va ser fruit de la situació, que, en plena pandèmia, era molt delicada. Però “en condicions de normalitat, l’Ateneu no pot tenir candidatures proclamades sense eleccions; és una escola de democràcia”. Considera que Passola ha tingut “actituds poc ateneístiques”, amb treballadors i socis i, a més a més, unes declaracions repetides que atribuïen els desastres de l’Ateneu a la gestió de la junta de Casassas. “No havia vist mai un grau de desqualificació tan gros”, diu.

Passola no entén la candidatura del seu rival. “Ens ha deixat parats. Va tenir vuit anys. Un cop hem construït al damunt del desastre que ens van deixar, per què no vol que tinguem quatre anys més per acabar la feina?”, es demana. Quan va començar, la fricció entre tots dos? Segons Casassas, “personalment, en cap moment, però des del primer dia va atribuir-nos un seguit de desastres en públic i de vegades sense explicar les coses com són realment”. Aquests desastres, diu Passola, els han hagut d’explicar perquè la situació era molt crítica. La part noble de l’edifici, diu, s’ha hagut de reformar tota perquè, com que les bigues eren podrides, hi havia risc d’esfondrament. Casassas respon que la seva junta ja havia començat a fer obres i que les pressupostaven.

L’altre punt de conflicte, la baixada de socis –900 menys durant el mandat anterior–, Casassas també l’atribueix a les conseqüències de la pandèmia. Passola s’enorgulleix d’haver fet guanyar 629 socis a l’Ateneu, 400 dels quals, de menys de vint-i-vuit anys, cosa que, diu, ha rejovenit l’Ateneu. Per exemple, amb la tertúlia del Cafè Continental, que reuneix regularment desenes de joves. “Això era gairebé mort i ho hem convertit en un Ateneu viu”, reivindica Passola. Aquests últims quatre anys s’hi han fet més de 700 actes. L’altre objectiu de la seva candidatura serà que l’Ateneu funcioni “com un ascensor social per mitjà de la cultura catalana”, tot obrint-lo al barri i a la ciutat.

Un mandat difícil

Més enllà de la recuperació de socis i de l’activitat, el mandat de Passola també ha estat marcat per les polèmiques i les desavinences amb una part dels socis de l’entitat, que consideren que ha actuat de manera presidencialista i sense cercar el consens dins la junta. Aquest moment convuls s’ha traslladat a la gerència que, d’ençà del 2021, hi ha vist passar quatre persones: Daniel Ortiz, Jordi Codina, Ariadna Robert i Oriol Bota.

La divisió també s’ha palesat a la junta. A principi del mandat, va dimitir el vice-president, Genís Roca i, més endavant, arran de l’acomiadament del director de la biblioteca, Àlex Cosials, van plegar el vocal primer, Joan Safont, i la vocal bibliotecària, Teresa Mañà. La cap de programació d’activitats, Diana Cot, també fou acomiadada. Tots dos acomiadaments van aixecar molta polseguera. En declaracions a VilaWeb, Passola va defensar la seva actuació i va assenyalar que l’Ateneu perillava de desaparèixer a causa de la caiguda del nombre de socis i el dèficit derivat de l’impacte de la pandèmia. “Ens trobem una situació al límit: si no haguéssim fet res, el dèficit hauria estat tan gran que hauríem d’haver sospesat de tancar-lo”, va dir.

L’Escola d’Escriptura va defensar després la seva solvència, i els dos directors, Pau Pérez i Lluís Martí, van denunciar amenaces de Passola si no aplicaven un paquet de mesures, com ara cobrar divuit euros el mes als alumnes dels cursos virtuals. Passola admet l’episodi de tensions, però diu que, ara que les coses s’han redreçat, la seva relació amb l’escola és excel·lent.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor